Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Escudella i carn d'olla

La nit de Nadal de l’any passat, i com cada any des de fa molt de temps, sopem a casa i sóc jo la que es posa a la cuina i serveixo l’escudella i carn d’olla de Nadal. Va ser per aquestes dates que vaig estrenar aquest blog i a la primera entrada us vaig penjar el menú d’aquest dia, encara que només us vaig deixar la recepta de les postes, un bescuit gelat de turró.

Com que aquesta setmana és Nadal i a moltes llars es cuinarà la típica escudella i carn d’olla, encara que sigui amb les fotos de l’any passat, us deixo la recepta de la Montserrat Seguí i en cursiva retocs de la recepta d’en Jaume Fàbrega, una barreja de les dues que fan la que faig jo sempre, ja que els ingredients, com s’escau en la cuina popular, llevat de les patates i el porc salat, depenien de les existències, la temporada, la riquesa de la casa o la diada.

Com podeu veure en aquesta ocasió vaig farcir galets gegants amb la pilota i la botifarra negra, i un bon consell que em va recomenar una amiga és no bullir directament els galets amb l’escudella, ja que sinó aquests absorveixen molt de líquid i es trenquen amb molta facilitat, sinó fer-ho a part en una olla amb aigua i llavors adjuntar-los a l’escudella per dona’ls-hi l’últim bull, finalitzar la cocció i absorvir una pica el sabor d’aquesta.

Fonts d’informació:
Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt
La cuina gironina, Jaume Fàbrega

INGREDIENTS (16 persones)

Per 10 litres d’aigua:

VERDURES
2 porros grans
200 grs de pastanaga
1 o 2 naps
2 brots d’apit
400 grs de patates
150 grs de cigrons i/o mongeta blanca prèviament remullats durant vàries hores
Unes fulles de col
Un tros de xirivia

AVIRAM
Menuts de pollastre, ànec o polla d’india (coll, pedrer, carcanada, potes)
¼ de gallina
1 tros d’ànec (jo no n’hi he posat mai)

PORC (salat i fresc)200 grs d’orella
½ peu
2 ossos d’espinada
1 os de pernil que no sigui ranci
Una bola de sagí enfarinada (greix del porc, gairebé ranci, en forma de bola que s’enfarina)300 grs de botifarra negra
300 grs de botifarra crua

XAI
Brasó o coll o pit

VEDELLA
300 grs d’ossos (pota, genoll, moll)
250 grs de pit
200 grs de vedella en un tros

PER LA PILOTA (per fer-ne dues)
200 grs de carn picada de vedella
200 grs de carn picada de porc
2 ous
2 cullerades de pa ratllat
1 cullerada de farina
Julivert i un bocinet d’all

PASTA
800 grs de galets grossos

ELABORACIÓ
Posem tot els ossos i els 10 litres d’aigua freda dins una olla gran i l’escalfarem fins a bullir. Quan comenci l’ebullició cal desescumar (o sigui, treure tota l’escuma que es fa a sobre amb una escumadora), hi posarem la sal i hi tirarem l’aviram (menuts, gallina, ànec), el tros de pit i de conill de vedella, l’orella i el peu de porc i la bola de sagí; a continuació la verdura, ben neta (menys la col i les patates), i les mongetes i els cigrons remullats. Jo també hi afegeixo un grapat d’arròs. Ho taparem, però no del tot, i ho deixarem coure unes tres hores a foc mitjà; en acabat s’hi afegeixen les patates i la col (la quantitat que vulguem servir, després com a acompanyament de la carn), les botifarres, la crua i la negra (aquesta darrera només s’ha de coure 2 o 3 minuts i es treu perquè no se’ns obri), i ja, finalment, la pilota. Aquesta l’haurem feta així: barrejarem les dues carns picades amb els dos ous quasi sense batre, ben treballat; hi afegirem el pa ratllat, el julivert i, si agrada, una mica d’all ben trinxat. Llavors en farem dues parts, per fer dues pilotes; posades sobre un plat amb farina, els donarem la forma anant-ho movent.
L’última cocció, ja juntament amb les pilotes, serà d’uns 20 minuts aproximadament. Després ja podeu colar el brou, deixant-ne una part amb totes les carns i verdures perquè no es refredin. El brou ja colat el tornarem al foc i quan bulli de nou hi tirarem la pasta; la deixarem coure a poc a poc uns 10 minuts aproximadament. Ha de quedar un xic crua. Aleshores la tapem, i fora del foc s’acaba de coure. Quan ja la tinguem cuita hi abocarem una part de brou fred per deturar la cocció.
Quan haurem servit l’escudella amb la pasta, col·locarem la carn d’olla ben calenta en diferents plàteres. Si volem una presentació ben bonica posarem separadament cada cosa, i les verdures les servirem tallades.

