13.3.13

un petit stop ...


Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Tombant, Maria-Mercè Marçal

11.3.13

Sopa d’arròs amb verdures i pollastre + {cocina de recursos}

De sobte, va sentir que li tocaven l’avantbraç. La velleta que seia al seu costat i que portava una llauna a la mà, la convidava a una galeta.
-És una recepta meva –va dir amb una veu aguda i brillant-. No porten mantega, però diria que m’han quedat prou bé.
-Oh, no, gràcies. No ho puc acceptar. Guardi-les per a vostè.
-Endavant –va insistir l’anciana, fent sonar la llauna més a prop del nas de la Percy, mentre feia un gest d’aprovació veient l’uniforme que portava.
-D’acord. –La Percy va agafar la galeta i li va fer una mossegada. –Deliciosa –va dir, enyorant en silenci els gloriosos dies en què no els faltava la mantega.

Les hores llunyanes
Kate Morton

Tal i com us explicava en la darrera entrada, en general a partir d’ara aquest bloc compartirà una cuina més senzilla, assequible per a totes les butxaques, la que jo anomeno una cuina anticrisi, tot i que fins ara crec que no s’ha tirat mai la casa per la finestra, però també reservant un petit espai per quan sigui possible fer algun que altre petit extra.


Fent referència a la cita del llibre que estic llegint, Les hores llunyanes de la Kate Morton, avui en dia pocs de nosaltres ens imaginem, a part dels nostres pares i avis, un rebost on hi pugui mancar algun aliment el qual ja considerem com a bàsic a totes les llars, com en aquest cas de les galetes sense mantega.

En temps de guerra o de crisi profunda en la penombra de moltes cuines s’hi feina una cuina de recursos, on l’enginy i l’aprofitament eren protagonistes, penúries que testimonia el llibre Cocina de recursos d’Ignacio Domènech, publicat el 1941 i reeditat per l’Editorial Trea el 2011, que narra les dificultats d’ell mateix com a cuiner per trobar aliments en la Barcelona de la guerra civil. Una de les sorprenents propostes que podem trobar al llibre és la truita de patates sense ous ni patates, on es substituïa els ous per la pasta resultant de la barreja d’unes gotes d’oli, quatre cullerades de farina, deu cullerades d’aigua, una cullerada de bicarbonat, pebre molt i colorant artificial que li donava el color dels rovells, i les patates per la part blanca de la pell de la taronja posada en remull durant unes hores. Pocs ens imaginem menjant aquesta truita, oi? 

Però no ens espantem, la recepta que us proposo avui és una altra, una sopa d'arròs amb verdures i pollastre deliciosa!



Aquesta recepta de sopa d’arròs dóna molt de joc a l’hora de fer variacions, es pot fer amb quasi qualsevol verdura. Jo l’he fet amb fulles de col, en canvi en Karlos Arguiñano ens la presenta amb penques i fulles de bleda. Un plat sa, bo i econòmic!


INGREDIENTS
4 fulles de col
200 grs d’arròs rodó
4-6 ales de pollastre
4 pastanagues
1 ceba
1 porro
2’5 l d’aigua
Oli d’oliva
Sal

ELABORACIÓ
Fem un brou posant dins una olla ràpida dos libres i mig d’aigua, dues ales de pollastre, un porro tallat per la meitat, dues fulles de col, dues pastanagues i una mica de sal. Coure durant 15 minuts a partir del coment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.
Tallar la ceba ben petita i coure en una cassola fins que comenci a agafar una mica de color. Salar. Tot seguit afegir-hi les dues pastanagues restants tallades a rodanxes, coure una mica tot el conjunt i afegir d’un litre a un litre dos-cents de brou, l’arròs i les dues fulles de col restants tallades en juliana. Rectificar de sal i deixar coure uns 20 minuts. La quantitat de brou dependrà de la qualitat de l’arròs i si desitgem una sopa més o menys espessa.
Quan l’arròs finalitzi la seva cocció afegir la carn de pollastre del brou picada ben petita, donar un últim bull a tot el conjunt i ja està llet per servir. Si ens hi agrada juntament amb el pollastre hi podem incorporar una picada d’all i julivert.

Font: Karlos Arguiñano, amb alguna modificació.


- Quan la recepta requereixi fer un brou previ sempre en podem fer més del compte, com en aquest cas, per fer un plat de sopa diferent o bé per congelar per una altra ocasió.
- L’olla ràpida és un bon recurs, redueix molt el temps de cocció.
- Les ales del pollastre, una mica difícils d’escurar pels nens petits, són ideals per fer brous i plats de sopa com aquest.




