16.11.13

Flam amb llet de coco

Fa molts mesos, potser un any, que no participo a Memòries d’una cuinera :( , però aquest mes quan vaig veure que era qüestió de publicar una recepta de flam vaig recordar de seguida que tenia pendent de publicar aquest flam amb llet de coco. Boníssim! Un flam amb gust de coco pero sense trovar-hi el coco ratllat amb què normalment sempre l’he fet. Desitjo que us agradi!



INGREDIENTS:
50 grs. de sucre
400 ml de llet de coco
3 ous

PREPARACIÓ:

En un recipient fondo bateu els ous amb 50 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent. Deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.

Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.

11.11.13

Boeuf Bourguignon + {Repte ¿Quién viene a cenar? Henri Cartier-Bresson}

Avui us porto una gran repte, un repte que neix l’estiu passat des del blog Dime que es viernes, on el pretext es fer una recepta i convidar a sopar a un personatge famós escollit pel blog que et passa el testimoni, i així successivament, formant una cadena que fins ara ens ha portat a conèixer els següents blogs i personatges:


Doncs qui m’ha passat a mi el testimoni d’aquest repte, la Nani del blog La cuina violeta, fa vint dies que em va llençar a aquesta aventura, cuinar pel fotògraf Henri Cartier-Bresson, vint dies ideant i vivint aquesta història que comença quan les vides de Simone de Beauvoir, escriptora, professora, feminista i filòsofa francesa, i de Henri Cartier-Bresson, fotògraf, considerat pare del fotoreportatge, es creuen en el París de 1946.

La Simone acostumava a sortir a passejar cada dia després d’esmorzar. Simone i el seu gos, un beagel que sempre l’acompanyava a tot arreu, vivien des de feia poc més d’un mes en aquell tranquil barri de París, en un petit edifici d’apartaments, com en Joseph, un funcionari jubilat que vivia sol, l’Emilie, una ballarina amb companys de pis a temps parcial, i la Rose, vídua i amb dos fills ja emancipats. El primer que feia en les seves sortides matinals era anar fins al quiosc a comprar un parell de diaris, calia omplir la resta del dia amb alguna distracció més. La Simone era professora, però feia tres anys que havia deixar la docència per dedicar-se completament a escriure. Després de la seva fugida precipitada de Marsella no ho havia tornat a fer. Amb els diaris dins la bossa també s’enduia a casa alguna notícia extra sobre el barri que li explicava en Pierre, el quiosquer que portava més de trenta anys allí venen diaris i revistes i quasi sabia tan de la vida dels altres com ells mateixos. Qui també formava part del dia a dia d’aquell barri era la Julie, la dependenta de la floristeria que cada dia li dedicava un somriure i li desitjava un feliç dia quan passava pel davant del seu establiment. Sempre es deia que algun dia li compraria un ram de flors.

Quan s’acabava la jornada tota aquella gent del barri es tancava a les seves llars tots sols, ells i les seves circumstàncies, igual que ella des del dia que va arribar allí, després de la seva ruptura amb en Jean-Paul. Va ser llavors quan va decidir tornar a París, l’havien abandonat després del seu alliberament de les tropes alemanyes i no hi havia tornat a posar el peu.

S’acostava el bon temps i va pensar que seria un bon moment per organitzar un sopar a la terrassa del seu apartament, presentar-se com a nova al veïnat i conèixe’ls una mica millor a tots. Ho diria a la Rose, a veure si li podia donar un cop de ma amb els preparatius.

Aquell mateix matí, abans de sortir al carrer amb el seu gos, va decidir passar per casa la Rose perquè li donés un cop d’ull a la llista de gent que havia pensat convidar al sopar. La va trobar atabalada, feinejant amunt i avall acabant de preparar l’habitació del nou hoste que arribava aquell mateix matí. –Deixa la llista sobre la còmode i ajuda’m a fer aquest llit, és tard!, li digué llençant-li un llençol des de l’altra punta del llit. En el precís moment que li deia això va sonar el timbre. La Rose va sortir escopetejada de l’habitació per anar a obrir la porta i, instintivament, la Simone la va seguir fins a mig passadís. Darrera la porta va aparèixer un home, no li posava pas més anys que ella,  arrossegant una maleta i amb una càmera penjada al coll. La Rose durant la guerra va hostejar al seu apartament tot tipus de ‘personalitats’, algunes vegades amb finalitats més lucratives i d’altres no tan, i al finalitzar aquesta va continuar amb aquesta pràctica clandestina que l’ajudava al seu propi sosteniment. Mentre la Rose li donava la benvinguda i l’acompanyava fins la que seria la seva habitació, la Simone veia tota l’escena palplantada al vell mig del passadís, creuant-se la mirada amb aquell home en el precís moment que passaven pel seu costat, penetrant, aferrada a la paret, per no caure en l’abisme que notava sota els seus peus. Qui era aquell home? Amb el pas dels dies la Rose li explicà que es deia Henri, un fotògraf que s’allotjaria durant un temps allí, no en tenia més informació. -Si en volem saber més l’hauràs de convidar al sopar, li digué la Rose amb un somriure ple d’ironia, doncs se n’havia adonat de l’atracció mútua que havien sentit en aquell primer encontre.

