La primer vegada que vaig topar amb tots vosaltres, però que encara no sabia que ereu vosaltres, va ser a través del meme cuinar és senzill, tot buscant informació de la Montserrat Seguí, i recordo perfectament que aquesta també va ser la primera recepta que vaig trobar, de la Glòria i en Josep de El Café de Nit. No l’havia fet mai i ens ha agradat molt, així torno a reemprendre el repte Cuinar és senzill, que fa temps que el tinc una mica abandonat.
INGREDIENTS
300 grs de farina
2 culleradetes de llevat en pols
140 grs de margarina o mantega
1 ou
125 grs de sucre
Vainilla en pols
2 pomes grosses
1 llimona
50 grs de nous
50 grs de panses de Corint
ELABORACIÓ
Poseu la farina formant una corona damunt el taulell; al mig poseu-hi la mantega, l’ou sencer, 100 grs de sucre i la vainilla en pols (un quart de culleradeta): treballeu-ho primer amb la forquilla i després seguiu amb les mans, fins que estigui tot unit (queda una mica consistent). Separeu-ne una quarta part.
L’altra part, estireu-la amb el corró i col·loqueu-la en un motlle rodó o quadrat d’uns 22 cm, untat, deixant-la com una capsa; ratlleu-hi a dins directament una poma, i escampeu-hi per sobre les raspadures de la meitat de la llimona i la meitat de les nous, tallades a trossos petits. També podeu posar-hi 50 grs de panses de Corint; escampeu-hi ½ cullerada de sucre; aleshores ratlleu-hi l’altra poma, l’altra mitja llimona, poseu-hi les nous que queden i mitja cullerada més de sucre. Tot seguit aneu esmicolant la quarta part de pasta que heu separat abans, escampeu aquestes engrunes per damunt de tot el pastís.
Coeu-lo la forn, a temperatura regular, aproximadament una hora. Quan ja sigui fred emposimeu-lo amb sucre de llustre.
INGREDIENTS
300 grs de farina
2 culleradetes de llevat en pols
140 grs de margarina o mantega
1 ou
125 grs de sucre
Vainilla en pols
2 pomes grosses
1 llimona
50 grs de nous
50 grs de panses de Corint
ELABORACIÓ
Poseu la farina formant una corona damunt el taulell; al mig poseu-hi la mantega, l’ou sencer, 100 grs de sucre i la vainilla en pols (un quart de culleradeta): treballeu-ho primer amb la forquilla i després seguiu amb les mans, fins que estigui tot unit (queda una mica consistent). Separeu-ne una quarta part.
L’altra part, estireu-la amb el corró i col·loqueu-la en un motlle rodó o quadrat d’uns 22 cm, untat, deixant-la com una capsa; ratlleu-hi a dins directament una poma, i escampeu-hi per sobre les raspadures de la meitat de la llimona i la meitat de les nous, tallades a trossos petits. També podeu posar-hi 50 grs de panses de Corint; escampeu-hi ½ cullerada de sucre; aleshores ratlleu-hi l’altra poma, l’altra mitja llimona, poseu-hi les nous que queden i mitja cullerada més de sucre. Tot seguit aneu esmicolant la quarta part de pasta que heu separat abans, escampeu aquestes engrunes per damunt de tot el pastís.
Coeu-lo la forn, a temperatura regular, aproximadament una hora. Quan ja sigui fred emposimeu-lo amb sucre de llustre.
Os3!, quin pastís més original!.... i quina bona pinta!!!! És original!.
ResponEliminaPetonets
Que bo Gemma....i diferent...un altre a la llista per fer.
ResponEliminapetonets
Jooo que rico... que hambre me está dando.. por favor... sencillo y bueno...no se puede pedir más.
ResponEliminabsos
Quina pinta que té aquest pastís!!! aquesta rugositat en el top és preciosa!! m'encanta, i amb poma, nous i panses.....mmmmmm!
ResponEliminaMolts petons!
Jo, aquesta no le probada encara i fa una fila...
ResponEliminaMuas!
Sensacional, quin goig i quina originalitat. No n'havia vist mai cap de similar ni amb la poma ratllada per al mig ni en aquest acabat superior tan lunar.
ResponEliminaFelicitats!!
buenooooo!!! qué maravilla de tarta desmigada!!! me ha encantado la receta ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Me encantan todos los pasteles de manzana y éste no lo he probado nunca pero te ha quedado muy bonito y riquísimo. besitos....
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaEm fa il·lusió que sigui aquesta recepta el teu primer contacte amb els blocs, tot "remenant" el meme dedicat a la Montserrat Seguí. Aquest pastís fa força temps que me'l va recomanar una amiga meva i ja l'he fet vàries vegades!.
Jo també recordo perfectament el meu primer contacte amb els blocs: buscava la recepta del coulant de xocolata i la vaig trobar al bloc de la Gemma "bcnmonamour", i precisament de la Mireia Carbó!.
Que bé que hagis tornar al repte del llibre de la Montserrat Seguí! Em sembla que aquest pastís jo també el vaig fer, però fa molts anys. Gràcies per haver-me'l recordat, hi tornaré! T'ha quedat preciós! Per cert, et dono el meu mail personal: bronsi@ya.com
ResponEliminaMolts petons!
A casa el fem sovint i sempre té molt èxit. És boníssim!
ResponEliminaGemma, que delicia de pastel, con todos esos frutos secos me lo comería felíz con una copita de vino dulce.
ResponEliminaSe ve divino.
Besos
Mira, aquest pastís l'he vist a mooolts blogs i saps que encara no l'he fet mai! Aix! La llista de receptes per provar és taaaaan llarga... ;)
ResponEliminaPerò cada vegada que el veig me'n feu venir ganes de tastar-lo.
Petons!
ei Gemma, quina pinta més bona! Jo tampoc he fet mai un crumble ni un pastís engrunat com el teu...però no puc trigar gaire...
ResponEliminaPer cert, he vist que avui han rebut el teu regal d'AIG les noies a qui em van fer el meu!...aquest món és tant petit!!
Un petó!
Seguro que es tan rico como original. ¡Me gusta!
ResponEliminaBesos.
Això té una pinta... CRUIXENT!
ResponEliminaAquesta me l'anote per a la propera...
Vés al bosc, allà trobaràs arboços... És poden menjar així, crus, acabats d'agafar de l'arbre!
Besets!