28.4.12

Cheesecake + {Chicago 1994}


Pels voltants del mes de novembre de l’any passat trobo un bloc que parla de la cuina nord-americana d’una manera especial, i entre recepta i recepta hi descobreixo Chicago, la ciutat que fa 18 anys em va obrir ls seves portes per regalar-me un munt de bons moments, records d’aquells que no s’obliden mai malgrat el temps i circumstàncies.



Chicago no és una destinació turística de primer ordre, hi vam caure del cel  perquè hi vivien uns amics {jo pensava, -i què carai hi veurem a Chicago?}. Doncs Chicago és llac Michigan, un dels cinc grans llacs d’Amèrica del Nord, Chicago és Sears Tower, l’edifici més alt d’Estats Units i cinquè de tot el món (442 m), Chicago és Parc del Mil·lenni, amb l’el·líptica d’acer inoxidable Clound Gate d’Anish Kapoor, que reflexa vistes d’ull de peix del perfil de la ciutat {l’any 1994 encara no hi era}. I també Art Institute of Chicago, tot un símbol de la ciutat, Grant Park, Planetario Adler, Field Museum, amb l’exemplar de Tiranosaurus Rex més complet trobat mai de 65 milions d’anys d’antiguitat... Chicago és tot això i molt més. Per mi, un viatge de nuvis ple de molts bons records!




La meva recepta viatgera per a l’edició d’enguany, que s’organitza des del bloc El Taller de Cuina, és aquest cheesecake del bloc April’s Kitch, que m’ha permès fer aquest viatge de retorn gràcies a ls llargues converses que mantenim quasi a diari des de llavors {la ciutat i la cuina ens ha unit}. Gràcies Abril!


Es creu que l’origen del pastís de formatge és grec, ja que formava part del menjar dels atletes que participaren en els primers jocs olímpics de la història, l’any 776 a.C. Després de la conquesta romana de Grècia aquest es va difondre per tot Europa, malgrat que la fabricació de formatge es remunta a 2000 a.C., ja que s’han trobat motlles de formatge que daten d’aquest període.
La popularitat del pastís de formatge americà ve de l’any 1872, quan un formatger nord -americà, intentant copiar el formatge d’origen francès neufchâtel, va acabar creant un formatge cremós que amb el temps acabaria sent el famós formatge philadelphia, tan utilitzat per fer el cheesecake.


INGREDIENTS

Per la pasta trencada:
150 grs. de farina
15 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Pel farcit:
220 grs de formatge mascarpone
80 grs de sucre
1 culleradeta de vainilla ensucrada
3 ous
Pell de llimona ratllada

ELABORACIÓ
Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió.
Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el formatge amb el sucre. Tot seguit hi afegim la vainilla, la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.

Emplenar la base amb el farcit i enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.




Desitjo que us hagi agradat!

27.4.12

Fruits & cakes {delícies no comestibles}

Avui us vull mostrar què vaig trobar per casualitat en una merceria de La Bisbal d’Empordà tot comprant retalls de roba, aquests deliciosos pastissets que fa la Núria! Oi que són bonics?
Si voleu podeu visitar el seu blog Fruits & cakes, on hi trobareu diverses activitats, com un casal pels més menuts de la casa per aquest estiu (a partir de 7 anys).
Continua així, Núria, que ho fas molt bé!



Feliç cap de setmana!

