30.7.13

Galetes {sense mantega} + {xarop d’atzavara} + {Cocina Global}

Últimament els títols de les entrades d’aquest blog són eterns, però és que tinc moltes coses per explicar-vos! Avui el primer de tot és que estic molt contenta que les noies de Cocina Global m’hagin convidat a participar amb una de les receptes de Fogons al seu blog. Tot just fa una setmana la Cris, un dels meus contactes de Flickr, em va escriure un missatge demanant-me si aquest mes volia col·laborar amb elles amb la recepta de tomàquets a la provençal, doncs n’havia vist la foto a la meva galeria de Flickr i li havia agradat. Em va faltar temps per dir que si, estic molt contenta amb la seva invitació, i molt feliç perquè els meus blogs omplin tan la meva vida d’alegria, amb noves coneixences i paraules boniques. Moltes gràcies, noies, de veritat, puc dir que ha estat un plaer, i amb moltes ganes de repetir aviat.

I avui us porto unes galetes per aquells que vulguin o necessitin prescindir de la mantega, però a l’hora també he prescindit del sucre refinat, substituint-lo per xarop d’atzavara.


L’atzavara és una planta d’origen mexicà que viu en un mitjà semidesert. Arriba a la seva maduresa entre els vuit i dotze anys, floreix només una vegada i mort al cap de poc temps. El xarop s’obté de la varietat Ágave salamina o maguey, i a les seves penques s’hi emmagatzemen totes les substàncies nutritives que li permeten viure en un mitjà tan hostil, d’on s’extreu en fred la sàlvia líquida per a la seva elaboració. És molt més edulcorant que el sucre refinat, per això se n’empra menys quantitat, i molt més tolerat pels diabètics perquè el seu índex glicèmic és més baix, tot i que cal recordar que fa augmentar igualment els nivells de sucre a la sang, així que prendre igualment amb moderació.

En ser un producte líquid a les receptes s’ha de barrejar amb la resta d’ingredients líquids.



INGREDIENTS
225 grs de farina integral d’espelta
65 grs d’oli d’oliva
65 grs de suc de taronja
1 ou petit
1 culleradeta de llevat químic
50 grs de xarop d’atzavara
Un pessic de sal, gingebre, xiliandre i matafaluga (al gust)

PREPARACIÓ
Comencem mesclant primer tots els líquids en un bol i a continuació hi afegim la farina a poc a poc, que haurem barrejat prèviament amb el llevat i les espècies. Quan ho tinguem tot unit, com a resultat una massa elàstica i que no se’ns enganxi a les mans (potser us serà necessari afegir-hi un xic més de farina), l’emboliquem amb paper film i la deixem reposar una estona a la nevera. Al cap d’una estona estirem la massa amb el corró entremig de dos fulls de paper de forn o de paper film i anem tallant les galetes amb els talla-pastes. Untarem una safata de forn amb un xic d’oli i hi anirem disposant les galetes, per enfornar tot seguit uns 10 minuts a 180º.


Fonts de la recepta: Tarjeta d embarqueDime que comes

26.7.13

Pa semi-integral d’espelta + {índex glucèmic}

Avui vull parlar-vos de la glucèmia i l’índex glucèmic, conceptes que he descobert recentment parlant de problemes de diabetis amb una companya de feina, que m’han cridat la seva atenció i que vull compartir amb vosaltres.

La glucèmia és l’índex de sucre (glucosa) a la sang. Quan estem en dejuni la glucèmia és d’una gram per litre de sang, més o menys.

L’índex glucèmic classifica els aliments rics en hidrats de carboni en funció de la rapidesa en què fan pujar els nivells de sucre en sang, sempre prenent com a referència índex 100 la glucosa. És a dir, si aquests aliments aporten energia d’absorció lenta i perllongada en el temps (baix índex glucèmic) o energia d’absorció ràpida i que generi pics de sucre en la sang (alt índex glucèmic).

