Pa amb xocolata

El senyor Billing –el seu nom de pila és Herbert- és el meu cap; i també és el meu mentor, el meu defensor i el meu amic. No en tinc gaires. En tot cas,  no dels que són vius i respiren. No vull semblar trista o solitària; simplement no són de la mena de persones que acumula amics o gaudeix de les multituds. Sóc bona amb les paraules, però no amb les parlades; sovint penso que seria meravellós relacionar-se només a traves del paper. I suposo que, en certa manera, és el que faig, perquè tinc centenars d’amics d’aquesta mena, que viuen entre portades, en glorioses pàgines impreses, en històries que sempre es desenvolupen de la mateixa manera i que no perden mai  l’alegria, que m’agafen de la mà i em guien a través de mons d’extraordinari terror i de plaer entusiasta. Companys apassionats, dignes, fiables –alguns d’ells carregats de savis consells-, però, per desgràcia, poc aptes per oferir-me una habitació per un parell de mesos.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Continuu provant pans, i aquest també és boníssim. Porta llet i mantega, o sigui, ideal per esmorzar o berenar.

Ens els altres pans que he publicat fins sempre he posat dins la cubeta de la panificadora primer els líquids i després els sòlids, segons indicacions de la recepta trobada a la xarxa, però ja sigui per casualitat o perquè és ben cert, obtinc molts millors resultats posant primer els sòlids i després els líquids. Pura casualitat? No us ho sabria pas dir, però ha sortit molt més flonjo.

INGREDIENTS

550 grs. de farina

10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

300 grs. de llet tèbia

½ cullerada de postres de canyella

ratlladures d’una llimona

1 ou, a temperatura ambient

1 cullerada sopera de sucre

100 grs de mantega

5 grs de sal

75 grs de perles de xocolata

ELABORACIÓ

Comencem posant tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys les perles de xocolata i la mantega, primer els sòlids i després els líquids, procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccionem el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Iniciem el programa, i quan veiem que tots els ingredients ja estan ben mesclats obrim la panificadora i hi anem afegint la mantega a poc a poc, aquesta amb una consistència una mica tova, no afegint un altre tros fins que l’anterior s’hagi integrat completament a la massa. Tapem la panificadora i deixem que segueixi el seu procés. Tot seguit, quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip, hi afegim les perles de xocolata. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

Crema de coliflor + {vellesa}

Costa escriure, a vegades els esdeveniments són tan aclaparadors que la ment es col·lapsa, però necessites buidar el pap, no cal que et clavin una pistola al clatell per dir tot allò que portes dins, que carregues amb el pas lent de les hores, dels dies, dels mesos, però que et sembla que tot hagi sobrevingut de cop, on els records, els sentiments disparen directament des d’un temps llunyà, com si el temps intermedi no hagués existit. Però de cop hi volta tot fa acte de presència, la memòria pot crea carpetes dins la nostra ment i arxivar segons els seus desitjos i capricis, però arriba un dia que ja no pots fugir.

No és fàcil fer front al pas del temps,  fer-se gran no és el mateix que envellir. Estem preparats per a fer front a la vellesa? La nostra societat és territori per a vells? Potser perquè tot és massa nou per mi m’envaeixen tots els dubtes, potser perquè no ser com gestionar el moment tampoc no ser com canalitzar els sentiment.  M’agradaria que m’envaís la fredor, es pateix menys. Sigui com sigui els nostres es fan vells i la vida no tracta a tothom per igual, cosa que a vegades és difícil de pair.

La vida segueix, per a cadascun al seu ritme, com la natura, que de mica en mica anirà mudant el seu aspecte per portar-nos una nova primavera. De moment seguim amb imatges del nostre hivern a Vidreres, i una crema que ens farà més reconfortants aquests mesos tan freds.

Avui us porto una crema que mai havia fet. Fins ara la coliflor no ha tingut massa presència a la nostra taula, però després d’haver provat aquesta crema la seva sort començarà a canviar.

INGREDIENTS

500 grs de coliflor

400 grs de patates

Aigua, sal i oli

ELABORACIÓ

Separarem i netejarem els brots de la coliflor procurant tallar-ne les parts més dures del troc. També pelarem, netejarem i tallarem a trossos les patates. Ho posarem tot plegat en una olla amb aigua bullint, ho salarem al gust i ho deixarem coure uns 25 minuts, fins que estigui cuit.

Tot seguit retirarem una part de l’aigua de l’olla, la reservarem, ho passarem tot plegat pel turmix i si ens cal hi afegirem una mica de l’aigua fins aconseguir la textura desitjada. Afegint-hi un bon raig d’oli aconseguirem una textura molt més fina.

Pa de ratafia amb avellanes i panses

Continuu experimentant amb el pa fet a la panificadora. Què us sembla aquest? En principi el gust em va sorprendre, perquè la ratafia com a licor no m’agrada, però aquest pa és com la coca de ratafia, que com més en menges més t’agrada. De totes maneres l’he de millorar perquè surti més esponjós. L’últim que he fet ha sigut un pa amb perles de xocolata i hi vaig posar una mica de mantega i va sortir molt flonjo, així que el dia que repeteixi aquest provaré de posar-hi mantega. Us informaré!;-)

INGREDIENTS

450 grs. de farina

10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

250 grs. de llet tèbia

½ cullerada de postres de canyella

ratlladures d’una llimona

1 ou, a temperatura ambient

1 cullerada sopera de sucre

75 grs d’avellanes trossejades

50 grs de panses de Corint

Ratafia

ELABORACIÓ

Abans de res poseu les panses de Corint en un bol en remull amb ratafia que les cobreixi.

