Pa amb xocolata

El senyor Billing –el seu nom de pila és Herbert- és el meu cap; i també és el meu mentor, el meu defensor i el meu amic. No en tinc gaires. En tot cas,  no dels que són vius i respiren. No vull semblar trista o solitària; simplement no són de la mena de persones que acumula amics o gaudeix de les multituds. Sóc bona amb les paraules, però no amb les parlades; sovint penso que seria meravellós relacionar-se només a traves del paper. I suposo que, en certa manera, és el que faig, perquè tinc centenars d’amics d’aquesta mena, que viuen entre portades, en glorioses pàgines impreses, en històries que sempre es desenvolupen de la mateixa manera i que no perden mai  l’alegria, que m’agafen de la mà i em guien a través de mons d’extraordinari terror i de plaer entusiasta. Companys apassionats, dignes, fiables –alguns d’ells carregats de savis consells-, però, per desgràcia, poc aptes per oferir-me una habitació per un parell de mesos.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Continuu provant pans, i aquest també és boníssim. Porta llet i mantega, o sigui, ideal per esmorzar o berenar.

Ens els altres pans que he publicat fins sempre he posat dins la cubeta de la panificadora primer els líquids i després els sòlids, segons indicacions de la recepta trobada a la xarxa, però ja sigui per casualitat o perquè és ben cert, obtinc molts millors resultats posant primer els sòlids i després els líquids. Pura casualitat? No us ho sabria pas dir, però ha sortit molt més flonjo.

INGREDIENTS

550 grs. de farina

10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

300 grs. de llet tèbia

½ cullerada de postres de canyella

ratlladures d’una llimona

1 ou, a temperatura ambient

1 cullerada sopera de sucre

100 grs de mantega

5 grs de sal

75 grs de perles de xocolata

ELABORACIÓ

Comencem posant tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys les perles de xocolata i la mantega, primer els sòlids i després els líquids, procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccionem el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Iniciem el programa, i quan veiem que tots els ingredients ja estan ben mesclats obrim la panificadora i hi anem afegint la mantega a poc a poc, aquesta amb una consistència una mica tova, no afegint un altre tros fins que l’anterior s’hagi integrat completament a la massa. Tapem la panificadora i deixem que segueixi el seu procés. Tot seguit, quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip, hi afegim les perles de xocolata. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

Crema de coliflor + {vellesa}

Costa escriure, a vegades els esdeveniments són tan aclaparadors que la ment es col·lapsa, però necessites buidar el pap, no cal que et clavin una pistola al clatell per dir tot allò que portes dins, que carregues amb el pas lent de les hores, dels dies, dels mesos, però que et sembla que tot hagi sobrevingut de cop, on els records, els sentiments disparen directament des d’un temps llunyà, com si el temps intermedi no hagués existit. Però de cop hi volta tot fa acte de presència, la memòria pot crea carpetes dins la nostra ment i arxivar segons els seus desitjos i capricis, però arriba un dia que ja no pots fugir.

No és fàcil fer front al pas del temps,  fer-se gran no és el mateix que envellir. Estem preparats per a fer front a la vellesa? La nostra societat és territori per a vells? Potser perquè tot és massa nou per mi m’envaeixen tots els dubtes, potser perquè no ser com gestionar el moment tampoc no ser com canalitzar els sentiment.  M’agradaria que m’envaís la fredor, es pateix menys. Sigui com sigui els nostres es fan vells i la vida no tracta a tothom per igual, cosa que a vegades és difícil de pair.

La vida segueix, per a cadascun al seu ritme, com la natura, que de mica en mica anirà mudant el seu aspecte per portar-nos una nova primavera. De moment seguim amb imatges del nostre hivern a Vidreres, i una crema que ens farà més reconfortants aquests mesos tan freds.

Avui us porto una crema que mai havia fet. Fins ara la coliflor no ha tingut massa presència a la nostra taula, però després d’haver provat aquesta crema la seva sort començarà a canviar.