Hem d’intentar formar la dieta principalment d’hidrats de carboni amb un índex glucèmic baix, que no generin pics de sucre en sang, doncs ajuden a mantenir l’índex de energia estable, eviten la diabetis, el sobrepès i la fatiga, així com l’augment del rendiment intel·lectual. I on els trobem? Doncs per norma general en cereals integrals, fruites senceres i verdures, doncs com més fibra té un aliment més lenta serà l’absorció. Tot i que el grau de processament, el contingut en greixos i el tipus de cocció també insereix en l’índex glucèmic dels aliments.

En resum, més verdures, fruites i cereals integrals, menys aliments processats i coccions més curtes i evitar sucre refinat i farina blanca.

Índex glucèmic d’alguns aliments
Glucosa: 100
Puré de patates: 90
Mel: 90
Sacarosa: 75
Pa blanc: 70
Patates bullides: 70
Galetes: 70
Blat de moro: 70
Arròs blanc: 70
Remolatxa: 65
Plàtan: 60
Arròs integral: 50
Flocs de civada: 40
Pa integral: 35
Llenties: 30
Cigrons: 30
Pasta integral: 30
Fruita fresca: 30
Soja: 15
Verdures: 15



Feia molt de temps que volia compartir algun dels pans que faig setmanalment amb la panificadora. Quan utilitzo farina integral surten uns pans molt compactes, no els hi aconsegueixo alçada, però són tan i tan bons! El que faig més és amb ¾ parts de farina integral i ¼ part de farina blanca, però si voleu que sigui més esponjós el millor és fer meitat i meitat. Desitjo que en gaudiu!


INGREDIENTS
200 grs de farina blanca d’espelta
200 grs de farina integral d’espelta
10 grs de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)
200 ml d’aigua
150 ml de llet tèbia
50 ml d’oli
8 grs de sal
50 grs de fruits secs (nous, panses sultanes, avellanes…) i/o llavors (pipes de girasol)

ELABORACIÓ
Comencem posant tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys els fruits secs o llavors, primer els sòlids i després els líquids, procurant que la llevadura i la sal no es toquin mai, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Si opto per utilitzar llevat de París llavors l’integro amb la farina tot fregant el llevat i la farina amb les mans. Tot seguit seleccionem el programa pa integral, el pes 750 grs. i el torrat mig. Iniciem el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip, hi afegim els fruits secs i/o les llavors. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

20.7.13

Bescuit de xocolata {sense ou} + {juliol}

D’uns anys ençà el juliol ha resultat un mes especial. Fets i persones han passat per la meva vida durant aquest mes deixant molt més que records, ruptures, coneixences, la majoria no canviant el curs d’aquesta però si deixant algun que altre punt de sutura, papallones a la panxa, petons robats. És així com sento aquest mes, alguna cosa més que un altre full del calendari.


I com coses del juliol, aquesta no és la recepta que tenia preparada per avui, amb la troballa del concurs que ha organitzat la Vane de ChokolatPimienta hi ha hagut canvi de plans. Tal i com ja us vaig comentar un cop, no sempre coincideix massa el que publico al blog amb el que es cuina en aquell moment a casa, mai cuino, faig fotos, escric i publico, acostumo a tenir receptes, no massa velles, pendents, tot plegat perquè tampoc soc una màquina, per molt que a vegades ho pugui semblar . Però aquest mes no ha sigut així, per exemple la quiche del dimarts passat com aquell qui diu encara en teníem el sabor a la boca, la vaig fer pel sopar a la platja del dissabte i en vaig fer via a publicar-la perquè no volia deixar de participar al concurs ‘cocina callejera’ del blog La cocina de Babel, i ara toca aquest bescuit, pel concurs de ChokolatPimienta per celebrar l’aniversari de la Vane.