Bon profit i molt bon Nadal!

Canvi d'imatge

Com podeu veure estic fent un canvi d'imatge del blog. Feia temps que volia canviar-li el nom, no m'ha agradat mai i és el que em va costar més a l'hora de tirar endavant aquest blog. Encara tinc que fer-hi alguns retocs perquè veig que puc ampliar una mica més el títol, però vull donar les gràcies a l'Ingrid de My Lovely Food per donar-me un cop de mà.

Magdalenes d'agraïment

Aquestes magdalenes van servir per agraïr un gran favor que em varen fer uns bons amics! És que la cuina en si ja és agraïda, no creieu? I la recepta és la de sempre, Magdalenes 100% integrals, i a una de les dues fornades hi vaig afegir xips de xocolata. De vici!

Pastís de poma

Aquesta setmana no hi ha hagut gelat, però si aquest boníssim pastís de poma!

INGREDIENTS
100 grs de farina
100 grs de sucre, més uns altres 75 grs
3 cullerades de llet
2 cullerades d’oli
½ culleradeta de llevat en pols
2 ous
75 grs de mantega
2 pomes

ELABORACIÓ
Poseu en un bol 100 grs de sucre i un ou sencer, bateu-ho un xic i poseu-hi la llet, l’oli i la farina barrejada amb el llevat; bateu-ho una mica més perquè quedi ben barrejat; aboqueu aquesta mescla en un motlle rodó d’uns 22 cm (el meu de 25 cm), untat i ensucrat; col·loqueu-hi les pomes, tallades a mitges rodanxes, posades en cercle.
Treballeu un rovell d’ou amb 75 grs de sucre i afegiu-hi la mantega fosa. Tireu aquesta barreja sobre la poma i coeu-ho al forn, a temperatura regular, uns 30 minuts. Un cop cuit i fred, s’escalfa uns moments la base del motlle, s’aboca sobre una tapadora i es col·loca, després, a la plàtera de servir. Empolsimeu-lo amb sucre de llustre.

Font de la recepta: Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt

Teules de Damasc

Aquests dies m’he animat a fer gelats, ja que no n’havia fet mai i m’han quedat les ganes d’un estiu sense cuinar massa. La veritat és que la temperatura del carrer no convida gaire a menjar-ne però a els meus fills sembla que sempre hi estan apunts, i cada setmana en faig d’un gust o d’un altre. Quan faig gelat amb una base de crema anglesa llavors em queden les clares i aquesta última vegada vaig dir que es no quedarien a la nevera de record, per acabar llençades, i vaig buscar una recepta per aprofitar-les el mateix dia, i què millor que aquestes teules per acompanyar un bon cafetó. La veritat és que mentre les feia no les tenia totes de que aquella massa acabés en forma de teula, ja que queda bastant espessa, però de cop i volta en el forn s’aplana i queda fina fina. O sigui que quan aneu fent els pilonets sobre la safata de forn procureu no posar-los massa junts perquè sinó us passarà com a mi a la primera fornada, que es van unir les unes amb les altres. A la tarda varen venir uns amics a fer un cafè i vam menjar-les, i quan la última va desaparèixer de la safata vam dir –Mira quines clares més ben aprofitades!

P.D. Aquesta post-data (us estimo!) és pels vermells. Des del meu tro de l'Olimp no puc entrar al vostre blog, però quan vagi a un lloc més terrenal, com una biblioteca o un centre cívic, no us preocupeu, ja em posaré al dia de les vostres receptes, fins hi tot de l'estrellat a TV3. Una abraçada guapus!!!

