Crema de xampinyons + {neighbours}

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca. Quantes i quantes vegades m’he repetit aquesta dita aquests últims dies. De veïns n’hem tingut de moltes menes, han entrat i han sortit de les nostres vides deixant records amb moltes avinences i amb alguna que altra desavinença, sempre fruit de la convivència veïnal. La veritat és que hem viscut temporades memorables amb alguns veïns. Però n’hi ha uns que fa dinou anys que ens aguanten, ja no només pel sol fet de que nosaltres vivim a dalt, sinó perquè durant els últims temps i sempre han sigut com un puntal del nostre dia a dia, d’aquells que sense que te n’adonis hi són, invisibles però sempre presents, no cal cridar auxili, el millor servei d’emergències domèstiques. Gràcies, gràcies pels innumerables cables, impossibles de llistar, però que ens han fet la vida una mica més fàcil i bonica!

I tornant a la cuina, últimament en la recerca de receptes acudeixo molt al mestre Arguiñano, sempre penso que en el seu receptari hi trobaré aquella recepta més bàsica feta de qualsevol ingredient, i no m’equivoco. Recordeu la recepta de sopa d’arròs amb pollastre i verdures? Doncs un bon exemple. Aquesta crema segueix molt la mateixa línia, una recepta molt similar però feta amb xampinyons, però aquesta és de Bruno Oteiza, un altre cuiner que col·labora amb les seves receptes a la web Hogarutil.

INGREDIENTS
½ quilo de xampinyons
1 pit de pollastre
Una carcassa de pollastre
4-6 porros
1 ceba
2 grans d’alls
3 cullerades de farina
300 ml de llet
Aigua
Oli
Sal
Pebre
Julivert

ELABORACIÓ

Fem un brou posant dins una olla ràpida el pit i la carcassa de pollastre, la ceba tallada a quarts, els grans d’all, una branca de julivert i la part verda d’un porro, s’hi afegeix aigua que ho cobreixi i es cou durant 7 minuts a partir del moment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.

Tot seguit posarem en una olla una mica d’oli, la ceba i els porros trossejats, hi ajuntarem els xampinyons tallats a làmines, salpebrar i courem tot el conjunt uns 10 minuts, aproximadament. Transcorregut aquest temps hi afegirem la farina, el brou de pollastre, la llet, ho mesclarem bé i ho deixarem coure durant 10 minuts més. Finalitzada la cocció ho triturarem i si volem una crema més fina passarem tot el conjunt pel colador xinès.

I com en altres ocasions, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia i gaudiu de les imatges d’una de les nostres darreres excursions.

Que tingueu un feliç dia!

Feliç sant jordi 2013

Leer, leer, leer, vivir la vida

que otros soñaron.

Leer, leer, el alma olvidada

las cosas que pasaron.

Leer, leer, leer, ¿seré lectura

mañana también yo?

¿Seré mi creador, mi criatura,

seré lo que pasó?

Miguel de Unamuno

Crema de xocolata + {fils per teixir la vida}

Un día te encontrarás con que tus dedos realizan los movimientos y tu mente se dirigirá a ese lugar deliciosamente tranquilizador y todos tus nudos mentales se desenredarán mientras tus dedos tejen un punto, otro y otro con el hilo.

El club de los viernes

Kate Jacobs

Després de la tempesta ve la calma, i passada una setmana de canvis a les nostres vides, anem reprenent el fil de la normalitat, però amb el plus de l’arribada de la primavera i dels dies més llargs, on sembla que tens més temps i més ganes per tot.

La meva inquietud per aprendre, i distreure’m més enllà de les tasques diàries i desembolicar algun que altre nus mental, m’ha portat a nous reptes. Ja fa temps que dic que m’agradaria aprendre a tricotar amb llana, però no conec ningú que en sàpiga ni temps per anar a cap taller, així que la idea ha anat quedant a l’aire fins fa uns dies, quan vaig veure la manta de ganxet Granny Square que ha teixit la M.Glòria. Se’m van obrir uns ulls com taronges, i em va faltar temps per recuperar les agulles que tenia guardades de quan la iaia Francisqueta me n’ensenyava, però aleshores ho fèiem amb fil, mai m’havia imaginat que el ganxet també es podia fer amb llana. Així que he buscat tutorials per internet i aquests dies he recuperat una activitat que tenia ben oblidada al fons de l’armari. Ja tinc ganes de poder comprar-me unes agulles més idònies per treballar amb llana i una llana ben bonica per teixir, les agulles que tinc són massa petites i les restes de llana que he trobat per casa no massa idònia.

