Sopa de ceba de Julia Child

I bé, ja tenim aquí el primer repte que ens proposen l’Alba i l’Ingrid del blog Film & Food, fer una de les receptes de la cuinera que va revolucionar la cuina americana, Julia Child, igual que va fer Julie Powell, una noia de Nova York que necessita posar un repte a la seva vida i decideix cuinar en tant sols un any totes les receptes del llibre editat per Julia Child, Mastering the Art of French Cooking, i que va explicant tota la seva experiència culinària en el seu blog The Julie/Julia project.

De fet el meu blog va nèixer després de veure la pel·lícula Julie & Julia, inspirada en aquestes dues històries paral·leles, en llocs diferents i en èpoques diferents, i que jo, també desencantada amb la meva nova feina, decideixo iniciar aquest nou repte, que m’ha portat fins aquí, a aprendre a cuinar molts plats nous, a passar bones estones en moments difícils i a conèixer, encara que sigui de manera virtual, a gent fantàstica que t’encomana a través dels seus blogs totes les seves ganes de fer coses noves.

I el perquè d’aquesta recepta? Doncs he triat aquesta recepta perquè l’escena de la pel·lícula que em va fer riure més va ser aquella en què la Julia Child està a Le Cordon Blue aprenent a tallar ceba, apilonant munts i munts de ceba tallada al seu voltant sota la mirada dels seus companys de classe i pensant: – I d’on ha sortit aquesta? Ho recordeu? Jejejeje!

Ingredients (per a 6-8 persones)

1 quilo i ¼ de ceba tallada a rodelles fines

3 cullerades de mantega

1 cullerada d’oli

Una olla de fons gruixut amb capacitat per a 3’8 litres i que es pugui tapar

Daureu la ceba molt lentament amb la mantega i l’oli en una olla tapada durant uns 15 minuts.

¼ de culleradeta de sucre (ajuda a daurar la ceba)

Una culleradeta de sal

Amb l’olla despada, pugeu una mica el foc i afegiu-hi la sal i el sucre, remenant-ho bé. Deixeu-ho a foc lent durant uns 30 o 40 minuts, remenant tot sovint, fins que les cebes agafin un color marró-daurat uniforme.

3 cullerades de farina

Afegir-hi la farina i remenar durant 3 minuts.

2 litres de brou fosc de carn o 1 litre d’aigua i 1 litre de brou fosc de carn

½ tassa de vi blanc sec o de vermut blanc

Sal i pebre

Fora del foc, incorporar el líquid bullint, i afegir-hi el vi i asaonar. Coure a foc lent, amb l’olla parcialment tapada, durant 30 o 40 minuts com a mínim. Corregir de sal i pebre i ja estarà llesta. Si no s’ha de menjar immediatament, reservar amb l’olla destapada i reescalfar en el moment que es vagi a servir.

3 cullerades de conyac

12/16 torrades de pa francès torrades

1 o 2 cullerades de formatge ratllat parmesà o suís

Just abans de servir, incorporar el conyac i remenar, col·locar les torrades en el fons dels plats i tirar-hi per sobre la sopa. Servir el formatge per separat o amb formatge per sobre gratinat.

Bon appétit!

Rostit de pagès acompanyat de patates

Mentre esperem a divendres per publicar la recepta del primer repte del blog Film & Food, us deixo aquest rostit de Les cuineres de Sils que vaig cuinar durant aquests dies de festa. Jo no hi vaig posar ni conill ni botifarres però va sortir la mar de bo, sobretot les patates.

INGREDIENTS

1 pollastre de pagès

1 conill

3 botifarres

6 cebes petites

1 ceba grossa

20 patates ben petites

2 pastanagues

1 tomàquet

1 cabeça d’alls

1 fulla de llorer

sal i pebre

oli i greix

1 copeta de conyac

1 raig de vi blanc

ELABORACIÓ

Tallem el pollastre i el conill a trossos, els salem i empebrem. Els posem a enrossir en una paella amb oli i una mica de greix. Quan siguin ben daurats, els posem en una cassola, també amb oli i greix, amb la cabeça d’alls, la ceba grossa i la fulla de llorer. Quan ho tinguem tot ben calent, hi afegim el vi blanc i el conyac i ho deixem a foc més aviat lent durant 1 hora.

