Canelons d'espinacs

Encara que a casa som més fans de la lasagna que dels canelons, vaig voler provar aquests canelons de la Montserrat Seguí, del seu llibre Cuinar és senzill, amb uns petits canvis. 

INGREDIENTS: 

20 canelons

1 kg d’espinacs

2 ous

100 gr de tonyina amb oli 

1 ceba 100 gr de xampinyons (jo he utilitzat bolets barrejats) 

Per la salsa beixamel: 

½ litre de llet o 375 cc de llet i 125cc de brou 

40 gr de farina de blat 

50 gr de mantega 

PREPARACIÓ: 

Cocció dels canelons. Coeu els canelons de la manera següent: Tireu una tasseta d’oli en abundant aigua bullent, i assaoneu-ho bé. Poseu-hi els canelons d’un a un, deixeu-los bullir lentament, uns 15 minuts aproximadament, i remeneu-los sovint. Un cop els tingueu cuits, traieu una part de l’aigua de la cocció i poseu-n’hi de freda: la pasta ha de quedar coberta amb aigua fresqueta fins al moment de fer-la servir, per evitar que s’enganxi. Aleshores col·loqueu-los sobre el taulell, un al costat de l’altre, a punt de farcir-los.

Cocció de la verdura. Feu bullir les fulles dels espinacs en aigua bullent, ja salada, de 4 a 8 minuts, segons com siguin de tendres. Totes les verdures s’han de coure en aigua abundant i bullent; és a dir, que quan l’aigua bulli s’hi tira la sal i a continuació la verdura. Es cou a foc viu i, abans d’escórrer-la, s’hi tira un bon raig d’aigua freda (d’això se’n diu refrescar la verdura); a continuació s’escorre. Si la feu d’aquesta manera sempre us quedarà bé i verda. La verdura s’ha d’escórrer de seguida, ja que si la manteniu dins l’aigua perd el color verd. 

Farciment. Sofregiu la ceba ben trinxada en un cassó amb un xic d’oli i, quan rossegi, poseu-hi els xampinyons o bolets tallats prims: sofregiu-ho 3 minuts, traieu-ho del foc i afegiu-hi els ous durs picats, la tonyina esmicolada i els espinacs preparats, trinxats. Torneu-ho a posar al foc, sofregiu-ho uns minuts, traieu-ho, i repartir-ho entre els canelons; enrotlleu-los i col·loque-los en una plata de servir, resistent al forn. Cobriu-los amb salsa beixamel, empolseu-los amb formatge i gratineu-los al forn.

Salsa beixamel. En un cassó es posa a fondre la mantega o margarina, s’hi afegeix la farina, es va remenant, es deixa coure sense que es dauri i tot seguit s’hi aboca el líquid un xic calent. Continueu remenant amb un batedor petit fins que bulli i llavors poseu-hi sal, pebre i nou moscada. L’autèntica beixamel es fa amb llet, ara bé, s’aconsella que per a cobrir uns canelons o unes patates, o per fer unes croquetes, ho feu amb la meitat de llet i la meitat de brou. La beixament resultarà molt més gustosa que no pas amb llet sola.

Tarta de ceba

Los días, las semanas se me escapan de las manos, y a veces no recuerdo si fue hace una semana, hace dos, es lo que me ha pasado con esta tarta de cebolla al intentar recordar cuando la hice. En estos días de casi fin de curso nuestras vidas se llenan de actividades y esta tarta la hice para una comida en el campo con el equipo de futbol de mi hijo pequeño. El resultado es como una carbonara de cebolla, un poco especial, pero a mí me gustó mucho.

INGREDIENTES

Masa quebrada:

1 yema de huevo

200 grs de harina

90 grs de mantequilla (deberá estar blanda)

1 cucharada sopera llena de aceite

1 vaso (de los de vino) de agua fría (quizá un poco más)

Mantequilla para untar el molde

Sal

Relleno:

1 kg de cebollas medianas (4 o 5 piezas)

6 cucharadas soperas de aceite

30 grs de margarina

1 cucharada sopera de harina, colmada

200 grs de nata líquida

50 grs de queso rallado

Sal y pimienta

ELABORACIÓN

Hacer la masa quebrada y dejarla descansar por lo menos 2 horas.

