Pastís de carbassó dolç

Un dia una companya de feina ens va portar aquest pastís de carbassó per esmorzar i el vaig trobar tant i tant bo, d’un gust molt especial, que li vaig demanar que em passes la recepta. Aquest passat cap de setmana el vaig fer a casa, i com que ja estava segura que me l’hauria de menjar tota sola, no els hi agraden gens els fruits secs dolços (i a mi m’apassionen!), en vaig fer la meitat dels ingredients dels que us poso a la recepta, per això va quedar així de baixet com veieu a les fotografies.

INGREDIENTS

100 grs de nous

150 grs de sucre

la pell d’una llimona

250 grs de carbassó tallat a trossos sense pelar

3 ous

100 grs de mantega

1 cullerada de canyella en pols

180 grs de farina de rebosteria

1 sobre de llevat químic

1 pessic de sal

100 grs de dàtils tallats petits

100 grs de panses

PREPARACIÓ:

Bateu el sucre amb els ous i un pessic de sal fins que dobli el seu volum i afegiu-hi les raspadures de llimona, la mantega fosa, el carbassó triturat i la canyella.

Incorporeu-hi la farina i el llevat passats per un sedàs i remeneu-ho suaument.

Finalment afegiu-hi les nous i els dàtils tallats petits i les panses senceres.

Folreu un motlle de cake amb paper setinat de cuina i untat de mantega i coeu-ho al forn a 180ºC durant uns 35 o 40 minuts. Un cop desemmotllat hi podeu posar sucre glaç per sobre.

Tornant de mercat

Pastís de formatge japonès

Aquesta recepta la vaig trobar al blog UnodeDos, i com que a casa som amants dels pastissos de formatge no me'n vaig poder estar de fer-la, les fotografies ja deien que havia de ser un pastís de formatge totalment diferent als convencionals, i realment no ens va defraudar. La seva textura és una barreja de pa de pessic i pastís de formatge, amb un gust molt i molt suau. Jo en vaig fer la meitat de les quantitats, ja que si no ens agradava prou preferia no passar-me tota una setmana menjant pastís de formatge. Vaig utilitzar un motlle de cake una mica més petit del que utilitzo normalment i primer va pujar molt i molt, pensant que potser hagués sigut millor utilitzat el motlle més gran, i de cop i volta, al final de la cocció, es va desinflar com un globus. La pròxima vegada el faré amb les mateixes quantitats però utilitzaré el motlle més gran, a veure si no es desinfla i quin és el resultat. De totes manera us recomano que el proveu, us agradarà!

INGREDIENTS

450 grs de formatge cremós (jo vaig utilitzar mascarpone)

100 ml de llet

55 grs de mantega

6 ous

150 grs de sucre

60 grs de farina

20 grs de Maizena

½ culleradeta de cremor tàrtar o 1 sobre blanc de gasificant del Mercadona o un rajolí de suc de llimona o de vinagre

Ratlladures de llimona

1 pessic de sal

PREPARACIÓ

Posar en un cassó el formatge, la llet i el sucre i escalfar tot remenant fins que tinguem una crema homogènia. Ho deixem refredar.

Separem els rovells de les clares i afegim els rovells a la mescla anterior, juntament amb les ratlladures de llimona i la farina i la Maizena tamissades. Reservem.

Muntem les clares a punt de neu juntament amb el cremor tàrtar i el pessic de sal i amb moviments suaus ho afegim a la mescla anterior, amb compte que aquesta no baixi molt.

Forrem un motlle de cake amb paper d’alumini i l’engreixem amb una mica de mantega.

Amb el forn preescalfat a 150º ho coem al bany maria aproximadament una hora. És molt millor deixar-lo refredar dins el forn amb la porta oberta.

Gelat de torró de Xixona

Ahir, fent una repassada a les receptes que tinc pendents de publicar, vaig trobar aquestes fotografies del gelat de torró de Xixona que vaig fer pels vols de Nadal. Ja veieu que la base sempre és la mateixa, una crema anglesa, o sigui que després de trencar el gel amb els meus primers gelats ara toca variar una mica i a veure si busco alguna recepta de gelat un xic diferent.

