30.11.11

La vuelta al mundo {díptics}

Sabeu com m'agrada la fotografia i a una altra iniciativa a la que volia participar fa temps és a l’esdeveniment fotogràfic organitzat des del grup de Flick La vuelta al mundo. L’artífex de tot plegat és l’autora del blog Casi en serio, Jackie Rueda, i on cada mes ens proposa un tema fotogràfic. Durant tot aquest mes de novembre ens ha proposat fer díptics i aquestes són les composicions que he pujat al grup. Desitjo que us agradin!







29.11.11

Els meus cims: Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

Per fi vaig tornar a muntanya, ja sabeu com m’omplena d’energia. Després de no haver pogut anar al Puigmal perquè en Marc estava malalt, aquesta vegada hem anat a la Serralada del Collsacabra, sortint des d’Hostalets d’en Bas (488 m) fins a la Capella de Sant Miquel de Castelló (954 m), el santuari de la Mare de Déu de Cabrera (1295 m) i finalitzant la nostra ruta a Cantonigròs. És un camí preciós, que passa entre boscos de faigs, boixos i alzines, pastures, amb unes vistes impressionants de la Vall d’en Bas, de la serralada del Puigsacalm, la plana de Vic i del Pirineu al fons ja nevat.
Us deixo algunes fotos, encara que no siguin massa maques pel tema de la llum (ho veieu com necessito una càmara nova!;-) )





27.11.11

Confessions...



Fa uns dies l’Abril, del bloc April’s Kitch, em va nominar als premis ‘Best blog’ (on tots hi guanyem!). Ja ser que som molts els blocs de cuina que corren per la xarxa, molts d’ells la mar d’atractius (últimament m’he unit a alguns blocs de fotografia per aquest motiu), i  que 15 nominacions són poques, però l’Abril se n’han enrecordat del meu blog i m’ha enviat una nominació com una casa de pagès, l’ha ficat entre els seus blocs preferits i això em fa la mar de feliç!
Entre moltes de les anectodes que podem explicar els que naveguem per aquest mar una és la de l’edat que ens imaginem que tenen els nostres interlocutors, i amb l’Abril la vaig errar de totes totes. Fa pocs dies que va ser el seu aniversari i li vaig preguntar quants en feia i ja veus, el meu imaginari la feia ben diferent. Aquesta és la màgia d’aquesta teranyina que ja envolta el nostre dia a dia, tots tant iguals i tant diferents alhora.
Doncs bé, seguint la cadena per conèixe’ns una mica millor, aquí ja podeu trobar un petit tast, us deixo algunes coses que em fan realment feliç.


Espero amb candaletes aquests propers Reis, a veure si tenen un xic més de pietat que els darrers anys i em porten la càmara de fotos. M’agrada molt la fotografia i en aquest blog l’he unit amb la cuina.


L’afició a la cuina la teniu davant vostra, aquest blog és tot el que de moment us puc oferir, a part d’algun que altre intercanvi de galetes. Si mai obro el meu propi restaurant us ho faré saber ;-)


Una vegada va passar un tren anomenat universitat i no hi vaig pujar. La meva opció en aquell moment era periodisme, suposo per la meva afició a les lletres i a escriure. Encara em continua agradant molt i penso que també existeixen les segones oportunitats.


Parlar dels amics és posar-se en un terreny molt espinós, perquè ja he perdut la definició exacta d’amic. De totes maneres els hi vull dir que els estimo molt i gràcies per ser-hi quan hi han de ser.

Continuarà...

I com que ara em toca nominar, també voldria dedicar aquest post a les meves bruixetes, que amb tant de carinyo fan les coses,

l'Íngrid de My lovely food
l'Alba de Le fabuleux destin du choco...
l'Ana de Lovefood
la Judith de El món de juju
la Mònica Coses de Llàbiro
la Sandra de Els fogons de la bordeta
la Sara de Cocina para emancipados
la Paula de Bon tiberi
i l'Alba de El taller de cuina
i la Marina de Xocolata desfeta

Una forta abraçada boniques!