Se pone la harina en una ensaladera, se espolvorea con un poco de sal y se pone la mantequilla a trocitos pequeños para que se ablande. Con las manos se mezcla esto lo menos posible, añadiendo la yema hasta formar una especie de serrín grueso. Se va echando entonces, y poco a poco (en tres veces, por ejemplo), el vaso de agua. Yo no llegué a ponerle ni la mitad del agua, no le hacía falta, aunque a veces todo esto depende del tipo harina que usemos. Se espolvorea una mesa con harina y se termina de amasar en ella. Una vez hela la masa, se forma una bola grande, se mete en un tazón, y se deja éste en un sitio fresco a reposar.

Para hacer la tarta se espolvorea harina en una mesa de mármol y con el rollo pastelero se extiende, dándole forma redonda. Se unta un molde de unos 26 cm de diámetro y con bordes altos (unos 4 cm) con bastante mantequilla. Se dobla la masa y se traslada a la tartera, colocándola bien con los dedos y teniendo cuidado de que quede de igual grosor por todos lados. Se recorta lo que sobra de los bordes con un cuchillo. Se pincha con un tenedor todo el fondo de la masa (sin que el pinchazo la traspase) y se mete a horno suave durante unos 15 minutos. Después, batir un poco la clara de huevo; cuando está espumosa (sin montarla), untar con una brocha plana todo el fondo de la tarta y a meterla en el horno otros 5 minutos más.

Mientras está en el horno el fondo, pelar y cortar en redondeles finos las cebollas. En una sartén amplia poner el aceite a calentar y cuando esté caliente añadirle la margarina. Cuando vuelva a calentarse echar las cebollas y a fuego lento dejar que se pongan transparentes sin dorarse (unos 5 minutos).

Con una tapadera volcar la sartén, con el fin de vaciar casi toda la grasa. Volver a poner en el fuego, espolvorear con la harina y echar la sal y pimienta. Revolver todo muy bien y verte la nata líquida. Mezclar y echar todo en la tartera, dejando la mezcla bien repartida por todo el fondo. Espolvorear con el queso rallado y poner a gratinar. Cuando esté bien dorada, sacar, dejar que se enfríe un poco y servir templada.

Fuente de la receta: 1080 recetas de cocina – Simone Ortega

Croquetes de pastanaga + {pastanaga, la reina del betacarotè}

Un cop sembla que això va seriosament de veritat, tornem a reemprendre el fil de la cuina saludable i l’anar descobrint les propietats beneficioses dels aliments pel nostre organisme. Avui us vull parlar de la pastanaga, una verdura d’arrel imprescindible en les amanides.

La característica més destacada de la pastanaga és el seu contingut en betacarotè, causant de seu intens color, i que es converteix dins el nostre organisme en vitamina A.

També destaca pel seu alt contingut en silici en comparació a d’altres verdures, mineral essencial pel seu paper que té en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu.

Anticancerigen, favoreig la salut de les mucoses, la pell i el cabell, així com imprescindible pel bon estat dels ulls, especialment per la visió nocturna.

És diürètica i estimula l’eliminació de residus i ajuda els ronyons.

La pastanaga també és molt digestiva, ideal en puré en el cas de problemes gàstrics o després del desdejuni.

INGREDIENTS

250 grs de pastanaga ratllada

 1 porro petit (60 grs)
500 ml. de llet
3 rovells d’ous
100 grs de farina de blat
50 gr. de farina de moro (Maizena)
Sal, pebre blanc, nou moscada, gingebre i oli extra verge d’oliva
3 clares, pa ratllat
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

1. En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli extra verge, sofregir a foc lent, fins a enrossir, el porro picat molt fi, 20 minuts.

2. En un bol a part, mesclar els ingredients, la pastanaga, la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.

3. Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.

4. Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Pizza + {concurs #cocinaunasonrisa}

Pel concurs #cocinaunasonrisa de Cocinando con CatMan

La nostra ment és selectiva, sempre tendim a eliminar-ne les males estones i a retenir les millors vivències de la nostra vida, els moments més feliços. Fa sis anys quan vaig decidir enfrontar-me sola al món, no m’imaginava ni de bon tros com n’arribaria a ser de gran, aquest gran colós contra el que he lluitat a capa i espasa, i que a hores d’ara no sabria dir-vos si n’hi he guanyat cap batalla, si més no crec que hem arribat a un pacte de respecte. Amb el temps, malgrat les batalles lliurades, és tan i tan fort el vincle establert amb els que estimes que de les mancances en fas somriures, rialles que són les que ens quedaran en la nostra ment passats els anys, eliminat qualsevol vestigi de llàgrimes vessades. Amb el temps aprens a cuinar somriures, com un mag treu del seu barret un conill tu crees estius meravellosos, dies de sol i platja, excursions i pícnics amb les teves millors menges.

