Crema de carbassa amb llenties vermelles

Hi va haver un dia que a casa semblava Pesadilla en la cocina, vaig començar amb unes llenties verdes fetes un puré dins l’olla pressió i vaig continuar amb una crema de taronja totalment immenjable, tot i que aquí la valenta se’n va menjar tot un plat, el remordiment de llençar-ho per l’aigüera va poder més que tot. Era una recepta que vaig trobar en un suplement de la revista Cuerpomente i la veritat no ser què va passar, portava pastanaga i taronja, més pastanaga que taronja, aquesta última només una, i un cop cuit tot plegar el gust amarguejava molt, semblava com si el fet de bullir la taronja l’hi hagués provocat aquesta reacció. En veure que no havia quedat prou bé vaig reaccionar ràpidament, doncs era el dinar de l’endemà, i llavors vaig fer aquesta crema de carbassa amb llenties vermelles que us porto avui, que ja feia per segona vegada i d’èxit assegurat.

Les llenties són una font important de minerals, tan per varietat com per alt contingut, com el ferro, coure, fòsfor, seleni, manganès i zinc, així com quantitats considerables d’àcid fòlic, vitamina B₁, B₂ i niacina. També, com la resta de llegums, són una font important de proteïnes i fibra, però tenen un dèficit d’aminoàcids essencials, per això cal complementar amb cereals per equilibrar l’àpat.  Es complementes especialment bé amb els que proporciona l’arròs. L’arròs i les llenties per separat són deficients amb varis aminoàcids essencials, però si es mengen junts les deficiències queden compensades. Són els aminoàcids i no les proteïnes els que s’han de considerar unitats nutritives, i els aminoàcids es troben en tots els aliments.

Tot i que són molt nutritives es recomana no menjar-ne quantitats excessives, doncs poden contribuir a l’acidificació de l’organisme. Es preferible prendre dosis moderades acompanyant arrossos, sopes, guisats i amanides.

Fonts: Gra Galí – Ets el que menges

Doncs avui us cuino aquesta crema de carbassa amb unes llenties vermelles especial per a purés. No necessiten remull previ i queden molt ben integrades amb la resta d’ingredients al triturar-ho, no en notarem la pellofa típica d’altres llenties i llegums.

Una crema molt nutritiva tan bona a l’hivern ben calentona com a l’estiu freda de la nevera.

INGREDIENTS

100 grs de llenties vermelles (especial per a purés)

300 grs de carbassa

150 grs de patates

1 porro

1 l d’aigua

Sal

Un polsim de pebre blanc, gingebre o cúcuma, al gust

Oli d’oliva verge extra

ELABORACIÓ

En una olla amb un raig d’oli d’oliva ofeguem el porro i tot seguit hi afegim la carbassa i les patates tallades a làmines fines, les llenties vermelles rentades i un litre d’aigua bullent. Ho mesclem bé, salpebrem i ho deixem coure tot plegat uns 30 minuts. Un cop cuit i un xic refredat ho triturem i hi afegim un bon raig d’oli d’oliva verge extra.

Crema de xampinyons + {neighbours}

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca. Quantes i quantes vegades m’he repetit aquesta dita aquests últims dies. De veïns n’hem tingut de moltes menes, han entrat i han sortit de les nostres vides deixant records amb moltes avinences i amb alguna que altra desavinença, sempre fruit de la convivència veïnal. La veritat és que hem viscut temporades memorables amb alguns veïns. Però n’hi ha uns que fa dinou anys que ens aguanten, ja no només pel sol fet de que nosaltres vivim a dalt, sinó perquè durant els últims temps i sempre han sigut com un puntal del nostre dia a dia, d’aquells que sense que te n’adonis hi són, invisibles però sempre presents, no cal cridar auxili, el millor servei d’emergències domèstiques. Gràcies, gràcies pels innumerables cables, impossibles de llistar, però que ens han fet la vida una mica més fàcil i bonica!

I tornant a la cuina, últimament en la recerca de receptes acudeixo molt al mestre Arguiñano, sempre penso que en el seu receptari hi trobaré aquella recepta més bàsica feta de qualsevol ingredient, i no m’equivoco. Recordeu la recepta de sopa d’arròs amb pollastre i verdures? Doncs un bon exemple. Aquesta crema segueix molt la mateixa línia, una recepta molt similar però feta amb xampinyons, però aquesta és de Bruno Oteiza, un altre cuiner que col·labora amb les seves receptes a la web Hogarutil.

