30.10.12

Bunyols de l’Empordà

El seu passat era com una matrioixca, una pregunta dins d'una pregunta dins d'una pregunta.

El jardí oblidat
Kate Morton

Per les contrades on vivim és típic fer els bunyols per Setmana Santa, però cada cop descobreixo més llocs on els bunyols també es mengen per Tots Sants.

La festa de Tots Sants prové d’un període anterior al procés de cristianització de la península, durant els primers segles dels nostres temps, concretament d’una festa cèltica anomenada Samhain, l’any nou celta. Pels pobles celtes l’any estava dividit en dos períodes, el temps clar i el temps fosc. El temps clar comprenia la primavera i l’estiu on el sol es pon cada vegada més lent, hi ha més llum i fa més calor, i el temps fosc comprenia la tardor i l’hivern on els dies s’escucen cada cop més, fa més fred i la foscor s’apropia d’una part del dia. Els dies de la festa del Samhain estaven fora d’aquests dos períodes, donava la benvinguda al període d’obscuritat i això possibilitava que les portes de l’altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. La festa del Samhain també coincidia quan els camps i les terres estaven igual d’esmorteïdes que el món del difunts, ha passat el temps de collita, de la verema i els camps es submergeixen en un estat de letargia fins a la primavera següent que tornin de nou la vida.


Nosaltres ja hem fet els nostres bunyols, sembla que un any més hem traslladat aquesta tradició tan de Setmana Santa a Girona a aquestes dates. El matí de diumenge volia fer alguna cosa per les postres del dinar i els meus fills ho van tenir clar, volien els seus bunyols de Tots Sants!


INGREDIENTS
250 grs de farina
15 grs de llevat de forner
10 grs de sal
25 grs de mantega
1 ou
30 grs de sucre
1 llimona
3 cullerades de llet
½ copeta d’anís (en el meu cas ratafia)

ELABORACIÓ
En un recipient desfeu el llevat amb la llet i la sal, i afegiu-hi farina fins que pugueu formar una bola tova. Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu-ho prop de l’escalfor, fins que augmenti el doble del seu volum primitiu.
Poseu la resta de la farina sobre el taulell, en cercle, i al mig la mantega, la ratafia, les raspadures de llimona, el sucre i l’ou sencer. Barregeu-ho amb una forquilla i, a mig fer, afegiu-hi el llevat fermentat; treballeu-ho amb les mans fins que la pasta quedi ben unida i fina, i ja podeu formar els bunyols en forma de rosquilles. Feu primer una bola petita i introduïu-hi el dit, fent-hi un foradet, que eixamplareu ajudant-vos amb els altres dits. Col·loqueu els bunyols sobre una plata empolsimada amb farina; quan ja els tingueu tots fets, tapeu-los amb un drap i deixeu-los reposar en un lloc calent, fins que hagin augmentat de volum (en el meu cas dues hores). Després, amb l’ajuda d’una espàtula de metall passada per farina, aneu-los agafant amb molt de compte (són molt tous) i aneu-los tirant a una fregidora o paella amb força oli calent. A mesura que els aneu traient, deixeu-los escórrer un moment sobre una reixeta i tot seguit passeu-los per sucre.
Aquests bunyols han de quedar d’un color bastant fosc, perquè si no fos així, voldria dir que són crus. Es couen molt de pressa.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.


Pels vols de Tots Sants són les Fires de Sant Narcís de Girona. Heu visitat mai Girona? Doncs feu-ne un tast a Rera la càmera!

24.10.12

Galetes per a una estrella

Aquestes galetes les he fet desenes de vegades, sense exagerar, i la recepta ja corre per aquest blog des de  fa molt de temps. Però la setmana passada en Marc va venir de l’institut amb la nova que havia de gravar un vídeo parlat en anglès confeccionant una recepta, o sigui, a l’estil Cuines. Ja us podeu imaginar lo contenta que em vaig posar, seria divertit, però també us podeu fer el càrrec què vol dir fer qualsevol cosa amb un nen de 13 anys, i més quan es tracta d’un vídeo que ha de veure tota la seva classe de l’institut. Bé, de condicions (les seves condicions) n’hi ha hagut per donar i vendre, començant perquè el vídeo havia de ser molt curt, molt, com menys duri l’agonia millor! Jo li deia, -noi, els passos són els passos, això semblaran galetes express! Hem retallat anant i tornant, ara que està de moda. I a qui se li pot acudir posar un encapçalament i un peu? Si home, a més a més amb música? Bé, al final vam arribar a un consens i el vídeo ha satisfet a totes les parts. Ara esperem que també agradi a la professora.

