Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

1.5.13

Oda al verde



Cuando la tierra 
fue 
calva y callada, 
silencio y cicatrices,
extensiones
de lava seca
y piedra congelada,
apareció
el verde, 
el color verde, 
trébol, 
acacia 
río 
de agua verde.
Se derramó el cristal
inesperado
y crecieron 
y se multiplicaron 
los números 
verdes 
verdes de pasto y ojos, 
verdes de amor marino, 
verdes 
de campanario, 
verdes 
delgados, para 
la red, para las algas, para el cielo, 
para la selva 
el verde tembloroso, 
para las uvas 
un ácido verde.

Vestido
de la tierra,
población del follaje, 
no sólo 
uno 
sino 
la multiplicación 
del ancho verde, 
ennegrecido como 
noche verde 
claro y agudo 
como 
violín verde, 
espeso en la espesura, 
metálico, sulfúrico 
en la mina 
de cobre, venenoso 
en las lanzas 
oxidadas, 
húmedo en el abrazo 
de la ciénaga, 
virtud de la hermosura.

Ventana de la luna en movimiento,
cárdenos, muertos verdes
que enrojecen 
a la luz del otoño 
en el puñal del eucaliptus, frío 
como piel de pescado, 
enfermedades verdes, 
neones saturnianos 
que te afligen 
con agobiante luz, 
verde volante 
de la nupcial luciérnaga, 
y tierno 
verde 
suave 
de la lechuga cuando 
recibe sol en gotas 
de los castos limones 
exprimidos 
por una mano verde.

El verde
que no tuve,
no tengo 
ni tendría, 
el fulgor submarino y subterráneo, 
la luz 
de la esmeralda, 
águila verde entre las piedras, ojo 
del abismo, mariposa helada, 
estrella que no pudo 
encontrar cielo 
y enterró 
su ola verde 
en 
la más honda 
cámara terrestre, 
y allí 
como rosario 
del infierno, 
fuego del mar o corazón de tigre, 
espléndida dormiste, piedra verde, 
uña de las montanñas, 
río fatuo 
estatua hostil, endurecido verde

Oda al color verde, Pablo Neruda

23.4.13

Feliç sant jordi 2013


Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, el alma olvidada
las cosas que pasaron.
Leer, leer, leer, ¿seré lectura
mañana también yo?
¿Seré mi creador, mi criatura,
seré lo que pasó?

Miguel de Unamuno

5.4.13

Galetes de gingebre + {dues dones extraordinàries}

Em vaig apropar per donar-li la mà. Era una còpia exacta de la seva germana, o almenys algun dia ho havia estat. Els més de vuitanta anys transcorreguts havien gravat diferents solcs en els seus rostres, i en la Saffy el resultat era més suau, més dolç. Feia l’efecte de ser la senyora de la casa, i des de primer moment em va caure bé. Si bé la Percy era imponent, la Saffy em recordava galetes de civada i paper de fibra de cotó amb bonics gargots de tinta. És curiós com el caràcter marca les persones a mesura que envelleixen, com aflora des de dins per deixar la seva empremta.

Les hores llunyanes
Kate Morton


Avui la història va d’un doble homenatge, diguem-ne també agraïment, i tots dos venen d’una mica lluny, l’aturada dels meus blocs els ha posposat una mica.



Un és per l’Isabel, amb la qual tot i només haver compartit amb ella un parell d’hores de conserva, us puc assegurar que és una persona amb la qual és impossible no estar-hi a gust i connectar-hi de seguida, una dona extraordinària, i l’altre per la Mon, la conductora del bloc April’s Kitch que aquests dies està celebrant el seu tercer aniversari amb un fantàstic concurs.

Començo a explicar.
L’Isabel Oliva, a part d’una fantàstica poetessa amb varis llibres publicats i alguns premis a les espatlles, també és la mare d’en Xavier, un excompany de feina que després de tres anys i mig d’haver deixat el meu lloc de treball hi continuo mantenint contacte per mail. En Xavier és un acèrrim seguidor de tots els meus escrits als blocs, dels quals sempre en fa una bona crítica i jo com aplicada alumna que sóc acostumo a seguir les seves indicacions i consells, tot i que amb les formes verbals sé i ser hi continuo ensopegant repetidament ;-). Doncs tot això ve al cas perquè en Xavier i la seva mare pels voltants de Nadal em van fer un regal preciós, una còpia dedicada del llibre Les guardes del ventall, poemari amb el qual l’Isabel va guanyar el XXX Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes. I què hi té a veure amb tota aquesta història la Mon? Doncs que el dia que em vaig trobar amb l’Isabel i en Xavier, amb l’Isabel per conèixe’ns i amb en Xavier per retrobar-nos després de molt de temps, a més de portar-me el regal més esperat, jo els hi vaig regalar una capseta de galetes fetes per mi, la mateixa recepta de les galetes que ens va portar la Mon quan ens va visitar aquest passat Nadal. Ja ho ser, la recepta no és seva, és d’en Manu del bloc Cocinando con Catman, però pels meus fills sempre seran les galetes de la Mon i en aquell moment les escollides com les millors per fer un regal a l'Isabel i en Xavier. Per això, tot i que crec que no és la recepta correcta per poder participar al concurs, per mi és el record gastronòmic que més em lliga amb la Mon, i amb la qual et vull felicitar en aquest aniversari i demanar-te que mai perdis aquest entusiasme per la cuina! Felicitats, guapa!



INGREDIENTS
450-460 grs de farina
Un pessic de sal
2 culleradetes de gingebre mòlt
1 culleradeta de canyella mòlta
Un pessic de nou moscada
Un pessic de clau mòlt
½ culleradeta de bicarbonat (jo el vaig substituir per llevat químic)
115 grs de mantega a temperatura ambient
100 grs de sucre blanc
50 grs de sucre morè
1 ou gran
180 ml de mel

ELABORACIÓ
Posar en un bol gran la farina, la sal, el llevat i les espècies. Mesclar bé i reservar.
En un altre recipient batre bé la mantega amb els sucres fins que blanquegi i dobli el seu volum. Tot seguit afegir-hi la mel i l’ou i batre una mica més, fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació hi afegim a poc a poc la mescla de la farina, el llevat i les espècies. El resultat final és una massa bastant compacta, impossible de treballar-la amb les varetes elèctriques, molt manejable i que no s’enganxa a les mans.
Tot seguit dividirem la massa en dues parts, les embolicarem amb paper film i les guardarem a la nevera almenys dues hores.
Transcorregut aquest temps estirarem la massa de les galetes enmig de dos fulls de paper sulfuritzat, deixant-la en mig centímetre de gruix. A continuació enretirem els papers i ja podrem donar forma a les galetes amb els talla-pastes. Les anirem col·locant sobre una safata de forn i les courem durant 8-10 minuts. Vigileu de no coure-les massa perquè un cop fredes s’endureixen.





Doncs tot i el dit, com que qui organitza mana, aquí deixo aquesta recepta com una nova participació al concurs del bloc April's Kitch.

13.3.13

un petit stop ...


Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Tombant, Maria-Mercè Marçal

8.3.13

Dia internacional de la dona


A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal, Divisa. A: Cau de llunes, Barcelona: Proa, 1998, 2a ed.