Aquest bescuit ja l’he fet dues vegades, la segona el que veieu a les fotos, però el que va sortir més bé va ser el primer, amb una mica més d’alçada i més tendre, boníssim! Vaig intentar fer alguns canvis amb la quantitat dels ingredients, pel que us deia, perquè sortís un xic més alt, però no ho vaig aconseguir, tot al contrari. Així que us deixo la millor fórmula en quan a aspecte i gust, fins al moment ;)


INGREDIENTS
125 grs de farina blanca d’espelta
125 grs de farina integral d’espelta
100 grs de sucre
250 grs de iogurt natural (sempre els faig jo, així que poden ser més o menys espessos)
100 ml de llet
100 ml d’oli d’oliva
Ratlladura d’una llimona
1 sobre de llevat químic
25 grs de cacau pur

ELABORACIÓ
En un bol batre el iogurt juntament amb el sucre i, un cop ben integrat, incorporar-hi la llet i l’oli d’oliva. Afegir a la mescla la ratlladura de llimona. A continuació barrejar la farina blanca, el llevat i el cacau pur i incorporant aquesta mescla, prèviament passada per un sedàs, a la barreja de líquids. Farem el mateix amb la farina integral però amb la part de farina que no passi pel sedàs l’hi afegirem a poc a poc, fins aconseguir una massa homogènia. Abocarem aquesta mescla a un motlle prèviament untat amb oli d’oliva i enfarinat i ho courem al forn, ja calent, a temperatura regular durant 20 minuts.

16.7.13

Quiche de ceba i carbassó + {concurs ‘cocina callejera’ a La Cocina de Babel}

Quan viatgem sempre ens emportem records culinaris dels llocs on hem estat, olors, colors i sabors que sempre més formaran part de nosaltres, i que quan els tornem a tastar ens transporten de nou a aquell país, a aquella ciutat, a aquells moments viscuts. Els que em seguiu ja sabeu què van suposar per nosaltres aquells dies d’ara fa un any a París, dels quals també me’n vaig emportar records culinaris ben especials, com la tarta tatin, crec que van ser les meves postres quasi bé tots els dies, i la quiche, petites tartelettes salades que vam comprar en una pâstisserie per menjar a les ribes del Sena, típic plat de la french cuisine en un decorat de pel·lícula ;)!


Aquests dies la xarxa culinària corre plena de receptes de menjars d’arreu del món que es poden prendre a peu de carrer, des d’unes mandonguilles d'Alepo, al nord de Síria, a uns Kürtöskalács d’Hungria o uns knafeh del Marroc. La llista comença a fer goig! I tot això, d’on surt? Doncs de La cocinade Babel, que aquests dies ens convida amb un concurs a preparar menges que es puguin menjar a peu de carrer i al qual tampoc hi volem faltar.


Si busquem l’arrel del mot quiche (de la paraula Küeche del fràncic Lorenès) la trobarem en kok (fràncic), que té les mateixes arrels que les paraules coca del català, cake de l’anglès o kuchen de l’alemany. Aquesta última paraula, kuchen, va passar a la llengua que es parla a la regió francesa de Lorena, fronterera amb Alemanya, i d’on és originari aquest plat. Doncs, com quasi de tots és sabut, ens trobem davant d’una de les coques salades més famoses de França que es troba documentada per primer cop durant l’edat mitjana, però que llavors encara no es presentava farcida amb cap altre ingredient que no fos una mescla d’ous, nata i sal. Avui en dia aquests pastissos salats es farceixen sense normes, però al nord de França són més típiques les versions que porten formatge i verdures, mentre que a Occitània en prefereixen les versions sense base, una evolució salada del clafoutis i la flaugnarde. Font: Wikipedia.


A casa la quiche ha passat a formar part d’un dels plats dels nostres pícnics nocturns a la platja, doncs fredes estan delicioses i acompanyades de la remor del mar de fons, quan les platges ja estan nues del seu enrenou diürn, encara més. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
Pasta trencada (per un motlle de 22 cm):
150 grs. de farina integral d’espelta o de blat
75 grs. de mantega
3 cullerades d’aigua freda
1 pessic de sal

Farcit:
1 ceba grossa (d’uns 200 grs)
2 o 3 carbassons (uns 700 grs)
250 ml de llet
2 o 3 ous (jo 3 perquè eren petits)
Sal
Pebre
Nou moscada

PREPARACIÓ
Pasta trencada:
Amb els ingredients corresponents preparem una pasta trencada de la següent manera. Posem la farina fent rotllana sobre el marbre amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i l’enfornem a temperatura regular durant 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera li donarem petits copets per treure’n l’aire de sota.