Doncs amb tot plegat, aquesta és la meva aportació al repte d’aquest mes de Memòries d’una cuina, que ens convidaven a fer galetes. Desitjo que us agradin!



INGREDIENTS
100 grs de sucre
100 grs de mantega
300 grs de farina
3 cullerades de llet
Vainilla en pols
1 ou
1 cullerada de llevat en pols
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Poseu la farina a sobre el taulell en forma de corona i al mig tots els altres ingredients. Ajunteu-ho, treballant-ho primer amb una forquilla i després seguiu amb les mans, fins que us quedi una pasta fina i tova. A continuació estireu-la amb el corró, no pas massa prima, i talleu-la en diferents formes (amb el tallapastes). Aneu-les col·locant en una plata de forn untada, i aleshores pinteu-les amb rovell d’ou, barrejat amb unes gotes d’aigua. Coeu-les al forn, a temperatura regular, uns 15 o 20 minuts. Si passats 12 minuts no s’han començat a daurar, apagueu el forn i enceneu el gratinador perquè us agafi color.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.

19.10.12

Magdalenes

No ser si teniu fills en l’adolescència, o s’han fet grans i ja heu viscut aquesta etapa de les nostres vides. Nosaltres tot just comencem. Aquests dies m’ha vingut a la ment una de les paraules que els pot definir perfectament: insatisfacció! Sempre es senten insatisfets, insatisfacció absolutament amb tot, fins al punt que tot no els hi és suficient. Aquesta actitud m’esgota, acaba absorbint la poca energia que em pugui quedar després de la seva infància. Assumeixo el mea culpa, com l’hem d'assumir tota la societat en general. Aquest tot el vull extrapolar al menjar. Ja us podeu fer la idea que a casa no escatimo esforços per portar a taula allò que més els hi agrada, variat, saludable,... Sempre que puc faig quelcom casolà que ser que els  hi agrada, com crema catalana, magdalenes, alguna coca o pastís, però no sempre és possible, tot i que no hi maca mai fruita, fruits secs, làctics, galetes. A la meva manera d'entendre aquí també tenen massa per triar, més que el que moltes famílies poden tenir.
Les postres són el punt de controvèrsia. – Mama, què hi ha per postres? I jo faig el recital de cada dia fent una llarga llista de tot i de més, i que a vegades es tradueix amb un –El de sempre! I llavors bé allò del –I no hi ha res més? Res més??????? Bé, espero que amb el temps això també passi, perquè sinó...


Les magdalenes sempre tenen èxit, com tot no duren gens. La recepta d'avui és del llibre 1080 recetas de cocina, però amb el toc dels secrets màgics per aconseguir un bon barret. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
3 ous
250 grs de sucre
300-350 grs de farina de reposteria
1/4 l de oli suau
1/8 l de llet
Una culleradeta de llevat en pols
Ratlladura d’una llimona
1 pessic de sal

ELABORACIÓ
Primer de tot es munten les clares a punt de neu amb un pessic de sal; a continuació s’hi afegeixen els rovells, després el sucre, l’oli, la llet, la ratlladura de llimona i finalment la farina tamisada barrejada amb el llevat. Tots els ingredients s’hi afegeixen a poc a poc, un rere l’altre, remenant amb molta suavitat, just perquè tot quedi tot ben integrat.
Per tal d’aconseguir el típic barret que tenen les magdalenes que veiem a les fleques i pastisseries, i que a casa no acaba de sortir mai, és molt important tenir en compte tres aspectes. Primer, deixar reposar la massa a la nevera tapada amb un drap de cuina almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual. Segon, posar els motlles de paper arrissat, que untarem prèviament amb mantega, dins uns altres motlles, o bé de silicona o bé dins la típica safata per a muffins i magdalens, això permetrar que en coure’s les magdalenes els motlles de paper no s’aixamplin i així la massa creixi en alçada i no en amplada. Cal omplir-los dos terceres parts. I tercer i últim, tenir el forn molt i molt calent en el moment que hi posem la massa dins. Coure durant uns 12-15 minuts.