I quan a pocs quilòmetres de casa ja es comença a percebre l'esclat de la primavera amb els ametllers florits, aquí a Vidreres continuem amb un paisatge completament d'hivern.


8.3.13

Dia internacional de la dona


A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal, Divisa. A: Cau de llunes, Barcelona: Proa, 1998, 2a ed.

5.3.13

Les receptes anticrisi

Les olles i les paelles de coure penjaven dels seus ganxos a totes les parets; vaig veure un gran forn irreversiblement oxidat i una col·lecció d'atuells de ceràmica amuntegats contra les rajoles. Al mig, una immensa taula de fusta de pi es balancejava sobre les potes guerxades, amb la superfície ratllada per segles de tallades de ganivets; restes de farina en cobrien les ferides.


Les hores llunyanes
Kate Morton.


Una amiga al·lucinava quan li deia que tenia programades dos, tres o fins hi tot quatre entrades per aquest bloc, i és que es passen temporades molt més actives, amb més ganes de cuina diferent a la del dia a dia, i temporades en què necessites un parèntesi. Ara no estic ni en un extrem ni en l’altre, però la recepta de pa amb xocolata era la única recepta amb les seves respectives fotografies que restava al meu disc dur pendent de publicar i us he de dir que això en el meu cas és bastant excepcional, en unes circumstàncies normals del nostre dia a dia.

En més d’una ocasió he dit que no sóc massa de plantejar-me nous propòsits per l’any següent quan en finalitzem un, però, tot i que el sentit inicial d’aquest bloc no és caduc, tots els fets convulsos dels darrers temps que fan que la nostra economia familiar trontolli cada dia més, i de retruc el que podem posar i ja no a la nostra cistella de la compra, durant aquests dos mesos que portem d’any si que m’he replantejat en quin sentit vull que vagi aquest bloc, en com puc ajudar o ens podem ajudar a que posar un plat a taula cada dia sigui una mica menys feixuc, a que la nostra cuina continuï sent sana, atractiva, divertida, malgrat a que en el nostre rebost ja no hi hagin tots aquells aliments que abans hi sovintejaven, i que, tot i  la senzillesa dels meus plats, senti que faig quelcom útil i em motivi per continuar compartint amb tots vosaltres receptes, fotografia i històries quotidianes.

Tot plegat potser és poc atractiu, segurament, penso que els que sovintegem els blocs de cuina sabem fer perfectament una crema de verdures, però igual que a mi a vegades em falten idees per fer més amb menys, estic convençuda que a algú li pot ser d’utilitat en algun moment, com ho va ser per mi el dia que vaig trobar la recepta de la crema de coliflor, quan vaig comprar una coliflor ben maca per menys d’un euro i una part es va transformar en un plat bo, sa, i econòmic.

Doncs tot això i més m’ha portat fins aquí, a compartir amb tots vosaltres Les receptes anticrisi, que desitjo que en gaudiu i que us siguin d’utilitat.


1.3.13

Horas mágicas {La vuelta al mundo}



Si pudiera vivir nuevamente mi vida,
en la próxima trataría de cometer más errores. 
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más. 
Sería más tonto de lo que he sido, 
de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad. 
Sería menos higiénico. 
Correría más riesgos, 
haría más viajes, 
contemplaría más atardeceres, 
subiría más montañas, nadaría más ríos. 
Iría a más lugares a donde nunca he ido, 
comería más helados y menos habas, 
tendría más problemas reales y menos imaginarios. 

Yo fui una de esas personas que vivió sensata 
y prolíficamente cada minuto de su vida; 
claro que tuve momentos de alegría. 
Pero si pudiera volver atrás trataría 
de tener solamente buenos momentos. 

Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, 
sólo de momentos; no te pierdas el ahora. 

Yo era uno de esos que nunca 
iban a ninguna parte sin un termómetro, 
una bolsa de agua caliente, 
un paraguas y un paracaídas; 
si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano. 

Si pudiera volver a vivir 
comenzaría a andar descalzo a principios 
de la primavera 
y seguiría descalzo hasta concluir el otoño. 
Daría más vueltas en calesita, 
contemplaría más amaneceres, 
y jugaría con más niños, 
si tuviera otra vez vida por delante. 

Pero ya ven, tengo 85 años... 
y sé que me estoy muriendo.


Instantes
Atribuido a  Jorge Luís Borges