30.7.12

Espaguetis a la carbonara {una altra carbonara}

La recepta que us proposo avui és de la col·lecció ‘la cuina de cada dia’, de la Mariona Quadrada, una carbonara diferent que acaba gratinada al forn abans de fer presència a taula. Boníssima!


Ingredients
400 grs d’espaguetis
1 ceba
50 grs de cansalada fumada, ben viada, és a dir, més carmosa que greixosa, i tallada ben fina.
5 rovells d’ou
300 cc de crema de llet
Julivert
Mantega
Oli
Sal
Pebre
50 grs de formatge emmental ratllat

ELABORACIÓ
Es bull la pasta amb aigua i sal, i s’escorre. Mentre, es va preparant un sofregit de ceba amb oli i una mica de mantega. Aquest sofregit ha de ser del tipus de ‘sofregit clar’, ja que el gust final no ha de resultar excessivament potent. Quan és ben cuit, s’hi tira la cansalada a trossets i s’hi barregen els espaguetis. A banda, es baten els rovells d’ou amb la crema de llet, s’hi posa sal i pebre i el julivert trinxat; es tira a la paella dels espaguetis. Es remena tot uns quants segons i, encara amb la salsa molt líquida, es posa tot en una plàtera de forn, s’espolsa amb el formatge i es gratina. El gratinat s’ha de fer amb cura per tal que la salsa quedi cremosa i no pas sòlida.
Es pot deixar tot a punt fins al moment de gratinar o bé fins al punt abans de tirar l’ou amb la crema a la paella.
És molt millor fet i menjat, tot i que, si en sobra, no és despreciable.



I aquí us deixo les últimes fotos de París.  En aquests moments la nostàlgia encara és infinita, però de mica en mica passarà i París romandrà sempre més en un racó ben especial dels nostres cors.



Institut du Monde Arabe

21.7.12

Carquinyolis d’avellanes + {París 2012, 2ª part}

Ja vaig dir que el viatge a París donaria lloc a més d’una entrada al bloc, és difícil fer una tria de fotografies per a un únic post, o sigui que aquí va una nova tanda, juntament amb aquesta recepta de carquinyolis, que va quedar pendent de publicar al meu ordinador des del repte del mes d’abril de Memòries d’una cuinera. Uf! el temps vola!


Vaig quedar enamonada d'aquesta floristeria de St. Louis en l'Ille.


Quan vam entrar a la boca de metro de la parada Cité ens semblava estar més a l'ópera que dins el metro. Una de les moltes bones impressions que m'he endur de París és la netedat dels carrers i tots els llocs públics.

Metro Cité

Quai de Montebello i els candaus del fenomen Moccia en un dels ponts de París

Vélib, el Bicing de París

Sainte Chapelle





INGREDIENTS
100 grs d'avellanes crues amb pell
175 grs de farina
100 grs de sucre
1 ou
Ratlladura de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

PREPARACIÓ
Poseu les avellanes en remull. Mentrestant batre l'ou amb el sucre i la ratlladura de llimona, afegir-hi la farina amb el llevat i barrejar-ho bé. A continuació incorporar les avellanes, mal escorregudes, i barrejar-ho.
Amb la massa obtinguda fer dues barres llargues i coure-ho al forn a 180º uns 15 minuts. Un cop passat aquest temps treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix i tornar-los a posar al forn uns 5 minuts més, fins que agafin color.




11.7.12

Tarta Tatin + {París 2012, 1ª part}


Els viatges es viuen segons el que cadascú posa dins la maleta, i no parlo d’allò que un hi posa d’una manera voluntària sempre abans de començar unes vacances, il·lusió, ganes de passar-ho bé, de desconnectar d’allò més quotidià, sinó de tot allò que ens dóna el pas del temps, que ens fa madurar, créixer com a persones, que ens dóna la serenor suficient perquè aquella ciutat, amb els mateixos carrers, amb els mateixos edificis, sigui un lloc completament diferent al ja viscut.



St Louis en l'Ille

París és una ciutat que atrapa a aquell que la visita, però jo no la recordava d’una manera especial com Londres, Chicago o Praga, sempre em va quedar aquell ‘París no em va agradar’.