23.4.12

Una pasión vintage {Isabel Wolff}

‘La ropa posee un poder extraño pero no todo el mundo sabe apreciarlo.
Hay personas que cuando entran en una tienda solo ven hilos, botones y lazos, dispuestos más o menos elegantemente, en forma de pantalón o camisa. Pero desengañémonos, la ropa o, mejor dicho, la ropa Vintage, es mucho más que eso. Los vestidos del pasado hablan de la vida de los otros, de aquellos que amaron y sufrieron cuando nuestras madres ni siquiera eran hijas. Las faldas, los cancanes, las blusas y los bolsos abrigaron los sueños de otras mujeres y, de algún modo, nos enseñan a perseguir los nuestros.
Así es como piensa Phoebe, que acaba de montar su propia tienda Vintage en Blackheath, el corazón de Londres. La gente le ha dicho que está loca. ¿Cómo se ha atrevido a abrir su propio negocio con la crisis actual? Pero la ropa es su pasión. Ha trabajado duro, ha elegido las prendas adecuadas. Esta tarde es la inauguración oficial, el comienzo de una gran aventura. Phoebe todavía ignora que esas prendas del pasado le cambiarán la vida’

Una pasión vintage
Isabel Wolff


Feia temps que volia fer una entrada així i avui, diada de Sant Jordi, n'és el dia ideal.

Últimament devoro llibres a una velocitat vertiginosa, deu ser al meu tarannà sol·litari dels últims temps. Cada dia em regalo com a mínim mitja hora de lectura abans d’anar a dormir, desconnecto totalment de tot, entro com un intrús en la vida de cadascun dels seus personatges, visc les seves històries per uns instants.

Em va agradar molt quan li vaig demanar a l’Abril el seu parer sobre el nou aspecte del blog i em va dir que tenia un aire molt literari, pels fragments de les meves lectures a cadascuna de les entrades. I en tinc unes quantes per comentar i recomenar.

Una pasión vintage el vaig llegir durant les darreres vacances d’estiu. És curiós, mentre recordava l’argument del llibre la memòria em va regalar moments viscuts durant el passat estiu. Trobo que és bonic tenir marcat el nostre camí amb fites, així en qualsevol moment hi podem tornar, recodar aquells moments especials, i igual que les pel·lícules i les cançons, els llibres també en són un bon recurs.

Argument:
Phoebe dóna un tomb a la seva vida renunciant al seu lloc de treball a la famosa casa de subhastes Sotherby’s, com encarregada de tot el procés de licitació en la subhasta de roba vintage,  i obre una botiga de roba vintage en un barri de Londres. De seguida corre la veu en el barri,  les dones a poc a poc es van apropant a la botiga, i al sortir de l’emprovador i mirar-se al mirall alguna cosa diferent descobreixen en si mateixes, la màgia de la roba vintage. Phoebe assisteix a subhastes, visita mercats per adquirir gènere per a la seva botiga, però també compra roba a persones particulars, com en el cas de Thérèse,  una àvia que vol vendre tota la seva fantàstica col·lecció de vestits, tota menys una peça, un abric blau de nena. Diferents històries es van entrellaçant les unes amb les altres al llarg del llibre, històries petites, entranyables, que van fer que des del primer moment m’enganxes a les seves pàgines.

Si us animeu desitjo que us agradi!

Feliç diada de Sant Jordi!

15.4.12

Arròs amb llet al forn {la recepta del 15}

Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer.

Miquel Martí i Pol


Diversos documents testimonien que fa més de 4000 anys que els xinesos ja es dedicaven al conreu de l’arròs. A poc a poc fou conegut a altres zones més càlides del planeta, començant per les regions monsòniques d’Àsia com la vall del Ganges, Indoxina i Japó, i esdevenint el segon cereal més important després del blat. Sembla que foren els àrabs qui introduïren l’arròs a la regió mediterrània. Nacions tan habitades com la Xina i la Índia basen fonamentalment la seva alimentació en aquest cereal, i es pot dir que quasi la meitat de la població mundial depèn d’aquest cereal.


Fa temps que tenia aquesta recepta del blog En Guete! guardada. Va ser amor a primera vista! un arròs amb llet cuit al forn em va temptar de seguida, i quan a La recepta del 15 ens van proposar fer un plat d’arròs de seguida ho vaig tenir clar, havia arribat el seu dia.

