Les receptes anticrisi

Les olles i les paelles de coure penjaven dels seus ganxos a totes les parets; vaig veure un gran forn irreversiblement oxidat i una col·lecció d'atuells de ceràmica amuntegats contra les rajoles. Al mig, una immensa taula de fusta de pi es balancejava sobre les potes guerxades, amb la superfície ratllada per segles de tallades de ganivets; restes de farina en cobrien les ferides.

Les hores llunyanes

Kate Morton.

Una amiga al·lucinava quan li deia que tenia programades dos, tres o fins hi tot quatre entrades per aquest bloc, i és que es passen temporades molt més actives, amb més ganes de cuina diferent a la del dia a dia, i temporades en què necessites un parèntesi. Ara no estic ni en un extrem ni en l’altre, però la recepta de pa amb xocolata era la única recepta amb les seves respectives fotografies que restava al meu disc dur pendent de publicar i us he de dir que això en el meu cas és bastant excepcional, en unes circumstàncies normals del nostre dia a dia.

En més d’una ocasió he dit que no sóc massa de plantejar-me nous propòsits per l’any següent quan en finalitzem un, però, tot i que el sentit inicial d’aquest bloc no és caduc, tots els fets convulsos dels darrers temps que fan que la nostra economia familiar trontolli cada dia més, i de retruc el que podem posar i ja no a la nostra cistella de la compra, durant aquests dos mesos que portem d’any si que m’he replantejat en quin sentit vull que vagi aquest bloc, en com puc ajudar o ens podem ajudar a que posar un plat a taula cada dia sigui una mica menys feixuc, a que la nostra cuina continuï sent sana, atractiva, divertida, malgrat a que en el nostre rebost ja no hi hagin tots aquells aliments que abans hi sovintejaven, i que, tot i  la senzillesa dels meus plats, senti que faig quelcom útil i em motivi per continuar compartint amb tots vosaltres receptes, fotografia i històries quotidianes.

Tot plegat potser és poc atractiu, segurament, penso que els que sovintegem els blocs de cuina sabem fer perfectament una crema de verdures, però igual que a mi a vegades em falten idees per fer més amb menys, estic convençuda que a algú li pot ser d’utilitat en algun moment, com ho va ser per mi el dia que vaig trobar la recepta de la crema de coliflor, quan vaig comprar una coliflor ben maca per menys d’un euro i una part es va transformar en un plat bo, sa, i econòmic.

Doncs tot això i més m’ha portat fins aquí, a compartir amb tots vosaltres Les receptes anticrisi, que desitjo que en gaudiu i que us siguin d’utilitat.