Contigo pan y cebolla*

Ja tornem a ser final de mes i novament arriba el nou repte del blog Film&Food, aquesta vegada sota l’argument de la pel·lícula Bon appétit. La pel·lícula no l’he vist però no puc deixar de veure-la, el que n’he llegit a l’entrada del repte m’ha agradat molt i crec que promet.

"puedes tener la receta de tu vida perfectamente diseñada con todos los ingredientes; un proyecto en común con tu pareja, un trabajo estable y que te gusta, unos sueños por cumplir, la admiración y el orgullo de tu familia y amigos. Pero un día, alguien se cruza en tu vida y todo lo que estaba perfectamente ordenado se tambalea."

Aquesta vegada hem de preparar un plat, dolç o salat, amb els ingredients que elles ens proposen, perquè en la vida un s’ha d’organitzar amb els ingredients que li toquen, i per més que ens sembli que amb pocs recursos no puguis tirar endavant al final un se’n surt, perquè com diuen, Diós aprieta pero no ahoga!

Tot just aquesta setmana he fet el plat, hi he estat rumiant molts de dies què podia fer, però al final he trobar la recepta perfecta, amb molt pocs ingredients. Aquí us poso la recepta amb les quantitats que hi han en el llibre Cuinar és senzill (per a 4 persones), però en el meu cas l'he fet amb els ingredients que ens proposava al repte.

INGREDIENTS

150 grs de farina

125 grs de margarina o mantega

4 cebes mitjanes

¼ de litre de llet

2 ous

ELABORACIÓ

Feu una pasta trencada amb la farina, 75 grs de margarina, 3 cullerades d’aigua i un pessic de sal de la següent manera:

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer, en aquest cas uns 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.

Consells:

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Un cop passats els 8 minuts ho treurem del forn i la farcirem amb la següent preparació: talleu la ceba a rodanxes fines i ofegueu-la amb un xic d’oli i margarina, sense que es dauri. Un cop freda s’escampa per sobre la tarta i es cobreix amb la següent crema:

Bateu els ous amb sal, pebre i nou moscada –batre’ls tan sols una mica-, aboqueu-hi la llet calenta i barregeu-ho bé amb un batedor, tireu-ho sobre la tarta i coeu-ho a forn regular uns 20-25 minuts. Deixeu que es refredi una mica abans de treure-la del motlle. Es serveix, també, un xic calenta.

^*Expresión con que ponderan su desinterés los enamorados y que se utiliza a modo de promesa de mantenerse juntos más allá de las dificultades por venir. Proviene del antiguo Egipto, donde el alimento de los pobres consistía, precisamente, en pan y cebolla.

Obtenido de «http://es.wiktionary.org/wiki/contigo,_pan_y_cebolla»

Albergínies farcides

Aquest plat no l’havia fet ni tastat mai, sembla estrany perquè és tot un clàssic però és ben cert, ja que l’albergínia és una hortalissa que mai m’ha fet el pes, fins hi tot quan faig samfaina no n’hi acostumo a posar perquè no m’hi agrada gaire. Doncs a partir d’ara no puc dir el mateix, tot i que he de dir que el gust d’albergínia no es nota pas gaire, o sigui que és un plat ideal per tots aquells nens i nenes que tenen un pànic especial a segons quines verdures i hortalisses, que només veure-les al plat ja fugen ;-) .

INGREDIENTS

2 cebes mitjanes

1 pebrot verd

4 tomàquets madurs

3 albergínies

250 grs de carn picada de pollastre

250 grs de carn picada de llom de porc

1 cullerada de farina

1 tassa de café d’aigua

ELABORACIÓ

Primer de tot partirem les albergínies per la meitat, les posarem sobre una plata i les empolsarem amb una mica de sal perquè treguin l’aigua durant mitja hora. Passada la mitja hora les col·locarem sobre una safata de forn amb un rajolí d’oli i les courem fins que la polpa sigui tendre. Tot seguit les buidarem i en reservarem la polpa. Aneu en molt de compte de no trencar-les quan les buideu perquè ens serviran de recipient pel farcit.

Mentrestant tallarem les cebes i el pebrot verd ben petit i ho sofregirem fins que comenci a agafar color. Tot seguit hi afegirem els tomàquets, prèviament escaldats i pelats, tallats a trossos petits. Ho salarem i hi afegirem mitja culleradeta de sucre si els tomàquets són molt àcids. Quan el tomàquet sigui lluent hi afegirem  les dues carns picades, prèviament salades, ho courem a foc mig i quan veiem la carn cuita hi afegirem la polpa de les albergínies. Hi donarem uns tomps, hi afegirem la cullerada de farina, ho integrarem tot i hi afegirem la tasseta d’aigua. Remenar continuament fins que veiem que tingui un aspecte melós, uns segons.

