Flam d’ou amb llet de soja + {quan ser pobre és ser valent}

Fa un parell de setmanes, mentre ens cordàvem les bambes just abans de sortir cap al camp de futbol, en Marc (13 anys) em diu: -Mama, ets molt valenta, perquè ens cuides tu tota sola i ets pobre, tal i com us ho escric. En aquell moment, amb les presses per no arribar tard, li vaig contestar: -I em llevo cada dia amb un somriure d’orella a orella. Marc, les circumstàncies de la vida mai t’han d’impedir ser feliç. I així vam sortir tots tres per la porta, amb els pensaments en un altre lloc però amb les engrunes d’aquelles paraules a les butxaques.

Hi ha vegades que paraules espontànies així amb el pas dels dies prenen força, sense saber com es tornen quelcom important, més per qui les diu que pel seu significat, i cada dia poses les mans dins les butxaques per buscar aquelles engrunes que et recorden que cada cosa que fas, cada gest, per petit que sigui, té un gran valor, cal no oblidar-ho mai.

Per a la recepta d’avui he buscat informació sobre la soja, un aliment que ràpidament relacionem amb les dietes vegetarianes i com a sinònim de salut. Però, n’hi ha per tant?

Primer de tot, tot i que encara hi ha un gran debat obert sobre els efectes dels transgènics sobre la nostra salut, si voleu consumir soja que sigui d’origen ecològic, al contrari segurament serà transgènica.

Un 38% de la soja en sec és proteïna i conté els 8 aminoàcids essencial en l’edat adulta, d’aquí la seva fama, però també és ideal contra els efectes de la menopausa i les menstruacions difícils o doloroses, doncs és rica en fitoestrògens, que ajuden a regular el metabolisme i rejoveneixen els teixits.

El consum de soja redueix el colesterol en un 20%, i és ideal contra problemes cardiovasculars, neteja vasos sanguinis, n’augmenta la flexibilitat i en millora la circulació.

El seu elevat contingut en calci és ideal per combatre l’osteoporosi, i la seva proporció respecte del magnesi és perfecte per la seva fixació als ossos. Conté, a més, sodi, potassi, fòsfor, zinc, ferro i coure.

Però, com cal consumir-la? El que m’ha sorprès més és que si es vol com a alternativa a la llet de vaca no és ben bé la ideal, n’hi ha de molt millors, com la llet d’arròs, de civada o de kamut. La soja al ser un llegum és difícil de digerir, és millor buscar-ne altres alternatives, però tot i així, si se’n desitja prendre d’aquesta forma és millor bullir-la durant vint minuts amb una punta de sal i una branca de canyella, es deixa refredar i ja es pot prendre com sempre, així és molt més digestiva. I si es vol prendre en gra millor molt ben cuinada, tot i que es més recomanable fer-ho en la seva forma fermentada o processada: tofu, tempeh, miso, nato o salsa de soja (tamari o shoyu).

Font: Ets el que menges

La recepta d’avui no és més que una prova, volia saber el resultat final de fer el clàssic flam d’ou però amb llet de soja. Boníssims, i de textura excel·lent, doncs els vaig posar a taula sense dir-ne res, ja sabeu com són els nens, i cap dels meus fills se’n va adonar. Jo els vaig trobar més lleugers, finíssims. Repetirem!

INGREDIENTS:

75 grs. de sucre
½ litre de llet de soja
3 ous
1 barreta de vainilla
1 branca de canyella

PREPARACIÓ:
En un recipient fondo bateu els ous amb 75 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent i perfumada amb la vainilla i la branca de canyella; deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.

Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.

Croquetes de patates i cigrons {sense gluten i sense lactosa}

Quan parlo amb un acèrrim defensor de que major font de riquesa proteica es troba en els aliments com la carn, el peix i el marisc sempre els dic –i perquè els llegums es troben en el 4t pis de la piràmide de l’alimentació juntament amb aquests? Doncs les proteïnes no són exclusives dels aliments d’origen animal, molts aliments vegetals també en tenen.