Kako ens proposa fer-lo amb sucre morè o panela. La Panela, molt utilitzada a l’amèrica llatina però també a la Índia i el Pakistan, té com a únic ingredient el suc de la canya de sucre, que es cou a altes temperatures fins a obtenir una melassa molt densa deshidratant-se i solidificant-se en blocs rectangulars que es tallen o en motlles de diferents formes. És considerat el sucre més pur, aportant vitamina A, algunes del grups B, C, D i E, calci, ferro, potassi, fòsfor, magnesi, coure, zinc i manganèsic. Té 5 vegades més de minerals que el sucre morè i 50 vegades més que el sucre blanc.


INGREDIENTS
65 grs d'arròs de gra rodó
200 ml d’aigua
3 ous
60 grs de sucre moré o panela
450 ml de llet
125 grs de nata
8 grs de sucre avainillat
1 branca de canyella
Canyella en pols

ELABORACIÓ
Posarem l’aigua al foc i quan arrenqui el bull hi afegirem l’arròs i la branca de canyella. Abaixarem el foc i ho deixarem coure durant uns 12 minuts, remenant de tan en tan perquè no s’enganxi, i vigilant que no quedi sense suc. Si fos necessari hi podem afegir una mica d’aigua calenta. Passats els 12 minuts ho retirem del foc i reservem.
En un bol batre els ous amb el sucre i afegir-hi la llet, la nata i el sucre avainillat . Mesclar-ho perquè quedi tot ben integrat, afegir l’arròs i abocar-ho a una flanera o flaneres individuals.
Coure al fons al bany maria uns 45 minuts a 160º.
Espolsant-hi canyella en pols per sobre és deliciós!
Veureu que l’arròs queda al fons de la flanera i a sobre que com si fos un flam.



Com diu Kako és un postre reinventat, però a casa ens ha agradat.

12.4.12

Mona 2012

Aquest és el tercer any que fem la Mona a casa, i enguany han demanar que sigui de gema. La història de les mones a casa nostra és força extravegant, igual que la nostra pròpia història, però els meus fills no han deixat mai de tenir ni tortell ni Mona de Pasqua. Del tortell se n’encarrega cada any la meva mare i de la Mona d’uns anys ençà jo.

El mateix dia que la vam fer vaig penjar-ne una foto al facebook, doncs no sabia quan tindria temps de preparar aquesta entrada i tenia ganes de compartir-la amb tots vosaltres. Llavors la Judith de El món de Juju em va dir que no deixes de participar en el concurs que havien organitzat l’Annie i la Catieu del blog Pastissets, i em va faltar temps per enviar-hi la foto. Si enguany heu fet Mona no deixeu de participar-hi, hi ha una convocatoria per a petits i una convocatoria per a grans! Teniu temps fins el dia 15 d’abril i només cal que envieu la foto de la vostra Mona a info@pastissets.cat.

INGREDIENTS
1 pa de pessic
75 ml d’almívar
300 grs de gema
500 grs de trufa

PA DE PESSIC

Ingredients:
6 ous
200 grs de
farina
200 grs de sucre
Ratlladura de llimona

Elaboració:
Separar els rovells de les clares i batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Tot seguit afegir la farina tamisada i la ratlladura de llimona a la mescla anterior i abocar-ho dins un motlle untat amb mantega i farinat i coure uns 25 minuts a 180º.

ALMÍBAR

Ingredients:
50 ml d’aigua
50 grs de sucre
Gotes de suc de llimona
Licor

Elaboració:
Posar l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona en un cassó i coure durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

GEMA

Ingredients:
215 grs d’ou
215 grs de sucre (el mateix pes en sucre que d’ou)
15 grs de Maizena
90 grs d’aigua

Elaboració:
Batre una mica els ous i barrejar-los amb l’aigua. Passar per un colador fi. Tot seguit barrejar el sucre amb la Maizena i unir les dues mescles i posar-ho en un cassó al foc remenant contínuament fins que s’espesseixi. Abocar sobre una plata ben grossa o sobre el marbre per tal que es refredi ràpidament. Tal i com us he dit, si es vol fer la gema un dia per l’altra guardar a la nevera tapat amb un film transparent que toqui la gema.