INGREDIENTS
120 grs de mantega
120 grs de sucre
120 grs de farina
60 grs de panses de Corint
2 ous o 4 clares d’ou

ELABORACIÓ
En un cassó treballeu la mantega a punt de pomada; poseu-hi el sucre i barregeu enèrgicament uns 3 o 4 minuts; afegiu-hi els ous o bé les clares, sense deixar de treballar-ho. Després, ja sense treballar-ho massa, sinó el just perquè es barregi, afegiu-hi la farina i les panses. Amb una mànega pastissera o amb una culleradeta aneu fent petits munts, una mica separats, en una plata poc untada i enfarinada. Enforneu-ho, a temperatura regular, fins que siguin rosses. Quan veieu que s’hagin enrossit de sota podeu encendre el gratinador perquè s’enrosseixin de sobre.

Font de la recepta: Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt

Estrelles de vainilla (selecció de pastes seques)

Aquestes pastes, de la Montserrat Seguí, les vaig fer per donar un obsequi de la meva cuina a la Maria Àngels de Visc a la cuina el dia que ens vàrem trobar. Són molt senzilles de fer i ja veieu que agraïdes que són a la vista, sobretot per aquestes festes de Nadal, i al paladar. Si les proveu de fer ja veureu que no us defraudaran, ideals per la sobretaula d’aquestes festes.

INGREDIENTS
100 grs de sucre
100 grs de mantega
300 grs de farina
3 cullerades de llet
Vainilla en pols
1 ou
1 cullerada de llevat en pols
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Poseu la farina a sobre el taullel en forma de corona i al mig tots els altres ingredients. Ajunteu-ho, treballant-ho primer amb una forquilla i després seguiu amb les mans, fins que us quedi una pasta fina i tova. A continuació estireu-la amb el corró, no pas massa prima, i talleu-la en diferents formes (amb el tallapastes). Aneu-les col·locant en una plata de forn untada, i aleshores pinteu-les amb rovell d’ou, barrejat amb unes gotes d’aigua. Coeu-les al forn, a temperatura regular, uns 15 o 20 minuts. Si passats 12 minuts no s’han començat a daurar, apagueu el forn i enceneu el gratinador perquè us agafi color.

Bon profit!

Trobada amb la Maria Àngels&cia. de Visc a la cuina

Avui és pitjor que un dilluns, som dimarts, i costa molt d’arrencar, i més quan estàs en un lloc on no desitges estar, però ja falta menys, i sort que tinc un moment per parlar-vos de qui vàrem conèixer ahir, la Maria Àngels de Visc a la Cuina i tota la seva família, que no són pocs!

Després d’un parell d’intents de trobar-nos uns quants blogs gironins, ahir la Maria Àngels, i tota la seva família!, de tornada cap a casa des de Blanes varen fer una petita parada al meu poble i vàrem posar cara al nostre blog. I dic ‘tota la família’ perquè quan li vaig dir que ja que passaven prop de casa perquè no feien una parada em va dir, TOOOOOTS? Es clar, la veritat és que aconseguir que tothom s’avingui a anar a conèixer a una il·luminada (que no som pocs) que es posa davant els fogons, amb la càmara de fer fotos a la butxaca, fotografiant plats que van i que venen per penjar-los a internet no ha de ser gens fàcil, encara que tampoc va ser fàcil convèncer als meus dos fills per fer el mateix. Però al final ens vàrem poder trobar i ens van portar unes piruteles de xocolata blanca i unes galetes de xocolata boníssimes que just després de fe’ls-hi la foto varen desaparèixer com per art de màgia.

Bé, us deixo la foto de família perquè vosaltres també ens podeu posar cara i veieu el goig que fèiem tots plegats. La Maria Àngels és la rossa i jo la morena ;-) I això si, ens hem proposat organitzar pel mes de gener, després de l’empatx de galets, neules i torrons del Nadal, una bona trobada a Girona, a veure si finalment ens coneixem tots.

