28.1.13

Pa de nous, panses i canyella

Si em preguntessin quina pel·lícula de la història del cinema llençaria a la foguera, en faria desaparèixer totes les còpies hagudes i per haver, doncs fa dues setmanes, després de la sessió cinematogràfica dels divendres, em va quedar ben clar: Sexe a Nova York 2. Ostres, ostres, ostres, com es pot arribar a filmar una cosa tan horrorosa!, i perdoneu-me tots els fans de la sèrie, que m’han dit que està molt bé, potser per això les meves grans expectatives davant el film. No he vist ni un capítol de la sèrie ni la primera part de la pel·lícula, no tenia informació prèvia del que ens esperava la nit del divendres sota les mantes al sofà. Hi ha pel·lícules dolentes o no tan bones, de pèssimes o que et deixen amb indiferència, però una cosa així? Pels que l’heu vist, nosaltres vam arribar fins a l’escena on les protagonistes apareixen com un miratge enmig del desert d’Abu Dhab. Aquí ja vam dir prou, fins aquí hem arribat!


Cada cap de setmana  acostumo a fer un pa amb la panificadora, que serà el meu esmorzar dels dies de diari. Els nois de la casa sempre prefereixen la barra de la fleca, però per mi, què voleu que us digui, prefereixo el meu. Aquest és el que faig més sovint, m’agrada molt, però n’he arribat a fer fins hi tot d’avellanes i ratafia! De mica en mica ja n’aniré penjant les receptes.


INGREDIENTS
450 grs. de farina
10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)
250 grs. de llet tèbia
½ cullerada de postres de canyella
ratlladures d’una llimona
1 ou, a temperatura ambient
1 cullerada sopera de sucre
75 grs de nous trossejades
50 grs de panses de Corint

ELABORACIÓ
Poseu tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, primer els líquids i després els sòlids, i procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccioneu el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Inicieu el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip hi afegirem les nous trossejades i les panses que haurem posat una estona abans en remull. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

22.1.13

Crema de porros amb llet + {un lloc on s'hi està bé}

Cuando el sol se eclipsa para desaparecer, se ve mejor su grandeza.
Séneca


El meu món s’ha tornat tan reduït! Suposo que és el que toca pels temps que corren, no?
-Almenys nevés!, reclamen els nens.  –No, la neu a la muntanya, que a la plana només dóna que problemes!, dic. (Ai, Gemma, ja sembles la teva àvia!). Però... potser donaria un toc de color al nostre dia a dia, no? Per ells seria un regal llevar-se un matí i veure tot el fora cobert per la neu, una altra cosa seria per nosaltres, que hem d’agafar el cotxe per anar a treballar, els que tenim la sort de poder-hi anar, clar. Però tot sigui dit, també m’agradaria! (Sembla mentida, Gemma! que no te’n recordes del 8 de març de 2010 lo malament que ho vam passar tots plegats?). Us en recordeu? Segur que tothom té la seva història d’aquell dia.


Bé, doncs mentre esperem la neu haurem de gaudir del paisatge que ens ofereix ara la natura, i d’un lloc que avui us en volia ensenyar unes quantes fotografies, llocs del meu poble per on acostumo a sortir a caminar. Els que passeu pel meu blog de fotografia o em seguiu pel Facebook o el Flickr ja les haureu vist, però com que sé que molts només em seguiu a aquí (bé, tampoc tants, jeje!), també m’agrada que les pugueu gaudir. Ja fa 18 anys que visc a Vidreres (La Selva), quasi tants com els que vaig viure on vaig néixer. És un lloc que m’estimo molt, m’ha omplert la vida de molts bons moments, on han nascut els meus fills, i, tot i que aquestes alçades crec que viuria bé en qualsevol indret, és on hem muntat la nostra vida i s'hi està molt bé. N'he fet una tria d'unes quantes, però si en voleu veure més podeu passar per aquí, aquí i aquí. Desitjo que en gaudiu.