Tot seguit poseu tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys les avellanes i les panses amb la ratafia, primer els líquids i després els sòlids, i procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccioneu el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Inicieu el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip hi afegirem les avellanes trossejades i la ratafia i les panses que han estat en remull. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

Crêpes

Cósima, del blog Las cosas de Cósima, a u de gener ens enviava el seu somriure com a missatge d’un any nou en positiu, per mantenir una actitud optimista durant tot l’any, malgrat els entrebancs i les ensopegades a la vida, i alhora ens proposava que li enviéssim una fotografia d’algun dels nostres somriures més especials. No ser si per falta de temps o mandra a buscar entre els meus arxius al final no en vaig enviar cap, i ara em sap greu, tot i que he de confessar que a les fotos sempre tinc un posar bastant seriós i potser vaig interioritzar massa el missatge que no tenia cap fotografia rient (llàstima!). El mosaic amb tots els somriures junts ha quedat preciós, i com que la Cósima i la seva amiga Kuki, del blog CocinaPrêt-à-Porter, no volen que se’ns esborri aquest somriu dels llavis durant tot l’any, continuen amb aquesta cadena d’actitud positiva davant l’adversitat i en previsió de que ‘la cuesta de Enero’ durarà una mica més del compte, ens proposen que aquest mes de febrer enviem frases divertides, ocurrents i carinyoses dels nostres fills, i d’aquestes ja sabeu que els pares en fem col·lecció.

En Guillem, un fantàstic noiet que fa deu anys que corre per casa volent sempre guanyar totes les batalles, el diumenge, en un dels seus intents d’escaquejar-se de les tasques domèstiques, quan la discussió ja estava al més alt nivell, jo va i li dic: -li penso explicar tot a la Maite! (la seva professora), i ell, com si res, va i em deixa anar: -doncs jo penso trucar a la teva feina i els hi diré que crides! Ups! i qué li dic jo ara a aquest nen? Jeje, continuu pensant que sempre ens acaben guanyant a totes les batalles.

Avui una recepta per a petits i grans. Fa un temps ja vaig penjar una recepta de crêpes al bloc, però en aquella ocasió no van agradar, em vaig quedar sola a taula. Aquesta vegada no ha estat així, l’èxit ha sigut rotund. La diferència principal, que l’altra recepta portava mantega i aquesta no. Proveu-les, surten boníssimes!

Crêpes (en surten unes 15 o 20)

INGREDIENTS

250 grs de farina

2 ous

1 cullerada sopera d’oli fi

1 cullerada sopera de ron o conyac

1 pessic de sal

1 cullerada de les de cafè ben plena de sucre

1 got dels d’aigua meitat llet i meitat aigua

Oli per la paella

ELABORACIÓ

En un bol s’hi posa la farina amb la sal i el sucre; en el centre s’hi tiren els ous, l’oli i el conyac. Es mou amb una cullera de fusta per formar una massa sense grumolls. S’hi afegeix a poc a poc el got amb la mescla de llet i aigua. A vegades s’hi ha d’afegir una mica més de líquid, depèn de la classe de farina. La massa de les crêpes ha de quedar com unes natilles espesses. Es pot colar amb un passapurés o un colador xinés de forats gruixuts per assegurar-se que a la massa no hi queden grumolls.

Es cobreix la massa amb un drap de cuina i es deixa reposar almenys una hora; si és més, millor.

Quan es vagin a fer les crêpes, si s’ha espesseït molt la massa, es torna a aclarir una mica amb llet i aigua barrejades.

En una paella petita s’hi aboca un rajolí d’oli, s’escalfa molt i es reparteix bé fins que en quedi tot el fons banyat.

S’escorre en una tassa l’oli sobrant (es tornarà a utilitzar per la crêpe següent), amb un cassó s’hi aboca una mica de massa i s’inclina la paella una altra vegada perquè quedi ben repartida pel fons. Es deixa que es cogui, sense deixar de moure quan la crema estigui quallada, perquè no s’enganxi, i se li dóna la volta agafant la paella pel mànec, portant la crêpe a la vora de la paella, i donant un moviment brusc perquè salti enlaire i doni la volta.

En un cassola es posa aigua molt calenta a foc baix (només perquè conservi el calor de l’aigua). S’hi posa a sobre un plat pla, sobre aquest una fulla de paper d’alumini i sobre aquest s’hin van col·locant les crêpes a mesura que estiguin fetes.  Al final es doblega el paper d’alumini i s’hi tanquen les crêpes. Així es conservaran calentes i tendres bastant de temps.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega

La vuelta al mundo {historias en mi cama}

Darrerament tinc més ganes de fer fotografia exterior que interior, tot i que no disposo de totes les oportunitats que voldria. L’hivern convida a estar dins de casa, abrigar-se del fred, però les poques hores de llum diürna que em queden després de la jornada laboral m’obren aquestes ànsies de sortir a fora, agafar la càmera i capturar tot allò que fa un temps era imperceptible als meus ulls, sentir el vent glaçat a la cara i les mans, i tornar a casa amb una sensació especial, d’estar bé, d’haver-me regalat aquest petit espai, una mica de temps per mi i un munt d’imatges boniques dins la càmera.

La fotografia d’interiors també té molt d’encant, i aquest mes de gener al club fotogràfic La vuelta al mundo ens convidaven a immortalitzar històries en un dels espais més íntims de la nostra vida quotidiana, a mostrar Historias en mi cama. Com en cada nou repte sempre penso el mateix, d’aquí no en sortirà ni una fotografia, però de mica en mica m’hi vaig sentit còmode, les idees es succeeixen, i els dies i les oportunitats se’m tiren a sobre. Desitjo que us agradin.