Pastís de tonyina a la indiana

He buscat el perquè del nom d’aquest plat i no he trobat res. He centrat la cerca cap a la cuina dels indians (indianos, americanos, cubanos), aventures i comerciants, provinents principalment de les comarques litorals catalanes, que van salpar cap a Amèrica, van intentar fer fortuna i van tornar a Catalunya. Molt conservadors en política i proteccionistes en els negocis, però grans mecenes. Grans viatgers, que destacaven tan pel seu gust exòtic com pel seu comportament social. Es vestien de senyors del Carib vestit de fil blanc, barret de jipijapa i cadena de rellotge d’or. Les seves propietats acostumaven a ser gegantines, recarregades i amb moltes mainaderes i mossos negres.

En la meva cerca he descobert que entre tots els nostres besavis emprenedors hi havia un jove de 15 anys amb la seva família, que l’any 1830 parteix del Port de Sitges rumb al nou món amb les butxaques buides i amb només un objectiu al cap, fer fortuna. Facund Bacardí i els seus germans comencen aquí la seva aventura que anys més tard culminarà amb la creació d’una de les empreses més pròsperes i reputades d’ultramar, Bacardi Limited, que aconsegueix transformar el rude aiguardent que es bevia a les tavernes portuàries en un ron suau i agradable al paladar.

‘Cinc anys de privacions i un de fortuna’

Aquest era el lema de milers de catalans instal·lats a Cuba. Tot i aquest èxit final de Facund Bacardí fer les amèriques no era tan fàcil. Abans Facund va haver d’estalviar, muntar negocis que les fortes crisis van abocar al fracàs, va arribar a arruïnar-se completament. Va ser 32 anys després de la seva arribada que va fundar la cèlebre empresa que coneixem tots avui en dia. La majoria dels catalans arribats a Cuba ocupaven llocs de treball modestos i pertanyien al rang més baix de la societat blanca de l’illa. Criats, aprenents, mossos, eren els llocs de treball que ocupaven a l’espera de convertir-se en comerciants i, amb una mica de sort, amos d’una gran fortuna.

Fusió de tradicions culinàries

L’arribada de l’arròs a l’illa es deu als primers catalans que s’hi van instal·lar, mentre que la immigració del sud d’Espanya hi van aportar receptes basades en els fregits. Els intercanvis comercials també hi van aportar productes bàsics com el blat i la farina, i nombrosos condiments (canyella, gengibre, nou moscada) i herbes aromàtiques  (ceba, all, orenga, coriandre, julivert, etc).

Amb el pas del temps els cubans criolls van acabar fusionant, adaptant receptes, afegint i descartant ingredients, fins a donar lloc a la que és avui la cuina tradicional cubana.

La recepta que us porto avui és de la Montserrat Seguí i segurament li dóna el seu nom l’arròs a la indiana o a la criolla que porta com a base. Un plat ideal per aquests mesos calorosos d’estiu. Desitjo que us agradi.

INGREDIENTS

1 culleradeta de llevat en pols

300 grs de farina

100 cc d’oli

125 cc d’aigua

150 grs d’arròs

50 grs de mantega

250 grs de tomàquets

250 grs de tonyina amb oli

5 ous

1 cullerada de mostassa

ELABORACIÓ

Pasta d’empanada

Formeu una ampla anella amb la farina i el llevat, i al mig poseu-hi l’aigua, l’oli i la sal. Comenceu barrejant-ho primer amb una forquilla i després amb les mans; pasteu-la fins que us quedi fina i compacta.

Deixeu-la reposar una estona i aleshores aplaneu-la amb el corró, tot donant-li la forma que vulgueu.

Arròs a la indiana o a la criolla

Feu bullir l’arròs amb aigua abundant i assaonada, i deixeu-ho coure uns 16 minuts. Després l’escorreu, refresqueu i poseu en una plàtera gran ben escampat. Col·loqueu trossets de mantega dessota i damunt de l’arròs, i fiqueu-lo al forn amb la part del gratinador encesa; aneu-lo remenant amb una forquilla de tant en tant, mentre dura la cocció (uns 8 o 10 minuts, no pas més), fins que el veieu cuit i sec, completament solt.

Amb la farina, el llevat, l’oli, l’aigua i un pessic  de sal feu una pasta de panada.

Prepareu l’arròs a la indiana, i en treure’l del forn afegiu-hi la mostassa, barrejant-ho bé.

Feu els ous durs. Prepareu una salsa de tomàquet espessa a la qual barrejareu la tonyina esmicolada.

En una plata fonda de pírex o porcellana, que pugui anar al forn, o bé en un motlle de 21x21 cm aproximadament, unteu-lo o folreu-lo amb la meitat de la pasta de panada, i tot seguit poseu-hi una capa de rodanxes d’ou dur, a sobre la meitat de l’arròs i després la tonyina amb el tomàquet; repetiu altra vegada les capes i tapeu amb l’altra meitat de pasta, ajuntant les vores, untant-les amb una mica d’ou o d’aigua; pinteu tot el sobre amb ou i feu algun adorn amb la pasta que sobra; acabeu-ho de pintar i coeu-ho al forn uns 40 minuts. Es deixa refredar una mica abans de servir, o també es pot servir fred, si agrada així.