I de recepta us porto una crema de porros boníssima, ideal pels mesos més freds.


INGREDIENTS
1 ½ l d’aigua
4 porros mitjans
5 patates mitjanes (600 grs)
2 cullerades soperes d’oli
½ l de llet
1 culleradeta de les de moka d’extracte de carn o ½ pastilla de caldo de carn (jo no n'hi vaig posar)
Sal

ELABORACIÓ
En una olla s’hi posen 2 cullerades d’oli. Quan estigui calent s’hi afegeixen els porros tallats a trossos i sense la part verda. S’hi dóna uns tombs sense que agafin quasi color (uns 5 minuts); després s’hi afegeix l’aigua freda i les patates pelades i tallades a trossos mitjans. S’hi posa la sal i es deixa coure durant una hora a foc mitjà.
Passat aquest temps es retira i quan estigui tebi es tritura. Llavors s’hi afegeix la llet el ½ l de llet calenta i la culleradeta d’extracte de carn. Es serveix.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega




16.1.13

Macarrons farcits + {premi}

Fa uns dies vaig rebre el premi Liebster Award de mans de la Cris, l’ànima del bloc Coeur deCuisine, un bloc fantàstic que acabo de conèixer gràcies a la seva nominació, el meu regal de la nit de Reis! Quan vaig veure el seu comentari al meu bloc, dient-me que passi per la seva cuina a recollir un premi, em va fer molta il·lusió, i vaig pensar, veus, no hi ha dia de Reis sense regals. Moltes gràcies, Cris, em vas posar un somriure als llavis.

El premi porta darrera una cadena, però no soc massa de cadenes, i tot i que em faria il·lusió passar la batuta del premi a 11 blocs que durant els darrers temps també han sigut una mica el motor dels meus llocs (blogger, flickr i facebook), prefereixo deixar-ho aquí, dedicar-vos-el a tots, tots els que passeu per aquí, o bé en silenci o deixant comentaris.

Va per tots vosaltres!

Normes:
- Anomenar a qui t’ha concedit el premi.
- Premiar a 11 blocs més amb menys de 200 seguidors
- Contestar les 11 preguntes que t’han formulat i formular-ne 11 més tu, que també poden ser les mateixes.
- Seguir almenys al bloc que t’ha premiat.


I avui uns macarrons ben diferents, enlloc de la carn trinxada per fora, per dins, ben farcits. Quan vaig veure aquests macarrons gegants a la carnisseria me’n vaig endur una bossa pensant en fer uns macarrons per sorprendre, i ho vaig aconseguir!


INGREDIENTS
250 grs de carn trinxada
250 grs de macarrons de mida gegant
1 ceba mitjana
1 carbassó petit
2 pastanagues
3 tomàquets fets puré
10 grs de farina
100 ml d’aigua
Orenga
Una fulla de llorer
Sal
½ culleradeta de sucre
Beixamel
Formatge gruyère

ELABORACIÓ
Tallem la ceba, el carbassó i les pastanagues a daus petits i ho sofregim tot lentament. Quan comenci a agafar color hi afegim els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i el sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Tot seguit hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 100 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
A continuació bullim els macarrons en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció els refresquem i els anem farcint amb el preparat de la carn. Llavors els anirem col·locant en una plata que pugui anar al forn untada amb una mica de mantega. Els cobrirem amb salsa beixamel, i ho gratinem amb el formatge ratllat per sobre.

10.1.13

La vuelta al mundo {tu Navidad}

Hem deixat el Nadal enrere, i amb ell tots els nervis i a l’hora la il·lusió d’aconseguir uns dies bonics pels meus fills. Em sento feliç, satisfeta d’haver-ho aconseguit, de veure’ls també feliços, alegres, i que t’ho diguin encara t’omple més.