24.11.11

Crema de cigrons

En aquell sobre, la meva mare hi va trobar unes quantes fotografies. Antigues, marronoses i de mala qualitat, fetes per algun retratista de carrer d'aquells de trenta cèntims un matí de primavera més de vint anys enrere. Un parell de joves ben plantats, somrients. Còmplices i propers, atrapats a les xarxes fràgils d'un amor tan enorme com inconvenient, ingnorant del fet que, al cap dels anys separats, quan tornessin a enfrontar-se plegats amb aquell testimoni de l'ahir, ell es giraria cap al balcó per no mirar-la als ulls i ella serraria les dents per no plorar davant seu.

El temps entre costures
María Dueñas


Des de la pàgina de facebook Blocs contra la fam, un grup de blocaires han organitzat una iniciativa conjunta per tal de donar més ressó a la campanya del Banc dels aliments Gran recepta d’aliments a Catalunya, que tindrà lloc el dies 25 i 26 de novembre als mercats i supermercats de Catalunya. L’objectiu de la campanya és recaptar aliments bàsics (llegums seques, llet, oli, llaunes de conserves de peix i tomàquet natural) des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra.
Des de Blocs contra la fam ens proposen que el dijous dia 24 de novembre publiquem al nostre blog una recepta senzilla i barata, on hi aparegui un o varis d’aquests aliments que es volen recollir durant la campanya.
T’hi apuntes? Nosaltres ja ho hem fet!


INGREDIENTS
1 ceba
200 grs de tomàquet fet puré
cigrons cuits
una mica de llet i/o oli d'oliva (al gust)

ELABORACIÓ
Doncs aquest és el meu granet de sorra, una recepta ben senzilla i saludable. En un cassó farem un sofrefit amb la ceba tallada ben petita i el tomàquet fet puré. Tot seguit hi afegirem els cigrons cuits despullats de la seva pell juntament amb una mica de suc de la seva cocció. N'hi posarem més o menys segons la textura que desitgem, més líquida o més espessa. Ho acabarem amb una mica de llet i/o d'oli d'oliva.





20.11.11

Brou vegetal i brou normal

Quan vaig fer aquesta olla de caldo en Guillem em va dir: - mama, fa molts i molts de dies que no en feies! I vaig dir: - tants? I tenia raó, abans fins hi tot a l’estiu feia caldo, sempre en tenia el congelador ple. No us diré pas que abans no menjàvem variat, sempre ho he intentat, però és que ara els nostres menus són variadíssims, amb l’excusa del blog cada dia estem fent provatures, i el més bonic del cas és que els més petits de la casa m’hi animen! I és per això que la producció de caldo a la nostra cuina ha caigut en picat.

Aquest mes Memòries d’una cuinera ens ha proposar fer sopa, i sempre busquem quelcom de sofisticat per mostrar a la clientela, tot i la senzillesa del plat (què hi ha més senzill que un plat de sopa?). I doncs, perquè la meva elecció? doncs perquè és un plat que ha sol·lucionat molts de dinars i sopars, dels de tota la vida, que a casa agrada molt, ningú es queixa quan hi ha un plat de caldo a taula, i em porta molts bons records. També perquè està dins el repte Cuinar és senzill amb la Montserrat Seguí, aviat publicaré l’índex amb totes les receptes marcades que ja he fet, ja que fa goig veure com va creixent el nombre de receptes publicades. I perquè és la base per a moltes altres receptes i un plat de caldo sempre ve de gust!


INGREDIENTS
4 litres d’aigua
100 grs de pastanagues
50 grs de nap
1 porro gros
1 cor d’api
4 o 5 fulles de col
100 grs de patates
1 ceba
2 o 3 fulles de bleda

ELABORACIÓ BROU VEGETAL
Poseu al foc l’aigua freda indicada. Quan arrenqui el bull, poseu-hi la sal i afegiu-hi totes les verdures, netes i tallades per la meitat. Quan torni a bullir, cal desescumar i deixar-ho coure a poc a poc una hora i mitja, tapat, però no del tot. Després, ho passareu pel colador xinès, i ja queda llest per la que vulgueu.

Nota. Al brou vegetal, s’hi pot afegir tota mena de verdures.