Aquesta última fotografia és una de les meves aportacions al grup de Flickr La vuelta al mundo. Aquest mes d'octubre estem fent moltes fotografies sota el tema {a les mans}. Aquí hi podeu veure el meu àlbum fins  a data d'avui.

13.10.12

Crema de carbassa rostida al forn

La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la  recuerda para contarla.

Gabriel García Márquez


Hem començat la temporada dels fruits de tardor amb força. Aquest any hem descobert les figues. Si, si, ja ho ser! no té perdó no haver menjat mai figues! però d’això us en prometo parlar en una propera entrada. Els moniatos també han fet acte de presència a la nostra cuina. Recordeu els bunyols de monyaco que vaig fer l’any passat? I les carbasses? Ja he perdut el compte de quantes carbasses he comprat aquest any. Sortim de l’estiu, una estació amb una gran varietat de fruits de tots els  gustos i colors, per entrar als mesos més freds de l’any, que si hi prenem una mica d’atenció també hi trobarem una gran varietat de fruits ben saborosos. Durant aquests mesos és quan la natura ens dóna més fruits silvestres, dels quals, cada cop menys, encara en podem gaudir: bolets, castanyes, espàrrecs, cireres d’arboç ...


El producte estrella de La recepta del 15 d’aquest mes és la carbassa. La primera idea era presentar un cake de carbassa i nous que vaig fer no fa gaires dies però, tot i que va sortir molt bo, s’engrunava massa, així que he preferit esperar i penjar-vos la recepta quan el resultat sigui més satisfactori. Doncs en substitució, avui us porto aquesta crema de carbassa rostida al forn, una nova adquisició de la nostra cuina. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
Una carbassa d’un quilo, aproximadament
2 cebes petites
1300 ml de brou de pollastre
Sal
Pebre blanc
Oli d’oliva

ELABORACIÓ
En una safata de forn posar una mica d’oli al fons i col·locar-hi la carbassa tallada en 8 o 10 trossos i les dues cebes tallades per la meitat. Salpebreu-ho i torneu-hi a tirar un rajolí d’oli per sobre. Jo aquest any estic comprant unes carbasses no massa grosses, d’un quilo a un quilo i mig cadascuna, que la seva pell és molt tendre i la puc aprofitar tota sencera, pell i polpa; mai les pelo. Coure al forn a temperatura regular fins que sigui tendra. Escalfar el brou en un cassó, posar-hi la carbassa i la ceba rostida i passar pel turmix. Si ho desitgeu, perquè la crema us quedi molt més fina, la podeu passar pel colador xinés.


Aquesta vegada m'ha sigut molt difícil triar les fotos, és que totes m'agradaven, amb aquest color tan bonic que ens dóna la carbassa es tornen irresistibles!




Aquesta última fotografia és una de les meves aportacions al grup de Flickr La vuelta al mundo. Aquest mes d'octubre estem fent moltes fotografies sota el tema {a les mans}. Aquí hi podeu veure el meu àlbum fins  a data d'avui. No us el perdeu, crec que val la pena ;-)

10.10.12

Arròs de pollastre

Fa uns dies, al blog de fotografia Rere la càmera, deia que darrera cada fotografia sempre hi havia una història que explicar, per petita per fos. A la cuina passa el mateix, cada plat que portem a taula sempre té un què, un qui i un com.

El què d’aquest arròs podrien ser molts, però la seva senzillesa el fa ideal pels temps que estem vivint, on la diversitat d’històries particulars que ens està donant aquesta crisi es multipliquen cada dia per mil, històries que silenciosament es viuen dins de cada llar, rere parets confidents, històries que quan surten al carrer es vesteixen amb les millors gales, perquè mai les unes sospitin de les altres.