INGREDIENTS
½ quilo de xampinyons
1 pit de pollastre
Una carcassa de pollastre
4-6 porros
1 ceba
2 grans d’alls
3 cullerades de farina
300 ml de llet
Aigua
Oli
Sal
Pebre
Julivert

ELABORACIÓ

Fem un brou posant dins una olla ràpida el pit i la carcassa de pollastre, la ceba tallada a quarts, els grans d’all, una branca de julivert i la part verda d’un porro, s’hi afegeix aigua que ho cobreixi i es cou durant 7 minuts a partir del moment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.

Tot seguit posarem en una olla una mica d’oli, la ceba i els porros trossejats, hi ajuntarem els xampinyons tallats a làmines, salpebrar i courem tot el conjunt uns 10 minuts, aproximadament. Transcorregut aquest temps hi afegirem la farina, el brou de pollastre, la llet, ho mesclarem bé i ho deixarem coure durant 10 minuts més. Finalitzada la cocció ho triturarem i si volem una crema més fina passarem tot el conjunt pel colador xinès.

I com en altres ocasions, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia i gaudiu de les imatges d’una de les nostres darreres excursions.

Que tingueu un feliç dia!

Sopa d’arròs amb verdures i pollastre + {cocina de recursos}

De sobte, va sentir que li tocaven l’avantbraç. La velleta que seia al seu costat i que portava una llauna a la mà, la convidava a una galeta.

-És una recepta meva –va dir amb una veu aguda i brillant-. No porten mantega, però diria que m’han quedat prou bé.

-Oh, no, gràcies. No ho puc acceptar. Guardi-les per a vostè.

-Endavant –va insistir l’anciana, fent sonar la llauna més a prop del nas de la Percy, mentre feia un gest d’aprovació veient l’uniforme que portava.

-D’acord. –La Percy va agafar la galeta i li va fer una mossegada. –Deliciosa –va dir, enyorant en silenci els gloriosos dies en què no els faltava la mantega.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Tal i com us explicava en la darrera entrada, en general a partir d’ara aquest bloc compartirà una cuina més senzilla, assequible per a totes les butxaques, la que jo anomeno una cuina anticrisi, tot i que fins ara crec que no s’ha tirat mai la casa per la finestra, però també reservant un petit espai per quan sigui possible fer algun que altre petit extra.

Fent referència a la cita del llibre que estic llegint, Les hores llunyanes de la Kate Morton, avui en dia pocs de nosaltres ens imaginem, a part dels nostres pares i avis, un rebost on hi pugui mancar algun aliment el qual ja considerem com a bàsic a totes les llars, com en aquest cas de les galetes sense mantega.

En temps de guerra o de crisi profunda en la penombra de moltes cuines s’hi feina una cuina de recursos, on l’enginy i l’aprofitament eren protagonistes, penúries que testimonia el llibre Cocina de recursos d’Ignacio Domènech, publicat el 1941 i reeditat per l’Editorial Trea el 2011, que narra les dificultats d’ell mateix com a cuiner per trobar aliments en la Barcelona de la guerra civil. Una de les sorprenents propostes que podem trobar al llibre és la truita de patates sense ous ni patates, on es substituïa els ous per la pasta resultant de la barreja d’unes gotes d’oli, quatre cullerades de farina, deu cullerades d’aigua, una cullerada de bicarbonat, pebre molt i colorant artificial que li donava el color dels rovells, i les patates per la part blanca de la pell de la taronja posada en remull durant unes hores. Pocs ens imaginem menjant aquesta truita, oi? 

Però no ens espantem, la recepta que us proposo avui és una altra, una sopa d'arròs amb verdures i pollastre deliciosa!

Aquesta recepta de sopa d’arròs dóna molt de joc a l’hora de fer variacions, es pot fer amb quasi qualsevol verdura. Jo l’he fet amb fulles de col, en canvi en Karlos Arguiñano ens la presenta amb penques i fulles de bleda. Un plat sa, bo i econòmic!

INGREDIENTS

4 fulles de col

200 grs d’arròs rodó

4-6 ales de pollastre

4 pastanagues

1 ceba

1 porro

2’5 l d’aigua

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

Fem un brou posant dins una olla ràpida dos libres i mig d’aigua, dues ales de pollastre, un porro tallat per la meitat, dues fulles de col, dues pastanagues i una mica de sal. Coure durant 15 minuts a partir del coment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.

