Canelons de Sant Esteve

Avui us vull ensenyat un lloc que m’agrada molt i que es troba al vell mig de Les Guilleries, a prop de Santa Coloma de Farners (La Selva): l’ermita i el castell de Farners. Quan en Josep de El café de nit a l’entrada anterior em va dir que havia de publicar més fotografies, ahir em vaig posar a buscar a veure què trobava digitalitzat i que fos bonic per poder-vos ensenyar, i com que tenia pendent de publicar aquesta recepta dels canelons de Sant Esteve de la meva mare, vaig pensar que què millor que aquest paratge d’on viuen els meus mares, vaig nèixer i viure fins als 22 anys.

CANELONS DE SANT ESTEVE

INGREDIENTS

500 grs de carn picada

1 ceba

250 grs de tomàquet fet puré

1 all i julivert

Nou moscada

Una llesca de pa

Llet

ELABORACIÓ

Farcit. Ratllar una ceba i enrossir en una cassola amb oli. Quan sigui ben rossa i afegirem el tomàquet fet puré, l’all i el julivert tallat ben petit i ho deixarem coure fins que el tomàquet sigui lluent. En aquest punt hi incorporarem la carn picada i ho deixarem coure fins que aquesta sigui ben rossa. En un plat apart haurem posar la molla de la llesca de pa amb llet, que quedi ben impregnada d’aquesta, i llavors l’esmicolarem i l’incorporarem a la cassola juntament amb un polsim de nou moscada. Li donarem uns tombs a tot el conjunt i ja estarà llest per farcir els canelons.

Aquesta pasta és molt millor fer-la d’un dia per l’altra, així s’assenten els sabors i és més bona.

Per coure la pasta de caneló és millor seguir les indicacions del fabricant però si us passa com a la meva mare potser és millor seguir el sentit comú, ja que per dos anys consecutius la pasta de caneló l’hi ha quedat tota trinxada i/o pastada. Ella, com sempre, seguia el que li indicava el paquet (El Pavo), de 12 a 15 minuts, però l’any passat (Nadal 2009) quan vàrem arribar a l’hora de dinar estava tota disgustada perquè de tres paquets només n’havia aconseguit aprofitar un, i amb no gaire bon aspecte i gust. Vàrem arribar a la conclusió que la pasta era defectuosa perquè no sabia en què podia haver fallat. El tema va quedar aquí, això sí, amb la meitat de la plata de canelons a les deixalles.

Aquest any quan vàrem arribar la història es tornava a repetir, encara que havia aconseguit bullir tot un paquet però amb molta dificultat perquè no se li trenquèssin les plaques, això si, estaven una mica passades de bullida. Llavors ja li vaig dir que creia que bullir les plaques de 12 a15 minuts era una barbaritat, que la lasagna jo no la bullia pas tanta estona (Gallo), com a molt 8 minuts. I aquests són els canelons que vaig fer jo a casa per provar les plaques El Pavo amb el farcit que em va donar la meva mare que li havia sobrat dels seus canelons de Sant Esteve.
La recepta de la salsal beixamel que faig sempre la trobareu a l'entrada anterior.