Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pasta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pasta. Mostrar tots els missatges

22.6.22

Canelons d'espinacs

Encara que a casa som més fans de la lasagna que dels canelons, vaig voler provar aquests canelons de la Montserrat Seguí, del seu llibre Cuinar és senzill, amb uns petits canvis. 



INGREDIENTS: 
20 canelons
1 kg d’espinacs
2 ous
100 gr de tonyina amb oli 
1 ceba 100 gr de xampinyons (jo he utilitzat bolets barrejats) 
Per la salsa beixamel: 
½ litre de llet o 375 cc de llet i 125cc de brou 
40 gr de farina de blat 
50 gr de mantega 

PREPARACIÓ: 
Cocció dels canelons. Coeu els canelons de la manera següent: Tireu una tasseta d’oli en abundant aigua bullent, i assaoneu-ho bé. Poseu-hi els canelons d’un a un, deixeu-los bullir lentament, uns 15 minuts aproximadament, i remeneu-los sovint. Un cop els tingueu cuits, traieu una part de l’aigua de la cocció i poseu-n’hi de freda: la pasta ha de quedar coberta amb aigua fresqueta fins al moment de fer-la servir, per evitar que s’enganxi. Aleshores col·loqueu-los sobre el taulell, un al costat de l’altre, a punt de farcir-los.

Cocció de la verdura. Feu bullir les fulles dels espinacs en aigua bullent, ja salada, de 4 a 8 minuts, segons com siguin de tendres. Totes les verdures s’han de coure en aigua abundant i bullent; és a dir, que quan l’aigua bulli s’hi tira la sal i a continuació la verdura. Es cou a foc viu i, abans d’escórrer-la, s’hi tira un bon raig d’aigua freda (d’això se’n diu refrescar la verdura); a continuació s’escorre. Si la feu d’aquesta manera sempre us quedarà bé i verda. La verdura s’ha d’escórrer de seguida, ja que si la manteniu dins l’aigua perd el color verd. 

Farciment. Sofregiu la ceba ben trinxada en un cassó amb un xic d’oli i, quan rossegi, poseu-hi els xampinyons o bolets tallats prims: sofregiu-ho 3 minuts, traieu-ho del foc i afegiu-hi els ous durs picats, la tonyina esmicolada i els espinacs preparats, trinxats. Torneu-ho a posar al foc, sofregiu-ho uns minuts, traieu-ho, i repartir-ho entre els canelons; enrotlleu-los i col·loque-los en una plata de servir, resistent al forn. Cobriu-los amb salsa beixamel, empolseu-los amb formatge i gratineu-los al forn.

Salsa beixamel. En un cassó es posa a fondre la mantega o margarina, s’hi afegeix la farina, es va remenant, es deixa coure sense que es dauri i tot seguit s’hi aboca el líquid un xic calent. Continueu remenant amb un batedor petit fins que bulli i llavors poseu-hi sal, pebre i nou moscada. L’autèntica beixamel es fa amb llet, ara bé, s’aconsella que per a cobrir uns canelons o unes patates, o per fer unes croquetes, ho feu amb la meitat de llet i la meitat de brou. La beixament resultarà molt més gustosa que no pas amb llet sola.



15.4.13

Canelons de bledes (de règim)

-Potser tens raó. La vida passa, simplement, mentre estàs distreta. Coneixes algú, et porta a fer un volt amb cotxe, et cases i tens una pila de fills. Llavors, un bon dia t’adones que no hi tens res en comú. Saps que abans sí que hi devies tenir alguna cosa en comú; si no, per què t’hi vas casar? Però les nits d’insomni, les desil·lusions, les preocupacions..., la tristesa de saber que tens més anys a l’esquena que no pas els que et queden per viure. –La Rita em va somriure com si em donés la recepta d’un pastís. Jo hauria volgut que la terra se m’empassés.- Així és la vida, oi?

Les hores llunyanes
Kate Morton

Avui, sense gaires preàmbuls, comparteixo amb tots vosaltres una recepta senzilla, uns canelons de verdura per fer una mica diferent aquest plat tan tradicional de la nostra terra, i convidar-vos, si us ve de gust, a passar pel meu blog de fotografia i gaudir d’algunes de les imatges que ens va deixar aquesta passada Setmana Santa.


INGREDIENTS
18 plaques de canelons
1 quilo i mig de bledes
50 grs de formatge emmental ratllat
10 grs de margarina de règim
4 ous
3 escalunyes
2 gots de llet descremada
Nou moscada
Llorer en pols
Sal i pebre

ELABORACIÓ
Trieu, piqueu i bulliu les bledes.
Piqueu les escalunyes i ofegueu-les amb la margarina a foc lent.
Afegir-hi les bledes, la llet i els ous batuts lleugerament amb una forquilla i, sense deixar de remenar, agregueu-hi la  nou moscada, el llorer, la sal i el pebre.
Un cop fora del foc, incorporeu-hi el formatge emmental i barregeu-ho bé amb una espàtula de fusta.
Farciu els canelons, cobriu-los amb salsa de beixamel i gratineu-los.

Font: 100 receptes de canelons.


16.1.13

Macarrons farcits + {premi}

Fa uns dies vaig rebre el premi Liebster Award de mans de la Cris, l’ànima del bloc Coeur deCuisine, un bloc fantàstic que acabo de conèixer gràcies a la seva nominació, el meu regal de la nit de Reis! Quan vaig veure el seu comentari al meu bloc, dient-me que passi per la seva cuina a recollir un premi, em va fer molta il·lusió, i vaig pensar, veus, no hi ha dia de Reis sense regals. Moltes gràcies, Cris, em vas posar un somriure als llavis.

El premi porta darrera una cadena, però no soc massa de cadenes, i tot i que em faria il·lusió passar la batuta del premi a 11 blocs que durant els darrers temps també han sigut una mica el motor dels meus llocs (blogger, flickr i facebook), prefereixo deixar-ho aquí, dedicar-vos-el a tots, tots els que passeu per aquí, o bé en silenci o deixant comentaris.

