Arròs amb llet d’ametlles + {Lío de fotos}

Hola bonics! Com ha anat l’estiu? Ja l’estem esgotant. Jo ja fa quinze dies que estic al peu del canó pel que fa a la feina, s’han acabat les meves vacances, però a la blogosfera m’hi vaig incorporant a poc a poc, costa agafar el ritme de tot plegat. També he de dir que he obert un nou front a Flickr. Tot i que fa anys que m’hi podeu trobar aquest mes d’agost he participat molt activament en el repte del grup Lío de fotos, on durant la resta de l’any no vaig poder seguir-ne el fil i m’he posat ben al dia amb l’activitat del grup i el seu ‘En agosto... seguimos liándola’. Si us agrada la fotografia us el recomano, està ple de gent maca, amb moltes ganes de compartir tots els seus coneixements i gaudir fent fotos. Aquest és el meu mural del repte del mes d’agost.

Bé, de mica en mica us aniré desgranant el nostre estiu, que està ple d’imatges ben boniques, com les que ja podeu trobar al blog de fotografia Rere la càmera.

Doncs pel que fa a les receptes també m’he de posar les piles, encara que ja he posat fil a l’agulla, ja tinc un parell de receptes que vull compartir amb vosaltres. Però quan descarregava les fotografies de la càmera vaig tenir una gran sorpresa, em vaig trobar a la carpeta fotos de cuina pendents les d’aquest arròs amb llet d’ametlles. Ni me’n recordava, perquè si no ja l’hagués publicat fa dies, precisament sinó ho feia era perquè no tenia res, o almenys això em pensava. L’hauré de repetir, perquè era deliciós, ens va agradar molt. Primer el vaig fer amb llet de soja, però el següent dia que vaig anar a comprar, en veure la llet d’ametlles a l’estanteria de la botiga, vaig pensar que també podia sortir prou bo, a més, amb la seva dolçor tan especial vaig poder reduir la quantitat de sucre. Doncs anem per la recepta!

INGREDIENTS

100 grs. d’arròs

1 litre de llet d’ametlles

50 ml de xarop d’atzarava

1 branca de canyella

1 pell de llimona

Canyella en pols (opcional)

ELABORACIÓ

En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet d’ametlles, la branca de canyella i la pell d’una llimona. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el xarop d’atzavara i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada, uns 20 minuts.

Liquat de remolatxa, pastanaga i poma + {temps per renovar-se}

El mes d’agost circula a un altre ritme, ja he dit sempre que per mi és el mes que parteix l’any en dos, on un espera que més enllà les coses siguin millors, si més no renovades. Aquest any ha coincidit amb les meves vacances d’estiu i aquesta sensació de letàrgia encara m’és més evident. Són dies de sol i platja, de descans, on la cuina i les tasques domèstiques també prenen un caire diferent, almenys això intento, per carregar piles i embetumar-se  de totes aquestes sensacions d’estiu, que m’uneixen encara més als meus fills, que no paro de captar-ne cada moment amb la meva càmera.

Aquests dies em trobareu poc per aquí, també en necessito descansar, a vegades escriure sobre les pròpies emocions produeix desgast, la càrrega emocional d’alguns d’ells fa necessari aturar-se, parar de buscar dins un mateix aquelles respostes que el temps em donarà.

Si ho desitgeu el nostre estiu el podeu trobar al meu compte de Flickr, el lloc de la xarxa per on més em moc aquests dies. Us hi espero!

I també és temps de començar a cuidar-se, per això avui la meva proposta tot i que senzilla és bona i sana. Heu tastat mai els liquats? Entre els que m’agraden més s’hi troba el de remolatxa, pastanaga i poma. Sobretot trieu sempre fruita i verdura molt fresca, si no és té en compte el gust tindrà molt que desitjar, i us ho dic per experiència! Bon agost!