I avui per menjar uns potets de crema de xocolata boníssims i ben senzills de fer. Una recepta que no és ben bé una recepta, ja que no és altra cosa que xocolata en pols per fer xocolata desfeta mesclada amb llet en les proporcions segons ens indiqui el fabricant, portat tot plegat al punt junt d'ebullició. Tot seguit la posem em potets i la guardem a la nevera per consumir ben freda. A casa ja no en mengem cap altra que aquesta. Proveu-la, ja veureu com freda us recorda a una marca catalana de crema de xocolata molt coneguda ;-)

Canelons de bledes (de règim)

-Potser tens raó. La vida passa, simplement, mentre estàs distreta. Coneixes algú, et porta a fer un volt amb cotxe, et cases i tens una pila de fills. Llavors, un bon dia t’adones que no hi tens res en comú. Saps que abans sí que hi devies tenir alguna cosa en comú; si no, per què t’hi vas casar? Però les nits d’insomni, les desil·lusions, les preocupacions..., la tristesa de saber que tens més anys a l’esquena que no pas els que et queden per viure. –La Rita em va somriure com si em donés la recepta d’un pastís. Jo hauria volgut que la terra se m’empassés.- Així és la vida, oi?

Les hores llunyanes

Kate Morton

Avui, sense gaires preàmbuls, comparteixo amb tots vosaltres una recepta senzilla, uns canelons de verdura per fer una mica diferent aquest plat tan tradicional de la nostra terra, i convidar-vos, si us ve de gust, a passar pel meu blog de fotografia i gaudir d’algunes de les imatges que ens va deixar aquesta passada Setmana Santa.

INGREDIENTS

18 plaques de canelons

1 quilo i mig de bledes

50 grs de formatge emmental ratllat

10 grs de margarina de règim

4 ous

3 escalunyes

2 gots de llet descremada

Nou moscada

Llorer en pols

Sal i pebre

ELABORACIÓ

Trieu, piqueu i bulliu les bledes.

Piqueu les escalunyes i ofegueu-les amb la margarina a foc lent.

Afegir-hi les bledes, la llet i els ous batuts lleugerament amb una forquilla i, sense deixar de remenar, agregueu-hi la  nou moscada, el llorer, la sal i el pebre.

Un cop fora del foc, incorporeu-hi el formatge emmental i barregeu-ho bé amb una espàtula de fusta.

Farciu els canelons, cobriu-los amb salsa de beixamel i gratineu-los.

Font: 100 receptes de canelons.

Pastís de puré de patata, tonyina i ou + {al bosc}

La primavera m’anima a plantar flors a la terrassa de casa, encara que ja tenim la sort de poder gaudir de la terrassa més immensa que existeix, de poder viure en plena natura. Aquests dies de passejades veiem com en els boscos més frondosos també hi ha l’esclat de la primavera i hi creixen flors d’allò més boniques i delicades.

I ara més receptes anticrisi, una altra recepta boníssima i ben econòmica que als petits de la casa sol agradar molt.

INGREDIENTS

1’5 quilos de patates

2 cebes

400 grs de tomàquet fet puré            

2 ous durs

3 llaunes de tonyina petites

Formatge ratllat

ELABORACIÓ

Bullim les patates tallades i les fem puré passant-les pel passapurés. Mentrestant en una paella sofregim la ceba tallada ben petita fins que comenci a agafar color, moment que hi afegim el tomàquet fet puré i quan sigui ben lluent ho retirem del foc per adjuntar-hi els ous durs tallats ben petits i la tonyina esmicolada. Reservar. Quan tinguem el puré llest, en una safata que pugui anar al forn hi posarem una primera capa amb la meitat del puré, a sobre el farcit de tonyina i ou dur i finalment ho cobrirem amb la resta del puré de patates. Abans de servir a taula escampar-hi formatge ratllat per sobre i gratinar al forn.

Galetes de gingebre + {dues dones extraordinàries}

Em vaig apropar per donar-li la mà. Era una còpia exacta de la seva germana, o almenys algun dia ho havia estat. Els més de vuitanta anys transcorreguts havien gravat diferents solcs en els seus rostres, i en la Saffy el resultat era més suau, més dolç. Feia l’efecte de ser la senyora de la casa, i des de primer moment em va caure bé. Si bé la Percy era imponent, la Saffy em recordava galetes de civada i paper de fibra de cotó amb bonics gargots de tinta. És curiós com el caràcter marca les persones a mesura que envelleixen, com aflora des de dins per deixar la seva empremta.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Avui la història va d’un doble homenatge, diguem-ne també agraïment, i tots dos venen d’una mica lluny, l’aturada dels meus blocs els ha posposat una mica.

