Pollastre farcit + {l’Home dels nassos}

No se había vuelto a casar, porqué tal como había dicho, no le apetecía la vida matrimonial. Y no lo decía simplemente por disimular el poco éxito que tenia con el sexo masculino. En verdad, había detestado la vida conjugal; se alegró de veras al poder recobrar la libertad y la tranquilidad, y la aversión a la idea de un nuevo matrimonio le duro largo tiempo. Pero con los años, se borró ese sentimiento hasta el punto de que no hubiera vacilado en probar suerte de nuevo, de presentarse alguien pidiéndola en matrimonio. A fuerza de esperar, se impacientó y descorazonó y con el tiempo decidió no continuar viviendo de falses il·lusiones y aceptar la vida tal com era. Y puesto que a un ser humano les es necesario tenir algo en que volcar sus esperanzar, algo que le dé a la vida un valor aunque sea ilusorio y tonto, así halló lo perdido. Por suerte, no fueron aficiones para perder a una mujer sola como ella, pues se apasionó por el cafè, los cigarrilos y por atesorar billetes de banco nuevos.

El callejón de los milagros

Naguib Mahfuz

D’aquí uns dies la mainada correrà pels carrers de pobles i ciutats cercant l’Home dels nassos, un personatge estrafolari amb tants nassos com dies té l’any. És un personatge mitològic català que només se’l pot veure el dia 31 de desembre de cada any, i segons Joan Amades sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el veies mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’esperava que tingués per tot el cos, ja que no li cabien tots a la cara, i als pobles petits es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda. Sigui com sigui, un any més seguirem la tradició i sortirem tots al carrer, petits i grans, a buscar l’Home dels nassos.

El pollastre farcit és un plat de festa que podríem fer en qualsevol dels dies assenyalats que encara hem de tatxa del calendari nadalenc, Cap d’any i Reis. Nosaltres en vam menjar la Nit de Nadal i ens va agradar molt.

INGREDIENTS

1 pollastre de 2 quilos

50 grs de salsitxes

50 grs de carn de porc

100 grs de prunes seques

50 grs d’orellanes

50 grs de pinyons

1 poma reineta

1 copeta de vi ranci

1 copeta de brandi

Canyella

Nou moscada

Llard de porc

Sal

Pebre

ELABORACIÓ

Sofregiu la carn de porc i les salsitxes en una cassola amb oli. Quan estiguin ben rosses, incorporeu-hi el vi ranci i deixeu-ho reduir una mica. Tot seguit, aparteu la cassola del foc i afegiu-hi les prunes, els pinyons, les orellanes, la poma pelada i tallada a trossos, la canyella, la nou moscada, la sal i el pebre, i remeneu-ho. Si voleu, al comprar el pollastre, podeu demanar a la carnisseria que us obrin el pollastre per darrera i en treguin la carcanada deixant només les ales i les cuixes. Salpebreu el pollastre per dins i farciu-lo. Després cosiu-lo perquè no s’escapi el farcit i lligueu-li les cuixes i les a les per donar-li forma. Tot seguit unteu el fons d’una safata amb llard, poseu-hi el pollastre a sobre i cobriu-lo amb més llard. Deixeu-lo coure al forn a 190 graus durant 30 minuts. Després afegiu-hi el brandi i una mica d’aigua, doneu-li la volta al pollastre i deixeu-lo coure a 140 graus durant 60 minuts més. I ja per acabar decanteu la salsa per extreure’n el greix. Quan serviu el pollastre ja tallat al plat salsageu-lo amb el suc restant de la cocció.

Font: Carme Ruscalleda