Va per tots vosaltres!

Normes:
- Anomenar a qui t’ha concedit el premi.
- Premiar a 11 blocs més amb menys de 200 seguidors
- Contestar les 11 preguntes que t’han formulat i formular-ne 11 més tu, que també poden ser les mateixes.
- Seguir almenys al bloc que t’ha premiat.


I avui uns macarrons ben diferents, enlloc de la carn trinxada per fora, per dins, ben farcits. Quan vaig veure aquests macarrons gegants a la carnisseria me’n vaig endur una bossa pensant en fer uns macarrons per sorprendre, i ho vaig aconseguir!


INGREDIENTS
250 grs de carn trinxada
250 grs de macarrons de mida gegant
1 ceba mitjana
1 carbassó petit
2 pastanagues
3 tomàquets fets puré
10 grs de farina
100 ml d’aigua
Orenga
Una fulla de llorer
Sal
½ culleradeta de sucre
Beixamel
Formatge gruyère

ELABORACIÓ
Tallem la ceba, el carbassó i les pastanagues a daus petits i ho sofregim tot lentament. Quan comenci a agafar color hi afegim els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i el sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Tot seguit hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 100 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
A continuació bullim els macarrons en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció els refresquem i els anem farcint amb el preparat de la carn. Llavors els anirem col·locant en una plata que pugui anar al forn untada amb una mica de mantega. Els cobrirem amb salsa beixamel, i ho gratinem amb el formatge ratllat per sobre.

26.12.12

Canelons de tonyina + {la història dels canelons}

El 26 de desembre, Sant Esteve, és la segona festa de Nadal a Catalunya. Existeixen dos plats característics d’aquesta festivitat, l’antic, l’anomenat arròs a la Catedral o també arròs de colls i punys, i el modern, els canelons. L’arròs era un guisat econòmic i típic del segle XIX, i es deia així perquè estava fet amb les despulles del gran rostit del dia anterior. Més tard vingueren els canelons, que es començaren a cuinar a les cases burgeses de Barcelona, a imitació de la Maison Dorée i altres restaurants.


Segons Albert Consiglio, autor napolità,  arran de la publicació de la Storia di Maccheroni (Roma, 1959), implanta noves precisions sobre l’origen de la pasta. Al començament de l’era cristina sembla ser que en algun llibre de cuina xinesa ja es parla de la pasta, i passant de les cuines perses a les àrabs, i travessant Sicília, entra a l’Occident cristià. Així doncs, en contra de l’autoria siciliana,  segons aquesta teoria  la pasta arriba a Itàlia de la mà del viatger venecià Marco Polo, tot i que no existeix cap text on digui que aquest últim fou qui la introduí al vell continent.

Els canelloni són una de les pastes més antigues que existeixen a Itàlia, possiblement dels segle XVI, i els canelons catalans no són res més que l’adaptació d’aquest plat italià, realitzada segurament en el segle XIX pels cuiners francesos i italians que s’establiren a Barcelona.

Pel que fa a l’additament de la beixamel  només es pot datar del segle XVIII. La fórmula de la beixamel, la més francesa de les salses, apareix per primera vegada en un llibre escrit en anglès, The modern cook (Londres, 1733). Vicent La Chapelle, ‘chef’ de cuina de lord Chesterfield, va publicar en anglès la formula que es va imaginar Louis de Bechameille, marquès de Monteil, tot i que no és segur que Monteil fos l’inventor de la salsa, potser fou el seu cuiner que l’imaginà per a ell i li posà el seu nom.


Aquest any, a part dels canelons de carn rostida, he volgut fer aquests altres que us porto avui, una recepta  ben diferent a la tradicional. La recepta original, del llibre 100 receptes de canelons, de Canelons al Pavo, que no recordo ni quan ni com va començar a formar part de la meva col·lecció de llibre de cuina, porta 200 grs de ceba picada i 100 grs de xampinyons, que jo d’alguna manera he substituïts per la ceba mitjana, les pastanagues i el carbassó. O sigui, que he fet una adaptació a la meva manera de la recepta original que apareix al llibre, perquè així fos al gust de tothom.


INGREDIENTS
1 ceba mitjana
3 pastanagues
1 carbassó
2 tomàquets fets puré
280 grs de tonyina (5 llaunes petites)
2 ous durs
50 grs de formatge gruyère pel farcit i una mica més per espolsar sobre la salsa beixamel
20 plaques de canelons
3 cullerades d’oli

ELABORACIÓ
Per fer el farcit sofregim la ceba, les pastanagues i el carbassó en una cassola tallat tot ben petit. Quan comenci a agafar color hi afegirem el tomàquet fet puré, ho salarem, i hi posarem mitja culleradeta de sucre per corregir l’acidesa del tomàquet. Es deixa reduir fins que el tomàquet sigui lluent. Tot seguit hi afegirem la tonyina ben esmicolada, els ous durs tallats petits i ho retirem del foc. A continuació cal incorporar el formatge gruyère ratllat i remenar amb una cullera de fusta. I ja tenim el farcit llest.
Bullirem les plaques de canelons segons indicacions del fabricant. Un cop cuites les refredarem traient una part de l’aigua de l’olla i n’hi afegirem de freda, la suficient perquè al posar-hi la ma dins no ens cremem. Anirem col·locant les plaques arrenglerades sobre un drap de cuina perquè s’escorrin i a cadascuna hi anirem posant una cullerada de farcit, per llavors cargolar els canelons i col·locar-los dins una safata que pugui anar al forn untada amb una mica de mantega. Quan anem col·locant els canelons farcits a la safata procurarem sempre fer-ho amb una junta cap amunt, així no es desfaran al agafar-los amb la pala quan els servim als plats. Els cobrirem amb una salsa beixamel, hi espolsarem una mica de formatge gruyère i els gratinarem.

Font: 100 receptes de canelons, de Canelons El Pavo


29.9.12

Macarrons amb tonyina

Quasi cada setmana faig macarrons i aquests es fan en un plis-plas. Doncs, com no podia participar aquest mes a la proposta de Memòries d’una cuinera? És una proposta ben senzilla, que pot salvar la situació d’un dia d’oblit de la carn, o no, perquè senzillament els voleu fer diferents, trencar l’avorriment dels típics macarrons amb carn picada, sortits de les cuines de les nostres mares i àvies. Desitjo que us agradin, i espero que aquest sigui un nou retorn als reptes de la Moni i la Judith.


INGREDIENTS
300 grs de macarrons
1 ceba
5 o 6 tomaques o tomacons en conserva
1 llauna de tonyina de les més grosses
Oli
Sal
100 de formatge ratllat
Mantega

ELABORACIÓ
Es bull la pasta, s’escorre, es remulla i s’unta d’oli. A part, es fa un sofregit de ceba fosquet. Seguidament, s’hi posa la tomaca més o menys fina, segons el gust. Es fregeix bé, i quan tot el conjunt és tou i lluent, s’hi incorpora la tonyina una mica aixafada. S’hi barregen els macarrons i es remena tot. Es passa a una plàtera de forn, s’espolsa amb formatge i trossets de mantega i es gratina.

Font: La cuina de cada dia. PASTES, FER I MENJAR. Mariona Quadrada.

30.7.12

Espaguetis a la carbonara {una altra carbonara}

La recepta que us proposo avui és de la col·lecció ‘la cuina de cada dia’, de la Mariona Quadrada, una carbonara diferent que acaba gratinada al forn abans de fer presència a taula. Boníssima!


Ingredients
400 grs d’espaguetis
1 ceba
50 grs de cansalada fumada, ben viada, és a dir, més carmosa que greixosa, i tallada ben fina.
5 rovells d’ou
300 cc de crema de llet
Julivert
Mantega
Oli
Sal
Pebre
50 grs de formatge emmental ratllat

ELABORACIÓ
Es bull la pasta amb aigua i sal, i s’escorre. Mentre, es va preparant un sofregit de ceba amb oli i una mica de mantega. Aquest sofregit ha de ser del tipus de ‘sofregit clar’, ja que el gust final no ha de resultar excessivament potent. Quan és ben cuit, s’hi tira la cansalada a trossets i s’hi barregen els espaguetis. A banda, es baten els rovells d’ou amb la crema de llet, s’hi posa sal i pebre i el julivert trinxat; es tira a la paella dels espaguetis. Es remena tot uns quants segons i, encara amb la salsa molt líquida, es posa tot en una plàtera de forn, s’espolsa amb el formatge i es gratina. El gratinat s’ha de fer amb cura per tal que la salsa quedi cremosa i no pas sòlida.
Es pot deixar tot a punt fins al moment de gratinar o bé fins al punt abans de tirar l’ou amb la crema a la paella.
És molt millor fet i menjat, tot i que, si en sobra, no és despreciable.



I aquí us deixo les últimes fotos de París.  En aquests moments la nostàlgia encara és infinita, però de mica en mica passarà i París romandrà sempre més en un racó ben especial dels nostres cors.



Institut du Monde Arabe

1.4.12

Espaguetis amb mandonguilles clàssics

-Em sap greu, Ruby. -No te’n sàpiga. Estic bé. Tinc una feina que m’encanta, bons amics. –Li va picar l’ullet-. I, bé, ja has vist el meu apartament. Tot un èxit. No hi ha espai ni perquè es gronxi un gat, però, et!, si no tinc gat! La Cassandra va somriure. -Organitzes la teva vida amb el que tens, no amb el que et falta.

El jardí oblidat
Kate Morton


Aquesta recepta és molt més que una recepta.

Un dels meus reptes a llarg termini, tampoc cal posar-se massa pressió a sobre, és aprendre anglès com Déu mana, doncs el meu nivell és molt justet. Sóc dels de la generació del francès a primària, cosa que no he entès mai, o sigui, francès a primària i anglès a secundaria, tot a mitges i res bé. L’assignatura la vaig arrossegar durant els 5 anys, estudiant als matí, treballant a les tardes i fins hi tot alguns caps de setmana, així no s’arribava a tot i l’idioma era el pobre sacrificat.

Durant aquests darrers mesos, durant l’estada de l’Abril al país de les mil oportunitats, llegint els seus quadernos de bitácoras i vivint una mica la seva experiència, he pensat que la vida no saps mai per quin camí et pot guiar i que ja és hora de començar a fer-hi alguna cosa. I què és el que m’agrada? cuinar, i quins són els meus recursos? revistes de cuina digitals en anglès i una fantàstica col·laboradora que em dóna un cop de mà quan fa falta (l’ajut amb la traducció de les unitats de mesura ha sigut crucial).

Doncs anem per la recepta, primer en català i després en anglès. En aquest cas la revista escollida ha sigut una que l’Abril anomena molt en el seu blog, Food & Wine, i la recepta escollida uns espaguetis clàssics i mandonguilles (ClassicSpaghetti and Meatballs). Desitjo que us agradi, doncs jo m’ho he passat molt bé, fent la traducció i cuinant el plat, i els experts en la matèria no sigueu massa cruel, ho he fet el millor que he pogut.


Espaguetis clàssics i mandonguilles

Els espaguetis amb mandonguilles són un plat popular clàssic de la cuina italiano-americana. La barreja de vaca, vedella i porc fan que les mandonguilles siguin realment gustoses.