Un és per l’Isabel, amb la qual tot i només haver compartit amb ella un parell d’hores de conserva, us puc assegurar que és una persona amb la qual és impossible no estar-hi a gust i connectar-hi de seguida, una dona extraordinària, i l’altre per la Mon, la conductora del bloc April’s Kitch que aquests dies està celebrant el seu tercer aniversari amb un fantàstic concurs.

Començo a explicar.

L’Isabel Oliva, a part d’una fantàstica poetessa amb varis llibres publicats i alguns premis a les espatlles, també és la mare d’en Xavier, un excompany de feina que després de tres anys i mig d’haver deixat el meu lloc de treball hi continuo mantenint contacte per mail. En Xavier és un acèrrim seguidor de tots els meus escrits als blocs, dels quals sempre en fa una bona crítica i jo com aplicada alumna que sóc acostumo a seguir les seves indicacions i consells, tot i que amb les formes verbals sé i ser hi continuo ensopegant repetidament ;-). Doncs tot això ve al cas perquè en Xavier i la seva mare pels voltants de Nadal em van fer un regal preciós, una còpia dedicada del llibre Les guardes del ventall, poemari amb el qual l’Isabel va guanyar el XXX Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes. I què hi té a veure amb tota aquesta història la Mon? Doncs que el dia que em vaig trobar amb l’Isabel i en Xavier, amb l’Isabel per conèixe’ns i amb en Xavier per retrobar-nos després de molt de temps, a més de portar-me el regal més esperat, jo els hi vaig regalar una capseta de galetes fetes per mi, la mateixa recepta de les galetes que ens va portar la Mon quan ens va visitar aquest passat Nadal. Ja ho ser, la recepta no és seva, és d’en Manu del bloc Cocinando con Catman, però pels meus fills sempre seran les galetes de la Mon i en aquell moment les escollides com les millors per fer un regal a l'Isabel i en Xavier. Per això, tot i que crec que no és la recepta correcta per poder participar al concurs, per mi és el record gastronòmic que més em lliga amb la Mon, i amb la qual et vull felicitar en aquest aniversari i demanar-te que mai perdis aquest entusiasme per la cuina! Felicitats, guapa!

INGREDIENTS

450-460 grs de farina

Un pessic de sal

2 culleradetes de gingebre mòlt

1 culleradeta de canyella mòlta

Un pessic de nou moscada

Un pessic de clau mòlt

½ culleradeta de bicarbonat (jo el vaig substituir per llevat químic)

115 grs de mantega a temperatura ambient

100 grs de sucre blanc

50 grs de sucre morè

1 ou gran

180 ml de mel

ELABORACIÓ

Posar en un bol gran la farina, la sal, el llevat i les espècies. Mesclar bé i reservar.

En un altre recipient batre bé la mantega amb els sucres fins que blanquegi i dobli el seu volum. Tot seguit afegir-hi la mel i l’ou i batre una mica més, fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació hi afegim a poc a poc la mescla de la farina, el llevat i les espècies. El resultat final és una massa bastant compacta, impossible de treballar-la amb les varetes elèctriques, molt manejable i que no s’enganxa a les mans.

Tot seguit dividirem la massa en dues parts, les embolicarem amb paper film i les guardarem a la nevera almenys dues hores.

Transcorregut aquest temps estirarem la massa de les galetes enmig de dos fulls de paper sulfuritzat, deixant-la en mig centímetre de gruix. A continuació enretirem els papers i ja podrem donar forma a les galetes amb els talla-pastes. Les anirem col·locant sobre una safata de forn i les courem durant 8-10 minuts. Vigileu de no coure-les massa perquè un cop fredes s’endureixen.

Doncs tot i el dit, com que qui organitza mana, aquí deixo aquesta recepta com una nova participació al concurs del bloc April's Kitch.