INGREDIENTS

500 grs de coliflor

400 grs de patates

Aigua, sal i oli

ELABORACIÓ

Separarem i netejarem els brots de la coliflor procurant tallar-ne les parts més dures del troc. També pelarem, netejarem i tallarem a trossos les patates. Ho posarem tot plegat en una olla amb aigua bullint, ho salarem al gust i ho deixarem coure uns 25 minuts, fins que estigui cuit.

Tot seguit retirarem una part de l’aigua de l’olla, la reservarem, ho passarem tot plegat pel turmix i si ens cal hi afegirem una mica de l’aigua fins aconseguir la textura desitjada. Afegint-hi un bon raig d’oli aconseguirem una textura molt més fina.

Pa de ratafia amb avellanes i panses

Continuu experimentant amb el pa fet a la panificadora. Què us sembla aquest? En principi el gust em va sorprendre, perquè la ratafia com a licor no m’agrada, però aquest pa és com la coca de ratafia, que com més en menges més t’agrada. De totes maneres l’he de millorar perquè surti més esponjós. L’últim que he fet ha sigut un pa amb perles de xocolata i hi vaig posar una mica de mantega i va sortir molt flonjo, així que el dia que repeteixi aquest provaré de posar-hi mantega. Us informaré!;-)

INGREDIENTS

450 grs. de farina

10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

250 grs. de llet tèbia

½ cullerada de postres de canyella

ratlladures d’una llimona

1 ou, a temperatura ambient

1 cullerada sopera de sucre

75 grs d’avellanes trossejades

50 grs de panses de Corint

Ratafia

ELABORACIÓ

Abans de res poseu les panses de Corint en un bol en remull amb ratafia que les cobreixi.

Tot seguit poseu tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys les avellanes i les panses amb la ratafia, primer els líquids i després els sòlids, i procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccioneu el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Inicieu el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip hi afegirem les avellanes trossejades i la ratafia i les panses que han estat en remull. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

Crêpes

Cósima, del blog Las cosas de Cósima, a u de gener ens enviava el seu somriure com a missatge d’un any nou en positiu, per mantenir una actitud optimista durant tot l’any, malgrat els entrebancs i les ensopegades a la vida, i alhora ens proposava que li enviéssim una fotografia d’algun dels nostres somriures més especials. No ser si per falta de temps o mandra a buscar entre els meus arxius al final no en vaig enviar cap, i ara em sap greu, tot i que he de confessar que a les fotos sempre tinc un posar bastant seriós i potser vaig interioritzar massa el missatge que no tenia cap fotografia rient (llàstima!). El mosaic amb tots els somriures junts ha quedat preciós, i com que la Cósima i la seva amiga Kuki, del blog CocinaPrêt-à-Porter, no volen que se’ns esborri aquest somriu dels llavis durant tot l’any, continuen amb aquesta cadena d’actitud positiva davant l’adversitat i en previsió de que ‘la cuesta de Enero’ durarà una mica més del compte, ens proposen que aquest mes de febrer enviem frases divertides, ocurrents i carinyoses dels nostres fills, i d’aquestes ja sabeu que els pares en fem col·lecció.

En Guillem, un fantàstic noiet que fa deu anys que corre per casa volent sempre guanyar totes les batalles, el diumenge, en un dels seus intents d’escaquejar-se de les tasques domèstiques, quan la discussió ja estava al més alt nivell, jo va i li dic: -li penso explicar tot a la Maite! (la seva professora), i ell, com si res, va i em deixa anar: -doncs jo penso trucar a la teva feina i els hi diré que crides! Ups! i qué li dic jo ara a aquest nen? Jeje, continuu pensant que sempre ens acaben guanyant a totes les batalles.

Avui una recepta per a petits i grans. Fa un temps ja vaig penjar una recepta de crêpes al bloc, però en aquella ocasió no van agradar, em vaig quedar sola a taula. Aquesta vegada no ha estat així, l’èxit ha sigut rotund. La diferència principal, que l’altra recepta portava mantega i aquesta no. Proveu-les, surten boníssimes!