Els llegums contenen una riquesa proteica que va entre un 7% i un 22% (grams de proteïna per 100 grs de producte) –la carn entre el 15% i el 25%, el peix entre el 17% i el 20% i els ous un 10%-, a més d’un gran valor biològic (qualitat proteica). El valor biològic d’un aliment es mesura per la quantitat d’aminoàcids que conté i que s’hi trobin en les proporcions adequades (existeixen 20 aminoàcids, 8 en són essencials, i la seva combinació acabaran formant les proteïnes). Per exemple, els ous, com a producte amb un alt valor biològic, s’hi estableix el número de referència 100, igual que la llet materna. Doncs els llegums tenen un valor biològic que va de 40 fins a 70. Aquesta combinació de riquesa i qualitat proteica és el que fan especial els llegums.

Tot això fa que hem de tractar els llegums en els menús com un segon plat, acompanyant-los de verdures i cereals, i ens ajudarà a disminuir el consum de productes d’origen animal, en excés en les dietes occidentals, i a augmentar el consum de fibra. Tenim en les nostres mans un producte d’una gran riquesa alimentària i alhora econòmic.

Avui cuinem amb cigrons. Primer de tot cal destacar que el fet que tingui molta riquesa proteica sigui un aliment d’un alt valor biològic, amb tots els aminoàcids essencial, doncs és deficient en metionina i cistina i tenen poc triptòfan. Els haurem de completar amb cereals integrals, doncs la combinació de llegums i cereals li dóna el mateix valor proteic que la carn. Contenen més ferro que altres llegums i són rics en calci, potassi, folats, zinc, seleni i vitamines del grup B.

Un inconvenient dels cigrons és que poden ser una mica indigests si es mengen sencers. Per això la forma més digestiva (i apetitosa) de menjar-los és com ho fan tradicionalment a l'Orient Mitjà, en puré o paté fred (el hummus) o en croquetes (falafel).

Fonts: Ets el que menges - La consulta de menja sa

Les croquetes a casa va que volen, tan bon punt surten de la cuina cap a la taula desapareixen. La veritat és que el dia que t’hi poses vol una bona estona de dedicació, però llavors en tens una bona provisió al congelador per a diversos àpats.

Aquesta darrera vegada he fet alguns canvis en els ingredients, però sense canviar-ne el mètode que utilitzo sempre per fer-les. Tenim una veïna amb intolerància al gluten (malaltia celíaca) i mai pot provar tot allò que cuino i porta farina de blat, ordi, sègol, civada, espelta, blat kamut i triticale (híbrit de blat i sègol). La veritat és que no és tan difícil, tot és pensar-hi i posar fil a l’agulla per buscar aquells ingredients que els substitueixin amb el mateix èxit en el resultat final del plat.

INGREDIENTS
100 grs  de cigrons + 250 grs de patates (proporció sense coure)
350 grs de patates i cigrons cuits fet puré
1 ceba
500 ml de llet de soja
3 rovells d’ous
100 grs de farina d’arròs
50 gr de farina de blat de moro (Maizena)
Sal
Pebre blanc
1 culleradeta de salsa de soja (opcional)
Oli d’oliva
3 clares
Pa ratllat sense gluten
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

Amb les proporcions que us indico de patates i cigrons sense coure n’obtindreu uns 500 grs un cop cuit. Si no desitgeu que us en sobri per fer-ne un plat llavors reduir les quantitats.

La vigília posar els cigrons en remull (8 hores). Si es viu en un lloc on l’aigua de l’aixeta és molt dura millor fer el remull i la cocció del llegum amb aigua envasada. També ajuda a estovar l’aigua posar-hi un polsim de bicarbonat.  L’endemà escórrer i esbandir una mica sota l’aixeta. A continuació es posen els cigrons dins una olla a pressió coberts d’aigua dos o tres dits per sobre, i a partir del moment que puja la vàlvula indicadora de la pressió abaixar el fogó i deixar coure 20 minuts. Un cop es pugui obrir l’olla, amb els cigrons ja cuits, s’hi afegeix les patates talles a daus, es sala i es deixa coure tot plegat fins que les patates siguin toves. Per a la confecció de les croquetes triturar 350 grs de patates i cigrons cuit.

En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
En un bol a part mesclar la resta d’ingredients, el puré de patates i cigrons, la llet de soja, la farina d’arròs, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.

Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10minuts.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb el pa ratllat sense gluten, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Mentre acabava d’escriure aquest text me’n vaig adonat que aquesta recepta havia d’anar davant de la que ja tenia programada per avui, que també porta llegums, perquè aquí explico conceptes que ens ajuden a entendre el valor d’aquest aliment dins la nostra alimentació.

Cuina saludable

La paraula vegetarià no sorgí de vegetal, tal i com ens podria semblar, sinó que deriva de la paraula llatina vegetus, que significa complet, fresc, ple de vida. Per tan, el seu significat no depèn del que la gent creu que significa, sinó que qui adoptà aquesta paraula per definir a un vegetarià ho va fer, entre altres coses, com una persona que s’absté de menjar carn i peix, podent (o no) menjar ous i llet. Així mateix, es defineix a un lacto-vegetarià com qui consumeix llet i els seus derivats, un ovo-lacto-vegetarià com qui consumeix llet i els seus derivats i ous, un vegetalià com qui no consumeix cap producte d’origen animal i un vegà com qui no menja ni utilitza productes d’origen animal per a cap finalitat.

Amb tot aquest reguitzell de definicions amb què he començat avui hom pot pensar que vull deixar de menjar carns, que a vegades de ganes no me’n falten, ja que cada cop tinc més dificultat per trobar carn i peix de bona qualitat i a un preu raonable, sinó que volia presentar-vos el nou camí a seguir de Fogons, que ja vaig mig iniciar fa un temps amb Les receptes anticrisi i que vull continuar avui amb tot allò que ens ajudi a fer una cuina més saludable i per a tothom.

Intentarem aprimar una mica l’ús de productes d’origen animal molt freqüents a les nostres cuines ja sigui per gustos o hàbits, reduir la quantitat de sucre en la nostra rebosteria, tot això en benefici de més aliments crus, llegums, verdures, cereals integrals, així com adaptar plats ja cuinats i pendents per a celíacs i al·lèrgics a la proteïna de la llet.

Tot plegat serà un aprendre i un gaudir, que compartint ens farà a tots una mica més rics i feliços, no és altre filosofia la d’aquest blog.

Font: La alternativa vegetariana. Vic Sussman

També aprofito per dir-vos que aquests darrers dies he estat fent canvis en la imatge del blog, creant nous índex que ens farà a tots una mica més fàcil la cerca de receptes, amb uns icones que crec que han quedat la mar de bonics ;)

Panna cotta + {vida nova a la meva terrassa}

-La crema t’ha quedat perfecta. Espessa, tot i no portar llet –va opinar la Lucy, donant una ullada a la cassola.

-Oh, Lucy, ets un encant. Al final l’he preparat amb aigua, i una mica de mel per endolcir-la. He reservat el sucre per a la melmelada. Mai no hauria pensat que ens portaria res de bo la guerra, però suposo que, si no, m’hauria passat la resta de la meva vida ignorant la satisfacció d’elaborar una crema perfecta sense llet.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Fred, calor, fred, calor,... enguany tenim una primavera ben variable. Quan arribo a aquestes alçades de l’any espero amb ganes els dies més llargs i clars, la calidesa del sol sense la calor sufocant de l’estiu, sortir a passejar i passar moltes estones a la terrassa.

Fa un parell de primaveres que hi he tornat a plantar flors. Abans de tenir els nens havia sigut una terrassa plena de vida, els llibres sobre plantes i flors  sovintejaven entre els meus preferits, però amb l’arribada dels fills, més que res per la manca de temps i espai, a l’estiu la piscineta quasi l’ocupava tota, les vaig anar retirant. Ara, amb més estones per mi, però encara dins el radi d’acció dels meus fills, s’ha transformat en el nostre jardí, el fet de plantar i cuidar em fa sentir bé, i cada dia ens regala la fantàstica sensació de veure com es va renovant la vida al nostre voltant.