Un cop el farcit estigui llest n’omplirem les albergínies, hi escamparem formatge ratllat per sobre i ho gratinarem al forn. Si ho preferiu també ho podem cobrir amb una salsa beixamel.

Cookies de xocolata amb nous i ametlles

La setmana passada va ser una setmana plena d’extres i vaig arribar a divendres amb les forces sota mínims, per això quan en Pere i la Lourdes em van convidar a sopar el dissabte em vaig alegrar molt, estar en bona companyina sempre et carrega les piles. Com que sempre m’agrada sorprendre als amics amb algunes postres, de seguida vaig recorrer a la carpeta de pendents i em vaig decidir a fer aquestes cookies de xocolata amb nous i ametlles, que vinguent d’en David Lienas i del blog La cuina de casa l’èxit estava assegurat. També em vaig decidir a fer les galetes de festucs, però com que de cookies en van sortir moltes i ja estava prou cansada ho vaig deixar per una altra ocasió, que no serà gaire tard perquè havia comprat tots els ingredients.

INGREDIENTS

115 grs de mantega pomada

100 grs de sucre

115 grs de sucre morè

2 ous

vainilla en pols

115 grs d’ametlles mòltes

210 grs de farina

20 grs de llevat químic

175 grs de perles de xocolata

85 grs de nous pelades i picades

un pessic de sal

ELABORACIÓ

Barrejarem la mantega amb els dos sucres, i hi afegirem els dos ous i la vainilla. Ho mesclarem bé.

A part, barrejarem la farina, l’ametlla mòlta, el llevat químic i la sal.

Mesclarem les dues barreges, cullerada a cullerada, fins que quedi una massa homogènia. Hi afegirem les perles de xocolata i les nous i ho mesclarem de nou, que quedin els dos ingredients ben repartits.

Sobre una safata amb paper de forn, prèviament untat amb una mica de mantega, anirem disposant cullerades de la massa, que aixefarem per dona’ls-hi forma de galetes.

Coure al forn a 180º durant 7-8 minuts fins que es vegin daurades.

Fundació Mona i magdalenes d'Aragó

Avui us voldria parlar de Mona, una Fundació creada l’any 2000 per Olga Feliu, Amparo Barba i Manel Maraña per a la protecció dels primats, i del seu centre de recuperació de primats a Riudellots de la Selva (Gironès), que serveix de llar a primats provinents del tràfic il·legal, utilitzats en circs ambulants, zoos, anuncis, shows televisius i altres atraccions.

La mare d’una amiga d’en Marc, que n’havia sentit a parlar, ens va proposar anar-hi a fer una visita aprofitant que no fa gaires bons dies per anar a la platja, i així fer alguna cosa quelcom diferent amb els nens. Em va semblar una bona ideia i així que vam trucar-hi  i el diumenge passat a la tarda ens van convidar a fer una visita guiada de prop de més d’una hora que ens va agradar molt i molts a tots. La veritat és que jo no n’havia sentit a parlar mai, tot i que està a encara no mitja hora de casa!, i no sabia massa bé quin tipus d’instal·lació hi trobaríem. No es tracta d’un zoo, és el primer que et diuen quan arribes, i realment crec que està molt lluny d’assemblar-s’hi, sinó que s’intenta millorar, dins el possible, la qualitat de vida tots aquests animals. Us recomano que hi feu una visita, us agradarà molt, i visiteu la seva pàgina web si voleu saber-ne més del que s’hi fa i com poder concertar una visita.

I com que no pot haver-hi excursió sense un bon berenar, vaig fer aquestes magdalenes de la Montserrat Seguí per menjar-les entre tots i acabar de passar una tarda molt agradable amb molt bona companyia.

INGREDIENTS

2 ous (no pas massa grossos).

125 cc d’oli.

150 cc de llet.

225 g de farina.

2 culleradetes rases de llevat en pols, o sobres de gasosa.

1 pell de llimona

180 g de sucre

motlles de paper

ELABORACIÓ

Poseu a foc suau un cassó l’oli (millor que sigui de llavor), amb la pell de llimona, fins que noteu la pell una mica cuita. Traieu-ho del foc i deixeu-ho refredar del tot. Després afegiu-hi el sucre, remeneu-ho bé, i a continuació poseu-hi els rovells d’ou; aboqueu-hi la llet i després tireu-hi la farina, barrejada amb el llevat en pols o bé els sobres de gasosa, i, finalment, les clares a punt de marenga.

Ompliu els motlles de paper, tireu-hi sucre pel damunt i col·loqueu-ho en una plata d’alumini (segons com fos la plata, es cremarien de sota); coeu-ho al forn, a temperatura regular, durant uns 15 minuts.

Gaspatxo

Des del primer dia he trobat Memòries d’una cuinera un blog entrenyable, suposo pels relats de cadascuna de les propostes mensuals, per com estan escrits, pel que ens expliquen, i perquè vulguis o no també ens desperten records de la nostra memòria.