Crêpes (en surten unes 15 o 20)

INGREDIENTS

250 grs de farina

2 ous

1 cullerada sopera d’oli fi

1 cullerada sopera de ron o conyac

1 pessic de sal

1 cullerada de les de cafè ben plena de sucre

1 got dels d’aigua meitat llet i meitat aigua

Oli per la paella

ELABORACIÓ

En un bol s’hi posa la farina amb la sal i el sucre; en el centre s’hi tiren els ous, l’oli i el conyac. Es mou amb una cullera de fusta per formar una massa sense grumolls. S’hi afegeix a poc a poc el got amb la mescla de llet i aigua. A vegades s’hi ha d’afegir una mica més de líquid, depèn de la classe de farina. La massa de les crêpes ha de quedar com unes natilles espesses. Es pot colar amb un passapurés o un colador xinés de forats gruixuts per assegurar-se que a la massa no hi queden grumolls.

Es cobreix la massa amb un drap de cuina i es deixa reposar almenys una hora; si és més, millor.

Quan es vagin a fer les crêpes, si s’ha espesseït molt la massa, es torna a aclarir una mica amb llet i aigua barrejades.

En una paella petita s’hi aboca un rajolí d’oli, s’escalfa molt i es reparteix bé fins que en quedi tot el fons banyat.

S’escorre en una tassa l’oli sobrant (es tornarà a utilitzar per la crêpe següent), amb un cassó s’hi aboca una mica de massa i s’inclina la paella una altra vegada perquè quedi ben repartida pel fons. Es deixa que es cogui, sense deixar de moure quan la crema estigui quallada, perquè no s’enganxi, i se li dóna la volta agafant la paella pel mànec, portant la crêpe a la vora de la paella, i donant un moviment brusc perquè salti enlaire i doni la volta.

En un cassola es posa aigua molt calenta a foc baix (només perquè conservi el calor de l’aigua). S’hi posa a sobre un plat pla, sobre aquest una fulla de paper d’alumini i sobre aquest s’hin van col·locant les crêpes a mesura que estiguin fetes.  Al final es doblega el paper d’alumini i s’hi tanquen les crêpes. Així es conservaran calentes i tendres bastant de temps.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega

La vuelta al mundo {historias en mi cama}

Darrerament tinc més ganes de fer fotografia exterior que interior, tot i que no disposo de totes les oportunitats que voldria. L’hivern convida a estar dins de casa, abrigar-se del fred, però les poques hores de llum diürna que em queden després de la jornada laboral m’obren aquestes ànsies de sortir a fora, agafar la càmera i capturar tot allò que fa un temps era imperceptible als meus ulls, sentir el vent glaçat a la cara i les mans, i tornar a casa amb una sensació especial, d’estar bé, d’haver-me regalat aquest petit espai, una mica de temps per mi i un munt d’imatges boniques dins la càmera.

La fotografia d’interiors també té molt d’encant, i aquest mes de gener al club fotogràfic La vuelta al mundo ens convidaven a immortalitzar històries en un dels espais més íntims de la nostra vida quotidiana, a mostrar Historias en mi cama. Com en cada nou repte sempre penso el mateix, d’aquí no en sortirà ni una fotografia, però de mica en mica m’hi vaig sentit còmode, les idees es succeeixen, i els dies i les oportunitats se’m tiren a sobre. Desitjo que us agradin.

Pa de nous, panses i canyella

Si em preguntessin quina pel·lícula de la història del cinema llençaria a la foguera, en faria desaparèixer totes les còpies hagudes i per haver, doncs fa dues setmanes, després de la sessió cinematogràfica dels divendres, em va quedar ben clar: Sexe a Nova York 2. Ostres, ostres, ostres, com es pot arribar a filmar una cosa tan horrorosa!, i perdoneu-me tots els fans de la sèrie, que m’han dit que està molt bé, potser per això les meves grans expectatives davant el film. No he vist ni un capítol de la sèrie ni la primera part de la pel·lícula, no tenia informació prèvia del que ens esperava la nit del divendres sota les mantes al sofà. Hi ha pel·lícules dolentes o no tan bones, de pèssimes o que et deixen amb indiferència, però una cosa així? Pels que l’heu vist, nosaltres vam arribar fins a l’escena on les protagonistes apareixen com un miratge enmig del desert d’Abu Dhab. Aquí ja vam dir prou, fins aquí hem arribat!