Quan en Manu va convocar el concurs #cocinaunasonrisa, per celebrar el tercer aniversari de Cocinando con CatMan, em vaig proposar participar-hi, havia d’escriure sobre tot això, el que cada dia ens arrenca un somriure, el motor de les nostres vides, malgrat les pujades, tot allò que ens fa una família feliç, i compartir aquesta recepta de pizza que, juntament amb les quiches, aquest estiu he repetit mil i una vegades per emplenar els innombrables cistells i motxilles de pícnic que hem preparat, per a dies de platja, excursions per camins de ronda, que han fet dels dies de les darreres vacances records inoblidables.

INGREDIENTS

Per la massa:

250 grs. de farina de semiforça

50 grs. de mantega

5 grs. de sal

3 grs. de sucre

10 grs de llevat sec de forner (30 grs de llevat fresc de forner)

120 ml d'aigua mineral

Pel farcit:

Salsa de tomàquet

Tonyina en llauna

Gall d’indi cuit

Pebrot vermell

Tomàquets cirerols

Orenga

Oli d’oliva extra verge

PREPARACIÓ

En un bol ample, poseu-hi la farina passada pel sedàs i barrejada amb el llevat sec. Si opteu per utilitzar llevat fresc al centre de la farina feu-hi un clot i tireu-hi el llevat fresc desfet amb l'aigua un xic tèbia, i tot seguit, en les dues opcions, la sal, el sucre i la mantega fosa. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-la en un lloc a temperatura ambient (22º) en repòs durant 30 minuts.

Si teniu panificadora i opteu fer-hi la massa el resultat és molt bo, amb l’únic inconvenient que a mà se’n fa més avia i amb la panificadora el procés d’amassar i llevar dura una hora i mitja, almenys en el meu cas. Així que heu de ser previsors per poder tenir llesta la massa a l’hora desitjada. En aquest cas poseu tots els ingredients dins la panificadora, primer els líquids, l’aigua tèbia i la mantega fosa, i llavors els sòlids, la farina barrejada amb el llevat, la sal i el sucre. Seleccioneu el programa de massa de pa i inicieu el procés.

Un cop la massa sigui fermentada espolseu la taula de treball amb farina, bolageu la massa i amb l'ajut d'un corró estireu la pasta fina. Doneu-hi la forma que vulgueu, rodona com una pizza o allargada com una coca de recapte.

A continuació hi escampem una capa fina de salsa de tomàquet i a sobre hi anem col·locant els ingredients que més ens agradin o dels que disposem en aquell moment, com tonyina esmicolada, gall d’indi cuit tallat petit, unes rodanxes de pebrot vermell i tomàquets cirerols tallats per la meitat. Hi espolsem una mica d’orenga per sobre i ho reguem amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge, preferiblement.

Samfaina {de finals d'estiu}

Ostres, que vull escriure i no hi ha maneres.  Que si no tinc temps, que quan en tinc faig altres coses, que si no tinc ganes, i si en tinc estic trista i no vull transmetre aquesta sensació aquí. Res, que d’avui no passa, a mode de teràpia, sempre m’ha funcionat molt bé connectar els meus sentiments amb aquest lloc, amb el més enllà que representa la xarxa. Ser que no hi trobo la resposta definitiva a tots els dubtes que planteja la vida, però et sents alleugerida, d’haver buidat el pap, i sempre alguna cosa et retorna, perquè com aquell qui diu t’hi sents acompanyada.