TRUFA

Ingredients:
80 grs de xocolata al 70%
400 grs de nata per muntar
40 grs de sucre

Elaboració:
Trossejar la xocolata. Escalfar la nata amb el sucre i barrejar fins que es dissolgui el sucre. Abocar la nata calenta sobre la xocolata trossejada i remenar bé fins que es fongui tota la xocolata. Deixar refredar a la nevera, millor d’un dia per l’altre. Muntar amb les varilles elèctriques com si fos nata muntada.

MUNTATGE DEL PASTÍS

Tallar el pa de pessic per la meitat. Mullar amb almívar el primer pis i escampar-hi la trufa per sobre. Cobrir amb el segon pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar. Cobrir tot el pastís i les parets del voltant amb la gema, allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant. Si es desitja, i l’alçada del pa de pessic ho permet, es pot partir en tres pisos i escampar-hi en un pis trufa i en l’altra pis nata, així tindríem l’autèntic pastís Sant Marc, com aquest.

8.4.12

Patates guisades amb pebrots verds {1080 recetas de cocina}

Durant tres dies i tres nits, l’Eliza i el nen van estar junts i sols. Que estrany que era conèixer la personeta que havia viscut i crescut dins del seu cos, acaronar les manetes i els peus que havia atrapat quan empenyien el seu estómac des de dins; mirar els petits llavis, que s’ajuntaven com si estiguessin a punt de parlar; una expressió de saviesa infinita, com si en aquells primers dies de la vida, aquella personeta conservés el que havia après en una vida immediatament anterior.

El jardí oblidat
Kate Morton


Mentre continuem menjant bunyols i mones, avui he trobat aquesta recepta a la carpeta de pendents, un plat d’aquells dies més freds extret del llibre 1080 recetas de cocina, ben senzill i econòmic. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS (6 PERSONES)
1 ½ de patates
1 ceba mitjana (80 grs)
2 tomàquets vermells mitjans
¼ de quilo de pebrots verds
1 cullerada sopera de farina
6 cullerades soperes d’oli
1 dent d’all
Una branca de julivert
Una mica de safrà
1 ½ l d’aigua
Sal

PREPARACIÓ
En una paella petita s’hi posa l’oli a escalfar; quan està apunt s’hi posar la ceba pelada i ben picada, es fregeix uns tres minuts donant voltes amb una cullera de fusta i tot seguit s’hi afegeixen els tomàquets rentats, pelats i sense les llavors i trossejats a trossos petits, els pebrots verds tallats a quadrats després de treure’ls-hi la cua i les llavors i es fregeix tot el conjunt uns 15-20 minuts.
Es posa el sofregit en una cassola i s’hi afegeixen les patates pelades, rentades i tallades a trossos mitjans. S’hi afegeix tot seguit la farina i es remena amb la cullera.
En un morter s’aixafa el dent d’all pelat amb una mica de sal, el julivert i el safrà.  Un cop aixafat, s’hi afegeix una mica d’aigua i es tira per sobre les patates. S’hi afegeix aigua bullint que cobreixi bé les patates (1 litre més o menys) i es cou durant una ½ hora (segons la classe de patata) i es serveix.
Si hi fes falta més aigua, se n’hi pot afegir tèbia quan s’estan coent les patates.

1.4.12

Espaguetis amb mandonguilles clàssics

-Em sap greu, Ruby. -No te’n sàpiga. Estic bé. Tinc una feina que m’encanta, bons amics. –Li va picar l’ullet-. I, bé, ja has vist el meu apartament. Tot un èxit. No hi ha espai ni perquè es gronxi un gat, però, et!, si no tinc gat! La Cassandra va somriure. -Organitzes la teva vida amb el que tens, no amb el que et falta.