ELABORACIÓ BROU NORMAL
Farem servir els mateixos ingredients que per al vegetal, afegint-hi uns menuts de pollastre o un tros de gallina (uns 200 grams), un os de porc que sigui fresc o un bocí d’os de pernil que no sigui ranci i 300 grs d’ossos de vedella gelatinosos. Aquests ossos, juntament amb tots els altres ingredients, els posarem en aigua freda i farem igual que abans.

Nota. Sempre que vulguem obtenir un bon gust de brou, posarem les carns, ossos i gallina en fred, tal com hem dit. En canvi, quan vulguem servir un brou amb la típica carn d’olla, podrem fer-ho diferent, posant-ho tot quan l’aigua ja bulli. El brou perd un xic de gust, però el de la carn millora.

17.11.11

Blocs contra la fam


Des de la pàgina de facebook Blocs contra la fam, un grup de blocaires han organitzat una iniciativa conjunta per tal de donar més ressó a la campanya del Banc dels aliments Gran recepta d’aliments a Catalunya, que tindrà lloc el dies 25 i 26 de novembre als mercats i supermercats de Catalunya. L’objectiu de la campanya és recaptar aliments bàsics (llegums seques, llet, oli, llaunes de conserves de peix i tomàquet natural) des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra.
Des de Blocs contra la fam ens proposen que el dijous dia 24 de novembre publiquem al nostre blog una recepta senzilla i barata, on hi aparegui un o varis d’aquests aliments que es volen recollir durant la campanya.
T’hi apuntes? Nosaltres ja ho hem fet!

15.11.11

Brioix de Julia Child



Ja tornem a ser dia 15 i avui toca La recepta del 15.
Aquesta edició em fa especial il·lusió perquè durant molt i molt de temps vaig anar darrera una panificadora, em feia molta il·lusió poder-la tenir, i per fi, aquest darrer mes de setembre, me la vaig comprar. Malgrat això, durant aquest temps, no heu pogut veure cap recepta publicada al blog perquè les poques receptes que he fet amb ella no ens han acabat d’agradar massa, i d’aquí a la desilusió i al desús de la pobra màquina. Així que quan vaig veure la proposta d’aquest mes vaig pensar, ja és hora de que aquesta màquina tingui el rendiment que es mereix, i què millor que començar amb una recepta cinc estrelles, el brioix de la Julia Child.


INGREDIENTS PER L’ESPONJA
85 ml de llet tébia
20 grs de llevat de París
1 ou
360 grs de farina de força

INGREDIENTS PER A LA MASSA DE BRIOIX
L’esponja
70-100 grs de sucre
½ culleradeta de café de sal
4 ous
200 grs de farina de força
170 grs de mantega a temperatura ambient

ELABORACIÓ
En un bol mesclem la llet tèbia, l’ou i el llevat de París fins que tot s’hagi disolt i ho posarem dins la panificadora juntament amb 180 grs de farina. Ho amassem durant 5 minuts. Tot seguit hi aboquem a sobre els 180 grs de farina restants i sense tocar-ho ho deixem llevar de 30 a 40 minuts. Passat aquest temps veurem com la farina comença a esquerdar-se i apareixer la massa de sota. En aquest punt hi afegim el sucre, la sal, els quatre ous batuts i 200 grs de farina i amassem durant 15 minuts més. Si veiem que la massa queda molt enganxosa hi podem afegir una mica més de farina. En aquest punt, i sense deixar d’amassar, hi tirarem la mantega tallada a daus, d’un amb un, sense afegir-hi el següent fins que no veiem que s’hagi ben integrat a la massa. Continuem amassant una estona més. El resultat final ha de ser una massa llisa i brillant, que posarem a llevar en un bol, untat amb una fina capa d’oli i tapat amb film transparent, durant dues hores o fins que hagi doblat el seu volum. Passat aquest temps ja podrem donar forma a la massa de brioix, la que més ens agradi, i ho deixem llevar novament. Un cop llevat els pintem amb ou batut i ho enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin daurats.

I ara bé el kit de la qüestió: perquè, al meu parer, la massa em va quedar massa tova, sense consistència per poder-la moldejar bé? Al final vaig optar per posar-la en aquests motlles perqué llevessin cap a munt i no d’amplada. Podria ser que hi faltava farina? la marca de la mantega? sempre compro Cadí però aquesta vegada no ho era, o seran els ous que potser eren massa grossos?

