El seu passat era com una matrioixca, una pregunta dins d'una pregunta dins d'una pregunta.
El jardí oblidat
Kate Morton
Per les contrades on vivim és típic fer els bunyols per Setmana Santa, però cada cop descobreixo més llocs on els bunyols també es mengen per Tots Sants.
La festa de Tots Sants prové d’un període anterior al procés de
cristianització de la península, durant els primers segles dels nostres temps,
concretament d’una festa cèltica anomenada Samhain, l’any nou celta. Pels pobles celtes l’any estava dividit en dos períodes,
el temps clar i el temps fosc. El temps clar comprenia la primavera i l’estiu
on el sol es pon cada vegada més lent, hi ha més llum i fa més calor, i el
temps fosc comprenia la tardor i l’hivern on els dies s’escucen cada cop més,
fa més fred i la foscor s’apropia d’una part del dia. Els dies de la festa del
Samhain estaven fora d’aquests dos períodes, donava la benvinguda al període
d’obscuritat i això possibilitava que les portes de l’altre món restessin
obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. La festa del Samhain
també coincidia quan els camps i les terres estaven igual d’esmorteïdes que el
món del difunts, ha passat el temps de collita, de la verema i els camps es
submergeixen en un estat de letargia fins a la primavera següent que tornin de
nou la vida.
Nosaltres ja hem fet els nostres bunyols, sembla que un any més hem
traslladat aquesta tradició tan de Setmana Santa a Girona a aquestes dates. El matí de diumenge volia fer alguna cosa per les postres del dinar i els meus
fills ho van tenir clar, volien els seus bunyols de Tots Sants!
INGREDIENTS
250 grs de
farina
15 grs de
llevat de forner
10 grs de
sal
25 grs de
mantega
1 ou
30 grs de
sucre
1 llimona
3 cullerades
de llet
½ copeta
d’anís (en el meu cas ratafia)
ELABORACIÓ
En un recipient desfeu el llevat amb la llet i la sal, i afegiu-hi
farina fins que pugueu formar una bola tova. Tapeu-ho amb un drap de cuina i
deixeu-ho prop de l’escalfor, fins que augmenti el doble del seu volum
primitiu.
Poseu la resta de la farina sobre el taulell, en cercle, i al mig la
mantega, la ratafia, les raspadures de llimona, el sucre i l’ou sencer.
Barregeu-ho amb una forquilla i, a mig fer, afegiu-hi el llevat fermentat;
treballeu-ho amb les mans fins que la pasta quedi ben unida i fina, i ja podeu
formar els bunyols en forma de rosquilles. Feu primer una bola petita i
introduïu-hi el dit, fent-hi un foradet, que eixamplareu ajudant-vos amb els
altres dits. Col·loqueu els bunyols sobre una plata empolsimada amb farina;
quan ja els tingueu tots fets, tapeu-los amb un drap i deixeu-los reposar en un
lloc calent, fins que hagin augmentat de volum (en el meu cas dues hores).
Després, amb l’ajuda d’una espàtula de metall passada per farina, aneu-los
agafant amb molt de compte (són molt tous) i aneu-los tirant a una fregidora o
paella amb força oli calent. A mesura que els aneu traient, deixeu-los escórrer
un moment sobre una reixeta i tot seguit passeu-los per sucre.
Aquests bunyols han de quedar d’un color bastant fosc, perquè si no
fos així, voldria dir que són crus. Es couen molt de pressa.
Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.
Pels vols de Tots Sants són les Fires de Sant Narcís de Girona. Heu
visitat mai Girona? Doncs feu-ne un tast a Rera la càmera!