Per mi gaspatxo vol dir Granada. Van ser les meves primeres vacances, després del viatge de final de curs de 8è d’EGB a Madrid, tenia 16 anys i hi vaig anar amb el meu germà i la meva cunyada. Va ser un viatge molt especial, ple de bons moments, un dels records que no voldria oblidar mai.

Al cap de poc temps em va caure a les mans aquesta recepta, no recordo de quina revista era però encara en conservo el retall, i tot i que n’he fet poques vegades, a casa no els hi ha agradat mai el gaspatxo, d’aquí el fet de no haver-lo tastat mai fins llavors, l’he trobat sempre boníssima, per això m’agradaria compartir-la amb tots vosaltres i que en gaudiu de debó.

Per Jaime Campmany

Echense al lebrillo:

Dos kilos de tomates de Almería, pequeños y bastante maduros, a ser posible de los de pera, muy bien despellejados, com por lengua de comadre.

Dos pimientos verdes, grandes, inexcusablemente murcianos, despojados de rabo y binzas.

Un par de cogollos de cebollas medianas, lavados y sin pelo, y otro par de pepinos breves, mutilados, o sea, desculados sin piedad.

Si pasan rábanos, se añaden rábanos, no más de tres, con piel y con un pomito de rabo.

El ajo, que no falte, un diente al menos, o la pareja, si es que no importa mucho al comensal que luego se le vaya el ajo en salvas.

Miga de pan de pueblo, bañada primero y escurrida después, lo que quepa en el hueco de la mano, como un seno de doncella.

Aceite de oliva, vinagre de Jerez, sal de Torrevieja o de donde se encuentre, todo ello a discreción, más un polvo de pimienta blanca y otro de pimienta roja, sólo por repetir, y aunque no importe mucho, algún comino.

Se maja todo, con terca mano de majagranzas, o se le encarga el destrozo a la trituradora. Para suavizar-lo, huevo, naturalmente crudo, y para aclararlo, agua. Sírvase muy frío, y la guarnición es lo de menos. Lo que se quiera.

Gelat de cafè

Ja ha arribat una nova recepte del 15 i aquest mes, tot i que uns dies tard, puc participar-hi.

No sóc gaire cafetera però acostumu a no sortir de casa sense haver prés un cafè amb llet descafeïnat molt llarg de llet, per això vaig pensar que el gelat de cafè em podria agradar prou. He agafar al recepta de gelat de vainilla de la Montserrat Seguí, que és la base que acostumu a utilitzar per a molts altres gelats, i he substituït 100 ml de llet per 100 ml de cafè fort, i vet aquí el resultat. Boníssim!

INGREDIENTS
4 rovells d’ou
150 grs de sucre
400 ml de llet

100 ml de cafè fort
Una barreta de vainilla

ELABORACIÓ
Prepareu una crema anglesa, treballant els rovells d’ou amb el sucre, fins que la pasta blanquegi. Aboqueu-hi la llet i el café bullent, perfumat amb la vainilla, remenant enèrgicament; poseu-la al foc, sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull, però no la deixeu bullir, és a dir, enretireu-la tot seguit i continueu remenant, encara, uns quants segons més, fora del foc. Deixeu-la refredar; mentrestant, aneu-la remenant de tant en tant (és molt millor deixar-la tota la nit a la nevera, així la crema agafa consistència i el gelat queda més bé). Després col·loqueu-la a la geladora o en una o dues safates metlàl·liques (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i cap al congelador uns 45 o 60 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. La precaució de batre’l a mig gelar fa que el gelat no cristal·litzi. Jo aquesta operació de treballar la crema amb la forquilla o un batedor a mig gelar l’he repetit dues vegades més, i tot i així es notaven els cristalls. En aquest punt, si es vol, s’hi pot barrejar nata, sobretot en els de crema, ja que d’aquesta manera queden més suaus i esponjosos. Es torna a col·locar una altra vegada en el congelador, fins al moment de servir-lo. Normalment triga unes dues hores a estar a punt.

Club de bruixes galetaires

Quan et trobes malament moltes vegades no tens la capacitat de saber gaudir de les coses bones que et passen i, tot i que te n’alegres, ho deixes aparcat, suposo perquè allò  necessita un millor moment per assaborir-ne al màxim, com la millor de les receptes.

Fa dies que tinc un sobre damunt el xinfonier de l’habitació, no ser, les coses més meves sempre acaben en aquest lloc, i el vaig rebre d’una nova iniciativa de les inigualables noies de My Lovely Food, l’Íngrid, i de Le fabuleux destin du chocolat..., l’Alba (sou genials!, no me’n cansaré mai de dir-ho).

