26.1.11

Coses que mai hauria explicat en un blog

 

Les noies del blog Tast de cuina, la Carme i la Neus, m’han enviat una mena de nominació perquè publiqui al blog 10 coses sobre mi que no sabeu (moltes gràcies noies!!!), i la veritat és que això és un problema, un gran problema, perquè acostumu a ser massa sincera i us asseguro que després d’això res no tornarà a ser igual ;-) El primer blog que vaig veure amb aquesta iniciativa és el de la Judith,  El món de Juju, i em va agrada molt. Potser alguns hi ha coses que ja les sabeu, perquè és innevitable tenir un blog, escriure i que no s’hi barregin coses personals, també per alguns correus intercanviats, però tot i així aquí us deixo la meva llista de coses que mai hauria explicat en un blog.


1. Sóc funcionària, per accident. No m’agrada gens la meva feina, per mi són set hores de pur teatre, i del bó, però ara per ara és el que ens posa el plat a taula cada dia i em permet dedicar més hores als meus fills. Vaig escollir ser mare per davant de tot i ara la meva dedicació és quasi absoluta, encara que tinc una veueta que cada dos o tres dies agafa el telèfon per recordar-me que el glamour no decaigui!. Començo bé, no?

2. Escrivint acostumo a ser molt extruvertida però en persona necessito el meu temps, encara que si de bon principi noto que hi ha química llavors de seguida sóc jo.

3. Els coneguts i saludats són molts però amics pocs. Fins ara tenia un concepte molt idealitzat de l’amistad.

4. M’agrada molt la moda, roba, sabates, complements, i tot allò que representi glamour. Si fos rica la protagonista de ‘El diablo viste de Prada’ (Anne Hathaway) es quedaria curta al meu costat, tot i que darrerament el meu armari s’assembla més a algun de la sèrie ‘Cuéntame’ que cap altre ;-).

5. També m’agrada molt la fotografia, encara que fa uns anys que la tinc una mica oblidada, i d’aquí que molts dels vostres blogs em tinguin el cor robat per les fotografies que hi publiqueu, a part de les receptes, eh!, perquè si no ja no estaria aquí escribint això.

6. Una altra de les meves passions és el cinema, també l’espanyol, però del bo. Sóc de les que s’empassa tota la gala dels Goya de punta a punta. També llegir, encara que això va a ratxes, depèn de les ganes i del temps.

7. I també coses domèstiques que no m’agraden. No m’agrada massa conduir, però ho faig, que els meus fills tinguin la televisió a tot drap, el desordre, la pols sobre els mobles, que em manin, encara que m’hi he hagut d’acostumar, quin remei!, els reality’s televisius,... i, com diu el meu blog, no m’agrada la hipocresia.

8. I ara anem pels gustos al plat. Em sembla que m’agrada tot, bé, menys els caquis, no sabeu el fàstic que en fan, quan en veig un em recorda tots els caquis aixafats a terra sota el caquier de l’hort del meu pare. La carn ha disminuït considerablement de la meva dieta els darrers anys, i no pas perquè no m’agradi sinó perquè els meus hàbits alimentaris han canviat molt i a la meva alimentació han entrat molts aliments nous que mai havia provat, i que fins hi tot ni sabia que existien. Ah! i des de que tinc el blog faig moltes més coses dolces, que comparteixo per no fer-ne un gra massa ;-)

9. I una cosa que m’agradaria, un propòsit, aprendre anglès, i que les fotografies d'aquest blog fossin molt millors.

10. I el perquè d’aquest blog, una vàlvula d’escapament a tot aquest garbuix de coses, idees i pensaments, i que fa que el meu dia a dia sigui un xic més bonic.

I ara hauria de nominar però hi ha un problema, que ja no ser qui ha estat o no ha estat nominat, per tant qui tingui ganes d'explicar-nos una mica més d'ell mateix està convidat a fer-ho, i jo el llegiré.


19 comentaris:

  1. Gemmaaaa!!!! M'encanta com t'has descrit!!!, jaajajaj... saps? en algunes coses m'has fet pensar en mi....
    Ara... ens coneixem una miquetona més, no???
    Petonets
    Neus

    ResponElimina
  2. Gemma, doncs si senyora ens has apropat molt més a tú. Quant de temps t'ha costat el decidir que posaries? perquè jo t'estava llegint i pensava 11, que no són pocs.

    Muas!