Abans de fer l’arròs tingueu apunt un brou de verdures que podeu fer una estona abans o, com jo, aprofitar el dia que feu una crema de verdures per guardar el brou restant. Normalment quan fem crema de verdures sempre sobre una mica de líquid de coure-les, que retiro perquè la crema quedi una mica més espessa. Llavors aquest brou restant el podeu utilitzar per fer aquest arròs o es pot congelar per alguna altra ocasió.


INGREDIENTS (per a 4 persones)
1 ceba
1 pebrot vermell petit
1 petxuga de pollastre
4 cullerades de tomàquet fet puré
1 all
Uns brins de safrà (si en teniu a mà, sinó se’n pot prescindir)
Una mica de julivert
300 grs d’arròs
750 ml de brou de verdures
Sal
Pebre blanc

ELABORACIÓ
Tallem el pollastre a trossets petits i el salpebrem. En una cassola amb oli fregim el pollastre fins que sigui ros. A la mateixa cassola hi afegirem una mica d’oli i sofregim la ceba tallada petita juntament amb el pebrot vermell tallat a tires. Quan tot el conjunt sigui d’un color daurat, com caramel·litzat, hi afegim el pollastre, li donem uns tombs i hi incorporarem les quatre cullerades de tomàquet fet puré. Deixar coure tot el conjunt fins que s’hagi reduït el tomàquet. Tingueu el brou de verdures ben calent apunt. Tot seguit afegim l’arròs a la cassola, el rossegem donant-li uns tombs i hi afegim el líquid. Penseu que la quantitat de líquid dependrà de la varietat i qualitat de l’arròs, però la proporció cinc de líquid per dos d’arròs en aquest plat la vaig trobar perfecte. Queda un arròs sense suc però molt melós. Quan l’arròs comenci a fer la xup-xup, prepararem una picada amb l’all, el julivert, els brins de safrà i un polsim de sal, hi posarem una mica del brou de verdures per diluir-la i l’incorporarem a l’arròs. Salar al punt. Tingueu present que segurament el brou ja serà salat, o sigui que aneu amb molt de compte amb la sal. Coure uns 20 minuts, més o menys. Si cal afegir una mica més de brou, perquè aquí també dependrà del tipus i la qualitat de l’arròs. Un cop sigui cuit, sempre procurant que en el moment de tancar el fogó encara quedi una mica de suc a la cassola, retirar del foc, tapar i deixar reposar 5 minuts sobre un drap humit.

Quan ja no quedava ni un gra d’arròs ni als plats ni a la cassola, després de gaudir d’un arròs deliciós, vaig pensar que aquest plat tenia tots els ingredients per obrir una nova etiqueta al bloc amb el nom fem-ho econòmic! Què us sembla?

4.10.12

Perfect roast beef

El campus de l’Institut estava situat en un paratge realment bonic, en plena vall del riu Hudson. Abans que el tren no arribés a Poughkeepsie la Claudine es va menjar el sandvitx de rosbif que s’havia preparat amb les restes del sopar del dia abans, doncs tenia l’entrevista amb el director al cap d’una hora i anava amb el temps just per agafar un taxi que la portés fins a Hyde Park i no arribar tard a la seva cita. Després que el taxista la deixés davant les portes de l’Institut, i quan es disposava a travessar el pati per accedir al hall del campus, un jove policia del comptat de Dutchess li barrà el pas i li demanà que s’identifiqués. La Claudine li ensenyà el seu passaport i la carta on li confirmaven una entrevista a les tres de la tarda d’aquell mateix dia amb el senyor Smith, director de The Culinary Institute of America. D’un cop d’ull se’n va adonar que tota la zona estava acordonada amb cintes de color groc de la policia de l’estat de Nova York, i un anar i venir de policies i senyors de negre de seguida va fer pensar a la Claudine que allí n’havia passat una de grossa.
-Senyoreta Garnier, em sap greu haver-li de dir però avui s’ha cancel·lat tota la activitat al campus. Seria millor que truqués d’aquí uns dies per tornar a concertar una nova cita. Gràcies
El policia va fer el gest de retornar-li el passaport i la carta, al mateix temps que es dirigia cap a un home que també pretenia accedir al campus.