El jardí oblidat
Kate Morton


Aquesta recepta és molt més que una recepta.

Un dels meus reptes a llarg termini, tampoc cal posar-se massa pressió a sobre, és aprendre anglès com Déu mana, doncs el meu nivell és molt justet. Sóc dels de la generació del francès a primària, cosa que no he entès mai, o sigui, francès a primària i anglès a secundaria, tot a mitges i res bé. L’assignatura la vaig arrossegar durant els 5 anys, estudiant als matí, treballant a les tardes i fins hi tot alguns caps de setmana, així no s’arribava a tot i l’idioma era el pobre sacrificat.

Durant aquests darrers mesos, durant l’estada de l’Abril al país de les mil oportunitats, llegint els seus quadernos de bitácoras i vivint una mica la seva experiència, he pensat que la vida no saps mai per quin camí et pot guiar i que ja és hora de començar a fer-hi alguna cosa. I què és el que m’agrada? cuinar, i quins són els meus recursos? revistes de cuina digitals en anglès i una fantàstica col·laboradora que em dóna un cop de mà quan fa falta (l’ajut amb la traducció de les unitats de mesura ha sigut crucial).

Doncs anem per la recepta, primer en català i després en anglès. En aquest cas la revista escollida ha sigut una que l’Abril anomena molt en el seu blog, Food & Wine, i la recepta escollida uns espaguetis clàssics i mandonguilles (ClassicSpaghetti and Meatballs). Desitjo que us agradi, doncs jo m’ho he passat molt bé, fent la traducció i cuinant el plat, i els experts en la matèria no sigueu massa cruel, ho he fet el millor que he pogut.


Espaguetis clàssics i mandonguilles

Els espaguetis amb mandonguilles són un plat popular clàssic de la cuina italiano-americana. La barreja de vaca, vedella i porc fan que les mandonguilles siguin realment gustoses.

INGREDIENTS
2 llesques de pa de sandvitx blanc, a trossos petits.
¼ de tassa de llet sencera (60 ml)
1 lliura de carn picada de bou (454 grs)
½ lliura de carn picada de vedella (227 grs)
½ lliura de carn picada de porc (227 grs)
2 cullerades de formatge Parmagiano-Reggiano acabat de ratllat, i una mica més per servir. (30 g)
1 ½ cullerades d’all picat (22 gr)
Sal kosher i pebre acabat de moldre
3 cullerades d’alfàbrega picada, més una branca sencera (45g) 
Una culleradeta d’orenga picat (5g)
2 pots de 28 onces de tomàquet (1588 grs)
¼ de tassa d’oli d’oliva extra verge (60ml)
Un pessic de pebre vermell mòlt
1 ½ lliura d’espaguetis (681 grs)

ELABORACIÓ

En un bol petit, deixar en remull el pa amb la llet fins que la llet s’hagi absorbit, més o menys 5 minuts. En un bol gran, barrejar a poc a poc la carn picada amb el pa sucat, 2 cullerades de Parmigiano-Reggiano, ½ cullerada d’all, 2 culleradetes de sal, ¼ de culleradeta de pebre, 1 cullerada d’alfàbrega picada i l’orenga. Forma boles de la mida d’una pilota de golf amb la barreja de carns i col·locar a la placa de cocció. Tapar i posar a la nevera fins que sigui fred, més o menys 30 minuts.

Mentrestant, amb el robot de cuina, triturar els tomàquets amb el seu suc. En una cassola gran, escalfar dues cullerades d’oli d’oliva. Afegir la cullerada restant d’all picat i coure a foc moderat fins que tingui un color daurat clar, més o menys 3 minuts. Afegir el pebre vermell molt, el tomàquet triturat i la branca d’alfàbrega. Abaixar el foc i coure a foc lent fins que el suc s’hagi espesseït una mica, més o menys 25 minuts. Treure la branca d’alfàbrega i salpebrar la salsa.