La vuelta al mundo {nens}

Era el més aconsellable: música contemporània, sense associacions prèvies. Anys enrere, dècades fins i tot, durant una d’aquelles jornades familiars dels Blythe, el seu pare havia inclòs la paraula ‘nostàlgia’ en un dels seus reptes. Havia llegit la definició ‘enyor profund del passat’, i amb la seguretat obtusa de la joventut, la Percy l’havia considerat un concepte molt peculiar. No es podia imaginar per què ningú voldria tornar a viure el passat quan l’esperava el gran misteri del futur.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Quan en un moment donat et trobes aquesta història i sents com si s’hagués escrit expressament per tu, quan uns instants abans acabes de topar amb aquest poema i el veus com un reflex dels teus propis desitjos, llavors penses, quina casualitat! Res és casual, quelcom passa sempre com una senyal més de cap on ha d’anar la teva vida, cap on tu mateixa vols que vagi, només et cal ser valenta, la valentia d’aprendre a estimar-se una mica més.

Aquestes quatre ratlles han restat sobre el full des del dia que vaig decidir fer una petita aturada a aquest blog, una història inacabada que necessitava restar en la penombra, deixar-la reposar perquè el pas del temps col·loqués els sentiments en ordre, deixar que els fets fessin el seu curs i dedicar més estones a una mateixa i a aquells que més estimes sense cabòries d’entremig. Necessitava aquest temps per emplenar-se de nou, d’uns dies que hem gaudit molt de l’aire lliure, alguns caminant i d’altres en bicicleta, on hem tornat a remprendre el fil de saber apreciar totes aquelles petites coses que tenim a prop, i, com no podia ser d’altra manera, on n’han sortit un munt d’imatges belles que de mica en mica aniré compartint. I amb tot això, també feliç d’estar novament aquí, feliç de llegir aquestes paraules que us escric.

Un altre motiu pel qual estic aquí davant aquest full és, com cada primer de mes, per  publicar el resum de la meva participació al grup de Flickr La vuelta al mundo. Durant el mes de març la Jackie ens proposava pujar al grup fotografies de nens, i tot que no tenia masses ganes de participar-hi, el tema d’entrada no m’atreia massa, vaig pensar que una opció podia ser fer una tria de fotografies de quan els meus fills eren petits, i de rebot salvar-los de la meva obsessiva persecució per fe’ls-hi fotos. La majoria són fetes amb la càmera analògica, i que a l’hora del rebel·lat també triava l’opció de la seva digitalització (les primeres que tinc digitalitzades són de quan en Marc tenia dos anys). Ara, tan acostumats que estem al format digital, que si volem fem amb les nostres fotografies els retocs més extraordinaris, quan miro totes aquestes penso que tinc davant meu quelcom molt especial, les trobo màgiques. No us sembla? Totes les he pujat a Flickr sense cap tipus de retoc. 

un petit stop ...

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Tombant, Maria-Mercè Marçal

Sopa d’arròs amb verdures i pollastre + {cocina de recursos}

De sobte, va sentir que li tocaven l’avantbraç. La velleta que seia al seu costat i que portava una llauna a la mà, la convidava a una galeta.

-És una recepta meva –va dir amb una veu aguda i brillant-. No porten mantega, però diria que m’han quedat prou bé.

-Oh, no, gràcies. No ho puc acceptar. Guardi-les per a vostè.

-Endavant –va insistir l’anciana, fent sonar la llauna més a prop del nas de la Percy, mentre feia un gest d’aprovació veient l’uniforme que portava.

-D’acord. –La Percy va agafar la galeta i li va fer una mossegada. –Deliciosa –va dir, enyorant en silenci els gloriosos dies en què no els faltava la mantega.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Tal i com us explicava en la darrera entrada, en general a partir d’ara aquest bloc compartirà una cuina més senzilla, assequible per a totes les butxaques, la que jo anomeno una cuina anticrisi, tot i que fins ara crec que no s’ha tirat mai la casa per la finestra, però també reservant un petit espai per quan sigui possible fer algun que altre petit extra.

Fent referència a la cita del llibre que estic llegint, Les hores llunyanes de la Kate Morton, avui en dia pocs de nosaltres ens imaginem, a part dels nostres pares i avis, un rebost on hi pugui mancar algun aliment el qual ja considerem com a bàsic a totes les llars, com en aquest cas de les galetes sense mantega.

En temps de guerra o de crisi profunda en la penombra de moltes cuines s’hi feina una cuina de recursos, on l’enginy i l’aprofitament eren protagonistes, penúries que testimonia el llibre Cocina de recursos d’Ignacio Domènech, publicat el 1941 i reeditat per l’Editorial Trea el 2011, que narra les dificultats d’ell mateix com a cuiner per trobar aliments en la Barcelona de la guerra civil. Una de les sorprenents propostes que podem trobar al llibre és la truita de patates sense ous ni patates, on es substituïa els ous per la pasta resultant de la barreja d’unes gotes d’oli, quatre cullerades de farina, deu cullerades d’aigua, una cullerada de bicarbonat, pebre molt i colorant artificial que li donava el color dels rovells, i les patates per la part blanca de la pell de la taronja posada en remull durant unes hores. Pocs ens imaginem menjant aquesta truita, oi? 