{sense títol}
Gemma Vilabrú


Avui us porto una recepta de Jamie Oliver, roast beef. Aquesta recepta la vaig traduir ja fa temps de JamieOliver.com (amb l’ajut incondicional de la Mon). La carpeta de pendents s’anava omplint, buidant i omplint de nou, però aquesta continuava allí, per la posteritat, així que no fa gaire vaig decidir que havia arribat el moment de donar-li sortida. Jo i les carns no és que siguem gaire amics, cada cop menys, però sempre hi ha qui corre per un bon tros de vedella, i com que era un bon tros, molt tendre, em vaig decidir a fer-la. He de dir que em van agradar més les verduretes, però els amants de les bones carns en van fer un bon àpat.


INGREDIENTS
1 quilo i mig de mitjana de vedella en una sola peça (jo vaig comprar llata)
2 cebes mitjanes
2 pastanagues
2 tiges d’api
1 cabeça d’alls
1 grapat petit de farigola fresca, romaní, llorer o sàlvia o una barreja d’elles
Oli d’oliva
Sal marina i pebre negre acabat de moldre

ELABORACIÓ
Aquí he utilitzat un tros d’espatlla (jo llata) perquè generalment és molt més fàcil de rostir, pèro també pots utilitzar  costella de vedella. La carn ha de reposar després de coure com a mínim mitja hora per tallar a rodanxes fines i gaudir de la seva tendresa. Els temps indicats són només de guia, poden ser diferents depenent del tipus de forn que tinguis o la mida de la peça.

Per preparar la carn de vedella:
Poseu la carn dins la nevera 30 minuts abans de  introduir-la al forn.
Preescalfeu el vostre forn a 240ºC/475ºF/gas 9
Aquí no és necessari pelar  les verdures – només fe’ls-hi una rentada i trossejar-les.
Separar la cabeça d’alls en dents, deixant-los sense pelar.
Apilonar totes les verdures, l’all i les herbes en el centre d’una safata de rostir gran i amanir amb oli d’oliva.
Amanir la carn de vedella amb oli d’oliva i assaonar bé amb sal i pebre, fregant  totes les parts de la carn.
Col·loqueu la carn a sobre les verdures.

Per cuinar la carn vedella:
Col·loqueu la safata de rostir en el forn prescalfat.
Tot seguit abaixar la temperatura a 200ºC/400ºF/gas 6 i coure durant una hora la carn de vedella al punt.
Si la prefereixes poc feta, treu-la 5 o 10 minuts abans.
I per més feta, deixar-la dins uns 10 o 15 minuts més.
Si estàs fent patates rostides i verdures, aquest és el moment de posar-les – introdueix-les dins el forn els últims 45 minuts de la cocció.
Ruixar la carn de vedella a meitat de cocció i si veus la verdura seca, afegeix una mica d’aigua a la safata per aturar la cocció.
Quan la carn està cuita al vostre gust, treu la safata de dins el forn i passa la carn a una fusta per reposar  durant uns 15 minuts.
Cobreixo amb una capa de paper d’alumini i un drap de cuina i guardar mentre fas la seva salsa, salsa de rave picant i púdings Yorkshire.


I per acabar, una passejada per la Costa Brava des del meu blog Rera la càmera. Us hi espero!

'La meva terra està plena de racons com aquests, la Costa Brava, i tot i que diuen que la costa de més cap al nord del país és molt més bonica, que conserva racons més verges, la Costa Brava sud  està plena de paratges i llocs realment especials. Heu visitat mai Tossa de Mar? No he viatjat mai a Itàlia, m’agradaria, però sempre que veig reportatges i fotografies dels pobles de les costes italianes m’ho recorden. De fet tots som mediterranis, no? Fa uns dies, veient el capítol de Viena de Españoles en el mundo, de La1, una noia va dir que allí has d’anar en compte que no se’t pari el cor, aquí, amb el nostre Mar Mediterrani davant el cor mai deixa de bategar a bon ritme, es viu amb tots els sentits ben desperts. Molts dies el mar passa desapercebut davant meu, però mai m’oblido de la gran sort que tinc de viure-hi a prop.'