Després de llegir el llibre Recetas i confidencias aquestes xicotes han decidit formar un Club de bruixes galetaires, una trobada de ‘bruixes’ que elles mateixes han escollit per proximitat o afinitat, on cadascuna haurà de portar tantes dotzenes de galetes com assistents a la reunió, i vet aquí la meva alegria... n’estic CONVIDADA!!! La veritat és que m’ha fet molta il·lusió, només s’ha de veure com han preparat tot el que hem rebut a casa, amb un retall de roba inclòs per a les nostres fotografies de galetes, encara que jo ja  l’he estrenat per a aquests pastissets de poma, no podia esperar!

No sóc persona amb un cercle social massa ampli, tot i que els meus amics sempre em diuen que he d’ampliar horitzons jo m’hi resisteixo, però intentaré fer l’impossible per poder venir, estic molt contenta que hagiu pensat amb mi. Moltes i moltes gràcies!

I aquí us deixo la recepta d’aquest pastíssets de poma engrunats que vaig fer amb una mica de pasta trencada dolça que tenia al congelador feia un parell de mesos. Primer els volia fer d’uns prèssecs no gaire catòlics que tenia a la nevera però no eren gens bons, o sigui que va acabar guanyant la poma, com sempre, i ja en van tres de seguides! També podeu trobar-ne la recepta aquí en un altre format més gran.

INGREDIENTS

300 grs de farina
2 culleradetes de llevat en pols
140 grs de margarina o mantega
1 ou
125 grs de sucre
Vainilla en pols
2 pomes grosses
1 llimona
50 grs de nous
50 grs de panses de Corint

ELABORACIÓ
Poseu la farina formant una corona damunt el taulell; al mig poseu-hi la mantega, l’ou sencer, 100 grs de sucre i la vainilla en pols (un quart de culleradeta): treballeu-ho primer amb la forquilla i després seguiu amb les mans, fins que estigui tot unit (queda una mica consistent). Separeu-ne una quarta part.
L’altra part, estireu-la amb el corró i col·loqueu-la en un motlle rodó o quadrat d’uns 22 cm, untat, deixant-la com una capsa; ratlleu-hi a dins directament una poma, i escampeu-hi per sobre les raspadures de la meitat de la llimona i la meitat de les nous, tallades a trossos petits. També podeu posar-hi 50 grs de panses de Corint; escampeu-hi ½ cullerada de sucre; aleshores ratlleu-hi l’altra poma, l’altra mitja llimona, poseu-hi les nous que queden i mitja cullerada més de sucre. Tot seguit aneu esmicolant la quarta part de pasta que heu separat abans, escampeu aquestes engrunes per damunt de tot el pastís.
Coeu-lo la forn, a temperatura regular, aproximadament una hora. Quan ja sigui fred emposimeu-lo amb sucre de llustre.

Coca de poma

No cal que us digui que he estat un temps desconectada del meu blog i, sobretot, dels vostres blogs. Primer va ser l’apretada agenda del final de curs dels nens i després una petita contractura que m’ha tingut més d’un mes de baixa. Ara ja tot ha passat i ja estem en ple estiu, gaudint molt més de l’aire lliure, platja, piscina i passejades amb bicicleta, tot i que encara estic més blanca que un got de llet.

Bé, doncs com que tinc moltes receptes que vull fer i moltes entrades vostres de les que m’he de posar el dia, aquí us deixo aquesta recepta de les cuineres de Sils que vaig fer no fa gaires dies per berenar. No cal que us digui que m’encanten les postres de poma, no? Doncs aquesta és excel·lent! Ràpid i bo!

INGREDIENTS

2 iogurts de llimona

6 ous

6 iogurts de farina

3 iogurts de sucre

mig iogurt d’oli

2 sobres de llevat

3 o 4 pomes tallades a làmines primes

mantega

anís

ELABORACIÓ

Encenem el forn per aconseguir una temperatura de 180º aproximadament.

En un bol posem els iogurts, el sucre i els rovells d’ou i ho barregem tot plegat. A part, muntem les clares dels ous i quan estiguin ben muntades les afegim a la barreja anterior, juntament amb l’oli. Anem incorporant a la barreja, de mica en mica, la farina barrejada amb el llevat fins que tot plegat ens quedi ben batut.

Agafem una plata per anar al forn i la untem amb mantega, hi posem la pasta preparada i per sobre hi anem col·locant les làmines de poma, l’una la costat de l’altra fent files.

Si la temperatura del forn ja és l’adequada, ja  podem posar la plata al forn.

La massa ha d’anar augmentant de volum i, quan ja no creixi, hi posem per sobre el sucre i ho ruixem amb unes gotes d’anís.

Abaixem la temperatura del forn i esperem que s’acabi de coure.

Si punxant la coca amb un escuradent surt sec, vol dir que ja és cuita. Si de sobre no ha agafat un color daurat, la podem enrossir amb el grill.