INGREDIENTS
2 llesques de pa de sandvitx blanc, a trossos petits.
¼ de tassa de llet sencera (60 ml)
1 lliura de carn picada de bou (454 grs)
½ lliura de carn picada de vedella (227 grs)
½ lliura de carn picada de porc (227 grs)
2 cullerades de formatge Parmagiano-Reggiano acabat de ratllat, i una mica més per servir. (30 g)
1 ½ cullerades d’all picat (22 gr)
Sal kosher i pebre acabat de moldre
3 cullerades d’alfàbrega picada, més una branca sencera (45g) 
Una culleradeta d’orenga picat (5g)
2 pots de 28 onces de tomàquet (1588 grs)
¼ de tassa d’oli d’oliva extra verge (60ml)
Un pessic de pebre vermell mòlt
1 ½ lliura d’espaguetis (681 grs)

ELABORACIÓ

En un bol petit, deixar en remull el pa amb la llet fins que la llet s’hagi absorbit, més o menys 5 minuts. En un bol gran, barrejar a poc a poc la carn picada amb el pa sucat, 2 cullerades de Parmigiano-Reggiano, ½ cullerada d’all, 2 culleradetes de sal, ¼ de culleradeta de pebre, 1 cullerada d’alfàbrega picada i l’orenga. Forma boles de la mida d’una pilota de golf amb la barreja de carns i col·locar a la placa de cocció. Tapar i posar a la nevera fins que sigui fred, més o menys 30 minuts.

Mentrestant, amb el robot de cuina, triturar els tomàquets amb el seu suc. En una cassola gran, escalfar dues cullerades d’oli d’oliva. Afegir la cullerada restant d’all picat i coure a foc moderat fins que tingui un color daurat clar, més o menys 3 minuts. Afegir el pebre vermell molt, el tomàquet triturat i la branca d’alfàbrega. Abaixar el foc i coure a foc lent fins que el suc s’hagi espesseït una mica, més o menys 25 minuts. Treure la branca d’alfàbrega i salpebrar la salsa.

En una paella gran, escalfar les dues cullerades restants d’oli d’oliva. Enrossir les mandonguilles d’una tanda, aproximadament 3 minuts per cada cara. Passar les mandonguilles a la salsa de tomàquet i coure a foc lent, més o menys 10 minuts. Treure la grassa de la paella. Afegir ¼ de tassa d’aigua i coure a foc moderat alt, remenant perquè no s’enganxi al fons de la paella, més o menys 2 minuts.

En una olla gran amb aigua bullent salada, coure els espaguetis fins que estiguin aldente. Escorre i tornar a posar la pasta a l’olla. Afegir-hi dues tasses de salsa de tomàquet i remenar fins que la pasta en quedi ben impregnada, aproximadament 1 minut. Posar la pasta en plats plans. Cobrir els espaguetis amb les mandonguilles i la resta de salsa de tomàquet. Afegir-hi les dues cullerades restants d’alfàbrega picada. Servir amb formatge ratllat a la taula.

Es poden coure les mandonguilles i la salsa dos dies abans. Reescalfar amb compte abans de servir.

(Jo, com us podeu imaginar, no he utilitzat carn de bou per fer les mandonguilles, he fet meitat porc i meitat vedella.)

 

 

Classic Spaghetti and Meatballs

Spaghetti and meatballs is a crowd-pleasing classic Italian-American dish. The mixture of beef, veal and pork makes the meatballs really flavorful.

INGREDIENTS
2 slices white sandwich bread, torn into small pieces
1/4 cup whole milk
1 pound ground beef chuck
1/2 pound ground veal
1/2 pound ground pork
2 tablespoons freshly grated Parmigiano-Reggiano cheese, plus more for serving
1 1/2 tablespoons minced garlic
Kosher salt and freshly ground pepper
3 tablespoons chopped basil, plus 1 large basil sprig
1 teaspoon chopped oregano
Two 28-ounce cans whole tomatoes
1/4 cup extra-virgin olive oil
Pinch of crushed red pepper
1 1/2 pounds spaghetti

In a small bowl, soak the bread in the milk until the milk is absorbed, about 5 minutes. In a large bowl, gently mix the ground meats with the soaked bread, 2 tablespoons Parmigiano-Reggiano, 1/2 tablespoon of the garlic, 2 teaspoons salt, 1/4 teaspoon pepper, 1 tablespoon of the chopped basil and the oregano. Form the meat mixture into golf ball–size meatballs and transfer to a baking sheet. Cover and refrigerate until chilled, about 30 minutes.

Meanwhile, in a food processor, pulse the tomatoes with their juices until finely chopped. In a large saucepan, heat 2 tablespoons of the olive oil. Add the remaining 1 tablespoon minced garlic and cook over moderate heat until light golden, about 3 minutes. Add the crushed red pepper, chopped tomatoes and the basil sprig. Bring to a simmer and cook over moderately low heat until the sauce is slightly thickened, about 25 minutes. Discard the basil sprig and season the sauce with salt and pepper.

In a large skillet, heat the remaining 2 tablespoons of olive oil. Brown the meatballs in batches, about 3 minutes per side. Transfer the meatballs to the tomato sauce and simmer until cooked through, about 10 minutes. Discard the fat from the skillet. Add 1/4 cup of water and cook over moderately high heat, scraping up the brown bits from the bottom of the pan, about 2 minutes. Pour the water into the tomato sauce.

In a large pot of salted boiling water, cook the spaghetti until al dente. Drain and return the pasta to the pot. Pour in 2 cups of the tomato sauce and toss until the pasta is well coated, about 1 minute. Transfer the pasta to large shallow bowls. Spoon the meatballs and remaining tomato sauce over the spaghetti. Sprinkle with the remaining 2 tablespoons chopped basil. Serve at once, passing grated cheese at the table.

Make Ahead The meatballs and sauce can be cooked up to 2 days in advance. Reheat gently before serving.