Què cal tenir en compte?:
La mantega ha de ser fresqueta de la nevera al moment de fer la pasta, per això és recomenable fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és recomana posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir  ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment. Si utilitzeu farina integral segurament necessitareu afegir-n’hi més, però feu-ho de mica en mica.

Farcit i cocció:
Pel fer el farcit tallem la ceba a mitges rodanxes fines i ho sofregim lentament en una paella amb un xic d’oli, sense que es dauri massa. Si cal a mitja cocció hi podem afegir una mica d’aigua, per tal de que no se’ns enrosseixi en excés. Tot seguim tallem el carbassó a daus i procedim a fer el mateix que amb la ceba. Un cop cuita la pasta trencada la farcim posant primer la ceba i al damunt d’aquesta el carbassó cuits i ja refredats, i a sobre de tot plegat una crema feta de la següent manera: bateu lleugerament els ous amb la sal, el pebre i la nou moscada i tot plegat amb la llet ja calenta amb un batedor. Enforneu-ho novament durant uns 25 minuts, fins que la crema hagi quallat.

Inspirat: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt

12.7.13

Tortada de xocolata + {viatges d’anada i viatges de tornada} + {mantega vs margarina}

Avui tinc moltes coses per explicar-vos, la recepta d’avui m’hi va com anell al dit, pot ser només entrar ja fugireu corrents, però si desitgeu quedar-vos ja sabeu que en sou benvinguts! Comencem?

Fa uns dies escrivia aquestes paraules al blog de fotografia:
Aquests darrers dies llegeixo pels blogs moltes històries de començaments i finals,  d’aventures europees, o encara més llunyanes,  que de cop i volta sorgeixen a la vida de les persones i en canvien la seva perspectiva. Me n’adono que la recança al partir tan hi és al viatge d’anada com de tornada, doncs acabem arrelant al lloc on ens toca viure i maó a maó hi anem construint la nostra pròpia llar, on tot allò tan feixuc del principi ja no ho és tan, l’idioma i les costums acaben sent també les pròpies, ens acabem acostumant al clima malgrat l’enyorança de la calidesa del sol, i al cap i a la fi també acabem fent d’aquell país al principi tan extravagant el nostre lloc al món.


I el diumenge m’arribava una nova publicació de  Nyuans, un blog escrit des de Moscú i que he descobert recentment. També parla d’un adéu, igualment que molts d’altres  llegits aquests dies, tal i com us deia. La veritat és que trobaré a faltar les seves cròniques des d’aquesta ciutat. No conec gaire, per no dir gens, a la seva autora, però la senzillesa i normalitat de tot el llegit fa companyia, m’imagino jo si m’hagués tocat viure altra vida, i per tan desitjo continuar llegint els seus escrits d’allí on li toqui volar. Així que avui aquesta recepta va per tots aquells que volen pel món, que col·leccionen històries de començaments i finals, i que gràcies a tots ells cada dia podem obrir una nova finestra al món. Moltes gràcies!


La recepta d’avui la tinc pendent des de mitjans de juny, i quan la vaig escollir per publicar-la avui vaig pensar que estaria bé explicar-vos un dels dubtes que últimament tinc davant de receptes com aquesta que porten mantega, i que no n’hi vull buscar alternativa, que hi és, perquè fa uns dies vaig fer unes galetes sense mantega, amb oli, i van sortir molt bones, doncs quin tipus de mantega utilitzar. Vaig comprar una mantega vegetal, en definitiva margarina, a base d’oli de soja i de palma, però al cap d’uns dies vaig llegir en un llibre que l’oli de palma conté fins a un 50% de greixos saturats. I encara vaig dubtar més al respecte, perquè, no tenia a les meves mans un producte vegetal i compost bàsicament per greixos insaturats? Almenys això és el que jo em pensava.