Tallar la ceba ben petita i coure en una cassola fins que comenci a agafar una mica de color. Salar. Tot seguit afegir-hi les dues pastanagues restants tallades a rodanxes, coure una mica tot el conjunt i afegir d’un litre a un litre dos-cents de brou, l’arròs i les dues fulles de col restants tallades en juliana. Rectificar de sal i deixar coure uns 20 minuts. La quantitat de brou dependrà de la qualitat de l’arròs i si desitgem una sopa més o menys espessa.

Quan l’arròs finalitzi la seva cocció afegir la carn de pollastre del brou picada ben petita, donar un últim bull a tot el conjunt i ja està llet per servir. Si ens hi agrada juntament amb el pollastre hi podem incorporar una picada d’all i julivert.

Font: Karlos Arguiñano, amb alguna modificació.

- Quan la recepta requereixi fer un brou previ sempre en podem fer més del compte, com en aquest cas, per fer un plat de sopa diferent o bé per congelar per una altra ocasió.

- L’olla ràpida és un bon recurs, redueix molt el temps de cocció.

- Les ales del pollastre, una mica difícils d’escurar pels nens petits, són ideals per fer brous i plats de sopa com aquest.

I quan a pocs quilòmetres de casa ja es comença a percebre l'esclat de la primavera amb els ametllers florits, aquí a Vidreres continuem amb un paisatge completament d'hivern.

Crema de coliflor + {vellesa}

Costa escriure, a vegades els esdeveniments són tan aclaparadors que la ment es col·lapsa, però necessites buidar el pap, no cal que et clavin una pistola al clatell per dir tot allò que portes dins, que carregues amb el pas lent de les hores, dels dies, dels mesos, però que et sembla que tot hagi sobrevingut de cop, on els records, els sentiments disparen directament des d’un temps llunyà, com si el temps intermedi no hagués existit. Però de cop hi volta tot fa acte de presència, la memòria pot crea carpetes dins la nostra ment i arxivar segons els seus desitjos i capricis, però arriba un dia que ja no pots fugir.

No és fàcil fer front al pas del temps,  fer-se gran no és el mateix que envellir. Estem preparats per a fer front a la vellesa? La nostra societat és territori per a vells? Potser perquè tot és massa nou per mi m’envaeixen tots els dubtes, potser perquè no ser com gestionar el moment tampoc no ser com canalitzar els sentiment.  M’agradaria que m’envaís la fredor, es pateix menys. Sigui com sigui els nostres es fan vells i la vida no tracta a tothom per igual, cosa que a vegades és difícil de pair.

La vida segueix, per a cadascun al seu ritme, com la natura, que de mica en mica anirà mudant el seu aspecte per portar-nos una nova primavera. De moment seguim amb imatges del nostre hivern a Vidreres, i una crema que ens farà més reconfortants aquests mesos tan freds.

Avui us porto una crema que mai havia fet. Fins ara la coliflor no ha tingut massa presència a la nostra taula, però després d’haver provat aquesta crema la seva sort començarà a canviar.

INGREDIENTS

500 grs de coliflor

400 grs de patates

Aigua, sal i oli

ELABORACIÓ

Separarem i netejarem els brots de la coliflor procurant tallar-ne les parts més dures del troc. També pelarem, netejarem i tallarem a trossos les patates. Ho posarem tot plegat en una olla amb aigua bullint, ho salarem al gust i ho deixarem coure uns 25 minuts, fins que estigui cuit.

Tot seguit retirarem una part de l’aigua de l’olla, la reservarem, ho passarem tot plegat pel turmix i si ens cal hi afegirem una mica de l’aigua fins aconseguir la textura desitjada. Afegint-hi un bon raig d’oli aconseguirem una textura molt més fina.

Crema de porros amb llet + {un lloc on s'hi està bé}

Cuando el sol se eclipsa para desaparecer, se ve mejor su grandeza.

Séneca

El meu món s’ha tornat tan reduït! Suposo que és el que toca pels temps que corren, no?

-Almenys nevés!, reclamen els nens.  –No, la neu a la muntanya, que a la plana només dóna que problemes!, dic. (Ai, Gemma, ja sembles la teva àvia!). Però... potser donaria un toc de color al nostre dia a dia, no? Per ells seria un regal llevar-se un matí i veure tot el fora cobert per la neu, una altra cosa seria per nosaltres, que hem d’agafar el cotxe per anar a treballar, els que tenim la sort de poder-hi anar, clar. Però tot sigui dit, també m’agradaria! (Sembla mentida, Gemma! que no te’n recordes del 8 de març de 2010 lo malament que ho vam passar tots plegats?). Us en recordeu? Segur que tothom té la seva història d’aquell dia.