Després d’un estiu, o més aviat unes vacances fantàstiques, el nostre dia a dia es torna a trasbalsar, hi ha qui s’entesta a fer-lo més complicat, quan t’hi adaptes, t’hi acostumes i fas que les coses rutllin, amb tot l’esforç físic i emocional que això suposa, llavors qui ho havia desmuntat apareix per tornar-ho a desballestar tot, s’entesta en entrar i sortir de les nostres vides als seus lliures designis, sense permís, sense cap dret, perquè hi han actes que et fan perdre la raó per sempre. A les persones no les pots fer desaparèixer com aquell que agafa una goma i esborra  un dibuix sobre el paper, t’agradi o no formen part de la teva vida, has d’aprendre a conviure-hi, tot i que sigui impossible arribar a comprendre.

Però per sort sempre hi ha qui acostuma a tenir bastant la raó i em diu, -noia, fica’t a la cuina, i així ho faig quan sembla que tot s’enfonsa al meu voltant, jo em sento feliç i de rebot la resta també. I llavors cuino plats tan sans i bons com aquest, amb tomàquets de l’hort que tan ha emplenat el meu estiu.

En la propera entrada desitjo començar de nou a explicar-vos més sobre aliments i receptes saludables, avui ho deixo aquí, amb aquesta recepta típica dels mesos més calorosos, on els horts de casa nostra ens ofereixen fruits, verdures i hortalisses ben variades.

INGREDIENTS

Podeu escollir tot tipus d’hortalisses, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, albergínia, carbassó, i en aquesta ocasió vaig aprofitar quasi els últims tomàquets cirerols de l’hort a la terrassa de casa. Vaig plantar la varietat de pera però hem trobat que tenen la pell massa dura, així que aquests últims vaig decidir degustar-los cuits.

ELABORACIÓ

Posem totes les hortalisses tallades a talls regulars en una paella amb una mica d’oli. Ho salem i ho anem saltejant fins aconseguir una textura cruixent, cuit però no en excés. A mitja cocció o quasi al final hi afegim els tomàquets, i quan veiem que queden tous, sense que se’ns aixafin, ja podem retirar-ho del foc, estarà llest per sucar-hi pa.

Liquat de remolatxa, pastanaga i poma + {temps per renovar-se}

El mes d’agost circula a un altre ritme, ja he dit sempre que per mi és el mes que parteix l’any en dos, on un espera que més enllà les coses siguin millors, si més no renovades. Aquest any ha coincidit amb les meves vacances d’estiu i aquesta sensació de letàrgia encara m’és més evident. Són dies de sol i platja, de descans, on la cuina i les tasques domèstiques també prenen un caire diferent, almenys això intento, per carregar piles i embetumar-se  de totes aquestes sensacions d’estiu, que m’uneixen encara més als meus fills, que no paro de captar-ne cada moment amb la meva càmera.

Aquests dies em trobareu poc per aquí, també en necessito descansar, a vegades escriure sobre les pròpies emocions produeix desgast, la càrrega emocional d’alguns d’ells fa necessari aturar-se, parar de buscar dins un mateix aquelles respostes que el temps em donarà.

Si ho desitgeu el nostre estiu el podeu trobar al meu compte de Flickr, el lloc de la xarxa per on més em moc aquests dies. Us hi espero!

I també és temps de començar a cuidar-se, per això avui la meva proposta tot i que senzilla és bona i sana. Heu tastat mai els liquats? Entre els que m’agraden més s’hi troba el de remolatxa, pastanaga i poma. Sobretot trieu sempre fruita i verdura molt fresca, si no és té en compte el gust tindrà molt que desitjar, i us ho dic per experiència! Bon agost!

Quiche de ceba i carbassó + {concurs ‘cocina callejera’ a La Cocina de Babel}

Quan viatgem sempre ens emportem records culinaris dels llocs on hem estat, olors, colors i sabors que sempre més formaran part de nosaltres, i que quan els tornem a tastar ens transporten de nou a aquell país, a aquella ciutat, a aquells moments viscuts. Els que em seguiu ja sabeu què van suposar per nosaltres aquells dies d’ara fa un any a París, dels quals també me’n vaig emportar records culinaris ben especials, com la tarta tatin, crec que van ser les meves postres quasi bé tots els dies, i la quiche, petites tartelettes salades que vam comprar en una pâstisserie per menjar a les ribes del Sena, típic plat de la french cuisine en un decorat de pel·lícula ;)!

