Costa escriure, a vegades els esdeveniments són tan
aclaparadors que la ment es col·lapsa, però necessites buidar el pap, no cal
que et clavin una pistola al clatell per dir tot allò que portes dins, que
carregues amb el pas lent de les hores, dels dies, dels mesos, però que et
sembla que tot hagi sobrevingut de cop, on els records, els sentiments disparen
directament des d’un temps llunyà, com si el temps intermedi no hagués existit.
Però de cop hi volta tot fa acte de presència, la memòria pot crea carpetes
dins la nostra ment i arxivar segons els seus desitjos i capricis, però arriba
un dia que ja no pots fugir.
No és fàcil fer front al pas del temps, fer-se gran no és el mateix que envellir. Estem
preparats per a fer front a la vellesa? La nostra societat és territori per a
vells? Potser perquè tot és massa nou per mi m’envaeixen tots els dubtes, potser
perquè no ser com gestionar el moment tampoc no ser com canalitzar els
sentiment. M’agradaria que m’envaís la
fredor, es pateix menys. Sigui com sigui els nostres es fan vells i la vida no
tracta a tothom per igual, cosa que a vegades és difícil de pair.
La vida segueix, per a cadascun al seu ritme, com la
natura, que de mica en mica anirà mudant el seu aspecte per portar-nos una nova
primavera. De moment seguim amb imatges del nostre hivern a Vidreres, i una
crema que ens farà més reconfortants aquests mesos tan freds.
Avui us porto una crema que mai havia fet. Fins ara la coliflor no ha
tingut massa presència a la nostra taula, però després d’haver provat aquesta
crema la seva sort començarà a canviar.
INGREDIENTS
500 grs de coliflor
400 grs de patates
Aigua, sal i oli
ELABORACIÓ
Separarem i netejarem els brots de la coliflor procurant
tallar-ne les parts més dures del troc. També pelarem, netejarem i tallarem a
trossos les patates. Ho posarem tot plegat en una olla amb aigua bullint, ho
salarem al gust i ho deixarem coure uns 25 minuts, fins que estigui cuit.
Madur i melangiòs post sobre la vellessa... i la resposta es no...no, no estem preparats. Ni per assumir la pròpia ni la dels nosters. Un altre cosa es que els fets arribin i s'hagin d'assumir de cop, a batzegades.
ResponEliminaLa crema, com si fos a propòsit, un dels plants dels nostres grans. A mi m'agrada la coliflor, però de jove la seva olor la feia repulsiva. Ara sé que sovint l'olor i el paladar no van en la mateixa direcció. Son coses que aprens en el camí mentre et fas gran.
La calidessa d'aquesta sopa segur que alleugera preocupacions i temors. Abriga, com els abraços d'aquells que un dia ens protegien de tot. M'agrada...i les fotos... molt càlides.
Un petò ben gros!
Gemma, una deliciosa crema que reconforta estos días de frío. Pero sobre todo me quedo con tus palabras escritas, salidas de lo más profundo de ti y con tanto sentimiento, que al leerlas dan que pensar.
ResponEliminaPetons i bon cap de setmana.
A casa la col-i-flor sí que ens agrada, tot i que en crema gairebé no la faig mai. Queda gustosíssima i ara que da fred ve molt de gust!
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaDiuen que la joventut és una malaltia que es cura amb el temps, i quan això passa ja agafem del camí cap a la vellesa. Si ens sabem preparar hi podem arribar amb un mínim de serenitat i felicitat per haver viscut una vida ben viscuda. Aquesta crem de coliflor ens hi ajudarà a arribar amb el cos ben alimentat...
Bon diumenge,
Nani
Tienes razón. Nadie nos explica como afrontar los estragos del paso del tiempo en nosotros y en la gente que nos rodea. Yo tengo una teoría que me hace sobrevivir de forma positiva: siempre pienso que todo puede ser peor, y que tengo que vivir el presente como si al día siguiente pudieran cambiar las circunstancias a peor. Un besito (una crema de coliflor muy cálida y sensible)
ResponEliminaMira així amb crema no l'he feta mai ...segur que la probo.
ResponEliminaLes fotografies son precioses.
petons
ens encanta la coliflor i tb en faig sovint n versió crema! Que bonaaaa!
ResponEliminaMalauradament no estem preparats pq la gent que estimem envelleixin...sobretot si hi ha malalties que la fan més cruel si cap...
Ànims guapa!
Petunets,
Eva
Faig crema de coliflor sovint, és la única manera de que les meves filles se la mengin... Jo hi poso una ceba i menys patata. Llenço gaairebé tota l'aigua i hi afegeixo llet i una mica de pebre...
ResponElimina... Les teves paraules, tan o més reconfortants...
una abraçada
Llegir-te és un plaer i veure les teves fotos un altre. Realment es nota que ets una persona especial. Segueix així. Si que la fredor fa que les coses tristes que ens té reservada la vida es visquin amb menys intensitat i patiment però també les bones. Que si estem preparats per la vellesa??? No sabria què dir-te, jo tinc una iaia que d'aquí un parell de mesos farà els 100. I l'altra, ens va deixar amb 96. Potser, més que al fet de fer anys no estem preparats per al deteriorament físic i mental que això comporta. Persones estimades de les quals abans depeniem, acaben depenent de nosaltres. És com si de cop ja no podem ser nens, ens convertim en els grnas dels grans. ânims bonica, trobaràs la manera de païr-ho, ja ho veuràs.....
ResponEliminaCrema de coliflor, deliciosa!!! però els de casa, no la voldrien ni veure. Segur que a la meva iaia li encantaria.
Petonets preciosa
La crema de coliflor és una meravella, i té aquesta presència blanca tan reconfortant que encara la fa millor :)
ResponEliminaEl tiempo...es indomable, decía mi Abuelo, para mi hay dos épocas de la vida hermosas, la niñez y la vejez, la suma de todo lo bello y toda la sabiduria, a veces la forma en que la vejez nos encuentra a nosotros o a nuestros seres queridos no es como debería ser, no siempre es lo que se espera, pero sé que si hay cuidado y cariño, hay cosas que se superan, y mira que ya solo tengo a mi Abuelazo que estos días cumple 91 flamantes años y es una guapura por dentro y por fuera!
ResponEliminaUn abrazote...me quedo a disfrutar en silencio de tu crema de coliflor ;)
En las palabras se nota la sensibilidad de quien las escribe, me encanta leer tus entradas y tus reflexiones.
ResponEliminaLa rema de coliflor me parece una excelente opción para afrontar este invierno que pornto nos dejará paso a la alegre primavera. un beso
Gemma no he probado nunca esta crema, ¿te lo puedes creer? ejje, se ve muy rica, y las fotos son muy bonitas...qué artista eres también detrás de la cámara jeje. besitos guapa
ResponEliminaOhh Gemma, que bona així calentona i amb tassa com a mi m'agrada pendre les cremes davant la tele asentada al sofà, la maquina de donuts és del Lidl i em va costar 15€ us capritx que te'l pots permetre i faràs feliços als teus fills!!
ResponEliminaPetons
Una crema que es veu igual de dolça i suau que les teves paraules
ResponEliminaMuas
Fàcil i perfecta per a aquests dies de fred, la faré, mmm :)
ResponElimina