Fonts:

Indians, els nostres besavis emprenedors.

Cuba aCatalunya, el llegat dels indians. Tate Cabré.

Contigo pan y cebolla*

Ja tornem a ser final de mes i novament arriba el nou repte del blog Film&Food, aquesta vegada sota l’argument de la pel·lícula Bon appétit. La pel·lícula no l’he vist però no puc deixar de veure-la, el que n’he llegit a l’entrada del repte m’ha agradat molt i crec que promet.

"puedes tener la receta de tu vida perfectamente diseñada con todos los ingredientes; un proyecto en común con tu pareja, un trabajo estable y que te gusta, unos sueños por cumplir, la admiración y el orgullo de tu familia y amigos. Pero un día, alguien se cruza en tu vida y todo lo que estaba perfectamente ordenado se tambalea."

Aquesta vegada hem de preparar un plat, dolç o salat, amb els ingredients que elles ens proposen, perquè en la vida un s’ha d’organitzar amb els ingredients que li toquen, i per més que ens sembli que amb pocs recursos no puguis tirar endavant al final un se’n surt, perquè com diuen, Diós aprieta pero no ahoga!

Tot just aquesta setmana he fet el plat, hi he estat rumiant molts de dies què podia fer, però al final he trobar la recepta perfecta, amb molt pocs ingredients. Aquí us poso la recepta amb les quantitats que hi han en el llibre Cuinar és senzill (per a 4 persones), però en el meu cas l'he fet amb els ingredients que ens proposava al repte.

INGREDIENTS

150 grs de farina

125 grs de margarina o mantega

4 cebes mitjanes

¼ de litre de llet

2 ous

ELABORACIÓ

Feu una pasta trencada amb la farina, 75 grs de margarina, 3 cullerades d’aigua i un pessic de sal de la següent manera:

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer, en aquest cas uns 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.

Consells:

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Un cop passats els 8 minuts ho treurem del forn i la farcirem amb la següent preparació: talleu la ceba a rodanxes fines i ofegueu-la amb un xic d’oli i margarina, sense que es dauri. Un cop freda s’escampa per sobre la tarta i es cobreix amb la següent crema:

Bateu els ous amb sal, pebre i nou moscada –batre’ls tan sols una mica-, aboqueu-hi la llet calenta i barregeu-ho bé amb un batedor, tireu-ho sobre la tarta i coeu-ho a forn regular uns 20-25 minuts. Deixeu que es refredi una mica abans de treure-la del motlle. Es serveix, també, un xic calenta.

^*Expresión con que ponderan su desinterés los enamorados y que se utiliza a modo de promesa de mantenerse juntos más allá de las dificultades por venir. Proviene del antiguo Egipto, donde el alimento de los pobres consistía, precisamente, en pan y cebolla.

Obtenido de «http://es.wiktionary.org/wiki/contigo,_pan_y_cebolla»

Pizza italiana

Després d’haver provat aquesta massa per a bases de pizza de segur que ja no en tornarem a comprar més de congelades. Aquesta recepta és una més de la Montserrat Seguí, però el farcit que us proposo és el que fem nosaltres a casa normalment, molt semblant al que proposa la Montserrat al seu llibre Cuina és senzill. Espero que us agradi.

INGREDIENTS (per a 3 persones)
200 grs de farina
20 grs de llevat de París
100 cc d’aigua
(aquests són els ingredients que jo acostumo a posar per sobre la massa de pizza però aquí qualsevol combinació és vàlida, al gust del consumidor)
400 grs de tomàquets
125 grs de mozzarella (o el formatge que agradi més)
2 o 3 llaunes petites de tonyina
Olives
Pernil dolç
Orenga

PREPARACIÓ
Formeu una corona amb la farina; al mig poseu-hi el llevat amb dues cullerades d’aigua calenta (va millor desfer el llevat a part i llavors abocar-ho al mig de la corona de farina); una vegada estigui desfet, tireu-hi l’aigua, l’oli d’una llauneta de tonyina i un pessic de sal. Treballeu-ho, primer amb una forquilla, i després acabeu d’amassar-ho amb les mans, fins que quedi una pasta fina i tova; es deixa reposar 5 minuts.
Després ho poseu sobre una plata de forn o bé un plat o plats individuals que puguin posar-se al forn, untats amb mantega o margarina. Per estendre la pasta ho farem amb els dits untats d’oli, perquè així podrem deixar-la ben fina, sense que se’ns enganxi a les mans (he de dir que en aquest punt jo amb les mans no me’n vaig ensortir, la massa es resistia i tornava a la seva posició original, o sigui que vaig fer l’ús del corró i em va anar estupendament). Tapeu-ho amb un drap i deixeu-ho que fermenti en un lloc calent, fins que aquesta pasta ens augmenti el doble. En aquest punt repartiu la salsa de tomàquet, preparada d’abans, amb l’orenga; col·loqueu-hi la tonyina, el pernil dolç i les olives i a l’últim repartiu-hi pel damunt el formatge escollit. Coeu-ho al forn una mica fort, uns 15 minuts.
Bon profit!