Coca de Sant Joan i fracàs amb el tortell de reis

Si, si , ja ser que és una mica tard, però fins avui no he acabat aquesta entrada, m’ha costat una mica, això que la vaig començar el mateix dia de reis i ella mateixa ha anat evolucionant. Sort! De la desil·lusió a la resignació, i d’aquesta a veure que tinc uns fills fantàstics, que cada dia em sorprenent més, que qualsevol regal de reis mai estarà per sobre del nostre dia a dia i que sense adonar-nos se’ns escapa de les mans perquè volem viure massa ràpid.

No anticipo mai el Nadal, sóc de les que hi pensa quan ja el tenim a sobre, ja que aquests darrers anys les festes nadalenques han costat una mica de païr, però tot i així sempre intento gaudir-ne el màxim. Durant els dies de cada dia les obligacions no em deixen massa espai, tot s’amuntega i tires endavant com pots, sense pensar massa, l’estiu ja està una mica oblidat i esperes que arribin aquestes dates per recuperar una mica d’aquest espai perdut, estar amb els teus i gaudir de la seva companyia, a casa, sense presses. També són uns dies especials a la cuina, on et ve de gust fer moltes més coses, on en cada plat i cada postre hi poses molta il·lusió, sentiments molt especials, com amb el tortell de reis d’enguany, la primera vegada que el feia i que als meus fills els hi feia especial il·lusió. Per mi també era una mica important, com un regal, per compensar que aquest any els reis no han pogut ser massa generosos.

Em sembla que mai m’havia sentit tant disgustada quan algunes postres no m’han sortit bé, perquè aquesta vegada el desastre ha sigut estrepitós, inaprofitable, perquè després d’hores i hores de llevat, quan hem tornat a casa, després d’anar a esperar els reis, el tortell estava més arrugat que una pansa, tot aixafat. La reacció quan ho vàrem veure ja us la podeu imaginar! La desil·lusió va ser brutal.

El dia 6 a la tarda ho vaig tornar a intentar, aquesta vegada amb un sobre de llevadura seca de forner, perquè de la fresca se m’havia acabat. I res, la massa no es va moure ni un centímetre. Alguna cosa fallava i ja em començava a pujar la mosca al nas! Tenia varies receptes triades. La de la Gemma de La cuina de casa, la de la Sònia de l’Exquisit, la de la Mercè de Cuina per a llaminers, la de El món de la cuina i alguna més que ara no ser de quin blog són però amb molt bona pinta. Al final em vaig decidir per la de la Mercè, èxit assegurat, però per dues vegades vaig fracassar.

Com que em volia treure aquest mal rollo de sobre, ho vaig tornar a intentar per tercera vegada amb aquesta coca de Sant Joan de la Montserrat Seguí, fora de temporada, però com que és una massa molt semblant a la del tortell de reis volia provar-la per treure’m l’espina del llevat de la massa, i si, va funcionar, la massa mare va doblar el seu volum, i la segona massa també va llevar bé i va doblar volum, encara que a l’hora d’estirar-la ho vaig fer amb el corró perquè em quedés més quadrada i crec que la vaig aixafar una mica massa. Una recepta per repetir, però doblant les quantitats perquè quedi una mica més gruixuda perquè l’endemà havia quedat una mica eixuta. De totes maneres el tortell de reis el tornaré a provar de fer, però més endavant perquè he quedat una mica saturada.

INGREDIENTS
1 ou
1 llimona
200 grs de farina
100 grs de fruita confitada
25 grs de margarina
25 grs de llard
50 grs de pinyons
20 grs de llevat de pa
100 grs de sucre
3 cullerades de llet

ELABORACIÓ
Desfeu el llevat amb la llet calenta i una part de farina, en un recipient, fins que quedi una bola tova.
Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu-ho prop del foc, fins que us augmenti el doble el volum.
Poseu la farina sobrera a sobre el taulell, en forma de corona: al mig poseu-hi l’ou, el llard, la margarina, 40 grs de sucre i les raspadures de llimona: ajunteu tots els ingredients treballant-ho amb una forquilla i quan ho tingueu mig barrejat afegiu-hi el llevat ja fermentat, i acabeu-ho pastant amb les mans, fins que obtingueu una massa compacta. Aleshores, damunt d’una planxa de forn untada, feu-hi la coca, anant-li donant forma amb les mans; pinteu-la lleugerament amb aigua i adorneu-la amb la fruita, tallada ben fina, i els pinyons, els quals haureu tingut en remull una hora. Empolsimeu-la amb sucre i després deixeu-la en repòs en un lloc tebi i tapada amb un drap de cuina fins que augmenti de volum. Quan ja sigui llevada poseu-la al forn a temperatura regular, uns 20 minuts, fins que quedi rosseta.