En una paella gran, escalfar les dues cullerades restants d’oli d’oliva. Enrossir les mandonguilles d’una tanda, aproximadament 3 minuts per cada cara. Passar les mandonguilles a la salsa de tomàquet i coure a foc lent, més o menys 10 minuts. Treure la grassa de la paella. Afegir ¼ de tassa d’aigua i coure a foc moderat alt, remenant perquè no s’enganxi al fons de la paella, més o menys 2 minuts.

En una olla gran amb aigua bullent salada, coure els espaguetis fins que estiguin aldente. Escorre i tornar a posar la pasta a l’olla. Afegir-hi dues tasses de salsa de tomàquet i remenar fins que la pasta en quedi ben impregnada, aproximadament 1 minut. Posar la pasta en plats plans. Cobrir els espaguetis amb les mandonguilles i la resta de salsa de tomàquet. Afegir-hi les dues cullerades restants d’alfàbrega picada. Servir amb formatge ratllat a la taula.

Es poden coure les mandonguilles i la salsa dos dies abans. Reescalfar amb compte abans de servir.

(Jo, com us podeu imaginar, no he utilitzat carn de bou per fer les mandonguilles, he fet meitat porc i meitat vedella.)

 

 

Classic Spaghetti and Meatballs

Spaghetti and meatballs is a crowd-pleasing classic Italian-American dish. The mixture of beef, veal and pork makes the meatballs really flavorful.

INGREDIENTS
2 slices white sandwich bread, torn into small pieces
1/4 cup whole milk
1 pound ground beef chuck
1/2 pound ground veal
1/2 pound ground pork
2 tablespoons freshly grated Parmigiano-Reggiano cheese, plus more for serving
1 1/2 tablespoons minced garlic
Kosher salt and freshly ground pepper
3 tablespoons chopped basil, plus 1 large basil sprig
1 teaspoon chopped oregano
Two 28-ounce cans whole tomatoes
1/4 cup extra-virgin olive oil
Pinch of crushed red pepper
1 1/2 pounds spaghetti

In a small bowl, soak the bread in the milk until the milk is absorbed, about 5 minutes. In a large bowl, gently mix the ground meats with the soaked bread, 2 tablespoons Parmigiano-Reggiano, 1/2 tablespoon of the garlic, 2 teaspoons salt, 1/4 teaspoon pepper, 1 tablespoon of the chopped basil and the oregano. Form the meat mixture into golf ball–size meatballs and transfer to a baking sheet. Cover and refrigerate until chilled, about 30 minutes.

Meanwhile, in a food processor, pulse the tomatoes with their juices until finely chopped. In a large saucepan, heat 2 tablespoons of the olive oil. Add the remaining 1 tablespoon minced garlic and cook over moderate heat until light golden, about 3 minutes. Add the crushed red pepper, chopped tomatoes and the basil sprig. Bring to a simmer and cook over moderately low heat until the sauce is slightly thickened, about 25 minutes. Discard the basil sprig and season the sauce with salt and pepper.

In a large skillet, heat the remaining 2 tablespoons of olive oil. Brown the meatballs in batches, about 3 minutes per side. Transfer the meatballs to the tomato sauce and simmer until cooked through, about 10 minutes. Discard the fat from the skillet. Add 1/4 cup of water and cook over moderately high heat, scraping up the brown bits from the bottom of the pan, about 2 minutes. Pour the water into the tomato sauce.

In a large pot of salted boiling water, cook the spaghetti until al dente. Drain and return the pasta to the pot. Pour in 2 cups of the tomato sauce and toss until the pasta is well coated, about 1 minute. Transfer the pasta to large shallow bowls. Spoon the meatballs and remaining tomato sauce over the spaghetti. Sprinkle with the remaining 2 tablespoons chopped basil. Serve at once, passing grated cheese at the table.

Make Ahead The meatballs and sauce can be cooked up to 2 days in advance. Reheat gently before serving.