31.8.12

La vuelta al mundo {diari de viatge}

Verá, mi pequeña Amélie, usted no tiene los huesos de cristal. Podrá soportar los golpes de la vida. Si deja pasar esta oportunidad, con el tiempo, su corazón ser irá volviendo seco y frágil como mi esqueleto. Así que, ¿a qué demonios está esperando?

Le Fabuleux Destin d’Amélie Poulain

Hace ya unos cuantos meses que no participaba en el evento La vuelta al mundo, y cuando Jackie nos propuso para este mes de agosto un diario de viaje me dije que no podía faltar a la cita, no podía faltar nuestro Diario de viaje a París del pasado mes de junio.
Aquí os dejo el enlace del álbum de Flickr con todas las fotos. Espero que os guste, yo me lo he pasado muy bien preparandolo y recordado cada momento vivido.


(de izquierda a derecha, de arriba a bajo)
1. El objetivo de los niños era cruzar fronteras, siempre ir más lejos, y decidimos irnos a París. Aquí empieza nuestro viaje más especial!
Hacerse fotos mutuamente es un clásico en los viajes.
2. Viajar con niños tiene estas cosas, la habitación siempre se encuentra en el lugar más recóndito del hotel, al lado del almacén de los trastos ;-) .
3. Al atardecer el Sena toma vida propia. La gente se reúne a sus orillas para tomar algo y hacer más soportables las calurosas noches de París. Subimos a uno de sus barcos turísticos. Delante de nosotros una chica y un chico charlan y comen de una cesta de tomates cherry y beben de un botellín de vino blanco. Aún no parecen pareja pero la escena es bonita, sus miradas, al estilo Woody Allen. Cae la noche sobre París.
4. St. Louis en l’Ille fue amor a primera vista. Me enamoré de la tranquilidad de sus tres escasas calles, sus cafés y la floristería donde tomé esta foto y un montón más. Mis hijos aún me recuerdan que obstaculicé la acera un montón de veces.
5. Aunque la historia de Mary Poppins transcurre en Londres cuando vi las fachadas, las buhardillas y los tejados de los edificios de París me pareció que en cualquier momento podrían salir de sus chimeneas Mary Poppins, Bert y todos sus compañeros cantando y bailando. De cuento!


6. En todos los cafés está ella, escribiendo tras el cristal, menu du jour, mientras él busca su chica del antifaz. Los cafés de París recuerdan a Amélie Polain.
“Sans toi, les émotions d’aujourd’hui ne seraient que la peau morte des emotions d’autrefois”
7. Siempre recordaré París de mil colores.
8. Estábamos exhaustos, queríamos regresar al hotel a descansar y nos encontramos nuestra línea de bus fuera de servicio. Qué horror, como podía ser? La amabilidad parisina nos indicó la boca de metro más cercana y cuando bajamos las escaleras me dije: -esto no puede ser el metro!  El metro de Barcelona no nos tiene acostumbrados a estas  cosas. Me encantó!
9. En nuestros viajes nunca me puedo escapar de lo que nosotros llamamos momento McDonald’s. En el Jardin des Tuleries vivimos ese momentazo, y con perdón de todos mis seguidores del blog, no vamos a pecar más hasta el siguiente!;-)


10. Es lo que tiene París, la mires como la mires siempre resulta chic.
11. En otra ocasión estuve un par de días en París. Encuentro incomprensible como París me pudo dejar un mal recuerdo. Esta ciudad se tiene que digerir despacio, cada uno de sus barrios, sus calles, sus edificios, su gente. Si en alguna ocasión visitáis o vivís en París no dejéis de subir a la azotea del Institut du Monde Arabe, tiene una vista impresionante de la ciudad.
12. Hace unos días volví a ver Amélie y pensé que a los niños no les gustaría. Los viajes nos transforman, nos enriquecen por dentro y por fuera, y hacen que veamos las cosas con distintos ojos. Las escenas de la película donde sale Montmartre y el Sacré Coeur son geniales, es como si aún estuvieras paseando por sus calles. La película les encantó!
13. En Notre Dame no se pueden tomar fotos con flash. Viajaba sin trípode,  y me pasé toda la visita buscando donde apoyar la cámara para tomar las fotos. Esta foto me encanta!