Cada cap de setmana  acostumo a fer un pa amb la panificadora, que serà el meu esmorzar dels dies de diari. Els nois de la casa sempre prefereixen la barra de la fleca, però per mi, què voleu que us digui, prefereixo el meu. Aquest és el que faig més sovint, m’agrada molt, però n’he arribat a fer fins hi tot d’avellanes i ratafia! De mica en mica ja n’aniré penjant les receptes.

INGREDIENTS

450 grs. de farina

10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

250 grs. de llet tèbia

½ cullerada de postres de canyella

ratlladures d’una llimona

1 ou, a temperatura ambient

1 cullerada sopera de sucre

75 grs de nous trossejades

50 grs de panses de Corint

ELABORACIÓ

Poseu tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, primer els líquids i després els sòlids, i procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccioneu el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Inicieu el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip hi afegirem les nous trossejades i les panses que haurem posat una estona abans en remull. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

Inspirat: Pan azucarado con nuecesde L’exquisit

Crema de porros amb llet + {un lloc on s'hi està bé}

Cuando el sol se eclipsa para desaparecer, se ve mejor su grandeza.

Séneca

El meu món s’ha tornat tan reduït! Suposo que és el que toca pels temps que corren, no?

-Almenys nevés!, reclamen els nens.  –No, la neu a la muntanya, que a la plana només dóna que problemes!, dic. (Ai, Gemma, ja sembles la teva àvia!). Però... potser donaria un toc de color al nostre dia a dia, no? Per ells seria un regal llevar-se un matí i veure tot el fora cobert per la neu, una altra cosa seria per nosaltres, que hem d’agafar el cotxe per anar a treballar, els que tenim la sort de poder-hi anar, clar. Però tot sigui dit, també m’agradaria! (Sembla mentida, Gemma! que no te’n recordes del 8 de març de 2010 lo malament que ho vam passar tots plegats?). Us en recordeu? Segur que tothom té la seva història d’aquell dia.

Bé, doncs mentre esperem la neu haurem de gaudir del paisatge que ens ofereix ara la natura, i d’un lloc que avui us en volia ensenyar unes quantes fotografies, llocs del meu poble per on acostumo a sortir a caminar. Els que passeu pel meu blog de fotografia o em seguiu pel Facebook o el Flickr ja les haureu vist, però com que sé que molts només em seguiu a aquí (bé, tampoc tants, jeje!), també m’agrada que les pugueu gaudir. Ja fa 18 anys que visc a Vidreres (La Selva), quasi tants com els que vaig viure on vaig néixer. És un lloc que m’estimo molt, m’ha omplert la vida de molts bons moments, on han nascut els meus fills, i, tot i que aquestes alçades crec que viuria bé en qualsevol indret, és on hem muntat la nostra vida i s'hi està molt bé. N'he fet una tria d'unes quantes, però si en voleu veure més podeu passar per aquí, aquí i aquí. Desitjo que en gaudiu.

I de recepta us porto una crema de porros boníssima, ideal pels mesos més freds.

INGREDIENTS

1 ½ l d’aigua

4 porros mitjans

5 patates mitjanes (600 grs)

2 cullerades soperes d’oli

½ l de llet

1 culleradeta de les de moka d’extracte de carn o ½ pastilla de caldo de carn (jo no n'hi vaig posar)

Sal

ELABORACIÓ

En una olla s’hi posen 2 cullerades d’oli. Quan estigui calent s’hi afegeixen els porros tallats a trossos i sense la part verda. S’hi dóna uns tombs sense que agafin quasi color (uns 5 minuts); després s’hi afegeix l’aigua freda i les patates pelades i tallades a trossos mitjans. S’hi posa la sal i es deixa coure durant una hora a foc mitjà.

