Amb aquesta entrada obro un nou espai que vull anomenar ‘receptes familiars’, on hi recolliré totes aquelles receptes de la meva familia que s’han transmès de generació en generació fins arribar a les meves mans, algunes de tant bàsiques i senzilles com aquest arròs a la cassola dels diumenges de la meva mare, de festa com els canelons de Sant Esteve que també ens fa cada any la meva mare, d’altres més pacients com la ratafia del meu pare, i fins als bunyons de quaresma de la meva àvia paterna, que em recorden a tota la família col·laborant per pastar-los, i els cargols de la diada de Sant Sebastià de la meva àvia materna.
NGREDIENTS
1 ceba grossa
¾ kg de tomàquet fet puré
1 pebrot vermell
200 grs de pèsols
2 sèpies grosses
2 costelles de porc
400 grs d’arròs
ELABORACIÓ
Sofregim la ceba tallada petita i quan comenci a agafar color hi afegirem el tomàquet, el pebrot vermell tallat a daus petits i els pèsols. Ho deixarem sofregir fins que el tomàquet quedi lluent. En una paella a part enrossirem la costella de porc tallada petita i l’afegirem a la cassola amb el sofregit ja llest, juntament amb la sèpia també tallada petita. L’hi donarem uns tombs a tot el junt i hi afegir-hi una tasseta de moscatell. Ara ja serà el moment d’adjuntar-hi l’arròs, que enrossirem una mica en sec, i hi afegirem ja l’aigua bullent fins que cobreixi. Si agrada a l’últim moment hi podem afegir-hi unes gambes.
Ah!, i avui és Sant Sebastià, diada del pelegrí de Tossa i de menjar coca de Sant Sebastià. Us deixo l'enllaç de l'entrada que en vaig fer l'any passat. Aquest any de moment encara no l'he fet però, tot i que avui no tindré temps, qualsevol dia us convido a que en mengeu, ja que tinc ganes de fer-ne alguna versió diferent.
Que buenas son las recetas familiares,esas que nos transportan lejos,a los sentimientos y aroman.
ResponEliminaVivan las mAdres.Me gusta este arroz.
Cariños
M'agrada aquesta nova secció, les receptes familiars i de les mares sempre són les millors, oi? Siguin canelons o arrossos a la cassola, tenen l'èxit assegurat ;)
ResponEliminaI la coca de sant Sebastià, amb llardons i tot, ha de ser boníssima!
m'encanta la teva iniciativa! a cada casa hi ha receptes, que com bé dius tu, passen de generació en generació i que s'han de mantenir! aquest arrós sembla molt i molt bo! petonets guapa
ResponEliminadoncs estarem pendents de les receptes familiars....jo a casa també faig l'arròs a la cassola, m'agrada més que amb paella.
ResponEliminapetons
Jo he heredat un receptari de la meva mare que va ser regal de casament de la seva mare on hi ha les receptes que feia ella. Aquest receptari està fet pols de les vegades que la meva mare l'havia fet servir i ampliat i espero algun dia anar publicant les receptes i posar ordre al caos que és ara. Aquest arròs també el podria haver fet la meva mare.
ResponEliminaUna gran idea aquesta de recollir les receptes familiars! Aquest arròs ha de ser boníssim, de diumenge!
ResponEliminaQuina bona pinta Gemma, que diguin el que vulguin però les receptes que heredem de les nostres mares i àvies són les millors, ja que almenys a mi em tranporten a la meva infancia, les olors i els gustos, ummm!!! una delicia!!
ResponEliminaPetons
Estic enamorada de la cuina de tota la vida...aquest arr`s una delicia...
ResponEliminamooolts petons
Qué rico este arroz y encima siendo una receta de tu madre aún tiene más valor. Me encantan estas recetas. besitossss
ResponEliminaL'arròs tipus a la cassola és un dels meus top, així caldoset i gustòs. Ostres, que és l'hora de dinar!! quin gust veient la foto i alhora quin patiment XD
ResponEliminaQuina meravella d'arròs, tot i que quan he llegit el títol no sabia si era una recepta d'arròs de la teva mare o un arròs fet en la cassola de la teva mare, he, he.
ResponEliminaUna abraçada
El arroz es que queda taaaan rico con todo.
ResponEliminaBesitos.
;-D
Ummmmmmmmm, esos arroces en cazuela son de mis preferidos. Mi madre siempre los ha hecho así, mezclando carne, pescado y verduras y yo siempre he visto normal la mezcla de sabores.
ResponEliminaAdemás, para mí las habas son casi un imprescindible en los arroces; dan un sabor impresionante.
Por cierto, me alegra que hayas resuelto el problemilla con las fotos.
Un besote
a mi també m'encanta aquesta no va secció! Com els plats de tradició familiar res.
ResponEliminaMolt bona pinta Gemma, el tasto seguríssim.
petonets.
Aquest arrós te una pinta bonisima¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaAquest arrós sembla mooolt bo!! I tens tota la raó hi ha receptes que són tradicions familiars, i s'han de mantenir com a bon tresor que són! Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!! Una abraçada, Paula
ResponEliminaQue faríem sense les receptes de la mare o la avia.
ResponEliminaPetons
Quina bona idea Gemma!, lo de les receptes familiars!! una bona manera de recollir-les totes.... penso que tots ho hauríem de fer....
ResponElimina:)
I aquesta caçolaaa Mmmmmm té una pinta extraordinaria....
Petonets
Doncs segur que serà tot un èxit, és un plaer cuinar totes aquestes receptes familiars i has començat per la porta gran, l'arrós del diumenge.
ResponEliminaLa foto a la que fa el xup,xup...
Muas!
Que en fa de temps que no em menjo un arròs a la cassola!!
ResponEliminaQuina enveja em fas .
Petonets!!
Que rico arroz! me encantan las recetas de las madres y abuelas, es garantía de delicioso!!!
ResponEliminaBesitossss
Les receptes familiars son tresors de família que cal anar transmeten i que mai s'han de perdre!. Una secció molt interessant. Fa dies que penso que haig de preguntar a la meva mare algunes de les seves receptes i de la seva mare que no hi ha esrites enlloc!Una abraçada.
ResponEliminaamb aquest arròs no deveu fallar mai els diumenges a dinar!!! Quina pinta!!
ResponEliminaMolt bona iniciativa la nova secció!
Petunets,
Eva.
me va a encantar tu nueva sección, las recetas familiares son las mejores ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com