Sopa d’arròs amb verdures i pollastre + {cocina de recursos}

De sobte, va sentir que li tocaven l’avantbraç. La velleta que seia al seu costat i que portava una llauna a la mà, la convidava a una galeta.

-És una recepta meva –va dir amb una veu aguda i brillant-. No porten mantega, però diria que m’han quedat prou bé.

-Oh, no, gràcies. No ho puc acceptar. Guardi-les per a vostè.

-Endavant –va insistir l’anciana, fent sonar la llauna més a prop del nas de la Percy, mentre feia un gest d’aprovació veient l’uniforme que portava.

-D’acord. –La Percy va agafar la galeta i li va fer una mossegada. –Deliciosa –va dir, enyorant en silenci els gloriosos dies en què no els faltava la mantega.

Les hores llunyanes

Kate Morton

Tal i com us explicava en la darrera entrada, en general a partir d’ara aquest bloc compartirà una cuina més senzilla, assequible per a totes les butxaques, la que jo anomeno una cuina anticrisi, tot i que fins ara crec que no s’ha tirat mai la casa per la finestra, però també reservant un petit espai per quan sigui possible fer algun que altre petit extra.

Fent referència a la cita del llibre que estic llegint, Les hores llunyanes de la Kate Morton, avui en dia pocs de nosaltres ens imaginem, a part dels nostres pares i avis, un rebost on hi pugui mancar algun aliment el qual ja considerem com a bàsic a totes les llars, com en aquest cas de les galetes sense mantega.

En temps de guerra o de crisi profunda en la penombra de moltes cuines s’hi feina una cuina de recursos, on l’enginy i l’aprofitament eren protagonistes, penúries que testimonia el llibre Cocina de recursos d’Ignacio Domènech, publicat el 1941 i reeditat per l’Editorial Trea el 2011, que narra les dificultats d’ell mateix com a cuiner per trobar aliments en la Barcelona de la guerra civil. Una de les sorprenents propostes que podem trobar al llibre és la truita de patates sense ous ni patates, on es substituïa els ous per la pasta resultant de la barreja d’unes gotes d’oli, quatre cullerades de farina, deu cullerades d’aigua, una cullerada de bicarbonat, pebre molt i colorant artificial que li donava el color dels rovells, i les patates per la part blanca de la pell de la taronja posada en remull durant unes hores. Pocs ens imaginem menjant aquesta truita, oi? 

Però no ens espantem, la recepta que us proposo avui és una altra, una sopa d'arròs amb verdures i pollastre deliciosa!

Aquesta recepta de sopa d’arròs dóna molt de joc a l’hora de fer variacions, es pot fer amb quasi qualsevol verdura. Jo l’he fet amb fulles de col, en canvi en Karlos Arguiñano ens la presenta amb penques i fulles de bleda. Un plat sa, bo i econòmic!

INGREDIENTS

4 fulles de col

200 grs d’arròs rodó

4-6 ales de pollastre

4 pastanagues

1 ceba

1 porro

2’5 l d’aigua

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

Fem un brou posant dins una olla ràpida dos libres i mig d’aigua, dues ales de pollastre, un porro tallat per la meitat, dues fulles de col, dues pastanagues i una mica de sal. Coure durant 15 minuts a partir del coment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.

Tallar la ceba ben petita i coure en una cassola fins que comenci a agafar una mica de color. Salar. Tot seguit afegir-hi les dues pastanagues restants tallades a rodanxes, coure una mica tot el conjunt i afegir d’un litre a un litre dos-cents de brou, l’arròs i les dues fulles de col restants tallades en juliana. Rectificar de sal i deixar coure uns 20 minuts. La quantitat de brou dependrà de la qualitat de l’arròs i si desitgem una sopa més o menys espessa.

Quan l’arròs finalitzi la seva cocció afegir la carn de pollastre del brou picada ben petita, donar un últim bull a tot el conjunt i ja està llet per servir. Si ens hi agrada juntament amb el pollastre hi podem incorporar una picada d’all i julivert.

Font: Karlos Arguiñano, amb alguna modificació.

- Quan la recepta requereixi fer un brou previ sempre en podem fer més del compte, com en aquest cas, per fer un plat de sopa diferent o bé per congelar per una altra ocasió.

- L’olla ràpida és un bon recurs, redueix molt el temps de cocció.

- Les ales del pollastre, una mica difícils d’escurar pels nens petits, són ideals per fer brous i plats de sopa com aquest.

I quan a pocs quilòmetres de casa ja es comença a percebre l'esclat de la primavera amb els ametllers florits, aquí a Vidreres continuem amb un paisatge completament d'hivern.