Moltes gràcies Maria Àngels, nens, nenes i marit! Amén!;-)

Gelat de Jaumets

Els Jaumets són uns dolços típics de Sant Hilari Sacalm (La Selva) d’avellana, ametlla, sucre i clara d’ou i que s’elaboren des de 1934 a la pastisseria Fornés d’aquesta població. El seu nom està inspirat en un personatge popular de la vila, Jaume Traveria i Riera, un home de la Selva, mut, que traginava garrafes d’aigua per als turistes, que a canvi li donaven propines, i que es dedicava a promocionar establiments i productes de la comarca. Si en voleu saber una mica més podeu visitar la població de Sant Hilari Sacalm i fer la ruta d’en Jaumet que ofereix el Museu de les Guilleries.

Jo sóc filla de Santa Coloma de Farners i recordo que quan era petita els meus pares anaven a Sant Hilari a fer mercat i de tant en tant baixaven una caixa de Jaumets i per mi era tota una festa, i a hores d’ara quan visito aquella zona no puc deixar d’aturar-me a Sant Hilari per comprar-ne. No fa gaires dies vam anar a jugar a futbol a Arbúcies, i després del partit ens hi vam aturar per comprar-ne. Penseu que mentre la caixa no s’enceta no hi ha perill però a la que tallem el cordill blau amb què lliguen la caixa aquests ja han llepat, són vistos i no vistos. Però aquesta vegada vaig ser a temps de retirar-ne 50 grams per fer-ne un gelat, que em fa molta il·lusió presentar-vos, potser a algú ja se li havia passat pel cap abans, però aquesta recepta ha sorgit de la meva barretina, perquè, els grans cuiners no van copiant receptes d’aquí i d’allà, no? ;-)

És molt senzilla! Agafem com la base la recepta anterior del gelat de vainilla i en el moment en què hi posem la nata també hi afegirem els 50 grams de Jaumets trinxats i seguirem amb el que ens indica la recepta. Un asseguro que surt boníssim!

Gelat de vainilla

Aquest gelat de vainilla és una altra recepta del llibre Cuinar és senzill i uns la poso aquí perquè és una recepta base per a fer molts altres gelats, com de cafè, d’ametlla, de xocolata… i del gelat de la propera entrada.

INGREDIENTS
4 rovells d’ou
150 grs de sucre
½ litre de llet
Una barreta de vainilla

ELABORACIÓ
Prepareu una crema anglesa, treballant els rovells d’ou amb el sucre, fins que la pasta blanquegi. Aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb la vainilla, remenant enèrgicament; poseu-la al foc, sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull, però no la deixeu bullir, és a dir, enretireu-la tot seguit i continueu remenant, encara, uns quants segons més, fora del foc. Deixeu-la refredar; mentrestant, aneu-la remenant de tant en tant (és molt millor deixar-la tota la nit a la nevera, així la crema agafa consistència i el gelat queda més bé). Després col·loqueu-la a la geladora o en una o dues safates metlàl·liques (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i cap al congelador uns 45 o 60 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. La precaució de batre’l a mig gelar fa que el gelat no cristal·litzi. Jo aquesta operació de treballar la crema amb la forquilla o un batedor a mig gelar l’he repetit dues vegades més, i tot i així es notaven els cristalls. En aquest punt, si es vol, s’hi pot barrejar nata, sobretot en els de crema, ja que d’aquesta manera queden més suaus i esponjosos. Es torna a col·locar una altra vegada en el congelador, fins al moment de servir-lo. Normalment triga unes dues hores a estar a punt.

Plum-cake

Aquesta recepta de la Montserrat Seguí no és nova per mi, encara que també fa molts anys que no la feia, perquè, tot i que m’agrada molt i molt, me l’he de menjar jo tota sola perquè a casa no agrada a ningú més. Això si, tinc sort que és una d’aquelles receptes que amb el pas dels dies guanya molt.

Bé, doncs us explico una mica la història d’aquest Plum-Cake perquè aquest passat cap de setmana no en vaig fer un, sinó dos, dos Plum-Cakes! La primera idea era fer el Plum-Cake de la Montserrat Seguí però quan vaig veure el que va publicar la Gemma de La cuina de casa, i encara en el cor l’èxit del pastís Sant Marc, llavors tenia davant meu un autèntic dilema, per quin em decidia? Doncs com que el de la Montserrat Seguí ja l’havia fet i sabia quin era el resultat, boníssim, doncs vaig provar amb el de la Gemma.