    ResponElimina
  3. Anònim26.1.11

    Ui, i perquè m'he moderat! Sóc molt crítica amb mi mateixa.
    Gemma, m'hi vaig passat tota la tarda d'ahir, al principi em va costar una mica, a la tercera em vaig quedar encallada, perquè sóc massa extrovertida, ja n'he après de moderar-me, i llavors explico coses que llavors penso que millor no hagués dit.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. m'ha encantat l'entrada d'avui! això sí, sempre pense en coses positives: la feina no t'agrada??? doncs fer el bloc sí! no ets la protagonista de "El diablo..." doncs no passa res! la roba vintage està de moda! ja ho veuràs a la nova col·lecció de primavera...;) i pel tema fotos ja veuras com poc a poc aniràs millorant!!!! El teu bloc és molt xulo i tu despréns molt carinyo en tot allò qu ens presentes, així que tarnquil·la, tu com el bon vi: amb el temps millores!!! ;P petonets guapa

    ResponElimina
  5. Que dius??? les fotos son precioses...m'ha agradat molt l'entrada.
    petons

    ResponElimina
  6. Ha estat un autèntic plaer saber una miqueta més de tu.
    pt!

    ResponElimina
  7. home! no sóc la única a la qui li agrada el cinema espanyol! jajaja
    la meva darrera feina va ser en una productora de cinema a bcn, era molt xulo el que feia!
    petons!!

    ResponElimina
  8. Anònim26.1.11

    És una iniciativa molt xula aquesta, m'agrada conèixer una mica de totes vosaltres... i descobrir que tenim un munt de coses en comú!!
    Petonets maca,
    Sandra

    ResponElimina
  9. Gemma,
    Això si que es strip-tease.
    M'agraden molt les fotos i crec que n'hauries de publicar mes (no de plats cuinats eh!!)
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Hola Gemma!! Encantada de poder-te conèixer una mica més!! Ara ja et tinc fitxada i t'aniré seguint!!
    M'ha agradat molt el que he llegit de tu, però saps què...jo adoro els caquis!! jajaja!!
    M'he rigut molt amb això de que el teu armari sembla Cuéntame i em sento molt identificada amb això de les ratxes de llegir.

    Molts petonets!! :)

    ResponElimina
  11. A mi també m'ha agradat saber més de tu! Gràcies per compartir-ho. Un petó, guapa. Paula

    ResponElimina
  12. Que bonic tot el que expliques, Gemma. Saps què m'agrada molt? La teva sinceritat, pròpia d'una ànima transparent, tal com parles és tal com ets. Petons i a descansar!

    ResponElimina
  13. Anònim26.1.11

    Ana, de fet no és que m'agradi, m'apassiona, i crec que està en un molt bon moment, per exemple Celda 211 és una obra mestra, em va fascinar. Tinc la sort que totes aquestes coses encara m'emocionen!
    Moltes gràcies Maria Àngels, sóc així, encara que els darrers anys m'he anat tancant molt i molt perquè per ser així gent del meu entorn ha utilitzat aquesta transparència per fer de la meva vida una meva de revista del cor, per això el meu cercle és molt i molt petit. No soporto la xafarderia destructiva i això vivint en un poble petit a vegades sense demanar-ho ho pots arribar a patir molt.
    Josep, et faré cas, publicaré més fotografies. Estic fent guardiola per comprar-me una càmara digital semblant a la meva estimada reflex.
    Alba, això dels caquis no es sap mai, potser trobo alguna recepta que em faci canviar el concepte que en tinc. Ja t'ho he dit, també m'agrada molt llegir-te! m'encanta el teu blog!

    ResponElimina
  14. Anònim26.1.11

    Judith, gràcies per les teves paraules, ja et vaig contestar al teu blog-
    Sandra, Paula, Eva, Núria, moltes gràcies per passar per aquí!
    Petons

    ResponElimina
  15. Doncs jo trobo que aquestes fotografies són molt boniques!
    Molt bona idea fer servir el bloc com a vàlvula i la roba, al final l'Anne torna als texans i això no passa mai de moda!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Un poco de sinceridad nunca viene mal :)
    Es guay esto de conocer un poco más a la gente.
    bss guapa

    ResponElimina
  17. Me gusta mucho lo que acabás de contar. Pero lo que más me gusta es la sinceridad. Es que es necesario ques seamos distintos sino sería todo muy aburrido.
    Y tus fotos me parecen hermosas así que no dejes de lado ese hobby que se te da muy bien.
    Cariños

    ResponElimina
  18. Hola Gemma, gracias por compartirnos un poco sobre ti. :)

    ResponElimina
  19. ei Gemma, per fi tinc una miqueta de temps i ganes de seure a escriure als altres blogs...estic molt d'acord amb tu en que el concepte d'amistat jo també l'he hagut d'anar canviant amb le pas dels anys, i que d'amics amics se'n tenen ben pocs...
    Ah! i no t'imagino de diablo vestida de prada! jaja!!

    Petons guapa!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!