Passat aquest temps es retira i quan estigui tebi es tritura. Llavors s’hi afegeix la llet el ½ l de llet calenta i la culleradeta d’extracte de carn. Es serveix.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega

Macarrons farcits + {premi}

Fa uns dies vaig rebre el premi Liebster Award de mans de la Cris, l’ànima del bloc Coeur deCuisine, un bloc fantàstic que acabo de conèixer gràcies a la seva nominació, el meu regal de la nit de Reis! Quan vaig veure el seu comentari al meu bloc, dient-me que passi per la seva cuina a recollir un premi, em va fer molta il·lusió, i vaig pensar, veus, no hi ha dia de Reis sense regals. Moltes gràcies, Cris, em vas posar un somriure als llavis.

El premi porta darrera una cadena, però no soc massa de cadenes, i tot i que em faria il·lusió passar la batuta del premi a 11 blocs que durant els darrers temps també han sigut una mica el motor dels meus llocs (blogger, flickr i facebook), prefereixo deixar-ho aquí, dedicar-vos-el a tots, tots els que passeu per aquí, o bé en silenci o deixant comentaris.

Va per tots vosaltres!

Normes:

- Anomenar a qui t’ha concedit el premi.

- Premiar a 11 blocs més amb menys de 200 seguidors

- Contestar les 11 preguntes que t’han formulat i formular-ne 11 més tu, que també poden ser les mateixes.

- Seguir almenys al bloc que t’ha premiat.

I avui uns macarrons ben diferents, enlloc de la carn trinxada per fora, per dins, ben farcits. Quan vaig veure aquests macarrons gegants a la carnisseria me’n vaig endur una bossa pensant en fer uns macarrons per sorprendre, i ho vaig aconseguir!

INGREDIENTS

250 grs de carn trinxada

250 grs de macarrons de mida gegant

1 ceba mitjana

1 carbassó petit

2 pastanagues

3 tomàquets fets puré

10 grs de farina

100 ml d’aigua

Orenga

Una fulla de llorer

Sal

½ culleradeta de sucre

Beixamel

Formatge gruyère

ELABORACIÓ

Tallem la ceba, el carbassó i les pastanagues a daus petits i ho sofregim tot lentament. Quan comenci a agafar color hi afegim els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i el sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Tot seguit hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 100 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.

A continuació bullim els macarrons en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció els refresquem i els anem farcint amb el preparat de la carn. Llavors els anirem col·locant en una plata que pugui anar al forn untada amb una mica de mantega. Els cobrirem amb salsa beixamel, i ho gratinem amb el formatge ratllat per sobre.

La vuelta al mundo {tu Navidad}

Hem deixat el Nadal enrere, i amb ell tots els nervis i a l’hora la il·lusió d’aconseguir uns dies bonics pels meus fills. Em sento feliç, satisfeta d’haver-ho aconseguit, de veure’ls també feliços, alegres, i que t’ho diguin encara t’omple més.

Han sigut dies de nadales i pastorets a l’escola, tenim tota una estrella a la família, de l’amic invisible a l’institut, jo que no soc massa ni de deus ni pàtries ni banderes ara m’han penjat una estelada en una habitació, de veure pel·lícules des del sofà tapats amb mantes i amb una estufa a prop, la nit de Nadal la calefacció ens va dir prou, de passejades fotogràfiques redescobrint paisatges, la fotografia s’ha convertit en un dels meus motors, de cuina, àpats especials per a persones especials, de regals, somriures, somnis i il·lusions renovades.

Ara reiniciem el nostre dia a dia, el retorn a la normalitat, feina, escola, prima de risc i retallades, però a estones torno al món fantàstic d’Alícia al país de les meravelles.

Aquestes fotos són la meva aportació d'aquest passat mes de desembre al grup de flickr La vuelta al mundo, i també les podeu trobar al meu àlbum de flickr. 