Podem classificar els greixos en tres grups: greixos saturats, greixos hidrogenats o Trans i greixos insaturats (monoinsaturats i poliinsaturats). Els dos primers són sòlids a temperatura ambient, mentre que l’últim és líquid en les mateixes condicions. La mantega, elaborada a partir de la nata de la llet, destaca pels seus alts nivells en greixos saturats i les margarines procedeixen de greixos vegetals sotmesos a un procés d’hidrogenació que en canvia la seva estructura natural, els greixos insaturats es converteixen en greixos saturats i alhora en greixos Trans, un tipus de greix que incrementa el risc cardiovasculars. Els fabricants posen l’oli vegetal a una temperatura molt alta per després injectar-hi hidrogen, aconseguint la seva solidificació a temperatura ambient. Doncs aquí la meva confusió, sota l’anunci de 100% vegetal hi ha ben poc de la composició i estructura del greix de l’oli vegetal natural, ja que els greixos hidrogenats o trans no existeixen en la natura. Malgrat això cal a dir que la margarina conté el doble de greixos insaturats i la meitat de saturats que la mantega, a part de no contenir colesterol.

I aquí me’n vaig adonar que m’acabava de ficar dins un esbarzer d’informació, i torno a la mantega, font natural de vitamines A i D, però continuo buscant, informació i producte, no pot ser que allò que es ven en herbolaris i botigues especialitzades sigui tan dolent com m’ho pinten fins ara en tots els llocs que he visitat.

Fins fa ben poc els nivells de greixos Trans en les margarines rondava el 16%, d’aquí la mala fama adquirida, però avui en dia s’ha disminuït la seva presència fins a un màxim del 0,8%. Així sembla que la cosa es va solucionant, ara bé, s’ha de considerar com un aliment de consum esporàdic, ja que al ser un producte elaborat amb greixos líquids, bàsicament oli de gira-sol, de colza, de soja o de blat de moro, són rics amb greixos poliinsaturats de la família omega 6, i que en la seva justa mesura contribueixen a baixar el  nivell de colesterol dolent però en excés tenen l’efecte totalment contrari, a més de tenir efectes inflamatoris. La font natural omega 3 té efectes totalment contraris, antiinflamatoris, per això és tan important la combinació dels dos en equilibri. En una dieta originàriament mediterrània, on es menjava molt de peix blau (omega 3) i la única font d’omega 6 eren les nous, ja que l’únic greix que es consumia era l’oli d’oliva, no hi havia excés d’omega 6. Però avui en dia el consum de productes elaborats és elevat, bàsicament en la seva elaboració s’utilitza oli de gira-sol, de soja, blat de moro, etc, i si a més a més es menja poc peix blau, es cuina amb oli de gira-sol i es consumeix margarina habitualment, llavors els nivells de greixos omega 6 es disparen.

Doncs amb tota aquesta informació jo continuo amb la mantega de la màxima qualitat possible, el seu consum a casa és molt baix, sempre que puc li busco l’alternativa de l’oli d’oliva, però en casos que em ve de gust utilitzar-ne sempre en prefereixo el seu ús davant les margarines, per més 100% vegetals que siguin.



INGREDIENTS
200 grs de farina d’ametlla
150 grs xocolata 70% de cacau
125 grs de sucre
4 ous (rovells i clares separats)
100 grs de mantega
Sucre de llustre

ELABORACIÓ
Primer treballarem la mantega amb una forquilla fins a obtenir-ne una pomada i a continuació hi incorporarem el sucre. Un cop els dos ingredients estiguin ben integrats hi afegirem primer els rovells d’ou, a continuació la farina d’ametlla i llavors la xocolata fosa al bany maria. Mesclar bé i tot seguit incorporar les clares muntades a punt de neu, amb molta delicadesa, de baix cap a dalt. Un cop tot estigui ben unit abocar a un motlle per a tartes prèviament untat i  enfarinat i enfornar a 180º durant uns 25 minuts.