La setmana transcorria amb normalitat, però ja havien començat a posar fil a l’agulla amb els preparatius del sopar de dissabte a l’apartament de la Simone. La Rose se n’encarregaria dels entrants i les postres i la Simone faria el bouef Bourguignon. La carn ja marinava en el vi amb les verdures i el Bouquet garni, faltaven tan sols dos dies, i després d’aquell primer encontre no havia coincidit més amb  en Henri, però la Rose s’havia entossudit també a convidar-lo. Això la tenia més neguitosa del que era usual en ella quan tenia convidats, doncs amb en Jean-Paul les festes i actes socials sovintejaven a casa seva, i s’havia passat tot el matí rebuscat entre les caixes encara apilonades de la mudança el vestit de la seva mare. Pensava que mai se l’acabaria posant aquell vestit, però en aquella ocasió quelcom l’empenyia a fer-ho.

Tot estava llest, la Rose feia una estona que havia marxat a casa per canviar-se de roba, i ella, palplantada davant el mirall, amb el vestit de la mare i les sabates de taló, veia davant seu una altra dona, novament il·lusionada, segura de si mateixa, per una nit volia oblidar qui era, el futur ja l’afrontaria demà. El timbre la va desvetllar d’aquells pensaments, els primers convidats començaven a arribar, i enmig de tots ells la Rose amb les últimes safates dels aperitius demanant pas. En Henri també ja hi era, molt més atractiu que en aquella primera ocasió en el pis de la Rose. Es van saludar. La resta de la nit van parlar poc, hi havia molts convidats a qui atendre, però en Henri observava tots els seus moviments, elegants, seductors, i ella n’era temorosament conscient. Però per la Simone la vetllada també va transcorre entre converses i rialles, el menjar i el beure anava desapareixen de safates i copes i el Boeuf Bourguignon havia sortit deliciós. Es sentia feliç, relaxada, i de mica en mica la nit també es va anar esgotant, i els veïns, també feliços, van anar tornant a les seves llars, fins que va tancar la porta darrera l’últim convidat. Però, ja sola, quan es disposava a treure’s les sabates, no hi estava acostumada a portar tan de taló, de cop i volta el va veure allí, dret, al costat del gran finestral que portava a la terrassa. –Una mica de vi? li digué tot estirant el braç per acostant-li una copa de Borgonya.


I com amfitriona d’aquest sopar us convido a que us animeu a preparar aquest plat, una delícia de la cuina francesa que fins hi tot a mi m’ha sorprès, poc fan que sóc dels estofats i menys de la vedella. De fet als meus quaranta-un és el primer estofat de vedella de faig, o sigui que ja era hora, no?


INGREDIENTS
5 grans d’all
50 grs de mantega
1 Bouquet garni
1 l de vi negre de Borgonya
200 grs de pastanagues
10 cl d’oli
2 cebes
1’8 quilos de carn de vedella o bou
sal
pebre
farina
oli d’oliva
Per la guarnició:
200 grs de xampinyons
200 grs de bacó
cebetes

ELABORACIÓ
Rentarem i trossejarem totes les verdures i les posarem en un recipient de fang o vidre (el vi reacciona en contacte amb el metall) juntament amb el Bouquet garni, un pols de sal i de pebre. Hi afegirem el vi i hi submergirem la carn. Aquesta marinada ha de durar un parell de dies, conservada a temperatura ambient i coberta amb un drap perquè no hi caigui ni pols ni hi entrin mosques (són tremendament borratxes). Jo ho vaig posar dins la nevera tapat amb paper film, amb les temperatures d’aquests dies no ho tenia clar que es conservés en optimes condicions fora d’aquesta.
En el moment de la cocció filtrem el vi i el reservem a part en un cassó. Tot seguit traiem la resta d’ingredients separant la carn i les hortalisses i descartem el Bouquet garni. El cassó amb el vi el posem al foc i el reduïm a la meitat, per treure’n l’excés d’alcohol, fins a la meitat del seu volum.
Mentrestant eixuguem la carn amb un drap de cuina i espolsem una mica de farina per sobre d’aquesta (opcional, compte amb els celíacs), i la saltegem juntament amb les verdures en una paella amb una mica d’oli d’oliva, fins que estigui tot daurat, perquè es tanquin els porus.
Un cop el vi s’hagi reduït, ajuntem tots els ingredients en una mateixa cassola, ho reguem amb una mica d’aigua, perquè quedi tot ben cobert, i ho posem a coure lentament i tapat. Ha de coure unes tres hores, remenant de tant en tant. Si fa falta s’hi pot afegir aigua.
Un cop finalitzada la cocció passem la salsa pel colador xinés o pel passapurés i ho tornem a ajuntar amb la carn. Si veiem que queda una mica líquida es pot reduir, amb compte que no se’ns talli. Perquè la salsa ens quedi ben fosca cal deixar reposar el guisat unes quantes hores.
Per fer la guarnició tallarem el bacó a talls i saltejar-lo una mica. Quan comenci a agafar color afegir-hi els xampinyons nets i tallats a quarts. Es salteja tot plegar i es reserva.
En una altra paella glacegem les cebes amb una nou de mantega, un pessic de sal i una cullerada de sucre de canya. Es tapa la paella i es deixa coure lentament 15 minuts, removent tot sovint.
Es pot servir la guarnició per separat o tirar directament dins l’olla els xampinyons, el bacó i les cebetes, donar un bull i servir.