26.12.11

Canelons de festa


Aquest mes Memòries d’una cuinera ens ho ha posat ben senzill: canelons!
Durant aquestes dates a la taula de moltes llars no hi faltaran els canelons, un plat de festa molt típic de les festes majors i del dia de Sant Esteve, i com que aquest any m’he convertit en la cuinera major del regne, què millor que regalar un plat que proporcioni pau, amor i felicitat, uns canelons de luxe de la Mireia Carbó.
La recepta també la podreu trobar a molts altres blogs de cuina, són molts els assidus als tallers de la Mireia.



INGREDIENTS
1 pit de pollastre desossat i sense pell
1 cuixa de pollastre desossada i sense pell
300 grs. de carn de vedella (jarret, rodó, culata de l'espatlla)
250 grs. de carn de porc (del coll o llom d dos colors)
2 tomàquets sense llavors
2 cebes
2 pastanagues
1 porro
4 grans d'all
100 ml de vi ranci (també pot ser brandy)
50 grs de foie-gras
oli d'oliva verge
2 llesques de pa (de motllo o de pagés)
200 ml de llet
nou moscada
sal i pebre
pasta pels canelons (uns 20 o 30)

INGREDIENTS PER LA BEIXAMEL
60 grs. de mantega
60 grs. de farina
3/4 l de llet (aproximadament)
sal i pebre
formatge emmental ratllat

PREPARACIÓ
Tallem a trossos regulars el pollastre, la vedella i el porc i els posem en una safata que pugui anar al forn. Tot seguit netegem totes les verdures i les tallem a trossos regulars, per afegir-ho a la safata on hem col·locat la carn. Ho salem, empebrem i hi tirem un bon raig d'oli d'oliva, hi afegim nou moscada en pols i ho remenem amb les mans netes per tal que quedi tot ben impregnat. A continuació ho courem al forn a 180ºC (dalt i baix) durant una hora o hora i mitja. Remeneu-ho a mitja cocció. Passat aquest temps hi afegirem un bon raig de vi ranci, ho remenarem i continuarem la cocció mitja hora més.
Ja fora del forn hi afegirem el pa sense crosta i remullat en la llet i el foie-gras. Ho mesclarem bé i tot seguit ho triturarem tot amb l'ajut d'un braç mecànic o una picadora (millor que no sigui amb una termomix per què queda massa fi). Corregir de sal i pebre.
Per bullir la pasta de canelons és aconsellable no bullir-ne més de 20 plaques de cop. Un cop l'aigua bulli la remenem i quan formi un remolí hi anem tirant les plaques dels canelons una a una.
Per fer la beixamel desfeu la mantega en una cassola alta al foc, afegiu-hi la farina i quan rossegi hi aneu incorporant la llet poc a poc, sense deixar de remenar i amb l’ajut d'un batedor de bares, tanta com sigui necessària per aconseguir una salsa fina, però que no sigui espessa per què un cop enfornats els canelons s'espesseix més i els fa carregosos. Rectifiqueu de sal i pebre. No hi posem nou moscada per que ja li hem posat al farcit.
En una safata que pugui anar al forn hi posarem una capa fina de beixamel al fons i a sobre hi anirem col·locant els canelons amb la junta cap amunt, així no es desfaran al treure'ls. Els cobrim amb la resta de beixamel i hi afegim per sobre el formatge ratllat.
Bon profit!


20.11.11

Brou vegetal i brou normal

Quan vaig fer aquesta olla de caldo en Guillem em va dir: - mama, fa molts i molts de dies que no en feies! I vaig dir: - tants? I tenia raó, abans fins hi tot a l’estiu feia caldo, sempre en tenia el congelador ple. No us diré pas que abans no menjàvem variat, sempre ho he intentat, però és que ara els nostres menus són variadíssims, amb l’excusa del blog cada dia estem fent provatures, i el més bonic del cas és que els més petits de la casa m’hi animen! I és per això que la producció de caldo a la nostra cuina ha caigut en picat.

Aquest mes Memòries d’una cuinera ens ha proposar fer sopa, i sempre busquem quelcom de sofisticat per mostrar a la clientela, tot i la senzillesa del plat (què hi ha més senzill que un plat de sopa?). I doncs, perquè la meva elecció? doncs perquè és un plat que ha sol·lucionat molts de dinars i sopars, dels de tota la vida, que a casa agrada molt, ningú es queixa quan hi ha un plat de caldo a taula, i em porta molts bons records. També perquè està dins el repte Cuinar és senzill amb la Montserrat Seguí, aviat publicaré l’índex amb totes les receptes marcades que ja he fet, ja que fa goig veure com va creixent el nombre de receptes publicades. I perquè és la base per a moltes altres receptes i un plat de caldo sempre ve de gust!


INGREDIENTS
4 litres d’aigua
100 grs de pastanagues
50 grs de nap
1 porro gros
1 cor d’api
4 o 5 fulles de col
100 grs de patates
1 ceba
2 o 3 fulles de bleda

ELABORACIÓ BROU VEGETAL
Poseu al foc l’aigua freda indicada. Quan arrenqui el bull, poseu-hi la sal i afegiu-hi totes les verdures, netes i tallades per la meitat. Quan torni a bullir, cal desescumar i deixar-ho coure a poc a poc una hora i mitja, tapat, però no del tot. Després, ho passareu pel colador xinès, i ja queda llest per la que vulgueu.

Nota. Al brou vegetal, s’hi pot afegir tota mena de verdures.

ELABORACIÓ BROU NORMAL
Farem servir els mateixos ingredients que per al vegetal, afegint-hi uns menuts de pollastre o un tros de gallina (uns 200 grams), un os de porc que sigui fresc o un bocí d’os de pernil que no sigui ranci i 300 grs d’ossos de vedella gelatinosos. Aquests ossos, juntament amb tots els altres ingredients, els posarem en aigua freda i farem igual que abans.