Prepareu una crema anglesa, treballant els rovells d’ou amb el sucre, fins que la pasta blanquegi. Aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb la vainilla, remenant enèrgicament; poseu-la al foc, sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull, però no la deixeu bullir, és a dir, enretireu-la tot seguit i continueu remenant, encara uns quants segons més, fora del foc. Deixeu-la refredar; mentrestant, aneu-la remenant de tant en tant (és molt millor deixar-la tota la nit a la nevera, així la crema agafa consistència i el gelat queda més bé). Després col·loqueu-la a la geladora o en una o dues safates metàl·liques (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i cap al  congelador uns 45 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. En aquest punt s’hi incorpora el torró de Xixona esmicolat i, si es vol, s’hi pot barrejar nata, ja que d’aquesta manera queda més suau i esponjós. Es torna a col·locar una altra vegada en el congelador i es va repetint aquesta operació de batre’l cada 30 minuts unes 3 o 4 vegades més. Ja veure que cada vegada costarà més perquè estarà més gelat i anirà agafant consistència.

Pizza amb mozzarella

Em van demanar que fes pizzes amb aquell formatge que s'estira, com el de les pizzeries. No acostumo a comprar mai mozzarella, per fer pizza sempre utilitzo una barreja de formatges que puguin corre per la nevera en aquell moment, sense miraments, i sempre surten la mar de bones, però aquell dia volien el que s'estira com un xiclet.
Des de que vaig provar la massa d'oli feta amb el mètode d'amassat de Richard Bertinet em costa fer les bases de pizza d'altra manera. La veritat és que abans de posar-m'hi m'ho penso dues vegades, perquè per acabar amb una massa elàstica, gens enganxosa i plena d'aire m'hi estic una hora amassant, tota una sessió de gimnàstica, però el resultat val la pena. Doncs sucumbint als seus desitjos em vaig posar a la cuina i el resultat varen ser aquestes pizzes, amb els mateixos ingredients de sempre, com aquesta que ja us vaig penjar ja fa un temps.
I com que avui som dia 15 avui és dia de La recepta del 15, proposta que organitzen els blogs Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta i a la qual hi participo per primera vegada.

Pastís de xocolata i anís

Una altra recepta de la Carme Ruscalleda, aquesta per xocoadictes, i sobretot us recomano que el mengeu tebi, és molt més bo. Si no és per menjar en el mateix moment que surti del forn llavors amb un cop de microones, uns segons, queda llest per degustar-lo. Bon profit!

Mesclar els ingredients de la pasta sucrée per aquest ordre: sobre la taula de treball, passar la farina pel sedàs i mesclar-la amb la mantega. Treballar-ho refregant entre les mans els dos ingredients; ha de quedar com serradures humides i soltes, incorporar-hi el sucre i els rovells i mesclar-ho; és una pasta que no s’ha d’amassar molt, només ràpidament unir els ingredients. És millor fer-la la vigília embolicar-la en paper film per deixar-la reposar a la nevera. També admet, com altres pastes similars a aquesta, la congelació.

Posar la pasta sucrée entre dos papers de forn i estirar la pasta ben fina amb l’ajut d’un corró i col·locar-la en un motlle rodó de 24 cm. de diàmetre. No us preocupeu si la pasta es trenca, fàcilment podeu tapar les esquerdes o els forats amb un xic més de pasta, punxar-la i coure-la al forn a 180º fins que quedi enrossida, uns 8 minuts.

Per al farcit: en un bol prou ample, arrencar el bull a la nata líquida, apartar-la del foc i tirar-hi la xocolata ratllada. Remenar per desfer-la molt bé, afegir-hi l’anís, continuar remenant, afegir-hi la mantega, tirar-hi l’ou i la llet freda, i mesclar amb una batedora de barilles, fins a quedar una crema molt brillant i emulsionada.

Abocar aquest farcit de xocolata dins del motlle on hi ha la pasta sucrée cuita i omplir-lo que no quedi molt ple. Entrar el pastís al forn calent a 150º i coure’l 15 minuts.

Aquest pastís és recomenable servir-lo tebi sortint del forn.



I us deixo unes altres fotografies que són pura vitamina per moments baixos de piles!

Vall de Núria

Croquetes de bacallà

La primera vegada que vaig fer aquestes croquetes va ser aquest passat estiu, per un sopar a casa amb uns amics, i tot i que el mes de setembre ja us vaig penjar la recepta, llavors no hi vaig posar foto ja que la seva confecció va ser una mica accidentada. Quan estava a mig fer, amb els fogons a tot drap i amb tota la cuina de potes enlaire, un veí em va dir que tancava l’aigua perquè els garatges s’estaven inundant, s’havia reventat una tuberia! Quin horror! Entre croqueta i croqueta vaig localitzar el lampista i vam mirar de solucionar el tema, però la reparació va durar quasi tota una setmana, i ja em veus pidolant aigua amb una galleda als veïns de les cases de davant perquè alguna cosa havia de fer amb tot aquell sidral que tenia muntat a la cuina. I quan les vaig coure per sopar llavors no em vaig entretenir amb el tema fotos, a taula hi havia molta gana i és molt millor no despertar l’ira d’un comensal afamat!

