Ja tornem a ser final de mes i novament arriba el nou repte del blog Film&Food, aquesta vegada sota l’argument de la pel·lícula Bon appétit. La pel·lícula no l’he vist però no puc deixar de veure-la, el que n’he llegit a l’entrada del repte m’ha agradat molt i crec que promet.
"puedes tener la receta de tu vida perfectamente diseñada con todos los ingredientes; un proyecto en común con tu pareja, un trabajo estable y que te gusta, unos sueños por cumplir, la admiración y el orgullo de tu familia y amigos. Pero un día, alguien se cruza en tu vida y todo lo que estaba perfectamente ordenado se tambalea."
Aquesta vegada hem de preparar un plat, dolç o salat, amb els ingredients que elles ens proposen, perquè en la vida un s’ha d’organitzar amb els ingredients que li toquen, i per més que ens sembli que amb pocs recursos no puguis tirar endavant al final un se’n surt, perquè com diuen, Diós aprieta pero no ahoga!
Tot just aquesta setmana he fet el plat, hi he estat rumiant molts de dies què podia fer, però al final he trobar la recepta perfecta, amb molt pocs ingredients. Aquí us poso la recepta amb les quantitats que hi han en el llibre Cuinar és senzill (per a 4 persones), però en el meu cas l'he fet amb els ingredients que ens proposava al repte.
INGREDIENTS
150 grs de farina
125 grs de margarina o mantega
4 cebes mitjanes
¼ de litre de llet
2 ous
ELABORACIÓ
Feu una pasta trencada amb la farina, 75 grs de margarina, 3 cullerades d’aigua i un pessic de sal de la següent manera:
Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer, en aquest cas uns 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.
Consells:
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.
Un cop passats els 8 minuts ho treurem del forn i la farcirem amb la següent preparació: talleu la ceba a rodanxes fines i ofegueu-la amb un xic d’oli i margarina, sense que es dauri. Un cop freda s’escampa per sobre la tarta i es cobreix amb la següent crema:
Bateu els ous amb sal, pebre i nou moscada –batre’ls tan sols una mica-, aboqueu-hi la llet calenta i barregeu-ho bé amb un batedor, tireu-ho sobre la tarta i coeu-ho a forn regular uns 20-25 minuts. Deixeu que es refredi una mica abans de treure-la del motlle. Es serveix, també, un xic calenta.
*Expresión con que ponderan su desinterés los enamorados y que se utiliza a modo de promesa de mantenerse juntos más allá de las dificultades por venir. Proviene del antiguo Egipto, donde el alimento de los pobres consistía, precisamente, en pan y cebolla.
1.JPG)
1.JPG)
1.JPG){kind=link}