Nota. Sempre que vulguem obtenir un bon gust de brou, posarem les carns, ossos i gallina en fred, tal com hem dit. En canvi, quan vulguem servir un brou amb la típica carn d’olla, podrem fer-ho diferent, posant-ho tot quan l’aigua ja bulli. El brou perd un xic de gust, però el de la carn millora.

30.9.11

Espaguetis amb salsa de tomàquet

El millor de recordar és que pots tornar-hi quan ho desitges;
això ningú no t’ho pot robar ni impedir.

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine
Albert Espinosa

Ja tornem a tenir aquí un nou repte de l’Alba i l’Íngrid del blog Film&Food. Aquesta vegades ens demanen un plat que ens porti un record especial de la nostra infància, que ens agradés especialment. La veritat és que la meva proposta no és gens original, a quasi tots els nens els hi agraden els espaguetis amb salsa de tomàquet, però en el meu cas la primera vegada que els vaig provar va ser una gran decepció, o sigui que és una mica el contrari del que ens proposen, però contina siguent un plat que m’agrada molt.


Hi han records que costa molt situar-los cronològicament en el temps, perquè són imatges d’instants molt curts, normalment records d’infància, i una és la meva història amb els espaguetis.
A casa sempre hem sigut molt bona gent però a taula no hem passat de l’olla de verdura, l’arròs, els fideus i les patates a la cassola, el pollastre rostit i l’escudella i carn d’olla per Nadal i els canelons per Sant Esteve. Mai havia menjat espaguetis no recordo massa bé quins eren els motius, potser el ser d’una cuina forània, però jo no parava de demanar-ne, ja m’imaginava xuclant-los un a un, tots ells vermells de salsa de tomàquet, Solis, es clar, molt més autèntics. Al final, un dia, van sucumbir als meus desitjos i em van dir que me’n farien per dinar. Doncs bé, no us podeu imaginar el disgust que em vaig tenir quan vaig veure la meva mare o la meva avia, ara no ho recordo, a casa sempre cuinava la iaia Francisqueta, quan es va dedicar a trossejar tots els espaguetis abans de ficar-los dins l’olla amb l’aigua bullent. Ja us podeu imaginar la meva reacció!, i la resposta –però com vols menjar-te això tant llarg? Res, que no en vaig tornar a demanar mai més i no en vaig tornar a menjar fins que vaig ser gran.

Avui us porto una recepta molt senzilla, la de la salsa de tomàquet que faig sempre a casa, que fa honor a aquells espaguetis que no van poder ser i que ara s’han convertit en el plat preferit dels meus fills.



INGREDIENTS PER LA SALSA DE TOMÀQUET
½ quilo de tomàquets madurs
30 grs de mantega

ELABORACIÓ
En un cassó de fons gruixut o cassola poseu la meitat de la mantega al foc i, a continuació, els tomàquets nets i tallats a trossets. Deixeu-ho coure a foc mitjà fins que es noti el tomàquet com un puré espès; poseu-hi sal i un pols de sucre. La cocció pot ser més o menys llarga, depèn de la classe del  tomàquet, perquè, a vegades treuen molt de suc i aleshores triguen més a espessir-se. Normalment es couen en uns 15 minuts. Un cop obtingut el punt d’espès desitjat, es passa pel  colador xinès (jo ho vaig triturar) i s’hi afegeix la mantega que falta. Fent-ho així queda una salsa de tomàquet molt fina i concentrada i no cal afegir-hi aigua.

Nota. Es pot fer també amb ceba; llavors començarem sofregint la ceba amb una mica d’oli, després hi afegirem els tomàquets i seguirem tal com s’ha dit, però no hi posarem la mantega del final.

28.1.11

Canelons de Sant Esteve


Avui us vull ensenyat un lloc que m’agrada molt i que es troba al vell mig de Les Guilleries, a prop de Santa Coloma de Farners (La Selva): l’ermita i el castell de Farners. Quan en Josep de El café de nit a l’entrada anterior em va dir que havia de publicar més fotografies, ahir em vaig posar a buscar a veure què trobava digitalitzat i que fos bonic per poder-vos ensenyar, i com que tenia pendent de publicar aquesta recepta dels canelons de Sant Esteve de la meva mare, vaig pensar que què millor que aquest paratge d’on viuen els meus mares, vaig nèixer i viure fins als 22 anys.


CANELONS DE SANT ESTEVE

INGREDIENTS
500 grs de carn picada
1 ceba
250 grs de tomàquet fet puré
1 all i julivert
Nou moscada
Una llesca de pa
Llet

ELABORACIÓ
Farcit. Ratllar una ceba i enrossir en una cassola amb oli. Quan sigui ben rossa i afegirem el tomàquet fet puré, l’all i el julivert tallat ben petit i ho deixarem coure fins que el tomàquet sigui lluent. En aquest punt hi incorporarem la carn picada i ho deixarem coure fins que aquesta sigui ben rossa. En un plat apart haurem posar la molla de la llesca de pa amb llet, que quedi ben impregnada d’aquesta, i llavors l’esmicolarem i l’incorporarem a la cassola juntament amb un polsim de nou moscada. Li donarem uns tombs a tot el conjunt i ja estarà llest per farcir els canelons.
Aquesta pasta és molt millor fer-la d’un dia per l’altra, així s’assenten els sabors i és més bona.
Per coure la pasta de caneló és millor seguir les indicacions del fabricant però si us passa com a la meva mare potser és millor seguir el sentit comú, ja que per dos anys consecutius la pasta de caneló l’hi ha quedat tota trinxada i/o pastada. Ella, com sempre, seguia el que li indicava el paquet (El Pavo), de 12 a 15 minuts, però l’any passat (Nadal 2009) quan vàrem arribar a l’hora de dinar estava tota disgustada perquè de tres paquets només n’havia aconseguit aprofitar un, i amb no gaire bon aspecte i gust. Vàrem arribar a la conclusió que la pasta era defectuosa perquè no sabia en què podia haver fallat. El tema va quedar aquí, això sí, amb la meitat de la plata de canelons a les deixalles.
Aquest any quan vàrem arribar la història es tornava a repetir, encara que havia aconseguit bullir tot un paquet però amb molta dificultat perquè no se li trenquèssin les plaques, això si, estaven una mica passades de bullida. Llavors ja li vaig dir que creia que bullir les plaques de 12 a15 minuts era una barbaritat, que la lasagna jo no la bullia pas tanta estona (Gallo), com a molt 8 minuts. I aquests són els canelons que vaig fer jo a casa per provar les plaques El Pavo amb el farcit que em va donar la meva mare que li havia sobrat dels seus canelons de Sant Esteve.
La recepta de la salsal beixamel que faig sempre la trobareu a l'entrada anterior.