14. Al lado de la Consergerie, en la Île de la Cité, se encuentra Sainte-Chapelle, la capilla que fue construida para albergar las reliquias adquiridas por Luís IX de Francia. La restauración de sus vidrieras está casi completamente finalizada. Si alguna vez tenéis la ocasión de visitar París no dejéis de pasar por ella, es radiante, como abrir una caja de bombones! 
15. Me impresionó ver como comparten espacio coches y bicicletas, en algunas ocasiones algo suicida.


16. Durante las noches de veranos en los alrededores de Notre Dame se pueden ver gran cantidad de actuaciones improvisadas. Se respira ambiente de fiesta!
17. Intentamos subir a las torres de Notre Dame en dos ocasiones. Un día estaban cerradas por un evento religioso y el otro la cola era tan larga que nos asustamos!


18. Y aquí finaliza nuestro diario de viaje. Deseo que lo hayáis disfrutado!

Y esta es la última entrada exclusivamente de fotografía que publico en este blog, a partir de ahora los post de fotografía los encontrareis en mi nuevo blog  Rere la càmera.

25.8.12

Rere la càmera



Feia temps que em rondava pel cap la idea d’obrir un bloc exclusivament de fotografia, i així separar una mica el popurri de temes que es couen a Fogons, cuina & fotografia, deixant Fogons més per a la publicació de receptes i cosetes varies, com ara la recomanació de  llibres, i Rere la càmera per a la publicació de fotografies i temes relacionat.

Rere la càmera neix amb molta il·lusió, igual que ho va fer en el seu moment Fogons, cuina & fotografia, amb la il·lusió d’aprendre, compartir i gaudir molt fent fotografies. Desitjo que us agradi i en gaudiu!

5.8.12

Pastís de tonyina a la indiana

He buscat el perquè del nom d’aquest plat i no he trobat res. He centrat la cerca cap a la cuina dels indians (indianos, americanos, cubanos), aventures i comerciants, provinents principalment de les comarques litorals catalanes, que van salpar cap a Amèrica, van intentar fer fortuna i van tornar a Catalunya. Molt conservadors en política i proteccionistes en els negocis, però grans mecenes. Grans viatgers, que destacaven tan pel seu gust exòtic com pel seu comportament social. Es vestien de senyors del Carib vestit de fil blanc, barret de jipijapa i cadena de rellotge d’or. Les seves propietats acostumaven a ser gegantines, recarregades i amb moltes mainaderes i mossos negres.

En la meva cerca he descobert que entre tots els nostres besavis emprenedors hi havia un jove de 15 anys amb la seva família, que l’any 1830 parteix del Port de Sitges rumb al nou món amb les butxaques buides i amb només un objectiu al cap, fer fortuna. Facund Bacardí i els seus germans comencen aquí la seva aventura que anys més tard culminarà amb la creació d’una de les empreses més pròsperes i reputades d’ultramar, Bacardi Limited, que aconsegueix transformar el rude aiguardent que es bevia a les tavernes portuàries en un ron suau i agradable al paladar.

‘Cinc anys de privacions i un de fortuna’
Aquest era el lema de milers de catalans instal·lats a Cuba. Tot i aquest èxit final de Facund Bacardí fer les amèriques no era tan fàcil. Abans Facund va haver d’estalviar, muntar negocis que les fortes crisis van abocar al fracàs, va arribar a arruïnar-se completament. Va ser 32 anys després de la seva arribada que va fundar la cèlebre empresa que coneixem tots avui en dia. La majoria dels catalans arribats a Cuba ocupaven llocs de treball modestos i pertanyien al rang més baix de la societat blanca de l’illa. Criats, aprenents, mossos, eren els llocs de treball que ocupaven a l’espera de convertir-se en comerciants i, amb una mica de sort, amos d’una gran fortuna.

