De sobte, va sentir que li
tocaven l’avantbraç. La velleta que seia al seu costat i que portava una llauna
a la mà, la convidava a una galeta.
-És una recepta meva –va dir
amb una veu aguda i brillant-. No porten mantega, però diria que m’han quedat
prou bé.
-Oh, no, gràcies. No ho puc
acceptar. Guardi-les per a vostè.
-Endavant –va insistir
l’anciana, fent sonar la llauna més a prop del nas de la Percy, mentre feia un
gest d’aprovació veient l’uniforme que portava.
-D’acord. –La Percy va
agafar la galeta i li va fer una mossegada. –Deliciosa –va dir, enyorant en
silenci els gloriosos dies en què no els faltava la mantega.
Les hores llunyanes
Kate Morton
Tal i com us explicava en la darrera entrada, en general a partir d’ara
aquest bloc compartirà una cuina més senzilla, assequible per a totes les butxaques,
la que jo anomeno una cuina anticrisi, tot i que fins ara crec que no s’ha
tirat mai la casa per la finestra, però també reservant un petit espai per quan
sigui possible fer algun que altre petit extra.
Fent referència a la cita del llibre que estic llegint, Les hores llunyanes de la Kate Morton, avui
en dia pocs de nosaltres ens imaginem, a part dels nostres pares i avis, un
rebost on hi pugui mancar algun aliment el qual ja considerem com a bàsic a
totes les llars, com en aquest cas de les galetes sense mantega.
En temps de guerra o de crisi profunda en la penombra de moltes cuines s’hi
feina una cuina de recursos, on l’enginy i l’aprofitament eren protagonistes,
penúries que testimonia el llibre Cocina de recursos d’Ignacio Domènech, publicat el 1941 i reeditat per l’Editorial
Trea el 2011, que narra les dificultats d’ell mateix com a cuiner per trobar
aliments en la Barcelona de la guerra civil. Una de les sorprenents propostes
que podem trobar al llibre és la truita de patates sense ous ni patates, on es substituïa
els ous per la pasta resultant de la barreja d’unes gotes d’oli, quatre
cullerades de farina, deu cullerades d’aigua, una cullerada de bicarbonat,
pebre molt i colorant artificial que li donava el color dels rovells, i les patates
per la part blanca de la pell de la taronja posada en remull durant unes hores.
Pocs ens imaginem menjant aquesta truita, oi?
Però no ens espantem, la recepta que us proposo avui és una altra, una sopa d'arròs amb verdures i pollastre deliciosa!
Aquesta recepta de sopa d’arròs dóna molt de joc a l’hora de fer
variacions, es pot fer amb quasi qualsevol verdura. Jo l’he fet amb fulles de
col, en canvi en Karlos Arguiñano ens la presenta amb penques i fulles de
bleda. Un plat sa, bo i econòmic!
INGREDIENTS
4 fulles de col
200 grs d’arròs rodó
4-6 ales de pollastre
4 pastanagues
1 ceba
1 porro
2’5 l d’aigua
Oli d’oliva
Sal
ELABORACIÓ
Fem un brou posant dins una olla ràpida dos libres i mig d’aigua, dues
ales de pollastre, un porro tallat per la meitat, dues fulles de col, dues
pastanagues i una mica de sal. Coure durant 15 minuts a partir del coment que
comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.
Tallar la ceba ben petita i coure en una cassola fins que comenci a
agafar una mica de color. Salar. Tot seguit afegir-hi les dues pastanagues
restants tallades a rodanxes, coure una mica tot el conjunt i afegir d’un litre
a un litre dos-cents de brou, l’arròs i les dues fulles de col restants tallades
en juliana. Rectificar de sal i deixar coure uns 20 minuts. La quantitat de
brou dependrà de la qualitat de l’arròs i si desitgem una sopa més o menys
espessa.
Quan l’arròs finalitzi la seva cocció afegir la carn de pollastre del
brou picada ben petita, donar un últim bull a tot el conjunt i ja està llet per
servir. Si ens hi agrada juntament amb el pollastre hi podem incorporar una
picada d’all i julivert.
Font: Karlos Arguiñano, amb alguna modificació.
- Quan la recepta requereixi fer un brou previ sempre en podem fer més del
compte, com en aquest cas, per fer un plat de sopa diferent o bé per congelar per
una altra ocasió.
- L’olla ràpida és un bon recurs, redueix molt el temps de cocció.
- Les ales del pollastre, una mica difícils d’escurar pels nens petits,
són ideals per fer brous i plats de sopa com aquest.
I quan a pocs quilòmetres de casa ja es comença a percebre l'esclat de la primavera amb els ametllers florits, aquí a Vidreres continuem amb un paisatge completament d'hivern.