Quan sigui a mitja cocció, hi afegim la pastanaga i el tomàquet. Perquè no s’agafi a la cassola ho anem sacsejant de tant en tant.

A part, fregim les patates ben rodonetes i petites i les cebetes, i quan siguin cuites, les botifarres.

Quan la carn ja sigui rostida, hi afegim les botifarres, les patates i les cebetes i ho deixem coure 20 minuts més amb la cassola tapada, perquè es barregin els gustos.

Quan la vida té premi

Setmana Santa quatre dies de festa per endavant.

Pla A: estar aquests quatre dies a casa, cada cop que entro en una benzinera se’m posa la cara de tots els colors possibles.

Pla B: inexistent.

El divendres al matí els hi proposo que l’endemà podem agafar el tren, direcció nord o direcció sud, és igual, i anar a alguna ciutat a fer un tomb per les parades de Sant Jordi, i així que se’m planta en Guillem davant i em diu:

- Mama, saps què he pensat?, si en Marc hi està d’acord, comprar-te una rosa amb els nostres diners, és que ahir te’n vaig voler fer una de paper i em va sortir un xurro, encara que, no ser si tindrem prous diners?

Doncs si, la vida també té premi!

Feliç dia de Sant Jordi

Foto: Eva Cabezas. Temps de flors. Girona

Bacallà amb panses i ous durs

Quan la Mónica i la Judith del blog Memòries d’una cuinera ens van proposar per aquest mes d’abril fer una recepta de bacallà, un plat típic de la Quaresma, de seguida vaig pensar en aquest, m'agraden molt els plats que porten fruites seques dolces com les panses i les prunes. A casa l’hem menjat sempre, ja el feia la meva àvia i l’ha continuat fent la meva mare, una recepta familiar que també la podem trobar al llibre La cuina gironina, d’en Jaume Fàbrega. Desitjo que us agradi!

ELABORACIÓ:

Un cop el bacallà ben dessalat (almenys durant un dia, canviant l’aigua dues vegades) i també ben escorregut, s’enfarina i es fregeix amb oli d’oliva.

A part, es preparen els ous durs i es migparteixen pel llarg.

Les panses, escuades, es tenen en remull unes hores.

Es posa una cassola al foc amb oli i s’hi fa el sofregit de la forma habitual. Se sala amb precaució, s’hi posen els talls de bacallà, els ous durs i les panses, aixó com aigua bullent que cobreixi. Es tapa la cassola i procurant que quedi suc, s’hi fa fer xup-xup durant uns 20 minuts. Abans de treure la cassola del foc s’hi haurà tirat la picada feta amb les ametlles, l’all i el julivet.

Remenat de favetes, alls tendres i cansalada fumada

Avui som dia 15 i per tant toca recepta de faves. No sóc massa amant de les faves, de cap tipus!, però a vegades quan he vist alguna recepta de faves tendres he pensat que podria ser prou bou, de fet els pèsols m’agraden molt, així que a mercat vaig fer-me amb unes favetes tendres que han acabat al plat fet pinya amb un parell d’ous, quatre alls tendres i una mica de cansalada fumada.

Saltagem les faves, uns dos grapats, en una paella amb una mica d’oli fins que comencin a ser una mica toves. Tot seguit hi afegim el bacó tallat a tires, hi donem un parell de tombs i hi afegim els alls tendres tallats en juliana. Ho deixem coure tot plegat fins que siguin una mica rosset i hi afegim un parell d’ous deixatats. Ho remenem amb una espàtula fins que l’ou sigui cuit i ja el podem emplatar.