De totes maneres van sortir uns brioxos boníssims, em va agradar molt la seva consistència, molt i molt recomenables! Ho tornaré a intentar ben aviat, i en la propera ocasió prometo millors fotografies, era ja de nit, amb poca llum, i jo ja havia acabat tots els turrons del dia.

Moltes gràcies a tots per passar per aquí, és molt gratificant obrir cada dia aquest blog i llegir els vostres comentaris, veure que hi ha algú que llegeix aquest tros de la nostra vida.

14.11.11

Ha arribat el meu AIG!

Sembla que aquest any també m’he portat però que molt i molt bé, perquè el meu AIG m’ha enviat el que jo desitjava!
Ja sabeu les disputes que vaig tenir durant una temporada amb les magdalenes, no vaig parar fins aconseguir-les amb un bon barret. A partir de llavors tinc una debilitat especial per aquests dolços, m’agrada molt fer-ne, i per això una de les coses que vaig demanar al meu AIG d’aquest any va ser una d’aquelles safates per posar-hi les càpsules dins, ideals per fer de propulsor i que surtin amb un barret ben espectacular. També trobava a faltar unes càpsules ben boniques, de colors, ja que on visc només en trobo de blanques com la neu. Doncs si, mireu si me n’he portat de bé perquè això és el que m’ha enviat el meu AIG, l’Ana Maria del blog Los manjares de Ana Maria. Dins una caixa molt bonica també hi vàrem trobar un teula de turró de Xixona fet per l'Ana Maria i una bosseta de xufles, fent honor a la seva terra.
Moltes gràcies Ana Maria!!!


8.11.11

de restaurant : Bacco

Heu vist el Pirineu aquests darrers dies? Ja està tot nevat, realment preciós. Desde casa o anant a la feina tinc la sort de veure’l tot ell imponent, i quan arriben les primeres nevades no em deixa mai de sorprendre, un regal!
Amb tants dies de pluja no he pogut sortir a caminar, però ahir al vespre em vaig escapar una estona enmig d’un plovisqueig amanassant. És com una alenada d’aire fresc, ja sabeu com m’agrada, com de bé em fa sentir, i ja trobo a faltar la muntanya. Des de la travessa Vallter-Núria que no hi he tornat, en un desig va acabar el cim del Puigmal aquella setmana on el peu d’en Marc li va fer la guitza, però d’aquí uns dies s’ha programat una sortida per la Garrotxa i ens hi hem apuntat!


Mentrestant, aquest dissabte passat vaig anar a Barcelona amb en Marc. Per nosaltres, que hi anem poc, anar a Barcelona ja és en si una excursió: tren, passejar, alguna compra i restaurant, quan es pot. En aquesta ocasió hi va haver dinar de restaurant i per casualitat vam veure de lluny aquest. No ens ho vam pensar i vam enfilar les escales fins al primer pis de l’edifici situat al número 133 de la Rambla de Canaletes. El local molt acollidor, amb poques taules i vistes a la Rambla, el servei molt atent i el menjar molt bona presentació i boníssim! Us el recomano.

Amanida verda amb poma, anacards i nous caramelitzades amanit amb parmesà i fruits vermells

Risotto cremós de bacó i ceps

Hamburguesa de filet de vedella amb tòfona, formatge taleggio i patates braves
 
Rotllets de plàtan cruixent amb crème brûlée de vainilla i toffee

Crema catalana tradicional


4.11.11

Tarta Tatín (primera fórmula)

Esa mañana, mientras iba en el coche a casa de Val, mi modista, bajo una llovizna inesperada, me puse a pensar en el abriguito azul. Era azul celeste, el azul de la libertad, aunque la senyora Bell lo había escondido.

Una pasión vintage
Isabel Wolff



A la tercera va la vençuda. I aquí teniu el resultat, una tatín extraordinàriament deliciosa de la Montserrat Seguí. De totes maneres ser el secret de totes aquestes tartes: la pasta trencada feta a casa. El segon intent de tatín el vaig fer amb pasta trencada comprada (mai n’havia comprat) i no ens va acabar d’agradar. O sigui que, sabent això, quan vulgueu fer pasta trencada per a fer alguna tarta aquesta és la ocasió per fer-ne més del compte i congelar-la, queda igual de perfecte, i així en podem disposar immediatament quan ens vinguin unes ganes irreprimibles de menjar-ne.