Bé, doncs mentre esperem la neu haurem de gaudir del paisatge que ens ofereix ara la natura, i d’un lloc que avui us en volia ensenyar unes quantes fotografies, llocs del meu poble per on acostumo a sortir a caminar. Els que passeu pel meu blog de fotografia o em seguiu pel Facebook o el Flickr ja les haureu vist, però com que sé que molts només em seguiu a aquí (bé, tampoc tants, jeje!), també m’agrada que les pugueu gaudir. Ja fa 18 anys que visc a Vidreres (La Selva), quasi tants com els que vaig viure on vaig néixer. És un lloc que m’estimo molt, m’ha omplert la vida de molts bons moments, on han nascut els meus fills, i, tot i que aquestes alçades crec que viuria bé en qualsevol indret, és on hem muntat la nostra vida i s'hi està molt bé. N'he fet una tria d'unes quantes, però si en voleu veure més podeu passar per aquí, aquí i aquí. Desitjo que en gaudiu.

I de recepta us porto una crema de porros boníssima, ideal pels mesos més freds.

INGREDIENTS

1 ½ l d’aigua

4 porros mitjans

5 patates mitjanes (600 grs)

2 cullerades soperes d’oli

½ l de llet

1 culleradeta de les de moka d’extracte de carn o ½ pastilla de caldo de carn (jo no n'hi vaig posar)

Sal

ELABORACIÓ

En una olla s’hi posen 2 cullerades d’oli. Quan estigui calent s’hi afegeixen els porros tallats a trossos i sense la part verda. S’hi dóna uns tombs sense que agafin quasi color (uns 5 minuts); després s’hi afegeix l’aigua freda i les patates pelades i tallades a trossos mitjans. S’hi posa la sal i es deixa coure durant una hora a foc mitjà.

Passat aquest temps es retira i quan estigui tebi es tritura. Llavors s’hi afegeix la llet el ½ l de llet calenta i la culleradeta d’extracte de carn. Es serveix.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega

New England clam chowder + {Thanksgiving day}

- Sonríe.
- No.
- Sonríe.
- No tengo motivos para sonreír.
- Esta bien, dentro de 7 segundos voy a pedirte que te cases conmigo.

Notting Hill 

Les pel·lícules nord-americanes han fet molt de mal en el meu imaginari del que seria una vida perfectament ensucrada, a l’estil Love Actually, Notting Hill, Sense and Sensibility, the Holiday..., algunes d’elles ambientades durant el Nadal, Nadals de vides perfectes, d’històries d’amor perfectes, de feines perfectes, fins hi tot les discussions són ensucrades, i si hi ha alguna cosa imperfecta al final acaba sent perfecta, com no pot ser d’altra manera. Quasi tothom n’ha vist alguna i suposo que sabeu a què em refereixo... una vida de pel·lícula amb un Hugh Grant al costat, no? A qui no li agradaria! Aquest tipus de pel·lícules m’agraden en bogeria, no me’n canso de veure-les una vegada i una altra, de fet moltes d’elles ens han deixat gravades en la nostra memòria escenes realment de pel·lícula, quasi bé irreals per a persones de peu com nosaltres.

I parlant dels Estats Units i de Nadals ensucrats, fins fa poc, fins que la Mon me’n va parlar, jo situava el Thanksgiving day durant les festes de Nadal, de fet es pot equiparar en importància al nostre Nadal, però aquest dia a Estats Units té lloc cada quart dijous del mes de novembre, i és un dia molt i molt especial!

Aquest dia es commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels amerindins nord-americans, oficialitzada el 1863 per Abraham Lincoln durant la Guerra Civil. Es diu que els seus orígens és una barreja de tradicions europees i aborígens, en què a Europa es celebrava abans i després de les collites per agrair una bona collita i la fi del dur treball dut a terme per tota la comunitat, i els nadius nord-americans també celebraven la fi de la collita en aquella época.