Han sigut dies de nadales i pastorets a l’escola, tenim tota una estrella a la família, de l’amic invisible a l’institut, jo que no soc massa ni de deus ni pàtries ni banderes ara m’han penjat una estelada en una habitació, de veure pel·lícules des del sofà tapats amb mantes i amb una estufa a prop, la nit de Nadal la calefacció ens va dir prou, de passejades fotogràfiques redescobrint paisatges, la fotografia s’ha convertit en un dels meus motors, de cuina, àpats especials per a persones especials, de regals, somriures, somnis i il·lusions renovades.

Ara reiniciem el nostre dia a dia, el retorn a la normalitat, feina, escola, prima de risc i retallades, però a estones torno al món fantàstic d’Alícia al país de les meravelles.


Aquestes fotos són la meva aportació d'aquest passat mes de desembre al grup de flickr La vuelta al mundo, i també les podeu trobar al meu àlbum de flickr
Desitjo que us agradi, per mi ha sigut un nou repte amb el que m'ho he passat molt bé.
Podeu trobar les meves últimes aportacions al grup als següents enllaços del meu bloc de fotografia Rere la càmera:
{en la acera}
{en las manos}
{rostros}

(Publicat el 06/01/13 a Rere la càmera)

5.1.13

Coca de xocolata i nous + {carta a Ses Majestats els Reis d’Orient}

Lo maravilloso de la infancia es que cualquier cosa es en ella una maravilla.
Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escriptor britànic



Aquesta senzilla coca de xocolata la tinc a la carpeta de les receptes fetes i pendents de publicar des d’abans de Nadal, perquè em sembla que des dels inicis d’aquest bloc no havia publicat tantes receptes com durant aquestes festes, feien cua. Bé, també bona senyal, no? La recepta base és la coca casolana de la Montserrat Seguí, però per fer-la un xic diferent vaig substituir part de farina per xocolata en pols i hi vaig afegir nous trossejades. Ideal per una tarda de berenar amb amics, no trobeu? O per deixar-ne tres trossets al balcó per Ses Majestats els Reis d’Orient, juntament amb tres gots de llet i una mica de menjar pels camells.


El Nadal ja s’acaba, només ens queda la nit més màgica, la nit en què Ses Majestats els Reis d’Orient passaran per totes les cases de les nostres contrades, enfilant-se per finestres i balcons, perquè tots els nens i nenes al llevar-se al matí trobin aquella joguina que van demanar amb il·lusió a la carta que van entregar al patge reial o a Ses mateixes Majestats.

La meva carta aquest any no és més especial que els altres anys, però sembla que si ambiciosa, perquè s’ha convertit en ambició demanar que no ens hipotequin el nostre futur, que ens deixin d’utilitzar de salvavides dels poders financers, perquè s’ha convertit en ambició que tothom tingui dret a una assistència sanitària gratuïta, perquè nosaltres no hem de pagar els plats trencats dels poders polítics, perquè em dóna la sensació que demanar una cosa tan bàsica com una educació pública gratuïta és d’ambiciós, o això ens volen fer creure. A vegades penso que tot plegat és un somni, un somni del qual qualsevol dia despertarem, un matí del dia de Reis.


INGREDIENTS:
150 grs de sucre
150 grs de farina
50 grs  de xocolata en pols pur
2 ous
Ratlladures d'una llimona
4 cullerades de llet
3 cullerades d'oli
3 cullerades d'aigua
3 cullerades d'anís
1 sobre de llevat
100 grs de nous
un pessic de sal

PREPARACIÓ:
Mesclem els ous amb el sucre fins que dobli el volum.
Tot seguit hi incorporem un pessic de sal i les ratlladures de llimona, la llet, l’oli, l’aigua i l’anís. Ho barregem tot bé i hi afegim la farina barrejada amb la xocolata amb pols  i el llevat passada per un sedàs. Per finalitzar hi afegim les nous trossejades i ho posem en una safata per anar al forn folrada amb paper vegetal untat amb mantega. Coure al forn a temperatura regular uns 20 minuts o fins que al punxar-lo amb una agulla aquesta surti neta.