Flaugnarde aux pommes

La flaugnarde és un pastís de fruites típic de la cuina occitana, concretament de les regions franceses del Llemonsí i d’Alvèrnia. Es pot fer de peres, prèssecs o albercocs però el més típic és el de poma, molt abundants a aquestes regions.

Doncs avui us deixo amb aquesta recepta de flaugnarde de pomes, de les que feia temps que tenia pendent de penjar, i que vaig treure del blog Food & Cook.

INGREDIENTS:

3 pomes

100 grs de farina

100 grs de sucre

4 ous

200 ml de nata

50 ml de llet

50 grs de mantega

2 cullerades d’essència de vainilla

ELABORACIÓ:

En un bol batre els ous amb el sucre. Tot seguit afegir-hi la llet, la vainilla i la nata i tornar a batre. Incorporar la mantega i tornar a batre bé. Tot seguit anar incorporant la farina passada pel sedàs, fins que quedi tot ben lligat.

Pelem les pomes i les tallem a làmines. En un motlle prèviament untat amb mantega posem la meitat de les pomes ben col·locades, a sobre hi aboquem la meitat de la mescla anterior i acabem d’abocar-hi la resta de la massa.

Ho posem a coure al forn prèviament escalfat a 180º durant uns 40 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net.

Bon apettit!

Un arròs caldós que cura estómacs fatigats

Ja s’acosta Setmana Santa, temps de tortells i mones, però jo tenia aquesta recepta pendent de penjar-vos fa molt de temps, una recepta molt antiga i que la Carme Ruscalleda ens la recupera per curar algun que altre estòmac fatigat, ràpid i bo.

INGREDIENTS (per a un comensal)

400 ml d’aigua mineral

1 gra petit d’all

½ ceba petita

una branqueta de julivert

50 g de verdura neta i tallada a la juliana. Podeu escollir entre espinacs,

carxofes, bledes, pastanagues

30 g d’arròs bomba

100 g de peix net i sense espines. Podeu escollir entre lluç, rap, rata, escórpora

o lluerna

un xic d’oli

sal

PREPARACIÓ

1. En un cassó, poseu-hi l’aigua, i quan arrenqui el bull tireu-hi el gra d’all, el rajolí d’oli, la sal, la ceba a trossos i l’arròs. Deixeu-ho bullir a foc mitjà durant 10 minuts.

2. Afegiu-hi la verdura i deixeu-ho coure 3 minuts.

3. Tireu-hi el peix a talls i deixeu-ho coure 4 minuts. Tasteu-ho i afineu-ho de sal.

4. Aparteu-ho del foc, deixeu-ho reposar 2 minuts i ja es pot servir.

Ítaca i la recepta del 15 de març

Entremig de les darreres entrades al blog he trobat una entrada a mitges, sense publicar, sense una recepta escrita, i amb un fragment de la cançó d’en Lluís Llach Ítaca. Miro la data i és del 28 de febrer, ja fa un munt de dies, suposo que un intent més d’escriure una entrada al blog que es va quedar sense acabar, però no recordo perquè ni què us hi volia dir.

Aquesta cançó m’agrada molt, suposo perquè un dia vaig emprendren una travessia cap a la meva Ítaca, a mesura que vas fent camí en aquest res és el que et pensaves que hi trobaries, però com diu la cançó ella m’ha donat el bell viatge, sense ella no hauria sortit, i tot i que el camí sigui llarg haurà valgut la pena tot el viscut.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Tampoc vaig publicar la recepta del 15 del mes de març, dedicada a la crema catalana. Quan vaig veure la carlota de crema catalana que va fer la Mercé de Cuina per llaminers em va sorprendre la incorporació de gelatina per a quallar-la. Doncs un dia que vaig fer crema catalana en vaig guardar un cul per fer-ne la prova, i aquí aquesta base de pasta de full farcida de crema catalana. Es pot dir que vaig guardar-ne la mida d’una cassoleta i hi vaig afegir un full de gelatina prèviament estovada en aigua freda.