Doncs bé, tot això ‘ve a cuentu’ de que la Mon m’ha reptat a participar al concurs que ha organitzat el bloc la cocina de Tesa, on cal fer una recepta típica nord-americana. Ella sap que no soc massa de cuines de fora les nostres fronteres, ja sigui per qüestió de gustos, per por a que no agradi a casa i acabi passant-me quatre dies menjant el mateix, o perquè senzillament soc persona molt conservadora, no m’agrada arriscar massa, encara que diuen que qui no arrisca no pisca, no? I com que qui em busca em troba, aquí estic, participant al concurs de la cocina de Tesa amb aquest New England clam chowder. Gràcies Mon!

El clam chowder és un tipus de sopa espessa, quasi sempre de peix i marisc, lligada amb llet i nata i espesseïda amb farina, tipus beixamel. Com a productes bàsics porta ceba, patata i bacó, encara que hi han moltes variants en tota la geografia nord-americana, com la New England clam chowder, Manhattan clam chowder, Rhode island clam chowder, Outer Banks clam chowder.

L’origen d’aquesta recepta es remunta al segle XVIII, quan pescadors francesos feinejaven a les costes de Terranova i ocasionalment atracaven als ports de Boston, Providence i Nantucket. Aquests preparaven bullabesses, sopa de peix calent, d’aquí el seu nom chowder, que derivà de la paraula francesa chaud (calent), i que aviat hi incorporaren a la recepta cloïsses, i en menys mesura musclos, molt abundants a la zona, i creant així la versió local de la recepta.

INGREDIENTS

Un quilo de cloïsses

150 grs de bacó tallat a daus petits

Dues tasses i mitja de patata tallada a daus petits

Una tassa de ceba tallada petita

¼ de culleradeta de farigola seca

1/8 de culleradeta de pebre blanc

Dues tasses de llet

Una tassa de crema de llet

Dues cullerades de farina

ELABORACIÓ

Començarem per obrir les cloïsses, posant una mica d’aigua en una olla i les cloïsses dins. Tapar i coure al vapor fins que s’hagin obert completament. Tot seguit separar la carn de la closca i reservar el suc de la cocció. És necessari obtenir-ne una tassa, i sinó n’obtenim prou afegir-hi aigua.

En una altra olla posar un rajolí d’oli i coure els daus de bacó, fins que s’hagin enrossit. Reservar en un plat sobre un paper de cuina absorbent.

En la mateixa olla mesclarem el suc de coure les cloïsses, la patata, la ceba, la farigola seca i el pebre blanc. Porta a ebullició, reduir el foc i coure durant 10 minuts o fins que les patates siguin cuites. Tot seguit aixafarem lleugerament les patates amb el dors de la forquilla contra la paret de l’olla.

En un bol a part mesclar la llet, la crema de llet i la farina, sense que hi quedin grumolls. Afegir a l’olla i quan comenci a bullir reduir el foc i coure fins que s’espesseeixi una mica, sense deixar de remenar, ja que actua com una beixamel, se’ns pot enganxar al fons de l’olla amb molta facilitat. Tot seguit afegir les cloïsses i coure 1 o 2 minuts més.

Servir en tasses, bols o plats amb una mica de bacó espolsat per sobre. En surten 7 racions petites o 4 racions com a plat principal.

Sopa de peix a la provençala

-Monumental –va exclamar tot provant la sopa-. Porta la dosi exacta de salsa Worcestershire.

En William i la Robyn la van mirar, parpellejant, amb les culleres a mitjan camí de la boca.

-Què? –La Nell va mirar-los-. Què passa? Què he dit?

La Robyn va obrir la boca i la va tornar a tancar, com un peix.

-La salsa Worcestershire.

-És el nostre ingredient secret –va dir en William-. Ha estat en la família durant generacions.

La Nell va arronsar les espatlles en un gest de disculpa.

-La mare solia fer sopa de peix, com també la seva mare. Sempre li posaven salsa Worcestershire. Suposo que també era el seu ingredient secret.

En William va inspirar lentament per les seves amples narius i la Robyn es va mossegar el llavi.

-Sigui com sigui està deliciosa –va declarar la Nell fent-ne una altra cullerada-. El truc és encertar la quantitat exacta.

El jardí oblidat

Kate Morton

Com que el proper dimecres tenim entrada del grup de flickr La vuelta al mundo, aquest cap de setmana us deixo recepta enlloc de fotografia. Espero que en gaudiu :)

Des de que vaig obrir aquest blog fins avui mai havia tingut a la carpeta de pendents tantes receptes per publicar. Normalment totes les receptes  quan les penjava al blog encara feien oloreta de recent sortides del foc, però cada cop trigo més temps i aquestes es van acumulant esperant el seu torn. Entremig s’hi barreja les meves ganes de fotografiar, llegir, escriure, però mai perdent de vista el blog i compartint amb tots vosaltres un trosset d’allò que em fa feliç.