21.12.10

Escudella i carn d'olla



La nit de Nadal de l’any passat, i com cada any des de fa molt de temps, sopem a casa i sóc jo la que es posa a la cuina i serveixo l’escudella i carn d’olla de Nadal. Va ser per aquestes dates que vaig estrenar aquest blog i a la primera entrada us vaig penjar el menú d’aquest dia, encara que només us vaig deixar la recepta de les postes, un bescuit gelat de turró.

Com que aquesta setmana és Nadal i a moltes llars es cuinarà la típica escudella i carn d’olla, encara que sigui amb les fotos de l’any passat, us deixo la recepta de la Montserrat Seguí i en cursiva retocs de la recepta d’en Jaume Fàbrega, una barreja de les dues que fan la que faig jo sempre, ja que els ingredients, com s’escau en la cuina popular, llevat de les patates i el porc salat, depenien de les existències, la temporada, la riquesa de la casa o la diada.

Com podeu veure en aquesta ocasió vaig farcir galets gegants amb la pilota i la botifarra negra, i un bon consell que em va recomenar una amiga és no bullir directament els galets amb l’escudella, ja que sinó aquests absorveixen molt de líquid i es trenquen amb molta facilitat, sinó fer-ho a part en una olla amb aigua i llavors adjuntar-los a l’escudella per dona’ls-hi l’últim bull, finalitzar la cocció i absorvir una pica el sabor d’aquesta.

Fonts d’informació:
Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt
La cuina gironina, Jaume Fàbrega

INGREDIENTS (16 persones)

Per 10 litres d’aigua:

VERDURES
2 porros grans
200 grs de pastanaga
1 o 2 naps
2 brots d’apit
400 grs de patates
150 grs de cigrons i/o mongeta blanca prèviament remullats durant vàries hores
Unes fulles de col
Un tros de xirivia

AVIRAM
Menuts de pollastre, ànec o polla d’india (coll, pedrer, carcanada, potes)
¼ de gallina
1 tros d’ànec (jo no n’hi he posat mai)

PORC (salat i fresc)200 grs d’orella
½ peu
2 ossos d’espinada
1 os de pernil que no sigui ranci
Una bola de sagí enfarinada (greix del porc, gairebé ranci, en forma de bola que s’enfarina)300 grs de botifarra negra
300 grs de botifarra crua

XAI
Brasó o coll o pit

VEDELLA
300 grs d’ossos (pota, genoll, moll)
250 grs de pit
200 grs de vedella en un tros

PER LA PILOTA (per fer-ne dues)
200 grs de carn picada de vedella
200 grs de carn picada de porc
2 ous
2 cullerades de pa ratllat
1 cullerada de farina
Julivert i un bocinet d’all

PASTA
800 grs de galets grossos

ELABORACIÓ
Posem tot els ossos i els 10 litres d’aigua freda dins una olla gran i l’escalfarem fins a bullir. Quan comenci l’ebullició cal desescumar (o sigui, treure tota l’escuma que es fa a sobre amb una escumadora), hi posarem la sal i hi tirarem l’aviram (menuts, gallina, ànec), el tros de pit i de conill de vedella, l’orella i el peu de porc i la bola de sagí; a continuació la verdura, ben neta (menys la col i les patates), i les mongetes i els cigrons remullats. Jo també hi afegeixo un grapat d’arròs. Ho taparem, però no del tot, i ho deixarem coure unes tres hores a foc mitjà; en acabat s’hi afegeixen les patates i la col (la quantitat que vulguem servir, després com a acompanyament de la carn), les botifarres, la crua i la negra (aquesta darrera només s’ha de coure 2 o 3 minuts i es treu perquè no se’ns obri), i ja, finalment, la pilota. Aquesta l’haurem feta així: barrejarem les dues carns picades amb els dos ous quasi sense batre, ben treballat; hi afegirem el pa ratllat, el julivert i, si agrada, una mica d’all ben trinxat. Llavors en farem dues parts, per fer dues pilotes; posades sobre un plat amb farina, els donarem la forma anant-ho movent.
L’última cocció, ja juntament amb les pilotes, serà d’uns 20 minuts aproximadament. Després ja podeu colar el brou, deixant-ne una part amb totes les carns i verdures perquè no es refredin. El brou ja colat el tornarem al foc i quan bulli de nou hi tirarem la pasta; la deixarem coure a poc a poc uns 10 minuts aproximadament. Ha de quedar un xic crua. Aleshores la tapem, i fora del foc s’acaba de coure. Quan ja la tinguem cuita hi abocarem una part de brou fred per deturar la cocció.
Quan haurem servit l’escudella amb la pasta, col·locarem la carn d’olla ben calenta en diferents plàteres. Si volem una presentació ben bonica posarem separadament cada cosa, i les verdures les servirem tallades.

Bon profit i molt bon Nadal!

18.10.10

Lasagna





Em sembla que ja us ho comentat alguna vegada, però a casa la lasagna és la varietat de pasta que ens agrada més i quasi ja la faig amb els ulls clucs. Cada cop la faig diferent, segons del que disposo a la nevera, i aquesta vegada n’he fet neteja, amb un pebrot vermell, un de verd i un porro que em quedaven apunt de passar a millor vida.

