Em vaig apropar
per donar-li la mà. Era una còpia exacta de la seva germana, o almenys algun
dia ho havia estat. Els més de vuitanta anys transcorreguts havien gravat
diferents solcs en els seus rostres, i en la Saffy el resultat era més suau,
més dolç. Feia l’efecte de ser la senyora de la casa, i des de primer moment em
va caure bé. Si bé la Percy era imponent, la Saffy em recordava galetes de
civada i paper de fibra de cotó amb bonics gargots de tinta. És curiós com el
caràcter marca les persones a mesura que envelleixen, com aflora des de dins
per deixar la seva empremta.
Les hores llunyanes
Kate Morton
Avui la història va d’un doble homenatge, diguem-ne
també agraïment, i tots dos venen d’una mica lluny, l’aturada dels meus blocs
els ha posposat una mica.
Un és per l’Isabel, amb la qual tot i només haver
compartit amb ella un parell d’hores de conserva, us puc assegurar que és una
persona amb la qual és impossible no estar-hi a gust i connectar-hi de seguida,
una dona extraordinària, i l’altre per la Mon, la conductora del bloc April’s Kitch que aquests dies està celebrant el seu tercer aniversari amb un fantàstic
concurs.
Començo a explicar.
L’Isabel Oliva, a part d’una fantàstica poetessa amb
varis llibres publicats i alguns premis a les espatlles, també és la mare d’en
Xavier, un excompany de feina que després de tres anys i mig d’haver deixat el
meu lloc de treball hi continuo mantenint contacte per mail. En Xavier és un acèrrim
seguidor de tots els meus escrits als blocs, dels quals sempre en fa una bona
crítica i jo com aplicada alumna que sóc acostumo a seguir les seves indicacions
i consells, tot i que amb les formes verbals sé i ser hi continuo ensopegant repetidament ;-). Doncs tot això ve
al cas perquè en Xavier i la seva mare pels voltants de Nadal em van fer un
regal preciós, una còpia dedicada del llibre Les guardes del ventall, poemari amb el qual l’Isabel va guanyar el
XXX Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes. I què hi té a veure amb tota aquesta
història la Mon? Doncs que el dia que em vaig trobar amb l’Isabel i en Xavier,
amb l’Isabel per conèixe’ns i amb en Xavier per retrobar-nos després de molt de
temps, a més de portar-me el regal més esperat, jo els hi vaig regalar una
capseta de galetes fetes per mi, la mateixa recepta de les galetes que ens va portar
la Mon quan ens va visitar aquest passat Nadal. Ja ho ser, la recepta no és
seva, és d’en Manu del bloc Cocinando con Catman, però pels meus fills sempre
seran les galetes de la Mon i en aquell moment les escollides com les millors
per fer un regal a l'Isabel i en Xavier. Per això, tot i que crec que no és la recepta correcta per
poder participar al concurs, per mi és el record gastronòmic que més em lliga
amb la Mon, i amb la qual et vull felicitar en aquest aniversari i demanar-te
que mai perdis aquest entusiasme per la cuina! Felicitats, guapa!
INGREDIENTS
450-460 grs de farina
Un pessic de sal
2 culleradetes de gingebre mòlt
1 culleradeta de canyella mòlta
Un pessic de nou moscada
Un pessic de clau mòlt
½ culleradeta de bicarbonat (jo el vaig substituir per
llevat químic)
115 grs de mantega a temperatura ambient
100 grs de sucre blanc
50 grs de sucre morè
1 ou gran
180 ml de mel
ELABORACIÓ
Posar en un bol gran la farina, la sal, el llevat i les
espècies. Mesclar bé i reservar.
En un altre recipient batre bé la mantega amb els sucres
fins que blanquegi i dobli el seu volum. Tot seguit afegir-hi la mel i l’ou i
batre una mica més, fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació hi
afegim a poc a poc la mescla de la farina, el llevat i les espècies. El
resultat final és una massa bastant compacta, impossible de treballar-la amb
les varetes elèctriques, molt manejable i que no s’enganxa a les mans.
Tot seguit dividirem la massa en dues parts, les
embolicarem amb paper film i les guardarem a la nevera almenys dues hores.
Transcorregut aquest temps estirarem la massa de les
galetes enmig de dos fulls de paper sulfuritzat, deixant-la en mig centímetre
de gruix. A continuació enretirem els papers i ja podrem donar forma a les
galetes amb els talla-pastes. Les anirem col·locant sobre una safata de forn i
les courem durant 8-10 minuts. Vigileu de no coure-les massa perquè un cop
fredes s’endureixen.
Doncs tot i el dit, com que qui organitza mana, aquí deixo aquesta recepta com una nova participació al concurs del bloc April's Kitch.
Quin bon homenatge has fet a aquestes dues dones, Gemma. A la Mon la vaig conèixer fa poc i em va fer molta il·lusió. I ja fa tres anys que té blog, això és perserverança. Has triat unes galetes senzilles, boníssimes i especials alhora! petons
ResponEliminaSon molt maques les fotos de com vas embalar les galetes... no tot es fer-les...quan rebem un regal... es bonic la forma en que ho fem. Primer de tot...Gràcies per participar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! la teva, la esperava amb il.lusió, i m'agrada que hagi estat en nom dels nens, que ells recordin quelcom de mi gastronomicament...jejeje Moltes, moltes gràcies!!!!!!!!!
ResponEliminaFantàstic homenatge :)
ResponEliminaPrecisamente ayer una amiga me dio a probar unas galletas de gengibre que acababa de hacer. ¡Qué delicia! ¡Me apunto la receta!
ResponEliminaSempre es bo rebre petites sorpreses, i més si són tan dolces!!! Molts petonets i bona setmana Gemma
ResponEliminaAi Gemma, quina dedicatòria més bonica a aquestes dones extraordinàries. A la Isabel la coneixem només per les teves paraules, la Mon personalment. Tant una com l'altre estaran contentíssimes. Quina sort tenir bons amics, una cosa tan valuosa i que no podem deixar perdre. Unes precioses fotos, com totes les que fas.
ResponEliminaUna abraçada,
Nani
Te lo dije cuando las vi, son hermosas las fotografías, pero ahora que las "veo" en directo, son riquisimas, y además con un par de dedicatorias, hermosas y entrañables, que solo me hacen sonreír...menudo trabajo me has dejado el listón bien alto para el concurso canija ;)
ResponEliminaBesote!!!
Un homenatge molt bonic. I les galetes han de ser boníssimes!!! Una cucada la caixeta!!
ResponEliminaPetonets
Ahhh!!! Una coseta que mai recordo dir-te. Saps, precisament ara, m'estic bebent un ainfusió amb la mateixa tassa que tens a la capçalera. Que casualemnt em va regalar una amiga bloguera ;-)
no poseu la temperatura a la que te que annar el forn! :S
ResponEliminagràcies per la recepta! ara mateix l'estic fent! a veure com em queden! :)
no esta la temperatura en la que te que annar el forn!! :S
ResponEliminaara mateix estic fent la recepta! a veure que tal em queden! :)