Pa amb llet

Conte del conillet Peret

Hi havia una vegada quatre conillets que es deien Borrisol, Patufa, Cotó Fluix i Peret.

Vivien amb la seva mare en un cau amagat sota les arrels d’un avet molt alt.

-Fillets meus –va dir la senyora Conilla un matí- podeu anar a jugar pels camps o pels camins, però no us fiqueu al jardí del senyor McGregor: el vostre pare hi va patir una gran desgràcia. La senyora McGregor en va fer xixines.

-Au, a jugar, però no feu dolenteries, que haig de sortir.

Aleshores, la senyora Conill va agafar un cabàs i un paraigua i va anar a cal forner travessant el bosc. Va comprar una barra de pa moreno i cinc llonguets.

La Borrisol, la Patufa i la Cotó Fluix, que eren uns bons conillets, van anar a collir móres al camí.

Però en Peret, que era molt entremaliat, va anar de dret al jardí del senyor McGregor, i es va colar per sota la tanca!

Primer es va menjar uns enciams, després unes mongetes tendres i, en acabat, es va atipar de raves.

Llavors li va agafar mal de panxa i va anar a buscar una mica de julivert.

Però darrere una filera de cogombres va anar a petar de cara amb el senyor McGregor!

El senyor McGregor estava de quatre grapes plantant unes cols, però va veure en Peret i va córrer darrere d’ell amb el rasclet a la mà i cridant: “Atureu el lladre!”.

En Peret estava mort de por. Corria per l’hort d’una banda a l’altra perquè no recordava com se’n sortia. Va perdre una sabata entre les cols i l’altra entre les patates.

Sense sabates, es va posar a córrer encara més de pressa amb les quatre potes, tan de pressa que s’hauria escapat si no hagués ensopegat amb una xarxa d’una mata de grosella i no se li haguessin enganxat els botons de la jaqueta. Era una jaqueta blava amb botons daurats, acabada d’estrenar.

En Peret es va donar per vençut i es va posar a plorar, però uns simpàtics pardalets el van sentir somicar, se li van acostar i li van demanar que fes un altre esforç.

El senyor McGregor ja estava a sobre d’en Peret,  mirant d’atrapar-lo amb un garbell. Però a l’últim moment, en Peret es va esquitllar, deixant la jaqueta enganxada.

Corrent com un desesperat, es va ficar en una caseta i d’un bot es va amagar en una regadora. Hauria estat un amagatall perfecte si no haugués estat plena d’aigua.

El senyor McGregor estava convençut que en Peret s’amagava a la caseta i sospitava que el trobaria sota un test. Per això els va anar aixecant un per un.

Tot d’una, en Peret va esternudar –“atxum!”- i el senyor McGregor li va tornar a caure al damunt.

Estava a punt de trepitjar-lo, quan en Peret va fer un bot i va sortir per la finestra tirant tres plantes. La finestra era massa petita per al senyor McGregor i ja estava cansat de perseguir en Peret. O sigui que va tornar a la seva feina.

En Peret es va asseure a descansar; estava sense alè, tremolava de por i no tenia ni idea del camí que havia d’agafar.

A més estava tot xop de l’estona que havia passat a la regadora.

Al cap d’una estona va fer una inspecció del terreny, fent saltirons –pim, pim- no gaire de pressa i molt alerta.

Va trobar una porta en una paret però era tancada, i no hi havia espai perquè passés per sota un conill grassonet.

Una ratolina entrava i sortia per sota la porta, portant pèsols i mongetes a la seva família, que vivia al bosc. En Peret li va preguntar pel camí que portava a la tanca, però la ratolina duia un pèsol molt gros a la boca i no podia contestar. Només va moure el cap d’un cantó a l’altre. En Peret es va posar a plorar.

Va mirar de trobar un camí a través de l’hort, però cada vegada estava més desorientat. Va arribar a la bassa on el senyor McGregor omplia les regadores. Allà hi havia una gata blanca que mirava fixament els peixos de colors. Estava asseguda immòbil, però de tant en tant remenava la punta de la cua com si fos viva. En Peret se’n va anar sense parlar amb ella.

Havia sentit dir coses esfereïdores dels gats al seu cosí, el conillet Benjamí!

Va tornar a la caseta de les eines, però de sobte, molt a la vora, va sentir el soroll de l’aixada –txac, txac, txac-. En Peret es a arrupir sota uns matolls.

Però en vista que no passava res, va sortir i es va enfilar en un carretó per fer un cop d’ull. El primer que va veure va ser el senyor McGregor escardant cebes. Estava d’esquena a en Peret i el conillet va veure que, més enllà, hi havia la tanca.

En Peret va baixar del carretó sense fer soroll i va córrer per un caminoi mig amagat entre matolls de grosella. El senyor McGregor el va clissar a la cantonada de l’hort, però ja era massa tard. En Peret es va esmunyir per sota la tanca i va arribar sa i estalvi a l’altre cantó, al bosc.

El senyor McGregor va penjar la jaqueteta i les sabatetes d’en Peret i en va fer un espantaocells per foragitar les merles.

En Peret no va parar de córrer ni va mirar enrere fins que va arribar a casa seva, sota les arrels del gran avet.

Estava tan cansat que es va deixar caure en el sòl tou i sorrenc del cau i va tancar els ulls. La seva mare estava cuinant i qual el va veure entrar es va amoïnar perquè no duia la roba posada. Era la segona jaqueta i el segon parell de sabates que perdia en dues setmanes!

Lamento dir que en Peret no es va trobar gaire bé aquell vespre.

La seva mare el va ficar al llit i va preparar una infusió de camamilla per donar-ne una dosi a en Peret.

“Una cullerada abans d’anar a dormir.”

En canvi, la Borrissol, la Patufa i la Cotó Fluix van sopar pa amb llet i, de postres, móres.

Beatrix Potter

Quan vaig llegir per primera vegada aquest conte als meus fills de seguida vaig recordar  quan jo era petita, a el meu pare i jo molts dies ens agradava esmorzar pa amb llet. Ens feiem una torrada amb una bona llesca de pa a la xemeneia, després la trossejavem dins un pot i ho cobriem de llet, una o dues cullerades de sucre i ho posavem al foc fins que tot plegat era una sopa. I amb un tot de canyella queda boníssim.