16.11.10

Pastís de poma engrunat


La primer vegada que vaig topar amb tots vosaltres, però que encara no sabia que ereu vosaltres, va ser a través del meme cuinar és senzill, tot buscant informació de la Montserrat Seguí, i recordo perfectament que aquesta també va ser la primera recepta que vaig trobar, de la Glòria i en Josep de El Café de Nit. No l’havia fet mai i ens ha agradat molt, així torno a reemprendre el repte Cuinar és senzill, que fa temps que el tinc una mica abandonat.

INGREDIENTS
300 grs de farina
2 culleradetes de llevat en pols
140 grs de margarina o mantega
1 ou
125 grs de sucre
Vainilla en pols
2 pomes grosses
1 llimona
50 grs de nous
50 grs de panses de Corint

ELABORACIÓ
Poseu la farina formant una corona damunt el taulell; al mig poseu-hi la mantega, l’ou sencer, 100 grs de sucre i la vainilla en pols (un quart de culleradeta): treballeu-ho primer amb la forquilla i després seguiu amb les mans, fins que estigui tot unit (queda una mica consistent). Separeu-ne una quarta part.
L’altra part, estireu-la amb el corró i col·loqueu-la en un motlle rodó o quadrat d’uns 22 cm, untat, deixant-la com una capsa; ratlleu-hi a dins directament una poma, i escampeu-hi per sobre les raspadures de la meitat de la llimona i la meitat de les nous, tallades a trossos petits. També podeu posar-hi 50 grs de panses de Corint; escampeu-hi ½ cullerada de sucre; aleshores ratlleu-hi l’altra poma, l’altra mitja llimona, poseu-hi les nous que queden i mitja cullerada més de sucre. Tot seguit aneu esmicolant la quarta part de pasta que heu separat abans, escampeu aquestes engrunes per damunt de tot el pastís.
Coeu-lo la forn, a temperatura regular, aproximadament una hora. Quan ja sigui fred emposimeu-lo amb sucre de llustre.







16 comentaris:

  1. Os3!, quin pastís més original!.... i quina bona pinta!!!! És original!.
    Petonets

    ResponElimina
  2. Que bo Gemma....i diferent...un altre a la llista per fer.
    petonets

    ResponElimina
  3. Jooo que rico... que hambre me está dando.. por favor... sencillo y bueno...no se puede pedir más.
    bsos

    ResponElimina
  4. Quina pinta que té aquest pastís!!! aquesta rugositat en el top és preciosa!! m'encanta, i amb poma, nous i panses.....mmmmmm!
    Molts petons!

    ResponElimina
  5. Jo, aquesta no le probada encara i fa una fila...

    Muas!

    ResponElimina
  6. Sensacional, quin goig i quina originalitat. No n'havia vist mai cap de similar ni amb la poma ratllada per al mig ni en aquest acabat superior tan lunar.

    Felicitats!!

    ResponElimina
  7. buenooooo!!! qué maravilla de tarta desmigada!!! me ha encantado la receta ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  8. Me encantan todos los pasteles de manzana y éste no lo he probado nunca pero te ha quedado muy bonito y riquísimo. besitos....

    ResponElimina
  9. Gemma,

    Em fa il·lusió que sigui aquesta recepta el teu primer contacte amb els blocs, tot "remenant" el meme dedicat a la Montserrat Seguí. Aquest pastís fa força temps que me'l va recomanar una amiga meva i ja l'he fet vàries vegades!.

    Jo també recordo perfectament el meu primer contacte amb els blocs: buscava la recepta del coulant de xocolata i la vaig trobar al bloc de la Gemma "bcnmonamour", i precisament de la Mireia Carbó!.

    ResponElimina
  10. Que bé que hagis tornar al repte del llibre de la Montserrat Seguí! Em sembla que aquest pastís jo també el vaig fer, però fa molts anys. Gràcies per haver-me'l recordat, hi tornaré! T'ha quedat preciós! Per cert, et dono el meu mail personal: bronsi@ya.com
    Molts petons!

    ResponElimina
  11. A casa el fem sovint i sempre té molt èxit. És boníssim!

    ResponElimina
  12. Gemma, que delicia de pastel, con todos esos frutos secos me lo comería felíz con una copita de vino dulce.
    Se ve divino.
    Besos

    ResponElimina
  13. Mira, aquest pastís l'he vist a mooolts blogs i saps que encara no l'he fet mai! Aix! La llista de receptes per provar és taaaaan llarga... ;)
    Però cada vegada que el veig me'n feu venir ganes de tastar-lo.
    Petons!

    ResponElimina
  14. ei Gemma, quina pinta més bona! Jo tampoc he fet mai un crumble ni un pastís engrunat com el teu...però no puc trigar gaire...

    Per cert, he vist que avui han rebut el teu regal d'AIG les noies a qui em van fer el meu!...aquest món és tant petit!!

    Un petó!

    ResponElimina
  15. Seguro que es tan rico como original. ¡Me gusta!

    Besos.

    ResponElimina
  16. Això té una pinta... CRUIXENT!
    Aquesta me l'anote per a la propera...

    Vés al bosc, allà trobaràs arboços... És poden menjar així, crus, acabats d'agafar de l'arbre!

    Besets!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!