Desitjo que us agradi, per mi ha sigut un nou repte amb el que m'ho he passat molt bé.
Podeu trobar les meves últimes aportacions al grup als següents enllaços del meu bloc de fotografia Rere la càmera:
{en la acera}
{en las manos}
{rostros}

(Publicat el 06/01/13 a Rere la càmera)

Coca de xocolata i nous + {carta a Ses Majestats els Reis d’Orient}

Lo maravilloso de la infancia es que cualquier cosa es en ella una maravilla.

Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escriptor britànic

Aquesta senzilla coca de xocolata la tinc a la carpeta de les receptes fetes i pendents de publicar des d’abans de Nadal, perquè em sembla que des dels inicis d’aquest bloc no havia publicat tantes receptes com durant aquestes festes, feien cua. Bé, també bona senyal, no? La recepta base és la coca casolana de la Montserrat Seguí, però per fer-la un xic diferent vaig substituir part de farina per xocolata en pols i hi vaig afegir nous trossejades. Ideal per una tarda de berenar amb amics, no trobeu? O per deixar-ne tres trossets al balcó per Ses Majestats els Reis d’Orient, juntament amb tres gots de llet i una mica de menjar pels camells.

El Nadal ja s’acaba, només ens queda la nit més màgica, la nit en què Ses Majestats els Reis d’Orient passaran per totes les cases de les nostres contrades, enfilant-se per finestres i balcons, perquè tots els nens i nenes al llevar-se al matí trobin aquella joguina que van demanar amb il·lusió a la carta que van entregar al patge reial o a Ses mateixes Majestats.

La meva carta aquest any no és més especial que els altres anys, però sembla que si ambiciosa, perquè s’ha convertit en ambició demanar que no ens hipotequin el nostre futur, que ens deixin d’utilitzar de salvavides dels poders financers, perquè s’ha convertit en ambició que tothom tingui dret a una assistència sanitària gratuïta, perquè nosaltres no hem de pagar els plats trencats dels poders polítics, perquè em dóna la sensació que demanar una cosa tan bàsica com una educació pública gratuïta és d’ambiciós, o això ens volen fer creure. A vegades penso que tot plegat és un somni, un somni del qual qualsevol dia despertarem, un matí del dia de Reis.

INGREDIENTS:

150 grs de sucre

150 grs de farina

50 grs  de xocolata en pols pur

2 ous

Ratlladures d'una llimona

4 cullerades de llet

3 cullerades d'oli

3 cullerades d'aigua

3 cullerades d'anís

1 sobre de llevat

100 grs de nous

un pessic de sal

PREPARACIÓ:

Mesclem els ous amb el sucre fins que dobli el volum.

Tot seguit hi incorporem un pessic de sal i les ratlladures de llimona, la llet, l’oli, l’aigua i l’anís. Ho barregem tot bé i hi afegim la farina barrejada amb la xocolata amb pols  i el llevat passada per un sedàs. Per finalitzar hi afegim les nous trossejades i ho posem en una safata per anar al forn folrada amb paper vegetal untat amb mantega. Coure al forn a temperatura regular uns 20 minuts o fins que al punxar-lo amb una agulla aquesta surti neta.

2012

Hem esgotat el 2012, o ell ens ha esgotat a nosaltres. Porto uns dies que em costa escriure, a mi que les paraules se’m succeeixen sense espais, i ara que m’agradaria fer-vos un resum del que per mi ha representat aquest any, emmudeixo. Ja fa temps que no acostumo a fer resums del que deixo enrere, ni una llista de nous propòsits pels mesos que vindran, potser per això no ser què dir-vos, més aviat visc l’ara, em fa més feliç, però sense mai girar la cara a la realitat, la realitat d’un any difícil per a moltes famílies d’aquest país.

