Pels
voltants del mes de novembre de l’any passat trobo un bloc que parla de la
cuina nord-americana d’una manera especial, i entre recepta i recepta hi
descobreixo Chicago, la ciutat que fa 18 anys em va obrir ls seves portes per
regalar-me un munt de bons moments, records d’aquells que no s’obliden mai
malgrat el temps i circumstàncies.
Chicago no
és una destinació turística de primer ordre, hi vam caure del cel perquè hi vivien uns amics {jo pensava, -i què carai hi veurem a Chicago?}.
Doncs Chicago és llac Michigan, un dels cinc grans llacs d’Amèrica del Nord, Chicago
és Sears Tower, l’edifici més alt d’Estats Units i cinquè de tot el món (442 m),
Chicago és Parc del Mil·lenni, amb l’el·líptica d’acer inoxidable Clound Gate d’Anish Kapoor, que reflexa vistes d’ull de peix del perfil de la
ciutat {l’any 1994 encara no hi era}. I també Art Institute of Chicago, tot un
símbol de la ciutat, Grant Park, Planetario Adler, Field Museum, amb l’exemplar
de Tiranosaurus Rex més complet trobat mai de 65 milions d’anys d’antiguitat...
Chicago és tot això i molt més. Per mi, un viatge de nuvis ple de molts bons
records!
La meva
recepta viatgera per a l’edició d’enguany, que s’organitza des del bloc El Taller de Cuina, és aquest cheesecake del bloc April’s Kitch, que m’ha permès
fer aquest viatge de retorn gràcies a ls llargues converses que mantenim
quasi a diari des de llavors {la ciutat i la cuina ens ha unit}. Gràcies Abril!
Es creu que
l’origen del pastís de formatge és grec, ja que formava part del menjar dels
atletes que participaren en els primers jocs olímpics de la història, l’any 776
a.C. Després de la conquesta romana de Grècia aquest es va difondre per tot
Europa, malgrat que la fabricació de formatge es remunta a 2000 a.C., ja que
s’han trobat motlles de formatge que daten d’aquest període.
La
popularitat del pastís de formatge americà ve de l’any 1872, quan un formatger
nord -americà, intentant copiar el formatge d’origen francès neufchâtel, va
acabar creant un formatge cremós que amb el temps acabaria sent el famós
formatge philadelphia, tan utilitzat per fer el cheesecake.
INGREDIENTS
Per la pasta trencada:
150
grs. de farina
15
grs. de mantega o margarina
1
cullerada d’aigua
50
grs. de sucre
1
pols de sal
Pel farcit:
220 grs de formatge mascarpone
80 grs de sucre
1 culleradeta de vainilla
ensucrada
3 ous
Pell de llimona ratllada
ELABORACIÓ
Primer de tot
farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta
trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O
sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o
una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió.
Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els
ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no
s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda
humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la
funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la
tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament
enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la
pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per
enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè
és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al
moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop
ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer
aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més
difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en
el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de
pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua,
perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos
semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o
més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç
s’ajunti fàcilment.
A
continuació, per fer el farcit, mesclar el formatge amb el sucre. Tot seguit hi
afegim la vainilla, la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el
següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho
excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet
de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense
remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.
Emplenar la
base amb el farcit i enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.
Desitjo que
us hagi agradat!
