5.4.13

Galetes de gingebre + {dues dones extraordinàries}

Em vaig apropar per donar-li la mà. Era una còpia exacta de la seva germana, o almenys algun dia ho havia estat. Els més de vuitanta anys transcorreguts havien gravat diferents solcs en els seus rostres, i en la Saffy el resultat era més suau, més dolç. Feia l’efecte de ser la senyora de la casa, i des de primer moment em va caure bé. Si bé la Percy era imponent, la Saffy em recordava galetes de civada i paper de fibra de cotó amb bonics gargots de tinta. És curiós com el caràcter marca les persones a mesura que envelleixen, com aflora des de dins per deixar la seva empremta.

Les hores llunyanes
Kate Morton


Avui la història va d’un doble homenatge, diguem-ne també agraïment, i tots dos venen d’una mica lluny, l’aturada dels meus blocs els ha posposat una mica.



Un és per l’Isabel, amb la qual tot i només haver compartit amb ella un parell d’hores de conserva, us puc assegurar que és una persona amb la qual és impossible no estar-hi a gust i connectar-hi de seguida, una dona extraordinària, i l’altre per la Mon, la conductora del bloc April’s Kitch que aquests dies està celebrant el seu tercer aniversari amb un fantàstic concurs.

Començo a explicar.
L’Isabel Oliva, a part d’una fantàstica poetessa amb varis llibres publicats i alguns premis a les espatlles, també és la mare d’en Xavier, un excompany de feina que després de tres anys i mig d’haver deixat el meu lloc de treball hi continuo mantenint contacte per mail. En Xavier és un acèrrim seguidor de tots els meus escrits als blocs, dels quals sempre en fa una bona crítica i jo com aplicada alumna que sóc acostumo a seguir les seves indicacions i consells, tot i que amb les formes verbals sé i ser hi continuo ensopegant repetidament ;-). Doncs tot això ve al cas perquè en Xavier i la seva mare pels voltants de Nadal em van fer un regal preciós, una còpia dedicada del llibre Les guardes del ventall, poemari amb el qual l’Isabel va guanyar el XXX Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes. I què hi té a veure amb tota aquesta història la Mon? Doncs que el dia que em vaig trobar amb l’Isabel i en Xavier, amb l’Isabel per conèixe’ns i amb en Xavier per retrobar-nos després de molt de temps, a més de portar-me el regal més esperat, jo els hi vaig regalar una capseta de galetes fetes per mi, la mateixa recepta de les galetes que ens va portar la Mon quan ens va visitar aquest passat Nadal. Ja ho ser, la recepta no és seva, és d’en Manu del bloc Cocinando con Catman, però pels meus fills sempre seran les galetes de la Mon i en aquell moment les escollides com les millors per fer un regal a l'Isabel i en Xavier. Per això, tot i que crec que no és la recepta correcta per poder participar al concurs, per mi és el record gastronòmic que més em lliga amb la Mon, i amb la qual et vull felicitar en aquest aniversari i demanar-te que mai perdis aquest entusiasme per la cuina! Felicitats, guapa!



INGREDIENTS
450-460 grs de farina
Un pessic de sal
2 culleradetes de gingebre mòlt
1 culleradeta de canyella mòlta
Un pessic de nou moscada
Un pessic de clau mòlt
½ culleradeta de bicarbonat (jo el vaig substituir per llevat químic)
115 grs de mantega a temperatura ambient
100 grs de sucre blanc
50 grs de sucre morè
1 ou gran
180 ml de mel

ELABORACIÓ
Posar en un bol gran la farina, la sal, el llevat i les espècies. Mesclar bé i reservar.
En un altre recipient batre bé la mantega amb els sucres fins que blanquegi i dobli el seu volum. Tot seguit afegir-hi la mel i l’ou i batre una mica més, fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació hi afegim a poc a poc la mescla de la farina, el llevat i les espècies. El resultat final és una massa bastant compacta, impossible de treballar-la amb les varetes elèctriques, molt manejable i que no s’enganxa a les mans.
Tot seguit dividirem la massa en dues parts, les embolicarem amb paper film i les guardarem a la nevera almenys dues hores.
Transcorregut aquest temps estirarem la massa de les galetes enmig de dos fulls de paper sulfuritzat, deixant-la en mig centímetre de gruix. A continuació enretirem els papers i ja podrem donar forma a les galetes amb els talla-pastes. Les anirem col·locant sobre una safata de forn i les courem durant 8-10 minuts. Vigileu de no coure-les massa perquè un cop fredes s’endureixen.





Doncs tot i el dit, com que qui organitza mana, aquí deixo aquesta recepta com una nova participació al concurs del bloc April's Kitch.

10 comentaris:

  1. Quin bon homenatge has fet a aquestes dues dones, Gemma. A la Mon la vaig conèixer fa poc i em va fer molta il·lusió. I ja fa tres anys que té blog, això és perserverança. Has triat unes galetes senzilles, boníssimes i especials alhora! petons

    ResponElimina
  2. Son molt maques les fotos de com vas embalar les galetes... no tot es fer-les...quan rebem un regal... es bonic la forma en que ho fem. Primer de tot...Gràcies per participar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! la teva, la esperava amb il.lusió, i m'agrada que hagi estat en nom dels nens, que ells recordin quelcom de mi gastronomicament...jejeje Moltes, moltes gràcies!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Fantàstic homenatge :)

    ResponElimina
  4. Precisamente ayer una amiga me dio a probar unas galletas de gengibre que acababa de hacer. ¡Qué delicia! ¡Me apunto la receta!

    ResponElimina
  5. Sempre es bo rebre petites sorpreses, i més si són tan dolces!!! Molts petonets i bona setmana Gemma

    ResponElimina
  6. Ai Gemma, quina dedicatòria més bonica a aquestes dones extraordinàries. A la Isabel la coneixem només per les teves paraules, la Mon personalment. Tant una com l'altre estaran contentíssimes. Quina sort tenir bons amics, una cosa tan valuosa i que no podem deixar perdre. Unes precioses fotos, com totes les que fas.
    Una abraçada,
    Nani

    ResponElimina
  7. Te lo dije cuando las vi, son hermosas las fotografías, pero ahora que las "veo" en directo, son riquisimas, y además con un par de dedicatorias, hermosas y entrañables, que solo me hacen sonreír...menudo trabajo me has dejado el listón bien alto para el concurso canija ;)

    Besote!!!

    ResponElimina
  8. Un homenatge molt bonic. I les galetes han de ser boníssimes!!! Una cucada la caixeta!!
    Petonets
    Ahhh!!! Una coseta que mai recordo dir-te. Saps, precisament ara, m'estic bebent un ainfusió amb la mateixa tassa que tens a la capçalera. Que casualemnt em va regalar una amiga bloguera ;-)

    ResponElimina
  9. no poseu la temperatura a la que te que annar el forn! :S

    gràcies per la recepta! ara mateix l'estic fent! a veure com em queden! :)

    ResponElimina
  10. no esta la temperatura en la que te que annar el forn!! :S

    ara mateix estic fent la recepta! a veure que tal em queden! :)

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!