Com ja us deia fa uns dies aquest bloc ja ha fet tres anys, el dia 28 de desembre de 2009 obria aquesta nova finestra de la meva cuina al món, i en definitiva de la meva vida les nostres vides. El bloc no ha deixat de ser sinó un nou company de viatge, que ha participat de les alegries i les angoixes que ens serveix la vida en safata, un diari de viatge on hi han tingut trobada reptes, concursos i reivindicacions amb moltes receptes que hem compartit, un lloc per a noves coneixences, vells companys i grans amistats, i que amb els seus comentaris i missatges li han donat vida. Moltes gràcies, moltes gràcies per la vostra companyia i el vostre caliu. Desitjo de tot cor que tingueu un feliç i pròsper 2013!

Pollastre farcit + {l’Home dels nassos}

No se había vuelto a casar, porqué tal como había dicho, no le apetecía la vida matrimonial. Y no lo decía simplemente por disimular el poco éxito que tenia con el sexo masculino. En verdad, había detestado la vida conjugal; se alegró de veras al poder recobrar la libertad y la tranquilidad, y la aversión a la idea de un nuevo matrimonio le duro largo tiempo. Pero con los años, se borró ese sentimiento hasta el punto de que no hubiera vacilado en probar suerte de nuevo, de presentarse alguien pidiéndola en matrimonio. A fuerza de esperar, se impacientó y descorazonó y con el tiempo decidió no continuar viviendo de falses il·lusiones y aceptar la vida tal com era. Y puesto que a un ser humano les es necesario tenir algo en que volcar sus esperanzar, algo que le dé a la vida un valor aunque sea ilusorio y tonto, así halló lo perdido. Por suerte, no fueron aficiones para perder a una mujer sola como ella, pues se apasionó por el cafè, los cigarrilos y por atesorar billetes de banco nuevos.

El callejón de los milagros

Naguib Mahfuz

D’aquí uns dies la mainada correrà pels carrers de pobles i ciutats cercant l’Home dels nassos, un personatge estrafolari amb tants nassos com dies té l’any. És un personatge mitològic català que només se’l pot veure el dia 31 de desembre de cada any, i segons Joan Amades sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el veies mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’esperava que tingués per tot el cos, ja que no li cabien tots a la cara, i als pobles petits es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda. Sigui com sigui, un any més seguirem la tradició i sortirem tots al carrer, petits i grans, a buscar l’Home dels nassos.

El pollastre farcit és un plat de festa que podríem fer en qualsevol dels dies assenyalats que encara hem de tatxa del calendari nadalenc, Cap d’any i Reis. Nosaltres en vam menjar la Nit de Nadal i ens va agradar molt.

INGREDIENTS

1 pollastre de 2 quilos

50 grs de salsitxes

50 grs de carn de porc

100 grs de prunes seques

50 grs d’orellanes

50 grs de pinyons

1 poma reineta

1 copeta de vi ranci

1 copeta de brandi

Canyella

Nou moscada

Llard de porc

Sal

Pebre

ELABORACIÓ

Sofregiu la carn de porc i les salsitxes en una cassola amb oli. Quan estiguin ben rosses, incorporeu-hi el vi ranci i deixeu-ho reduir una mica. Tot seguit, aparteu la cassola del foc i afegiu-hi les prunes, els pinyons, les orellanes, la poma pelada i tallada a trossos, la canyella, la nou moscada, la sal i el pebre, i remeneu-ho. Si voleu, al comprar el pollastre, podeu demanar a la carnisseria que us obrin el pollastre per darrera i en treguin la carcanada deixant només les ales i les cuixes. Salpebreu el pollastre per dins i farciu-lo. Després cosiu-lo perquè no s’escapi el farcit i lligueu-li les cuixes i les a les per donar-li forma. Tot seguit unteu el fons d’una safata amb llard, poseu-hi el pollastre a sobre i cobriu-lo amb més llard. Deixeu-lo coure al forn a 190 graus durant 30 minuts. Després afegiu-hi el brandi i una mica d’aigua, doneu-li la volta al pollastre i deixeu-lo coure a 140 graus durant 60 minuts més. I ja per acabar decanteu la salsa per extreure’n el greix. Quan serviu el pollastre ja tallat al plat salsageu-lo amb el suc restant de la cocció.

Font: Carme Ruscalleda