Fusió de tradicions culinàries
L’arribada de l’arròs a l’illa es deu als primers catalans que s’hi van instal·lar, mentre que la immigració del sud d’Espanya hi van aportar receptes basades en els fregits. Els intercanvis comercials també hi van aportar productes bàsics com el blat i la farina, i nombrosos condiments (canyella, gengibre, nou moscada) i herbes aromàtiques  (ceba, all, orenga, coriandre, julivert, etc).
Amb el pas del temps els cubans criolls van acabar fusionant, adaptant receptes, afegint i descartant ingredients, fins a donar lloc a la que és avui la cuina tradicional cubana.



La recepta que us porto avui és de la Montserrat Seguí i segurament li dóna el seu nom l’arròs a la indiana o a la criolla que porta com a base. Un plat ideal per aquests mesos calorosos d’estiu. Desitjo que us agradi.


INGREDIENTS
1 culleradeta de llevat en pols
300 grs de farina
100 cc d’oli
125 cc d’aigua
150 grs d’arròs
50 grs de mantega
250 grs de tomàquets
250 grs de tonyina amb oli
5 ous
1 cullerada de mostassa

ELABORACIÓ

Pasta d’empanada
Formeu una ampla anella amb la farina i el llevat, i al mig poseu-hi l’aigua, l’oli i la sal. Comenceu barrejant-ho primer amb una forquilla i després amb les mans; pasteu-la fins que us quedi fina i compacta.
Deixeu-la reposar una estona i aleshores aplaneu-la amb el corró, tot donant-li la forma que vulgueu.

Arròs a la indiana o a la criolla
Feu bullir l’arròs amb aigua abundant i assaonada, i deixeu-ho coure uns 16 minuts. Després l’escorreu, refresqueu i poseu en una plàtera gran ben escampat. Col·loqueu trossets de mantega dessota i damunt de l’arròs, i fiqueu-lo al forn amb la part del gratinador encesa; aneu-lo remenant amb una forquilla de tant en tant, mentre dura la cocció (uns 8 o 10 minuts, no pas més), fins que el veieu cuit i sec, completament solt.

Amb la farina, el llevat, l’oli, l’aigua i un pessic  de sal feu una pasta de panada.
Prepareu l’arròs a la indiana, i en treure’l del forn afegiu-hi la mostassa, barrejant-ho bé.
Feu els ous durs. Prepareu una salsa de tomàquet espessa a la qual barrejareu la tonyina esmicolada.
En una plata fonda de pírex o porcellana, que pugui anar al forn, o bé en un motlle de 21x21 cm aproximadament, unteu-lo o folreu-lo amb la meitat de la pasta de panada, i tot seguit poseu-hi una capa de rodanxes d’ou dur, a sobre la meitat de l’arròs i després la tonyina amb el tomàquet; repetiu altra vegada les capes i tapeu amb l’altra meitat de pasta, ajuntant les vores, untant-les amb una mica d’ou o d’aigua; pinteu tot el sobre amb ou i feu algun adorn amb la pasta que sobra; acabeu-ho de pintar i coeu-ho al forn uns 40 minuts. Es deixa refredar una mica abans de servir, o també es pot servir fred, si agrada així.




Fonts:

Pasta d'empanada

INGREDIENTS
300 grs de farina
100 cc d’oli
125 cc d’aigua
Sal
1 culleradera de llevat en pols

ELABORACIÓ
Formeu una ampla anella amb la farina i el llevat, i al mig poseu-hi l’aigua, l’oli i la sal. Comenceu barrejant-ho primer amb una forquilla i després amb les mans; pasteu-la fins que us quedi fina i compacta.
Deixeu-la reposar una estona i aleshores aplaneu-la amb el corró, tot donant-li la forma que vulgueu.