Aquesta sopa de peix ja no recordo quan la vaig fer, dos mesos, tres mesos, però si en recordo el gust, boníssim! Us la recomano!

INGREDIENTS

500 grs. de cap de rap

250 grs.  de lluernes o escórpores

150 grs. de cebes

100 grs. de porros

400 grs de patates

2 grans d’all

1 ramet (llorer, farigola i julivert)

250 grs. de tomàquet

1dl. de vi blanc

ELABORACIÓ

Sofregiu la ceba trinxada i el porro tallat fi, en un cassó amb oli i margarina, tireu-hi el vi i deixeu-ho reduir; afegiu-hi els tomàquets a trossets (o bé una cullerada de tomàquet concentrat), i coeu-ho una mica. Tireu-hi l’all, les patates tallades fines i el ramet lligat; poseu-hi sal i pebre. Afegiu-hi el cap de rap i els de les lluernes, barregeu-ho bé i tireu-hi 2 litres d’aigua calenta. Deixeu-ho coure a poc a poc 20 minuts, afegiu-hi la cua o cues de les lluernes i deixeu-ho 10 minuts més. Després es treu el peix i es passa tot el restant pel passapurés. Afegiu-hi el peix esmicolat, sense pell ni espines, i el julivert trinxat. Serviu-ho amb daus de pa torrat.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.

 

Feliç cap de setmana!

Bollabessa

Ho recordo com si fos ahir mateix, hi ha moments de la vida que no s’obliden mai. Eren les vuit del vespre i enfilàvem l’autopista direcció Barcelona, abans havia escombrat el pis i menjat una mica, com aquell que ho deixa tot a punt per a un esdeveniment molt important, i just a l’alçada de Granollers li dic: -anem a fer el ridícul!, però ja era massa tard, quasi arribàvem. No estava gens espantada, contenta de pensar que ja arribava el moment, però em feia una vergonya horrorosa arribar allí i fer el ridícul.

Ja havien tocat les deu i el vent bufava amb força, se’n sentien els xiulets a través de les finestres, i així que la Rosó va penjar el telèfon i em diu: -ja està apunt, et quedes a passar la nit!, vaig saber que allò anava de debò.

A les dues en punt d’aquella nit va néixer en Marc, d’això el dia 28 de desembre en va fer dotze anys, i ho recordo com si fos ahir, el moment més màgic de la meva vida.

Vam celebrar aquests 12 anys junts, i de primer vaig fer aquesta bollabessa, un plat tradicional francès de la provincia de Provença.

INGREDIENTS

250 grs de cap de nero

200 grs d’escórpora

200 grs de rata

200 grs de rap

200 grs de congre fresc (millor, ventresca)

100 grs de crancs

6 llagostins o gambes

Alguns musclos i cloïsses

100 grs de ceba

100 grs de pastanaga

1 porro

2 grans d’all

1 cullerada de tomàquet concentrat

1 ramet (llorer, farigola i julivert)

1 cullerada de fonoll
½ culleradeta escassa de safrà
sal  i pebre

ELABORACIÓ

Podeu fer-la amb altres menes de peix, però convé escollir el que resulti més gustós.

Netegeu el peix i separeu-ne els caps. En un cassó de fons gruixut amb oli sofregiu la pastanaga, la ceba i el porro tallat a rodanxes primes. Afegiu-hi el tomàquet i els crancs, coeu-los un moment i aixafeu-los (amb la mà de morter, per exemple). Després afegiu-hi l’all trinxat, el fonoll, la sal, el pebre, el safrà i el ramet lligat. Mescleu-ho bé i afegiu-hi els caps del peix o els peixos més forts. Tireu-hi dos litres d’aigua bullent i procureu que bulli de pressa de 12 a 15 minuts. Afegiu-hi tot l’altre peix i deixeu-ho a foc mitjà uns 10 minuts més. Abans de servir, coleu la sopa procurant esprémer bé els caps per treure’n tota la substància.

En un plàtera poseu-hi el peix tallat empolsat amb julivert, i, en una altra, llesques de pa torrat.

És important que no deixeu bullir la sopa més temps que el que s’indica, ja que d’altra forma perdria gust.

 

I aquest va ser el pastís que en Marc va triar per postres, un braç de gitano ben farcit de crema!