Així que aquesta setmana n’he tornat a fer i amb més calma i moltes ganes n’he fet unes fotografies i us torno a penjar la recepta.

En una olla i amb un fil d’oli extra verge, sofregir-hi lleugerament (picat fi): la pastanaga, el porro, els alls tendres, el tomàquet i el quart de fulla de llor (3 minuts).

Afegir-hi la mitja copa de Xerès i el litre d’aigua bullent, deixar-ho coure a mig foc durant 10 minuts.

Amb le foc més lent, tirar a l’olla els talls de bacallà remullat (procurar que no hi hagi espines). Ha de coure només 2 minuts.

En un bol a part, mesclar bé amb una batedora de barrilles la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells d’ou, el bacallà que hem bullit picat fi i 100 ml. del brou de la cocció el bacallà, un xic de pebre blanc i atenció amb el punt de sal.

En una paella fonda o una cassola adequada al volum dels ingredients, i amb un raig d’oli d’oliva extra verge calent, sofregir l’all i el julivert picat molt fi. Atenció que es crema amb facilitat, només ha de quedar ros (1 minut).

Tirar-hi la mescla del bol i, a mig foc, continuar la cocció sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.

Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Font de la recepta: 'Cuinar per ser feliç' de Carme Ruscalleda.

Gelat de galetes Oreo

Ja no ser quants dies fa que treballo en aquesta entrada, primer perquè aquesta setmana he sigut curta de jornal, no em sobraven minuts per enlloc després de fer les tasques diàries, i segon perquè volia millorar el tema fotogràfic del blog, ufff! això ja ho sabeu!, i la meva part creativa no ha parat ni un minut. He visitat un munt de webs i blogs  preciosos amb una fotografia espectacular, molts d’ells professionals, que m’han ajudat una mica a trobar allò que jo vull. Res, que m’han vingut unes ganes de mirar més per darrera un objectiu…! i més amb aquests dies tant bonics i clars que està fent!



Aquesta recepta fa un munt de dies que la vaig fer per primer cop i ja l’he repetit un munt de vegades, crec que ja s’ha convertit en un clàssic a casa, és boníssim! A l’estiu quan anem a les gelateries a comprar un gelat sempre m’ha cridat l’atenció, encara que mai n’he comprat, sempre acabo amb els mateixos sabors, però ara ja s’ha convertit en el meu preferit, almenys aquest fet a casa.

Prepareu una crema anglesa, treballant els rovells d’ou amb el sucre, fins que la pasta blanquegi. Aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb la vainilla, remenant enèrgicament; poseu-la al foc, sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull, però no la deixeu bullir, és a dir, enretireu-la tot seguit i continueu remenant, encara uns quants segons més, fora del foc. Deixeu-la refredar; mentrestant, aneu-la remenant de tant en tant (és molt millor deixar-la tota la nit a la nevera, així la crema agafa consistència i el gelat queda més bé). Després col·loqueu-la a la geladora o en una o dues safates metàl·liques (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i cap al  congelador uns 45 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. A part  tindrem triturades les galetes (només la part negra) i en aquest punt les incorporarem a la crema i, si es vol, s’hi pot barrejar nata, ja que d’aquesta manera queda més suau i esponjós. Es torna a col·locar una altra vegada en el congelador i es va repetint aquesta operació de batre’l cada 30 minuts unes 3 o 4 vegades més. Ja veure que cada vegada costarà més perquè estarà més gelat i anirà agafant consistència.





Vall de Núria

Visitandins

Aquesta és una altra recepta ideal per aprofitar clares d'ou i feia molt i molt de temps que la tenia pendent de penjar. La veritat és que des d'abans de Nadal tinc un munt de receptes per publicar, però em falta temps perquè com veieu últimament estic editant molt les fotografies perquè encara estic treballant l'estilisme del blog, que mentrestant el tema em manté entretinguda ;-)

INGREDIENTS

60 grs de farina

60 grs de mantega

50 grs d’ametlles crues ratllades

3 clares d’ou

1 llimona

125 grs de sucre

ELABORACIÓ

Treballarem la mantega fins que tingui textura de pomada i hi barrejarem el sucre, les ametlles ratllades i la farina. Tot seguit batre les clares a punt de neu i les incorporarem a la pasta preparada fins que quedi ben unit. Repartir la massa en motlles de magdalenes, untats, i coure al forn, suau, uns 30 minuts.

Font de la recepta: Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt.