28.5.12

El temps entre costures {María Dueñas}

Mentre llegia El temps entre costures pensava que el llibre tenia l’argument ideal per a fer-ne una pel·lícula, i tot buscant una fotografia de la portada del llibre per a aquesta entrada he trobat la notícia que Antena3 n’acaba de rodar una sèrie. Una història que enganxa, molt bons actors (Adriana Ugarte, Tristán Ulloa, Peter Vives, Hannah New, Alba Flores, Elvira Mínguez i Raúl Arevalo, entre d’altres), uns escenaris captivadors (Tànger, Tetuan, Madrid i Lisboa), els ingredients ideals per a convertir-se en una sèrie d’èxit, igual que ho ha estat el llibre.


Argument:
Sira Quiroga, filla d’una modista, just abans d’esclatar la guerra civil abandona el seu nuvi amb el que està apunt de casar-se per fugir a Tànger darrera un amor desbocat, un home al que en prou feines coneix que la precipitarà a la traïció i l’abandonament.
Abandonada a la seva sort, sense diners i amb deutes aliens pendents, passa a Tetuan on, amb l’ajut de noves amistats de reputació una mica dubtosa, acabarà obrint un taller de costura per a dones de militars i diplomàtics establerts al nord d’Àfrica.
Al seu taller estableix amistat amb Rosalinda Fox, amant del primer ministre d’afers exterior de Franco, una anglesa que la introduïrà en un món d’informats i espies dins el marc polític de l’imminent esclat de la Segona Guerra Mundial.

Una novel·la amb una ambientació històrica extraordinària, uns personatges molt ben perfilats, uns escenaris molt ben descrits, una història que enganxa des del primer moment, dels darrers llibres que he llegit que m’ha agradat més, ...no, m’ha fascinat!

Us el recomano!

25.5.12

flors del dia de la mare


Feliç cap de setmana!
Edició. A petició expressa, anomeno l'autoria dels fets. Me la van regalar els meus fills ;-). Ara si, bon cap de setmana!!!

21.5.12

Bescuit marbre {1080 recetas de cocina}

Si us he explicat aquests detalls sobre l’asteriode B 612 i si us n’he confiat el nombre, és culpa de les persones grans. A les persones grans els agraden les xifres. Quan els parleu d’un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: ‘Com és la seva veu? Quins jocs prefereix? Fa col·lecció de papallones?’ Us pregunten: ‘Quants anys té? Quants germans són? Quan pesa? Quant guanya el seu pare?’ Aleshores sí que es pensen que el coneixen. Si dieu a les persones grans: ‘He vist una casa molt bonica de rajols roses, amb geranis a les finestres i coloms al teulat...’ no poden imaginar-se la casa. Els heu de dir: ‘He vist una casa de cent mil francs.’ Aleshores exclamen: ‘Que bonic!’... Són així. No t’hi pots enfadar. Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.

El petit príncep
Antoine de Saint-Exupéry


Aquest bescuit trobo que fa festa, festa d’aniversari! Globus, serpentines, confetti ... Us hi animeu! A nosaltres ens va agradar molt.


INGREDIENTS (6 a 8 persones)
125 grs de mantega
Una mica de mantega per untar el motlle
200 grs de sucre
3 ous
1 got (dels de vi) de llet
250 grs de farina
2 cullerades soperes de farina (pel motlle)
1 cullerada (de les de café) de llevat en pols
2 cullerades soperes de cacau pur
1 pessic de sal

ELABORACIÓ
Es posa la mantega textura pomada en un bol amb el sucre; es remena bé i tot seguit s’hi afegeixen els tres rovells d’ou, la llet i finalment, cullerada a cullerada, la farina barrejada amb el llevat. A continuació es munten les clares a punt de neu amb un pessic de sal i s’afegeixen a la mescla anterior amb molt de compte. Es separa la massa en dues parts. Una de les meitat s’hi barreja el cacau.
En un motlle de cake, untat amb mantega i enfarinat, s’hi abocaran les dues masses alternant una part de la massa blanca amb una altra de massa de xocolata, i així fins a dues vegades. Es posarà a coure primer amb el forn molt suau i després es pujarà a temperatura regular durant una hora més o menys.
Quan el bescuit estigui cuit (es punxa amb una agulla i si surt neta vol dir que el bescuit ja està llest) es deixa refredar una mica i ja es pot desemmotlla, deixant-lo acabar de refredar sobre una reixeta.

13.5.12

Gelat de stratiacella + {Bilbao 2009}

-Gwyneira, jo t’estimo, des de la primera vegada que et vaig veure. És senzill... passa de la mateixa forme que cau la pluja o brilla el sol. No es pot evitar.
-Un pot protegir-se de la pluja –va murmurar Gwyneira-. I buscar l’ombra quan brilla el sol. No puc evitar la pluja ni la calor, però no hi ha perquè mullar-se o cremar-se.

Al país del núvol blanc
Sarah Lark


Bilbao també és una d’aquells viatges per a no oblidar. Tres maletes plenes d’il·lusions, una d’elles també de dubtes i pors, però les altres van aconseguir que fos una setmana meravellosa, perfecta!


 Catedral de Santiago

Museu Guggenheim

Pont Vizcaya, transbordador de Portugalete a Las Arenas


D’aquell estiu també me’n vaig endur el gelat d’stratiacella i el gelat de tiramisú, dues grans troballes, i com que en comença la temporada, avui us porto aquest que vaig trobar al blog Goumenderies, un blog preciós que us recomano que visiteu, té una receptes fantàstiques i unes fotos que fan caure de cul. Igual que aquest gelat, boníssim, amb un gust realment sorprenent que recorda a llet condensada.


INGREDIENTS
350 ml. de llet
50 grs. de llet en pols
200 grs. de nata
50 grs. de xocolata negra
100 grs. de sucre

ELABORACIÓ
Bullirem la llet líquida, la llet en pols i el sucre. Quan aquesta barreja arrenqui el bull la retirarem del foc i la colarem. Deixar-ho refredar completament. Un cop ben freda la barreja anterior hi afegirem la nata i començarem el procés de gelar.
Pels que no teniu geladora, com jo, us recordo tot el procés de com fer gelat manualment.
Col·loqueu la barreja anterior en una safata metàl·lica (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i ho posarem al  congelador uns 45 o 60 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. La precaució de batre’l a mig gelar fa que el gelat no cristal·litzi. Aquesta operació de treballar la barreja amb la forquilla o un batedor a mig gelar l’hem de repetir tres o quatre vegades més, i ja veureu com cada vegada la barreja estarà més gelada i us costarà més batre.
Quan la barreja ja comenci a agafar una textura més cremosa, abans no s’acabi de gelar del tot,  fondrem la xocolata al bany maria i l’abocarem molt a poc a poc sobre el gelat, sense deixar de remenar. Amb el contacte de la xocolata amb gelat aquesta quedarà presa i formarà els tìpics trossets de xocolata que té el gelat de stratiacella.

8.5.12

ZAZ {una recomenació musical contra la melangia}

El passat 2 de maig vaig fer 40 anys. Encara no hi ha hagut ni pastís ni celebració {ni tampoc ser si n’hi haurà}, però aquell dai em van despertar dos petons enormes, i això és el que em fa realment feliç! {el pastís segurament apareixerà, tot és qüestió que a la que escriu li’n vingui ganes de posar-s’hi;-)}.

Sóc una persona senzilla, que viu en un pis senzill {a vegades també una mica un desastre!} i acostumo a emplenar la meva vida de coses senzilles, d’aquelles que m’emocionen des del primer moment, que em fan viure intensament cada hora, cada minut, cada segon... i celebrar els aniversaris m’agrada especialment. Però aquest aniversari ha passat..., bé, ha passat i prou {sembla que quan fas un número tan rodó tot ha de ser més especial}. Però els misteris de la vida sempre et sorprenen, i quan et sembla que tot plegat ha de passar sense pena ni glòria, un any més i prou, la vida et torna a sorprendre i sembla que tots els astres estiguin al teu favor perquè els somnis també truquin a casa teva. El mes de juny ens n’anem a PARÍIIIIIS!!!

No us podeu ni imaginar lo emocionada que estic, en Marc i en Guillem ja han  dibuixat la Tour Eiffel al calendari i ja conten els dies, les hores i els minuts que falten per marxar!!!

I per anar fent boca, avui us porto aquesta joia del país veí que vaig descobrir al blog Tea on the moon, una altra joia molt recomanable. Una veu fantàstica, no us quedareu indiferents, enganxa de debò!


Dels 5 als 11 anys estudia solfeig, violí, piano, guitarra i cant coral al conservatori de la seva ciutat natal, Tours. Als 15 assisteix a classes de cant, i als 20, gràcies a una beca local, pot matricular-se en el CIAM de Burdeos  (Centre per a la informació i les activitats musicals).
Cantant del grup de blues Fifty Fingers, membre d’un quintet de jazz, una de les quatre veus de Izar-Adatz, conjunt basc format per setze integrants amb els quals està de gira durant dos anys cantant per festes majors de pobles i petites ciutats, guanyadora de la tercera edició de  Génération Réservoir, contesta a l’anunci classificat del grup Don Diego buscant cantant i Isabelle Geoffroy és converteix en ZAZ.
L’any 2006 decideix marxar a París i, juntament amb els seus amics Germain i Mister T, comença a actuar en petits locals i en els carrers de Montmartre. El 2007 contesta a un nou anunci, aquest de Kerredine Soltani, qui produeix el seu primer disc i compon alguns dels seus temes. Aquest surt al mercat el mes de maig de 2010 i es converteix número 1 en vendes físiques durant tres setmanes consecutives amb més de 150.000 exemplars venuts (un disc de platí i un d’or) i número 3 en vendes digitals.

Us deixo dues de les seves cançons, Je veux i Le long de la route. Desitjo que en gaudiu!



No ser si es pot està més contentaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! :-))

6.5.12

Cookies {pels amics}

Aquesta recepta de cookies la tenia a la carpeta de pendents des de que la Judith de El món de Juju la va publicar, i  finalment va arribar el moment que havien d’aparèixer a la meva cuina, anava a veure uns amics molt especials i tenia ganes de porta’ls-hi un regal molt especial. Aquestes galetes us garanteixo que han sigut el regal perfecte. Boníssimes!

En Quim i la Nuri són uns amics molt especials. Ens veiem poc, bé, de fet em sembla que feia dos anys que no passàvem una estona junts, cadascú va transitant per la vida amb les seves històries i el temps passa de pressa i llavors acostumen a passar aquestes coses. No fa massa la Nuri em va trucar per una cosa que ara no ve al cas i li vaig dir que un dia pujaria a veure’ls, aviat, no volia deixar passar més temps.

Va sr un dia molt bonic, feia un sol esplèndid, vam fer una gran passejada amb la Neus, la seva filla, una nena super alegre i desperta com s’ha vist mai, vam berenar, la Nuri va fer un bescuit marbre boníssim, vam xerrar molt i la Neus em va fer un dibuix preciós d’una fada de color lila (la va pintar del meu color preferit, un dels temes de conversa durant la passejada! Moltes gràcies Neus, ja ho dic jo que ets molt espavilada! ;-)


INGREDIENTS
200 grs de farina integral
200 grs de farina de rebosteria (jo com que no tenia en aquell moment farina integral vaig utilitzar-ne només de rebosteria, 400 grs)
160 grs de mantega
85 grs de sucre morè
85 grs de sucre normal
100 grs de perletes de xocolata
100 grs de nous
1 culleradeta de llevat
1 culleradeta de bicarbonat (jo no vaig utilitzar bicarbonat, tampoc en tenia, hi vaig posar dues culleradetes de llevat i també van sortir bé)
½  culleradeta de sal
1 culleradeta de canyella
2 ous
un rajolí d’anís
un rajolí de llet
 
ELABORACIÓ
Treballem la mantega fins aconseguir-ne textura pomada, o bé a temperatura ambient amb una forquilla o bé posant-la al microones durant 30 segons a 800W. Tot seguit hi incoporem els sucres, ho barregem, i a continuació els ous d’un en un. Un cop tot estigui ben integrat afegir les farines, la sal, la canyella i el llevat. Aquí la barreja em va costar una mica de fer, doncs queda una massa molt espessa i enganxosa. Finalment hi afegim un rajolí d’anís i un rajolí de llet i ho tornem a remenar. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, les bolegem, les col.loquem sobre una safata de forn forrada amb paper sulfuritzat i untada amb mantega i les aixafem amb el palmell de la mà. Aquesta ha sigut la única manera que he aconseguit donar forma a les galetes, doncs la massa de bon principi era molt enganxosa, però a mesura que anava bolejant i enfornant la massa cada cop ho era menys. Finalment les decorem amb les nous esmicolades i les perles de xocolata. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 15 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient.