Demà hi ha convocada una vaga general al nostre país, i això és una mala notícia.
Els que seguiu d’una manera més o menys continuada aquest bloc sabeu de bon tros que aquí també hi aboco molts dels meus sentiments, aquesta és la màgia d’escriure i, tot i que pensava fer aquesta entrada una mica més endavant, demà crec que és un dia que va molt més enllà de que els sindicats ens hagin instant a participar en la convocatòria de vaga, i decidim seguir-la o no.
Per mi serà un d’aquells dies que em fa sentir extraordinàriament trista, perquè em nego a pensar que no podem fer res davant la situació que estem vivint, em nego a pensar que hem de continuar aguantant la corrupció, el frau fiscal, els sous desmesurats de tots els càrrecs polítics, al desmantellament de l’educació i la sanitat pública, que em robin els meus somnis i els dels meus fills,... i que continuem actuant com si aquesta crisi no anés amb nosaltres. Jo faré vaga!
A continuació us deixo la carta que vaig enviar el dia 20 de març de 2012 al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.
Senyor Mas, vostè em va captivar. Encara recordo aquell fantàstic vídeo Candidat Mas, president Mas: compte enrere, una autèntica operació de màrqueting a cor obert, el mateix dia que prenia possessió del càrrec com a 129è president de la Generalitat de Catalunya, gràcies a tants catalans i catalanes que el vam votar. Senyor Mas, vostè ens va captivar.
Jo no tenia escrit en el meu full de ruta treballar a l’administració, aquell dia passava per davant d’un ajuntament i hi vaig entrar cercant feina, igual que en tantes altres ocasions en empreses de treball temporal, ho dic perquè sembla que els qui treballem a l’administració ja anem des de ben petits amb el temari sota el braç dient –jo de gran vull ser funcionari, com aquell que vol ser mestre, metge o pagès, buscant un sou i unes condicions de treball idíl·liques a ulls de la resta dels mortals. No senyor Mas, no, les coses no són així, almenys en el meu cas.
He treballat aquests darrers sis anys a l’administració, quatre a la local i dos a l’autonòmica, amb unes condicions de treball ni millors ni pitjors que a l’empresa privada, senzillament diferents, doncs tan d’un lloc com d’un altre me n’he endut moments de molta felicitat i moments molt tristos, més aviat decebedors. Quan vaig plegar de l’administració local per entrar a treballar a la Generalitat el meu poder adquisitiu ja va experimentar una forta davallada, però així ho vaig escollir, sempre acabes posant sobre la balança tots els pros i tots els contres i prens una decisió. Al cap de poc ja vaig viure la retallada del 5% de l’antic govern Montilla, i ara arriben vostès, amb la lliçó ben apresa, primer el 3%, ja el tenim coll avall, i ara la reducció del 15% de la jornada de tots els interins. Per cert, m’havia oblidat de donar-li un detall, sóc interina, concretament auxiliar administrativa nivell D12.
Doncs ara li demano que faci una reflexió, bé, si pot, sinó estic convençuda que té prou gent al seu voltant que ho pot fer perfectament per vostè. Miri quin és el sou brut d’un auxiliar administratiu, li resti la despesa que comporta fer cada dia més de 100 quilòmetres en cotxe per anar i tornar del lloc de treball i ara li resti el 15% del sou brut per la reducció de la jornada. Vostè viuria amb aquests diners? Vostè mantindria la seva família i la seva casa amb aquests diners? Senyor Mas, vostè en quin món viu? No troba que es podrien suprimir moltes altres despeses, si vol ni puc enumerar un munt, abans d’acomiadar a treballadors temporals, retallar els nostres sous i la nostra jornada laboral? Vostè ens està enviant a la ruïna, senyor Mas! Si li falten diners els demani als bancs, com fem la resta de les persones, estic convençuda que per un mòdic preu els hi deixaran.
Edició. Avui he vist un cartell anunciant una xerrada i hi deia: Això no és una crisi, és una estafa! I m'he quedat tot el dia amb aquest pensament, quanta raó tenia l'anunci.