Però no ens espantem, la recepta que us proposo avui és una altra, una sopa d'arròs amb verdures i pollastre deliciosa!

Aquesta recepta de sopa d’arròs dóna molt de joc a l’hora de fer variacions, es pot fer amb quasi qualsevol verdura. Jo l’he fet amb fulles de col, en canvi en Karlos Arguiñano ens la presenta amb penques i fulles de bleda. Un plat sa, bo i econòmic!

INGREDIENTS

4 fulles de col

200 grs d’arròs rodó

4-6 ales de pollastre

4 pastanagues

1 ceba

1 porro

2’5 l d’aigua

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

Fem un brou posant dins una olla ràpida dos libres i mig d’aigua, dues ales de pollastre, un porro tallat per la meitat, dues fulles de col, dues pastanagues i una mica de sal. Coure durant 15 minuts a partir del coment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.

Tallar la ceba ben petita i coure en una cassola fins que comenci a agafar una mica de color. Salar. Tot seguit afegir-hi les dues pastanagues restants tallades a rodanxes, coure una mica tot el conjunt i afegir d’un litre a un litre dos-cents de brou, l’arròs i les dues fulles de col restants tallades en juliana. Rectificar de sal i deixar coure uns 20 minuts. La quantitat de brou dependrà de la qualitat de l’arròs i si desitgem una sopa més o menys espessa.

Quan l’arròs finalitzi la seva cocció afegir la carn de pollastre del brou picada ben petita, donar un últim bull a tot el conjunt i ja està llet per servir. Si ens hi agrada juntament amb el pollastre hi podem incorporar una picada d’all i julivert.

Font: Karlos Arguiñano, amb alguna modificació.

- Quan la recepta requereixi fer un brou previ sempre en podem fer més del compte, com en aquest cas, per fer un plat de sopa diferent o bé per congelar per una altra ocasió.

- L’olla ràpida és un bon recurs, redueix molt el temps de cocció.

- Les ales del pollastre, una mica difícils d’escurar pels nens petits, són ideals per fer brous i plats de sopa com aquest.

I quan a pocs quilòmetres de casa ja es comença a percebre l'esclat de la primavera amb els ametllers florits, aquí a Vidreres continuem amb un paisatge completament d'hivern.

Dia internacional de la dona

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal, Divisa. A: Cau de llunes, Barcelona: Proa, 1998, 2a ed.

Les receptes anticrisi

Les olles i les paelles de coure penjaven dels seus ganxos a totes les parets; vaig veure un gran forn irreversiblement oxidat i una col·lecció d'atuells de ceràmica amuntegats contra les rajoles. Al mig, una immensa taula de fusta de pi es balancejava sobre les potes guerxades, amb la superfície ratllada per segles de tallades de ganivets; restes de farina en cobrien les ferides.

Les hores llunyanes

Kate Morton.

Una amiga al·lucinava quan li deia que tenia programades dos, tres o fins hi tot quatre entrades per aquest bloc, i és que es passen temporades molt més actives, amb més ganes de cuina diferent a la del dia a dia, i temporades en què necessites un parèntesi. Ara no estic ni en un extrem ni en l’altre, però la recepta de pa amb xocolata era la única recepta amb les seves respectives fotografies que restava al meu disc dur pendent de publicar i us he de dir que això en el meu cas és bastant excepcional, en unes circumstàncies normals del nostre dia a dia.

En més d’una ocasió he dit que no sóc massa de plantejar-me nous propòsits per l’any següent quan en finalitzem un, però, tot i que el sentit inicial d’aquest bloc no és caduc, tots els fets convulsos dels darrers temps que fan que la nostra economia familiar trontolli cada dia més, i de retruc el que podem posar i ja no a la nostra cistella de la compra, durant aquests dos mesos que portem d’any si que m’he replantejat en quin sentit vull que vagi aquest bloc, en com puc ajudar o ens podem ajudar a que posar un plat a taula cada dia sigui una mica menys feixuc, a que la nostra cuina continuï sent sana, atractiva, divertida, malgrat a que en el nostre rebost ja no hi hagin tots aquells aliments que abans hi sovintejaven, i que, tot i  la senzillesa dels meus plats, senti que faig quelcom útil i em motivi per continuar compartint amb tots vosaltres receptes, fotografia i històries quotidianes.