Aquests dies la xarxa culinària corre plena de receptes de menjars d’arreu del món que es poden prendre a peu de carrer, des d’unes mandonguilles d'Alepo, al nord de Síria, a uns Kürtöskalács d’Hungria o uns knafeh del Marroc. La llista comença a fer goig! I tot això, d’on surt? Doncs de La cocinade Babel, que aquests dies ens convida amb un concurs a preparar menges que es puguin menjar a peu de carrer i al qual tampoc hi volem faltar.

Si busquem l’arrel del mot quiche (de la paraula Küeche del fràncic Lorenès) la trobarem en kok (fràncic), que té les mateixes arrels que les paraules coca del català, cake de l’anglès o kuchen de l’alemany. Aquesta última paraula, kuchen, va passar a la llengua que es parla a la regió francesa de Lorena, fronterera amb Alemanya, i d’on és originari aquest plat. Doncs, com quasi de tots és sabut, ens trobem davant d’una de les coques salades més famoses de França que es troba documentada per primer cop durant l’edat mitjana, però que llavors encara no es presentava farcida amb cap altre ingredient que no fos una mescla d’ous, nata i sal. Avui en dia aquests pastissos salats es farceixen sense normes, però al nord de França són més típiques les versions que porten formatge i verdures, mentre que a Occitània en prefereixen les versions sense base, una evolució salada del clafoutis i la flaugnarde. Font: Wikipedia.

A casa la quiche ha passat a formar part d’un dels plats dels nostres pícnics nocturns a la platja, doncs fredes estan delicioses i acompanyades de la remor del mar de fons, quan les platges ja estan nues del seu enrenou diürn, encara més. Desitjo que us agradi!

INGREDIENTS

Pasta trencada (per un motlle de 22 cm):

150 grs. de farina integral d’espelta o de blat

75 grs. de mantega

3 cullerades d’aigua freda

1 pessic de sal

Farcit:

1 ceba grossa (d’uns 200 grs)

2 o 3 carbassons (uns 700 grs)

250 ml de llet

2 o 3 ous (jo 3 perquè eren petits)

Sal

Pebre

Nou moscada

PREPARACIÓ

Pasta trencada:

Amb els ingredients corresponents preparem una pasta trencada de la següent manera. Posem la farina fent rotllana sobre el marbre amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i l’enfornem a temperatura regular durant 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera li donarem petits copets per treure’n l’aire de sota.

Què cal tenir en compte?:

La mantega ha de ser fresqueta de la nevera al moment de fer la pasta, per això és recomenable fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és recomana posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir  ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment. Si utilitzeu farina integral segurament necessitareu afegir-n’hi més, però feu-ho de mica en mica.

Farcit i cocció:

Pel fer el farcit tallem la ceba a mitges rodanxes fines i ho sofregim lentament en una paella amb un xic d’oli, sense que es dauri massa. Si cal a mitja cocció hi podem afegir una mica d’aigua, per tal de que no se’ns enrosseixi en excés. Tot seguim tallem el carbassó a daus i procedim a fer el mateix que amb la ceba. Un cop cuita la pasta trencada la farcim posant primer la ceba i al damunt d’aquesta el carbassó cuits i ja refredats, i a sobre de tot plegat una crema feta de la següent manera: bateu lleugerament els ous amb la sal, el pebre i la nou moscada i tot plegat amb la llet ja calenta amb un batedor. Enforneu-ho novament durant uns 25 minuts, fins que la crema hagi quallat.

Inspirat: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt

Amanida niçoise + {jo et cuido, tu em cuides}

Els darrers dies de primavera vaig plantar un mini hort a la terrassa. Un parell de tomaqueres de tomàquets cherry i dos enciams. Al cap d’una setmana hi vaig plantar una pebrotera i dos enciams més, perquè prenguessin el relleu als primers.  Les plantes són molt gratificants, ja us n’he parlat en algun altre post, remenar la terra, plantar, veure créixer vida nova al teu voltant, tot plegat et renova, és un donar i rebre, tot i que sempre hi ha aquella que no acaba d’aixecar mai cap, d’aquestes també en tinc, però s’ha de ser perseverant, insistir-hi. Però quan a més a més d’alimentar l’ànima en pots alimentar el cos el premi és doble, fruits saborosos que es reben amb il·lusió, els primers tomàquet, enciams... proveu-ho!, són regals de la natura, un jo et cuido, tu em cuides.  Tot i que encara no hem fet collita, les primeres flors ja han donat pas als tomàquets, madurant de mica en mica al sol, dels enciams aviat en farem amanida i la pebrotera va fent el seu curs.

