Cuando el sol se eclipsa para desaparecer, se ve mejor su
grandeza.
Séneca
El meu món s’ha tornat tan reduït! Suposo que és el que toca pels temps que corren, no?
-Almenys nevés!, reclamen els nens. –No, la neu a la muntanya, que a la plana
només dóna que problemes!, dic. (Ai, Gemma,
ja sembles la teva àvia!). Però... potser donaria un toc de color al nostre
dia a dia, no? Per ells seria un regal llevar-se un matí i veure tot el fora
cobert per la neu, una altra cosa seria per nosaltres, que hem d’agafar el cotxe
per anar a treballar, els que tenim la sort de poder-hi anar, clar. Però tot
sigui dit, també m’agradaria! (Sembla
mentida, Gemma! que no te’n recordes del 8 de març de 2010 lo malament que ho
vam passar tots plegats?). Us en recordeu? Segur que tothom té la seva història
d’aquell dia.
Bé, doncs mentre esperem la neu haurem de gaudir del paisatge
que ens ofereix ara la natura, i d’un lloc que avui us en volia ensenyar unes
quantes fotografies, llocs del meu poble per on acostumo a sortir a caminar. Els
que passeu pel meu blog de fotografia o em seguiu pel Facebook o el Flickr ja
les haureu vist, però com que sé que molts només em seguiu a aquí (bé, tampoc
tants, jeje!), també m’agrada que les pugueu gaudir. Ja fa 18 anys que visc a
Vidreres (La Selva), quasi tants com els que vaig viure on vaig néixer. És un
lloc que m’estimo molt, m’ha omplert la vida de molts bons moments, on han
nascut els meus fills, i, tot i que aquestes alçades crec que viuria bé en
qualsevol indret, és on hem muntat la nostra vida i s'hi està molt bé. N'he fet una tria d'unes quantes, però si en voleu veure més podeu passar per aquí, aquí i aquí. Desitjo que en gaudiu.
I de recepta us porto una crema de porros boníssima,
ideal pels mesos més freds.
1 ½ l d’aigua
4 porros mitjans
5 patates mitjanes (600 grs)
2 cullerades soperes d’oli
½ l de llet
1 culleradeta de les de moka d’extracte de carn o ½ pastilla de caldo
de carn (jo no n'hi vaig posar)
Sal
ELABORACIÓ
En una olla s’hi posen 2 cullerades d’oli. Quan estigui calent s’hi
afegeixen els porros tallats a trossos i sense la part verda. S’hi dóna uns
tombs sense que agafin quasi color (uns 5 minuts); després s’hi afegeix l’aigua
freda i les patates pelades i tallades a trossos mitjans. S’hi posa la sal i es
deixa coure durant una hora a foc mitjà.
Passat aquest temps es retira i quan estigui tebi es tritura. Llavors
s’hi afegeix la llet el ½ l de llet calenta i la culleradeta d’extracte de
carn. Es serveix.
Un lloc preciós Gemma, unes fotos espectaculars. Sí que tinc la meva història del 8 de març del 2010, perquè era el meu aniversari dels 24 anys. Estava a l'atur, em vaig despertar i vaig preparar-me un bon pastís. La neu va fer que no pogués sortir de casa i em vaig passar tot el dia al pis amb el meu company. Un dia genial. Suposo que per vosaltres no va ser igual... una abraçada!
ResponEliminaQuines fotos més maques, Gemma!!! i un bol d'aquesta crema calentona va molt bé per a combatre el fred!!
ResponEliminaUn lloc preciòs Gemma!!!! jo ho vaig poder comprobar! Les fotos, ja conegudes per mi, però les segueixo trovant precioses. No havia vist la del cami (la cuarta! m'agrada força).
ResponEliminaI si ahir delia per la porrusalda del Manu, no puc deixar de frisar amb la teva. Els porros son sabrosos, dolços i saníssims... Quelcom important a la nostra dieta!!!!! M'encanten!
El bol es preciòs i les fotos son superdelicades!
Bona Setmana guapa!
I si... jo vaig "gaudir" (ja saps que jo sòc de neu!!!) el dia 8, tot i que tornar a casa va ser una mica "odisea", recordo que com el meu carrer fa baixada anava a pas de formigueta.... la ciutat tenía un cert silenci...i la gent era tot al carrer gaudint l'experiencia....per mi que torni un any mès...ara tinc una càmara milllor!!!!!!!
ResponEliminaM'en recordo perfectamente!!! vaig quedar atrapada a la ronda de dalt!!! quin caos! però saps qué, també m'agradaria que tornès a nevar... si pot ser que caigui al cap de semana :P. Petonets.
ResponEliminaUn paisatge idíl·lic!
ResponEliminaMarta
unes fotos precioses! Els rodals també són molt bonics, oi?
ResponEliminaI la crema, delciosa i ben calentona per refer-se del fred a la tornada ;)
Viendo tus fotografías me he visto paseando por esos fantasticos paisajes que nos regalas.
ResponEliminaBesos
Miguel
lareposteriademiguel.com
Jo ja no puc dir res perquè em repeteixo. Hauré de pensar com he de comentar les teves entrades. De moment em quedo amb que són unes fotografies precioses i una crema que em menjaria ara mateix...
ResponEliminaNani
Són unes fotos maquíssimes, i la crema, molt adient per aquests dies de fred!
ResponEliminaPues como yo no tenía el gusto de seguirte en flickr ya te puse en mis contactos...:D El mundo no es reducido nunca, es inmenso en cada cosa pequeña que se nota y se vibra y de eso tú sabes mucho ;)
ResponEliminaUn beso grande, esa crema es una ricura!
Hola Gemma,
ResponEliminasi que recordo auqelles nevades del març del 2010 en tinc fotos al blog, em vaig passar tres dies a cuina les nenes no podien anar al cole ni jo a treballar, però per sort a casa no ens vam quedar sense llum ens va passar una cosa ben curiosa el nostre carrer els veïns de la dreta teniem llum i els del costat esquerra no!! Per tant tenia gent a casa a totes hores la veina del davant amb un nen de mesos venia a escalfar els biberons a casa, vaig aprofiar per fer coques i xocolata esfeta i creu que m'ho agraïen.
Bé les teves fotos m'encanten ja t'ho dic sempre crec que en tindries de fer una exposició i aquesta crema de porros és veu delciosa ben calentona per aquests dies que fa fred.
Petons
Que fotos más bonitas, me encantan!! Y la crema una delicia!! Un besazo guapa!!
ResponEliminaostres Gemma ets de Vidreres? quina gràcia! Nosaltres tenim apartament a Torrevalentina, al costat de Sant Antoni i clar, sempre passem per "davant"! Quines fotos tan boniques!!! I tant que me'n enrecordo de la nevada...el dia abans havia estat el meu cumple i em faltaven 2 mesos per tenir el Jan, així que no vaig sortir de casa no fos cas que em caigués amb la neu...jijiji!
ResponEliminaLa sopa boníssima...i ara amb el fred que fa és lo que més gust ve!
Petunets,
Eva.
M'agraden les teves fotografies,i la crema de porros es una delicia!!
ResponEliminaUn plat calent i reconfortant, molt més si hi ha neu, hehehehehe
ResponEliminaPetons
Quines fotos tan maques, per quins llocs tan macos camines i si quan arribes a casa t'espera una cremeta així ja fas el dia complert.
ResponEliminaPetons i bon cap de setmana.
Qué bonitas fotos! Tienes razón, ya también me acuerdo cuando nevó tanto en el 2010! Como aquí no estamos acostumbrados se paralizó todo! Bss
ResponElimina