INGREDIENTS
4 pomes mitjanes
125 grs de sucre
75 grs de mantega
50 grs d’ametlles torrades

Pasta trencada (per a un motlle de 22 cms.):
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
50 grs de sucre
1 cullerada d’aigua
1 pessic de sal

ELABORACIÓ DE LA PASTA TRENCADA
Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

ELABORACIÓ DE LA TARTA TATÍN
Un cop feta la pasta trencada dolça deixeu-la reposar. Tot seguit peleu les pomes, partiu-les per la meitat i traieu-ne el cor; fregueu-les amb llimona i talleu-les en mitges rodanxes un xic primes. Prepareu un motlle de 22 o 24 cm, unteu-lo, i emposeu-lo amb sucre (50 grs). Col·loque-hi les rodanxes de poma en filera, posant-les al revés de com les posaríeu normalment, pensant que després haureu de tombar la tarta; poseu-hi trossets de mantega i emposeu-ho amb una cullerada de sucre; feu-ne dues capes més, de la mateixa manera, i acabeu amb mantega i sucre. Pinteu tota la vora amb clara d’ou una mica batuda.
Estireu la pasta trencada i poseu-la sobre les pomes, tapant-les, i fent que la pasta penetri per tot el voltant; pinteu-ne la superfície amb la clara. Poseu-la al forn una mica fort uns 30 minuts. Un cop cuita, es deixa refredar una mica; traieu-la del motlle, abrillanteu-la i empolseu-ne tota la vora amb ametlles torrades.

Nota. Abans de treure-la del motlle es pot caramel·litzar sobre el foc, un cop desemmotllada, se li pot cremar sucre. De totes maneres, són unes postres excel·lents.



1.11.11

Panellets

Aquests són els panellets que hem fet aquest matí. Hem tornat a repetir la recepta de la Carme Ruscalleda, èxit assegurat!


INGREDIENTS PER A 6 PERSONES
500 grs d’ametlles en pols
350 grs de sucre
150 ml d’aigua mineral
1 clara
200 grs de pinyons
200 grs de codonyat
200 grs de coco ratllat
2 rovells d’ou

PREPARACIÓ

1. A dins d’una cassola ampla, poseu-hi el sucre i l’aigua. Feu-li arrencar el bull. Aboqueu-hi la pols d’ametlla; s’ha de remenar, fins que la pasta cogui i es desenganxi de la cassola. Deixeu-ho refredar.
2. Incorporeu a la mescla la clara d’ou sense muntar, tot remenant bé. Deixeu reposar la pasta unes dues hores a la nevera.
3. Dividiu la pasta mare en tres parts.



ELS DE PINYÓ
D’una de les parts de pasta, formeu boles petites i regulars i arrebosseu-les amb els pinyons; la pasta mare és suficient enganxosa per retenir els pinyons ben apretats. Col·loqueu-los en una plàtera de forn sobre paper de fornejar siliconat i pinteu-los amb el rovell d’ou, diluït amb un rajolí d’aigua. Poseu-ho al forn, prèviament escalfat a 200º. (Orientatiu: uns 6 minuts)



ELS DE CODONYAT
Una altra de les parts de la pasta mare, estireu-la amb el corró, entre dos papers de forn siliconat, aconseguiu un gruix d’1 cm. Col·loqueu-hi, de llarg a llarg, una tallada gruixuda de codonyat, com una barra d’1 cm de gruix. Emboliqueu el codonyat amb la pasta fina. Quedarà com una barra llarga i farcida. Arreboseu-la amb sucre i talleu-la a trossos d’1’5 cm. A partir d’aquí, enforneu-los com els de pinyó.



ELS DE COCO
L’última part de pasta mare que ens queda, amasseu-la amb el coco ratllat. Feu-ne boletes en forma rodona o en punta com un bolet. A partir d’aquí, com abans.