I tornant a la cuina, avui que us porto aquesta recepta, és quan començo a interessar-me en la substitució d’alguns productes d’origen animal per d’origen vegetal en l’elaboració dels nostres plats, la introducció de més cereals integrals i aliments crus en la nostra dieta, com a tall d’exemple, com una mena de reeducació de sabors i costums que dins la nostra dieta estan molt arrelats. Però bé, d’això us en vull parlar en properes entrades, avui la recepta és ben bé tot el contrari, unes postres típiques de la regió italiana del Piamonte, la panna cotta, amb moltes i moltes calories!

INGREDIENTS

250 grs de llet

250 grs de nata

50 grs de sucre

½ vaina de vainilla o 1 culleradeta de vainilla ensucrada

2 fulles de gelatina (1’66 grs/unitat)

ELABORACIÓ

Posarem a bullir la llet, la nata, el sucre i les llavors de la vainilla o, en substitució, la culleradeta de vainilla ensucrada. Remenar bé perquè el sucre es dissolgui i quan arrenqui el bull apagarem el fogó i afegirem les fulles de gelatina ben escorregudes, que abans ja haurem posat en remull en aigua freda. Remenar amb una varetes perquè es dissolgui bé la gelatina, passa el líquid en un gerra i abocar en copes o terrines individuals. Quan sigui tebi posar dins la nevera perquè es refredi completament. Si us agrada més sòlid s’hi pot afegir una fulla més de gelatina.

Aquesta recepta l’he fet dues vegades, una amb nata amb un 35% m.g. i l’altra amb llet evaporada (tipus Ideal), i a casa hi ha hagut diversitat d’opinions. A mi em va agradar més feta amb llet evaporada, la vaig trobar menys pesada, però a en Marc li va agradar més amb nata. O sigui, crec que pels autèntics amants de la panna cotta suposo que és millor fer-la amb nata.

Font: Eva Arguiñano

Pastís m&m’s + {una cobertura de xocolata quasi perfecta}

El dia 25 d’abril va ser el sant d’en Marc i, com sempre, hi va haver pastís per celebrar-ho! Vam repetir amb la recepta de la mona de Pasqua d’enguany, però canviant la decoració final. Per cert, si algú s’identifica o ha vist la decoració del pastís en algú blog em faria un gran favor en dir-m’ho, estic convençuda que no va ser fruit de la meva imaginació però ara no recordo on la vaig veure :(

Doncs bé, anem per la recepta. Fa un temps al blog Kanela y Limón ens van ensenyar a fer Phoskitos, i tot i que els vaig trobar espectaculars, el fet de que ens recomanessin utilitzar mantega de cacau per aconseguir una cobertura de xocolata més uniforme, això em va posar en marxa i vaig iniciar la cerca de la recepta perfecte per aconseguir una cobertura que fes crec al trencar-la, igual que la dels Phoskitos originals. De treballar la xocolata en ser poc, però aquí, després de fer algunes preguntes entre bloguers, va sorgir la inspiració i vaig pensar que potser tenia la solució entre les receptes publicades recentment. -I la mescla de xocolates fetes per fer el torró tipus Suchard que vaig fer per Nadal? Em va semblar que podria tenir la textura bastant semblant a la que buscava i ... BINGO! Quasi perfecte! Si la cobertura està freda de la nevera és perfecta, l’únic que amb la calor agafar una textura una mica més tova al trencar-la, però tampoc massa. Em va agradar, i ara toca fer la prova en la recepta de Phoskitos.

Avui us deixo amb aquest pastís de m&m’s! Deliciós! Desitjo que us agradi!

INGREDIENTS PA DE PESSIC
3 ous

100 grs de farina

100 grs de sucre

Ratlladura de llimona

ELABORACIÓ

Separar els rovells de les clares i batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Tot seguit afegir la farina tamisada i la ratlladura de llimona a la mescla anterior i abocar-ho dins un motlle de 18 cm de diàmetre untat amb mantega i enfarinat. Coure uns 25 minuts a 180º.

INGREDIENTS ALMÍVAR
50 ml d’aigua

50 grs de sucre

Gotes de suc de llimona

Licor

ELABORACIÓ

Posar l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona en un cassó i coure durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

INGREDIENTS COBERTURA XOCOLATA

150 grs de xocolata amb llet

100 grs de xocolata negra amb un 52% de cacau (si us hi agrada el gust amarg de la xocolata negra amb el 70% de cacau)

50 grs de Nutella

35 grs de llard

ELABORACIÓ

Trossejar la xocolata amb llet i la xocolata negra i fondre al bany maria, o en el microones a intervals de 30 segons, remenant entre pausa i pausa perquè la xocolata no se’ns cremi. Un cop sigui fosa hi afegirem la Nutella, remenarem, a continuació el llard una mica fos, no massa, i tornarem a remena.

MUNTATGE DEL PASTÍS

Partir el pa de pessic per la meitat, mullar el pis de sota amb l’almívar i escampar-hi  una capa fina de melmelada d’albercoc per sobre. Tapar amb l’altra meitat i  cobrir amb la cobertura de xocolata. Abans de fer la cobertura de xocolata és millor ja tenir el pastís farcit, perquè tan bon punt l’acabem de fer cal tirar-la ràpidament per sobre, doncs tot i que s’escampa molt bé sense haver-la de tocar es solidifica molt ràpidament. A continuació posarem el pastís uns minuts dins la nevera fins que la xocolata tingui la consistència necessària perquè els m&m’s s’hi aguantin drets per tal de decorar-lo.

Oda al verde

Cuando la tierra 

fue 

calva y callada, 
silencio y cicatrices,
extensiones
de lava seca
y piedra congelada,
apareció
el verde, 

el color verde, 

trébol, 

acacia 

río 

de agua verde.
Se derramó el cristal
inesperado
y crecieron 

y se multiplicaron 

los números 

verdes 

verdes de pasto y ojos, 

verdes de amor marino, 

verdes 

de campanario, 

verdes 

delgados, para 

la red, para las algas, para el cielo, 

para la selva 

el verde tembloroso, 

para las uvas 

un ácido verde.

Vestido
de la tierra,
población del follaje, 

no sólo 

uno 

sino 

la multiplicación 

del ancho verde, 

ennegrecido como 

noche verde 

claro y agudo 

como 

violín verde, 

espeso en la espesura, 

metálico, sulfúrico 

en la mina 

de cobre, venenoso 

en las lanzas 

oxidadas, 

húmedo en el abrazo 

de la ciénaga, 

virtud de la hermosura.

Ventana de la luna en movimiento,
cárdenos, muertos verdes
que enrojecen 

a la luz del otoño 

en el puñal del eucaliptus, frío 

como piel de pescado, 

enfermedades verdes, 

neones saturnianos 

que te afligen 

con agobiante luz, 

verde volante 

de la nupcial luciérnaga, 

y tierno 

verde 

suave 

de la lechuga cuando 

recibe sol en gotas 

de los castos limones 

exprimidos 

por una mano verde.

El verde
que no tuve,
no tengo 

ni tendría, 

el fulgor submarino y subterráneo, 

la luz 

de la esmeralda, 

águila verde entre las piedras, ojo 

del abismo, mariposa helada, 

estrella que no pudo 

encontrar cielo 

y enterró 

su ola verde 

en 

la más honda 

cámara terrestre, 

y allí 

como rosario 

del infierno, 

fuego del mar o corazón de tigre, 

espléndida dormiste, piedra verde, 

uña de las montanñas, 

río fatuo 

estatua hostil, endurecido verde

Oda al color verde, Pablo Neruda