Cósima, del blog Las cosas de Cósima, a u de gener ens
enviava el seu somriure com a missatge d’un any nou en positiu, per mantenir
una actitud optimista durant tot l’any, malgrat els entrebancs i les
ensopegades a la vida, i alhora ens proposava que li enviéssim una fotografia
d’algun dels nostres somriures més especials. No ser si per falta de temps o
mandra a buscar entre els meus arxius al final no en vaig enviar cap, i ara em
sap greu, tot i que he de confessar que a les fotos sempre tinc un posar bastant
seriós i potser vaig interioritzar massa el missatge que no tenia cap
fotografia rient (llàstima!). El mosaic amb tots els somriures junts ha quedat
preciós, i com que la Cósima i la seva amiga Kuki, del blog CocinaPrêt-à-Porter, no volen que se’ns esborri aquest somriu dels llavis durant tot
l’any, continuen amb aquesta cadena d’actitud positiva davant l’adversitat i en
previsió de que ‘la cuesta de Enero’ durarà una mica més del compte, ens
proposen que aquest mes de febrer enviem frases divertides, ocurrents i
carinyoses dels nostres fills, i d’aquestes ja sabeu que els pares en fem
col·lecció.
En Guillem, un fantàstic noiet que fa deu anys que corre per
casa volent sempre guanyar totes les batalles, el diumenge, en un dels seus
intents d’escaquejar-se de les tasques domèstiques, quan la discussió ja estava
al més alt nivell, jo va i li dic: -li
penso explicar tot a la Maite! (la seva professora), i ell, com si res, va
i em deixa anar: -doncs jo penso trucar a
la teva feina i els hi diré que crides! Ups! i qué li dic jo ara a aquest
nen? Jeje, continuu pensant que sempre ens acaben guanyant a totes les batalles.
Avui una recepta per a petits i grans. Fa un temps ja vaig
penjar una recepta de crêpes al bloc, però en aquella ocasió no van agradar, em
vaig quedar sola a taula. Aquesta vegada no ha estat així, l’èxit ha sigut
rotund. La diferència principal, que l’altra recepta portava mantega i aquesta
no. Proveu-les, surten boníssimes!
Crêpes (en surten unes 15 o 20)
INGREDIENTS
250 grs de farina
2 ous
1 cullerada sopera d’oli fi
1 cullerada sopera de ron o conyac
1 pessic de sal
1 cullerada de les de cafè ben plena de sucre
1 got dels d’aigua meitat llet i meitat aigua
Oli per la paella
ELABORACIÓ
En un bol s’hi posa la farina amb la sal i el sucre; en el
centre s’hi tiren els ous, l’oli i el conyac. Es mou amb una cullera de fusta
per formar una massa sense grumolls. S’hi afegeix a poc a poc el got amb la
mescla de llet i aigua. A vegades s’hi ha d’afegir una mica més de líquid,
depèn de la classe de farina. La massa de les crêpes ha de quedar com unes
natilles espesses. Es pot colar amb un passapurés o un colador xinés de forats
gruixuts per assegurar-se que a la massa no hi queden grumolls.
Es cobreix la massa amb un drap de cuina i es deixa reposar
almenys una hora; si és més, millor.
Quan es vagin a fer les crêpes, si s’ha espesseït molt la
massa, es torna a aclarir una mica amb llet i aigua barrejades.
En una paella petita s’hi aboca un rajolí d’oli, s’escalfa
molt i es reparteix bé fins que en quedi tot el fons banyat.
S’escorre en una tassa l’oli sobrant (es tornarà a utilitzar
per la crêpe següent), amb un cassó s’hi aboca una mica de massa i s’inclina la
paella una altra vegada perquè quedi ben repartida pel fons. Es deixa que es
cogui, sense deixar de moure quan la crema estigui quallada, perquè no
s’enganxi, i se li dóna la volta agafant la paella pel mànec, portant la crêpe
a la vora de la paella, i donant un moviment brusc perquè salti enlaire i doni
la volta.
En un cassola es posa aigua molt calenta a foc baix (només
perquè conservi el calor de l’aigua). S’hi posa a sobre un plat pla, sobre
aquest una fulla de paper d’alumini i sobre aquest s’hin van col·locant les
crêpes a mesura que estiguin fetes. Al
final es doblega el paper d’alumini i s’hi tanquen les crêpes. Així es
conservaran calentes i tendres bastant de temps.
Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega
aix... és que no hi ha res com un bon somriure, i sincer! Petons
ResponEliminaAh, doncs jo tambè els faig amb mantega i m'agraden molt, però molt poqueta... probaré això qeu dius de tota manera. Els crêpes son genials, arreclen un esmortzar diferent, o uns postres chic!, tot i que donen una miqueta de feina...però son agraïts!!
ResponEliminaM'encanta la foto, amb pantone de grocs...un color molt de febrer...jo no tinc fills, però miraré de pensar en alguna frase d'algun "fill d'amiga" que m'ha sorprès.
Petons!!!!
Caram, el Guillem! Serà un crack. Hahaha! Els nens no deixen de soprendre'ns mai, eh? ;-)
ResponEliminaUnes crêpes delicioses. M'agrada fer-ne per esmorzar els caps de setmana. Les faig diferents, així que apunto la teua recepta, perquè la veritat que es veuen increïbles en aquesta foto!
petonets!
Els nens sempre ens deixen amb un pam de nas!
ResponEliminaM'ha fet gràcia saber que tens un Guillem de 10 anys! Jo també en tinc un! I també de 10 anys!! ;) Estan "tremendus"!!! I vet aquí que les crêpes són un dels plats que més li agrada menjar i fer! Provaré de fer la teva recepta que és una mica diferent que la que fem a casa! Petons!!
M'has fet pensar que fa molt de temps que no faig creps. Em va bé recordar-ho. Les sortides dels nens no tenen límits i ens poden deixar de pedre en el moment menys pensat.
ResponEliminaUna fotografia molt bonica, com sempre.
Nani
És important no perdre mai el somriure Gemma. Quina sort poder gaudir d'uns creps com aquests per esmorzar!!! els meus amb Nutella, si us plau ;P
ResponEliminaOsties, quina capacitat de xantatge trucant a la feina i tot hehehehe. Doncs haurà de portar-se bé igualment!! No? :D
ResponEliminaDoncs a casa les creps sempre agraden molt!
ResponEliminaAra, jo les creps les giro amb els dits, això de fer-les saltar a l'aire em sembla que no em sortiria gaire bé, je je je...
Ja fa temps que pense en fer creps, però no estava segura de quina recepta seria bona, ara ja ho tinc clar, ja et contaré :)
ResponElimina