INGREDIENTS
1 pebrot vermell
1 pebrot verd de fregir
1 porro
1 ceba
3 tomàquets
orenga
1 fulla de llorer
500 grs de trinxat de car
20 grs de farina
200 ml d’aigua
8 plaques de lasagna
beixamel

PREPARACIÓ
Tallem el pebrot vermell a daus petits i el fregim a poc a poc. Reservem.
Tallem el pebrot verd a daus i el porro en juliana i també el fregim a poc a poc. Reservem.
Tot seguit tallem la ceba a tires primes i la sofregim lentalment. Quan comenci a agafar color i afegir els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i una culleradeta de sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Llavors és el moment d’incorporar-hi el pebrot vermell, el pebrot verd i el porro. Li donem uns tombs perquè s’incorpori bé a la salsa, hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 200 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
Jo sempre tinc la costum que cada aliment que coc per separat hi poso sal, per tant, quan ho incorporo tot a al cassola he de tenir en compte que aquells aliments ja han estat salats prèviament.
Bullim les plaques en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció les refresquem i les anem col·locant sobre un drap de cuina.
Untem una plata que pugui anar al forn amb una mica de mantega i ja ens podem disposar a muntar la lasagna. La cobrim amb salsa beixamel, ho gratinem, amb formatge ratllat per sobre o no, i ja es pot servir a taula.

18.5.10

Timbal de macarrons


Recordeu els espaguetis a la bolonyesa que vaig fer fa uns dies? Sinó, mireu aquí. Doncs tal com us deia a la recepta, la salsa que va sobrar la vaig congelar per a algun d'aquells dies que no tens temps per a passar gaire estona a la cuina, però que vols posar un bon plat a taula. Tot i que d'aquests dies n'hi han molts, va arribar el dia per a donar-li un bon ús.
El dissabte és dia de 'fer dissabte' i moltes vegades no te n'adones, ja és hora de dinar i el més calent és a l'aigüera. Doncs dies com aquests sort en tens de tenir guardada aquella fantàstica salsa al congelador, que pacientment un dia vares fer, perquè en un plis plas vaig muntar aquest timbal de macarrons. Una capa de macarrons, una capa de formatge ratllat, una altra de macarrons i per acabar una altra de formatge i a gratinar al forn. Voilà!

Bon profit!

12.5.10

Fideus a la cassola


Aquesta recepta és de la Montserrat Seguí, bé, més aviat de les nostres, àvies, rebesàvies,... no? I com sempre a la cuina el millor és la imaginació desenfrenada, jo sobre la marxa amb aquest tipus de receptes acostumo a improvitzar segons el que tinc a casa.

INGREDIENTS (per a 4 persones)
300 grs de fideus gruixuts
1 ceba (aquesta vegada també hi he posat pebrot verd i un all tendre)
150 grs de costella de porc
50 grs de salsitxes de porc (no n’hi poso mai)
¾ de litre de brou o d’aigua
200 grs de tomàquets

ELABORACIÓ
Fregiu la costella i les salsitxes fetes a trossets, en una cassola, amb un xic d’oli, i, quan estigui una mica daurada, afegiu-hi la ceba trinxada, que heu de sofregir bé (amb el sofregit a mi m’agrada molt posar-hi imaginació i aquest cop també hi he posat pebrot verd i un all tendre). Tot seguit poseu-hi els tomàquets fets puré, deixeu-ho coure uns minuts i aboqueu-hi el brou calent (jo sempre poso els fideus abans del brou (jo aigua) i els hi donc uns tombs perquè es rossegin una mica).
Quan comenci a bullir tireu-hi els fideus, assaoneu-ho lleugerament i deixeu-ho coure lentament 12 minuts, millor tapat. En aquest moment traieu-los del foc i espereu 8 minuts abans de servir-los, conservant-los tapats.
Van sortir boníssims!
Bon profit!

5.5.10

Espaguetis a la bolonyesa

I aquí us deixo la recepta que us he introduït en l'anterior entrada. Tot un clàssic de la pasta italiana i que va sortir molt bona. Com que va sobrar salsa llavors la vaig congelar per a utilitzar-la en una altra ocasió amb uns macarrons, tallarines, espirals ... Bon profit!

INGREDIENTS
400 grs d’espaguetis
1 ceba
1 pastanaga
1 all
1 fulla de llorer
1 kg de tomàquets madurs o de conserva
Sal
Sucre
Orenga
Oli
250 grs de trinxat de vedella
10 grs de farina
100 grs de formatge ratllat

ELABORACIÓ
La salsa bolonyesa és un derivat o un aprofitament d’un estofat o rostit. Trinxat per a un segon és amb el seu propi suc; si es fa de nou, és més còmode partir d’un trinxat i així és com es procedeix normalment.
Es bull la pasta i s’ecorre. Salsa: es trinxen la ceba i la pastanaga ben petites. Es posen en una cassola amb oli i, quan afaguen color, s’hi posa l’all trinxat. Seguidament, s’hi afegeix el tomàquet ratllat. Es condimenta amb el llorer, l’orenga, la sal i un pols de sucre. Quan el tomàquet s’ha concentrat i és ben lluent, s’hi afegeix el trinxat i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 100 cc d’aigua. Un cop ha agafat cos tot plegat, es barreja amb els espaguetis o ser serveix a part i cadascú se’n posa. Es fa el mateix amb el formatge.

Quan un trinxat es tira al final de la salsa, com es fa aquí, s’ha de fer amb el foc ben fort per tal que pugui fer crosteta. Si no és així resulta amb gust i aspecte de bullit.

La salsa bolonyesa es pot tenir feta, congelar-la o guardar-la a la nevera 4 o 5 dies.