I parlant d'horts, avui us porto una altra amanida, ideal per treure un bon partit a l’escalivada de l’altra dia.

Fa uns dies, la Fina de Cuina Cinc li en va dedicar una bona crònica i me la va recordar, doncs era una de les amanides que fèiem més quan tot just érem tan sols dos a taula.

INGREDIENTS (4 persones)

½ de patates petites

Enciam i canonges

2 ous

2 o 3 tomàquets

1 pebrot vermell i verd escalivat

Sal i oli

ELABORACIÓ

Coeu les patates amb pell uns 20 o 30 minuts (jo vaig utilitzar patates escalivades). Un cop cuites i refredades es tallen a rodanxes. Feu els ous durs. En una plàtera gran poseu-hi l’enciam i els canonges (també podeu utilitzar escarola o els brots verds que més us agradin), al bell mig les patates, i tot al voltant l’ou dur. Poseu-hi per sobre tires de pebrot vermell i verd escalivat (i si us hi agrada també filets d’anxoves i olives). A la vora col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts i amaniu-ho amb sal i oli (o una vinagreta).

Font: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt

Tomàquets a la provençala + {magdalenes finalistes al concurs de Maison Courgette}

Mentre estic davant aquest full en blanc i no trobo les paraules obro el navegador, ho faig molt sovint, miro el correu, em poso al dia de les vostres publicacions, i llavors torno aquí, escric quatre ratlles, i ho torno a deixar. No sempre ho enllesteixo el mateix dia. Dilluns al migdia, mentre estava entre aquest escrit, la recepta i buscant informació sobre els tomàquets, tot plegat sense masses ganes, faig un cop d’ull a Bloglovin’, ara us segueixo des d’allí des de l’anunci de la desaparició de Google Reader, és que no us vull perdre de vista! Bé, al que anava, doncs fent un repàs veig una nova entrada al blog Maison Courgette, Resultados concurso Maison Courgette. Per fi! No sé, participo poc en concursos i reptes, no sempre publico receptes fresques, el contingut del blog no sempre coincideix amb l’activitat recent de la meva cuina, però aquest concurs em feia il·lusió, feia poc que havia reorientat el contingut del blog i el que la recepta pel concurs hagués de ser lactovegetariana, res de carn, peix, ou i els seus derivats, em va animar encara més a participar-hi. Tal i com us vaig explicar ja en el post pel concurs, volia que fos una recepta d’un plat habitual a casa, però substituint aquells ingredients que fins avui per mi eren insubstituïbles, com per exemple els ous en receptes de bescuits. Al final en l’elecció van sortir escollides les magdalenes, ja sabeu com m’agrada fer-ne, i el resultat va ser tot un encert, boniques, boníssimes i premiades, doncs es troben entre les tres receptes finalistes del concurs! Vitamina pura per començar el mes!

Moltes gràcies a tots, a tu Aradhya, al jurat i als patrocinadors!

Doncs aquests és la recepta que us volia presentar avui, sense més informació, ho deixo per a una propera entrada. Això si, uns tomàquets que queden deliciosos i que la recepta se’n va de cap al blog de la Rosilet Mejía, Suggar and some Salt, per la seva campanya ‘pon una ensalada en tu verano’.

INGREDIENTS

4 tomàquets grossos

1 ceba petita

2 grans d’alls

Julivert

Pa ratllat

ELABORACIÓ

Rentar els tomàquets, tallar a rodanxes i espolsar per treure’n el suc i les llavors. (La recepta original posa partir-los horitzontalment i la meva interpretació va ser a rodanxes. Cadascú que ho faci segons al seu gust i desig). Tot seguit fregir els tomàquets ½ minut de cada costat, col·locar-los en una plata que pugui anar al forn i salar. Mentrestant tallar la ceba ben petita i ofegar sense daurar. Afegir-hi els grans d’alls tallats petits, remenar i retirar del foc. A continuació repartirem la ceba amb els alls per sobre els tomàquets, hi posarem una mica de pa ratllat per sobre i ho gratinarem, poc, que el pa ratllat no se’ns cremi. Servir damunt un llit d’enciam o brots verds, el que més agradi.

Font: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.