Tot plegat potser és poc atractiu, segurament, penso que els que sovintegem els blocs de cuina sabem fer perfectament una crema de verdures, però igual que a mi a vegades em falten idees per fer més amb menys, estic convençuda que a algú li pot ser d’utilitat en algun moment, com ho va ser per mi el dia que vaig trobar la recepta de la crema de coliflor, quan vaig comprar una coliflor ben maca per menys d’un euro i una part es va transformar en un plat bo, sa, i econòmic.

Doncs tot això i més m’ha portat fins aquí, a compartir amb tots vosaltres Les receptes anticrisi, que desitjo que en gaudiu i que us siguin d’utilitat.

Horas mágicas {La vuelta al mundo}

Si pudiera vivir nuevamente mi vida,

en la próxima trataría de cometer más errores. 
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más. 
Sería más tonto de lo que he sido, 
de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad. 
Sería menos higiénico. 
Correría más riesgos, 
haría más viajes, 
contemplaría más atardeceres, 
subiría más montañas, nadaría más ríos. 
Iría a más lugares a donde nunca he ido, 
comería más helados y menos habas, 
tendría más problemas reales y menos imaginarios. 

Yo fui una de esas personas que vivió sensata 
y prolíficamente cada minuto de su vida; 
claro que tuve momentos de alegría. 
Pero si pudiera volver atrás trataría 
de tener solamente buenos momentos. 

Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, 
sólo de momentos; no te pierdas el ahora. 

Yo era uno de esos que nunca 
iban a ninguna parte sin un termómetro, 
una bolsa de agua caliente, 
un paraguas y un paracaídas; 
si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano. 

Si pudiera volver a vivir 
comenzaría a andar descalzo a principios 
de la primavera 
y seguiría descalzo hasta concluir el otoño. 
Daría más vueltas en calesita, 
contemplaría más amaneceres, 
y jugaría con más niños, 
si tuviera otra vez vida por delante. 

Pero ya ven, tengo 85 años... 
y sé que me estoy muriendo.

Instantes

Atribuido a  Jorge Luís Borges

Pa amb xocolata

El senyor Billing –el seu nom de pila és Herbert- és el meu cap; i també és el meu mentor, el meu defensor i el meu amic. No en tinc gaires. En tot cas,  no dels que són vius i respiren. No vull semblar trista o solitària; simplement no són de la mena de persones que acumula amics o gaudeix de les multituds. Sóc bona amb les paraules, però no amb les parlades; sovint penso que seria meravellós relacionar-se només a traves del paper. I suposo que, en certa manera, és el que faig, perquè tinc centenars d’amics d’aquesta mena, que viuen entre portades, en glorioses pàgines impreses, en històries que sempre es desenvolupen de la mateixa manera i que no perden mai  l’alegria, que m’agafen de la mà i em guien a través de mons d’extraordinari terror i de plaer entusiasta. Companys apassionats, dignes, fiables –alguns d’ells carregats de savis consells-, però, per desgràcia, poc aptes per oferir-me una habitació per un parell de mesos.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Continuu provant pans, i aquest també és boníssim. Porta llet i mantega, o sigui, ideal per esmorzar o berenar.

Ens els altres pans que he publicat fins sempre he posat dins la cubeta de la panificadora primer els líquids i després els sòlids, segons indicacions de la recepta trobada a la xarxa, però ja sigui per casualitat o perquè és ben cert, obtinc molts millors resultats posant primer els sòlids i després els líquids. Pura casualitat? No us ho sabria pas dir, però ha sortit molt més flonjo.

INGREDIENTS

550 grs. de farina

10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

300 grs. de llet tèbia

½ cullerada de postres de canyella

ratlladures d’una llimona

1 ou, a temperatura ambient

1 cullerada sopera de sucre

100 grs de mantega

5 grs de sal

75 grs de perles de xocolata

ELABORACIÓ

Comencem posant tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys les perles de xocolata i la mantega, primer els sòlids i després els líquids, procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccionem el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Iniciem el programa, i quan veiem que tots els ingredients ja estan ben mesclats obrim la panificadora i hi anem afegint la mantega a poc a poc, aquesta amb una consistència una mica tova, no afegint un altre tros fins que l’anterior s’hagi integrat completament a la massa. Tapem la panificadora i deixem que segueixi el seu procés. Tot seguit, quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip, hi afegim les perles de xocolata. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.