28.1.11

Canelons de Sant Esteve


Avui us vull ensenyat un lloc que m’agrada molt i que es troba al vell mig de Les Guilleries, a prop de Santa Coloma de Farners (La Selva): l’ermita i el castell de Farners. Quan en Josep de El café de nit a l’entrada anterior em va dir que havia de publicar més fotografies, ahir em vaig posar a buscar a veure què trobava digitalitzat i que fos bonic per poder-vos ensenyar, i com que tenia pendent de publicar aquesta recepta dels canelons de Sant Esteve de la meva mare, vaig pensar que què millor que aquest paratge d’on viuen els meus mares, vaig nèixer i viure fins als 22 anys.


CANELONS DE SANT ESTEVE

INGREDIENTS
500 grs de carn picada
1 ceba
250 grs de tomàquet fet puré
1 all i julivert
Nou moscada
Una llesca de pa
Llet

ELABORACIÓ
Farcit. Ratllar una ceba i enrossir en una cassola amb oli. Quan sigui ben rossa i afegirem el tomàquet fet puré, l’all i el julivert tallat ben petit i ho deixarem coure fins que el tomàquet sigui lluent. En aquest punt hi incorporarem la carn picada i ho deixarem coure fins que aquesta sigui ben rossa. En un plat apart haurem posar la molla de la llesca de pa amb llet, que quedi ben impregnada d’aquesta, i llavors l’esmicolarem i l’incorporarem a la cassola juntament amb un polsim de nou moscada. Li donarem uns tombs a tot el conjunt i ja estarà llest per farcir els canelons.
Aquesta pasta és molt millor fer-la d’un dia per l’altra, així s’assenten els sabors i és més bona.
Per coure la pasta de caneló és millor seguir les indicacions del fabricant però si us passa com a la meva mare potser és millor seguir el sentit comú, ja que per dos anys consecutius la pasta de caneló l’hi ha quedat tota trinxada i/o pastada. Ella, com sempre, seguia el que li indicava el paquet (El Pavo), de 12 a 15 minuts, però l’any passat (Nadal 2009) quan vàrem arribar a l’hora de dinar estava tota disgustada perquè de tres paquets només n’havia aconseguit aprofitar un, i amb no gaire bon aspecte i gust. Vàrem arribar a la conclusió que la pasta era defectuosa perquè no sabia en què podia haver fallat. El tema va quedar aquí, això sí, amb la meitat de la plata de canelons a les deixalles.
Aquest any quan vàrem arribar la història es tornava a repetir, encara que havia aconseguit bullir tot un paquet però amb molta dificultat perquè no se li trenquèssin les plaques, això si, estaven una mica passades de bullida. Llavors ja li vaig dir que creia que bullir les plaques de 12 a15 minuts era una barbaritat, que la lasagna jo no la bullia pas tanta estona (Gallo), com a molt 8 minuts. I aquests són els canelons que vaig fer jo a casa per provar les plaques El Pavo amb el farcit que em va donar la meva mare que li havia sobrat dels seus canelons de Sant Esteve.
La recepta de la salsal beixamel que faig sempre la trobareu a l'entrada anterior.

7 comentaris:

  1. què bons els canelons!

    ResponElimina
  2. Quina bona pinta Gemma aquests canelons, és veuen tant plens i amb aquesta bexamel ummmm!!
    Deliciosos!!

    ResponElimina
  3. Hola Gemma! per fiiii!! porto 3 dies intentant entrar al teu bloc i no hi havia manera, no sé qè em passava però em deia que no podia accedir.

    Quines fotografies tant boniques..... el lloc es preciós, i estan tant apropet m'hi he d'acostar sens falta.
    Una meravella de canelons...ja pots felicitar a la teva mare perquè han quedat perfectes.

    M'ha agradat llegir una mica més de tu. La veritat és que algunes coses ja les podia intuir però d'altres coses m'han sorprès, positivament ehhhh ;))
    Molts petonets bonica.

    ResponElimina
  4. Unes fotos molt maques Gemma!!! Els canelons no m'agraden gens si son de carn, però he vist que tu els fas lleugers, així que segur que els tastaria! Petonets guapa (PD: per cert, no he rebut la teva actualització al meu panell 8()

    ResponElimina
  5. Gemma, qué ricos canelones!. Me encantan y tienen aspecto de jugositos...
    Un besote

    ResponElimina
  6. Gemma, saps que sempre l'he vist de lluny però mai hi he pujat?? I de ben segur que la vista és espectacular!
    I els canelons... boníssims!! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  7. Ei, Gemma, jo també el conec el castell de Farners, és ideal per fer una excursió familiar, el blog t'està quedant guapíssim, per això no et trobava! Aquests canelons sembla que vulguin sortir de la pantalla, tenen un aspecte impressionant!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!