7.7.13

Amanida niçoise + {jo et cuido, tu em cuides}

Els darrers dies de primavera vaig plantar un mini hort a la terrassa. Un parell de tomaqueres de tomàquets cherry i dos enciams. Al cap d’una setmana hi vaig plantar una pebrotera i dos enciams més, perquè prenguessin el relleu als primers.  Les plantes són molt gratificants, ja us n’he parlat en algun altre post, remenar la terra, plantar, veure créixer vida nova al teu voltant, tot plegat et renova, és un donar i rebre, tot i que sempre hi ha aquella que no acaba d’aixecar mai cap, d’aquestes també en tinc, però s’ha de ser perseverant, insistir-hi. Però quan a més a més d’alimentar l’ànima en pots alimentar el cos el premi és doble, fruits saborosos que es reben amb il·lusió, els primers tomàquet, enciams... proveu-ho!, són regals de la natura, un jo et cuido, tu em cuides.  Tot i que encara no hem fet collita, les primeres flors ja han donat pas als tomàquets, madurant de mica en mica al sol, dels enciams aviat en farem amanida i la pebrotera va fent el seu curs.


I parlant d'horts, avui us porto una altra amanida, ideal per treure un bon partit a l’escalivada de l’altra dia.
Fa uns dies, la Fina de Cuina Cinc li en va dedicar una bona crònica i me la va recordar, doncs era una de les amanides que fèiem més quan tot just érem tan sols dos a taula.


INGREDIENTS (4 persones)
½ de patates petites
Enciam i canonges
2 ous
2 o 3 tomàquets
1 pebrot vermell i verd escalivat
Sal i oli

ELABORACIÓ
Coeu les patates amb pell uns 20 o 30 minuts (jo vaig utilitzar patates escalivades). Un cop cuites i refredades es tallen a rodanxes. Feu els ous durs. En una plàtera gran poseu-hi l’enciam i els canonges (també podeu utilitzar escarola o els brots verds que més us agradin), al bell mig les patates, i tot al voltant l’ou dur. Poseu-hi per sobre tires de pebrot vermell i verd escalivat (i si us hi agrada també filets d’anxoves i olives). A la vora col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts i amaniu-ho amb sal i oli (o una vinagreta).

Font: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt

5.7.13

Magdalenes sense gluten + {la celiaquia}

La veïna un dia em deia, no és el mateix al·lèrgia al gluten que intolerància al gluten. I  és ben cert. El gluten és un complex proteic que es troba en alguns cereals format per dues proteïnes, glutenina i gliadina, aquesta última la responsable de la intolerància al gluten. També conté dues proteïnes més, l’albúmina i les globulines, essent aquestes últimes les més implicades en el procés al·lèrgic. Aquesta al·lèrgia es pot superar un cop s’arriba a l’edat adulta mentre que la intolerància és crònica. Un altre aspecte és el tractament, en què en el cas de l’al·lèrgia n’hi haurà prou eliminant el blat de l’alimentació mentre que en el cas de la intolerància s’ha d’eliminar de l’alimentació tot aliment que contingui gluten, present en el blat, la civada, l’ordi, el sègol i el triticale (híbrid de blat i sègol), així com totes les varietats de cadascun d’aquests cereals, com l’espelta o el kamut. O dit d’altra manera, eliminar totes les farines de cereals que siguin panificables, que donen a les masses les propietats d’elasticitat i esponjositat que permeten que la massa fermenti. Cal tenir present, a part d’eliminar tots aquests cereals de la dieta, que molts aliments poden contenir possibles fonts de gluten ocult, com alguns additius alimentaris.

Doncs la intolerància al gluten no és sinó una resposta autoimmune a la gliadina, causant la inflamació de les vellositats intestinals, responsables de la correcta absorció dels nutrients en els intestins. La seva inflamació constant fa que es degradin i no siguin capaces d’absorbir correctament els nutrients, eliminant-los i provocant carències nutricionals importants.