En principi, i dic ‘en principi’, no vaig quedar gaire satisfeta amb el resultat final perquè em va quedar una mica encongit d’alçada, potser el motlle era massa gran per la quantitat de farina?, perquè el de La cuina de casa tan sols porta 100 grs de farina de blat més 25 grs de farina d’ametlla i el de la Montserrat Seguí porta 250 grs de farina de blat. Llavors el vaig notar massa potent de mantega, perquè si veieu la quantitat de mantega és la mateixa tant per a un com per a l’altra, però com he dit amb molta més farina el de la Montserrat Seguí que el de la Gemma. I per acabar en el de la Gemma la fruita confitada em va quedar tota al fons del pastís, tot i prendre la precaució d’enfarinar-la bé abans d’unir-la amb la massa. Doncs res, com que lo meu és la tossuderia, l’endemà vaig tornar a ficar-me a la cuina i vaig tornar a fer un altre Plum-Cake, aquest cop el de la Montserrat, i aquesta vegada el resultat si que va ser l’esperat.

Bé, doncs com us deia abans, ‘en principi’ no em va agradar massa el primer Plum-Cake però tot i això el vaig embolicar amb paper film i el vaig guardar a la nevera. Avui me n’he tallat dos talls que me’ls he endut a la feina per fer un kit-kat a mig matí, ja que esmorzo molt d’hora, i us he de dir que el gust havia canviat completament, com diu la Gemma els sabors s’havien assentat i guanyat en profunditat, i l’he trobat boníssim ;-), i també he de dir que el de la Montserrat Seguí s’està aixugant molt més ràpid que el de la Gemma. Doncs apa, que tinc Plum-Cake per dies!

Us deixo amb la recepta de la Montserrat Seguí, perquè la de la Gemma la trobareu a la seva cuina, aquí.

INGREDIENTS
3 ous
250 grs de farina
100 grs de mantega o margarina
125 grs de sucre
50 grs de panses de Corint
250 grs de fruita confitada (cireres, meló, taronja)
1 culleradeta de llevat en pols
Sucre de llustre
50 grs d’ametlles crues

ELABORACIÓ
Feu fondre la mantega, deixeu-la refredar i després treballeu-la amb el sucre, i aneu-hi posant els ous d’un a un; treballeu bé cada un, abans d’afegir-hi el següent. Després poseu-hi la farina, ja barrejada amb el llevat en pols, tirant-la en 3 o 4 vegades per poder-la barrejar millor; quan ho tingueu ben barrejat agregueu-hi les fruites, tallades no massa petites, i les panses que haureu tingut mitja hora en remull en aigua freda; poseu-ho tot completament enfarinat, per evitar que les fruites baixin al fons en coure’s; però, sobretot, barregeu-ho remenant molt poc; aboqueu-ho al motlle rectangular untat i enfarinat o bé amb paper també untat al fons. Deixeu-lo al forn, a temperatura regular, una hora.

És molt important la cocció d’aquest pastís, perquè, com hem dit, ha d’estar al forn si fa no fa una hora, o si no podria quedar cru del mig. S’ha de tenir en compte la temperatura del forn; si fos massa forta es torraria molt depressa i no donaria temps a poder pujar la massa. Quan porta 20 o 30 minuts de cocció, la pasta s’esberla del mig i encara puja un xic més. Si no fos així, podria succeir que quedés cru de dins, a causa que la temperatura del forn fos massa forta.

Per sobre d’aquest pastís s’hi poden posar ametlles crues pelades, tallades a tires, o bé fruita confitada. Si s’hi volen les ametlles, s’espargeixen sobre la pasta abans de posar-la al forn; un cop cuit, s’empolsima amb sucre de llustre. Si s’hi prefereix fruita confitada, un cop ja sigui ben fred es pinta amb una mica de melmelada fina i s’hi coloquen rodanxetes primes de taronja confitada i cireretes; es pinta aquesta fruita amb melmelada per sobre.

Bon profit!