Notre-Dame

Potser d’aquí deu anys escriuré, ves a saber en quin lloc, d’una manera ben diferent tots els meus sentiments, però ni llavors, París mai més serà la ciutat que un dia va ser, perquè, com el cant de les sirenes, el seu riu, els seus carrers, els seus edificis, els seus parcs m’han atrapat,  m’han donat tot allò que fa uns anys ni els meus ulls ni el meu cor van saber copsar.

Sacré-Coeur

Han sigut uns dies fantàstics, que m’és totalment impossible reflectir aquí amb totes les paraules del món, però voldria compartir amb tots vosaltres aquest fantàstic viatge una selecció de les moltes fotos  que vam arribar a fer, i que segurament donaran peu a alguna altra entrada, doncs n'he deixat pendents molts d'altres que també m'agraden molt.


Una de les postres que no he deixat de menjar cada dia que he passat allí ha sigut la tarta tatin, un dels plats més famosos de França creat l’any 1889 per les dues germanes Tatin, Stéphanie i Caroline, que regentaven l’Hotel Tatin de Lamotte-Beuvron. Es creu que van elaborar aquesta tarta per accident. Uns diuen perquè Stéphanie, la germana que s’ocupava la cuina, es va passar cuinant les pomes i les va acabar caramel·litzant, d’altres perquè va col·locar per oblit les pomes dins el motlle abans que la massa, o creada a conciència sent la tarta invertida la que es cuinava quan a les cuines no hi havia forn. Sigui com sigui, si no n’heu menjat mai us animo a fer-la i provar-la. La versió que us presento avui, de 1080 recetas de cocina de Simone Ortega, és molt senzilla, es couen les pomes dins el forn, a diferència d’una altra versió que vaig fer fa un temps, en què les pomes es caramel·litzen dins el motlle però sobre els fogons.


INGREDIENTS
Massa:
200 grs de farina fina
100 grs de mantega (ha d’estar tova)
1 cullerada sopera d’oli
2 cullerades (de les de café) de sucre
½ cullerada (de les de café) de sal
½ got (dels de vi) d’aigua tèbia

Caramel:
100 grs de sucre
3 cullerades soperes d’aigua
1 cullerada (de les de café) de suc de llimona

Pomes:
½ quilo més o menys de golden o reinetes
2 cullerades soperes de sucre
20 grs de mantega

ELABORACIÓ
Es comença a fer la massa, perquè reposi una estona.
A la taula s’hi tira la farina, i a sobre la mantega a trossos, l’oli, el sucre i la sal. Es comença a mesclar suaument i a poc a poc s’hi afegeix l’aigua (la quantitat d’aquesta depèn de la classe de farina). No convé amassar la massa més del necessari perquè els ingredients quedin barrejats. Es forma una bola que es deixarà en repòs.
En un motlle, que pot ser de vidre que pugui anar al foc o de metall desmmotllable (que ajusti bé), es fa el caramel com de costum, deixant-lo de color daurat clar. Es deixa refredar completament, tombant el motlle quan estigui tebi, perquè banyi una mica les parets.
Es disposen llavors les pomes, pelades, tallades en 4 i cada quart a talls més aviat gruixuts, que s’aniran col·locant en el fons del motlle, tenint en compte que es veurà la primera capa i que s’ha de posar perquè quedi bonic al tombar-la.
Una vegada col·locades totes els pomes, s’hi espolsa amb els dues cullerades de sucre i s’hi posen uns trossets de mantega (20grs).
Llavors s’estira la massa, primer amb les mans, es doblega en quatre parts i llavors s’estira amb el corró pastisser, donant-li forma rodona. Es trasllada i es col·loca a sobre les pomes, sense aixafar-les, i s’acaba de posar molt bé pels costats del motlle.
Es tindrà el forn calent 10 minuts abans, s’hi posa la tarta i s’hi deixa més o menys durant 45 minuts, fins que es vegi ben daurada.
Es treu i de seguida en tomba en la safata on es vagi a servir, sinó el caramel el refreda i surt molt malament.
Es pot menjar calenta i acompanyada de nata muntada o líquida, si es vol.
Bon appétit!