Ha sigut un plaer participar en aquest repte! Nani, moltes gràcies per la oportunitat!

I ara em toca nominar a mi, així que d’aquí 20 dies us convido a passar pel blog de Cósima Piovasco, Las cosas de Cósima, a degustar el plat que prepararà per convidar a sopar a Miguel Àngel! 
Cósima, ets magnètica, extraordinàriament enlluernadora, així que estaràs més que a l'alçada del gran mestre, l'acabaràs captivant, per tot això i més crec que ets la persona ideal per afrontar aquest gran repte! ;)

3.11.13

Galetes d’avellanes + {m’he emportat la tardor a casa}

Finalment tenim temperatures normals per l’època de l’any, tot i que a les hores centrals del dia si fa sol encara fa calor. Però els paisatges comencen a tenyir-se de tardor, si passeges pels camps i boscos els fruits de tardor ja han fet acte de presència i ens en podem endur una bona mostra a casa.


Avui us porto una recepta molt de tardor, amb un fruit que ara n’és temps, l’avellana. Us en vaig parlar fa uns dies quan vaig publicar la recepta de la confitura d’avellanes i prunes i si la voleu recordar la trobareu aquí.


I aquí us deixo al recepta d’avui, proveu-la, us agradaran!


INGREDIENTS
100 grs de mantega
100 grs de sucre
1 ou batut
15 ml (1 cullerada) de llet
2,5 ml (1/2 culleradeta) d’essència de vainilla
50 grs d’avellanes, torrades i picades
175 grs de farina
5 ml (1 culleradeta) de llevat en pols
1,25 ml  (1/4 de culleradeta) de sal

PREPARACIÓ
Engreixeu una placa de forn. Bateu la mantega amb el sucre en un bol. Batent incorporeu l’ou, la llet i l’essència de vainilla. Afegiu les avellanes i remeneu. Tamiseu la farina, el llevat i la sal juntes i afegiu-ho a la preparació anterior. Mescleu a fons. Refredar la massa dins la nevera embolicada amb paper film fins que la noteu una mica consistent. Tot seguit estireu la massa amb un corró sobre una superfície enfarinada i amb el talla-pastes tallar-la a cercles de 5mm. Aneu-les col·locant sobre la placa de forn. Coeu en el forn pre-escalfat a 190º durant uns 80-10 minuts. Refredar sobre una reixeta.

Font:  El campo en casa  - Linda Burgess y Rosamond Richardson


{versión en castellano}

Finalmente tenemos temperaturas normales para la época del año, aunque en las horas centrales del día si hace sol hace calor. Pero los paisajes empiezan a teñirse de otoño, si paseas  por los campos y los bosques los frutos otoñales ya han empezado a hacer acto de presencia y nos podemos llevar una buena muestra a casa.


Hoy os llevo una receta muy de otoño, con un fruto de temporada, la avellana. Os hablé de ella hace unos días cuando publiqué la receta de confitura de avellanas y ciruelas, y si la queréis recordar la encontrareis aquí.


Y aquí os dejo la receta de hoy, ¡probadla, os gustará!


INGREDIENTES
100 grs de mantequilla
100 grs de azúcar
1 huevo batido
15 ml (1 cucharada) de leche
2,5 ml (1/2 cucharadita) de esencia de vainilla
50 grs de avellanas, tostadas y picadas
175 grs de harina
5 ml (1 cucharadita) de levadura en polvo
1,25 ml (1/4 de cucharadita) de sal

ELABORACIÓN
Engrase una placa de hornear. Bata la mantequilla con el azúcar en un cuenco. Incorpore batiendo el huevo, la leche y la esencia de vainilla. Agregue las avellanas y remueva. Tamice la harina, la levadura y la sal juntas, agréguelas a la preparación anterior y mezcle a fondo. Enfrie la masa en la nevera envuelta en papel film hasta que note que esté un poco consistente. Acto seguido estire la masa con un rodillo sobre una superficie enharinada y con un cortapastas cortarla en círculos de 5mm. Póngalos sobre la placa. Cueza en el horno precalentado a 190º de 8-10 minutos. Enfríe sobre una rejilla.

Fuente:  El campo en casa  - Linda Burgess y Rosamond Richardson