Quan vaig fer aquestes magdalenes no en tenia dubte de que sortirien bones, són les que faig darrerament i només en substituïa la farina per una sense gluten. Però no m’imaginava pas aconseguir els barrets ofenosos que sempre m’hi surten, doncs era la primera vegada que feia res de rebosteria amb aquest tipus de farina, una d’aquestes que ja venen preparades que em va proporcionar la mateixa veïna, amb farina de blat de moro, midó de blat de moro i espessidor (farina de llavors de garrofa).
Boníssimes, encara que llàstima de la sensació farinosa (poc) que queda en el paladar. Com que a casa no hi ha ningú celíac mai havíem menjat productes d’aquest tipus i podem comparar poc, però continuaré investigant i provant altres tipus de farina. Anem per la recepta.


INGREDIENTS
100 grs de sucre
2 ous
100 ml de llet de soja (o qualsevol altre tipus de llet vegetal o animal)
100 ml d’oli
1 sobre de llevat
1 ratlladura de llimona
1 culleradeta de canyella en pols

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella en pols i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.


2.7.13

Tomàquets a la provençala + {magdalenes finalistes al concurs de Maison Courgette}

Mentre estic davant aquest full en blanc i no trobo les paraules obro el navegador, ho faig molt sovint, miro el correu, em poso al dia de les vostres publicacions, i llavors torno aquí, escric quatre ratlles, i ho torno a deixar. No sempre ho enllesteixo el mateix dia. Dilluns al migdia, mentre estava entre aquest escrit, la recepta i buscant informació sobre els tomàquets, tot plegat sense masses ganes, faig un cop d’ull a Bloglovin’, ara us segueixo des d’allí des de l’anunci de la desaparició de Google Reader, és que no us vull perdre de vista! Bé, al que anava, doncs fent un repàs veig una nova entrada al blog Maison Courgette, Resultados concurso Maison Courgette. Per fi! No sé, participo poc en concursos i reptes, no sempre publico receptes fresques, el contingut del blog no sempre coincideix amb l’activitat recent de la meva cuina, però aquest concurs em feia il·lusió, feia poc que havia reorientat el contingut del blog i el que la recepta pel concurs hagués de ser lactovegetariana, res de carn, peix, ou i els seus derivats, em va animar encara més a participar-hi. Tal i com us vaig explicar ja en el post pel concurs, volia que fos una recepta d’un plat habitual a casa, però substituint aquells ingredients que fins avui per mi eren insubstituïbles, com per exemple els ous en receptes de bescuits. Al final en l’elecció van sortir escollides les magdalenes, ja sabeu com m’agrada fer-ne, i el resultat va ser tot un encert, boniques, boníssimes i premiades, doncs es troben entre les tres receptes finalistes del concurs! Vitamina pura per començar el mes!


Moltes gràcies a tots, a tu Aradhya, al jurat i als patrocinadors!


Doncs aquests és la recepta que us volia presentar avui, sense més informació, ho deixo per a una propera entrada. Això si, uns tomàquets que queden deliciosos i que la recepta se’n va de cap al blog de la Rosilet Mejía, Suggar and some Salt, per la seva campanya ‘pon una ensalada en tu verano’.


INGREDIENTS
4 tomàquets grossos
1 ceba petita
2 grans d’alls
Julivert
Pa ratllat

ELABORACIÓ

Rentar els tomàquets, tallar a rodanxes i espolsar per treure’n el suc i les llavors. (La recepta original posa partir-los horitzontalment i la meva interpretació va ser a rodanxes. Cadascú que ho faci segons al seu gust i desig). Tot seguit fregir els tomàquets ½ minut de cada costat, col·locar-los en una plata que pugui anar al forn i salar. Mentrestant tallar la ceba ben petita i ofegar sense daurar. Afegir-hi els grans d’alls tallats petits, remenar i retirar del foc. A continuació repartirem la ceba amb els alls per sobre els tomàquets, hi posarem una mica de pa ratllat per sobre i ho gratinarem, poc, que el pa ratllat no se’ns cremi. Servir damunt un llit d’enciam o brots verds, el que més agradi.

Font: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.