Flam d’ou amb llet de soja + {quan ser pobre és ser valent}

Fa un parell de setmanes, mentre ens cordàvem les bambes just abans de sortir cap al camp de futbol, en Marc (13 anys) em diu: -Mama, ets molt valenta, perquè ens cuides tu tota sola i ets pobre, tal i com us ho escric. En aquell moment, amb les presses per no arribar tard, li vaig contestar: -I em llevo cada dia amb un somriure d’orella a orella. Marc, les circumstàncies de la vida mai t’han d’impedir ser feliç. I així vam sortir tots tres per la porta, amb els pensaments en un altre lloc però amb les engrunes d’aquelles paraules a les butxaques.

Hi ha vegades que paraules espontànies així amb el pas dels dies prenen força, sense saber com es tornen quelcom important, més per qui les diu que pel seu significat, i cada dia poses les mans dins les butxaques per buscar aquelles engrunes que et recorden que cada cosa que fas, cada gest, per petit que sigui, té un gran valor, cal no oblidar-ho mai.

Per a la recepta d’avui he buscat informació sobre la soja, un aliment que ràpidament relacionem amb les dietes vegetarianes i com a sinònim de salut. Però, n’hi ha per tant?

Primer de tot, tot i que encara hi ha un gran debat obert sobre els efectes dels transgènics sobre la nostra salut, si voleu consumir soja que sigui d’origen ecològic, al contrari segurament serà transgènica.

Un 38% de la soja en sec és proteïna i conté els 8 aminoàcids essencial en l’edat adulta, d’aquí la seva fama, però també és ideal contra els efectes de la menopausa i les menstruacions difícils o doloroses, doncs és rica en fitoestrògens, que ajuden a regular el metabolisme i rejoveneixen els teixits.

El consum de soja redueix el colesterol en un 20%, i és ideal contra problemes cardiovasculars, neteja vasos sanguinis, n’augmenta la flexibilitat i en millora la circulació.

El seu elevat contingut en calci és ideal per combatre l’osteoporosi, i la seva proporció respecte del magnesi és perfecte per la seva fixació als ossos. Conté, a més, sodi, potassi, fòsfor, zinc, ferro i coure.

Però, com cal consumir-la? El que m’ha sorprès més és que si es vol com a alternativa a la llet de vaca no és ben bé la ideal, n’hi ha de molt millors, com la llet d’arròs, de civada o de kamut. La soja al ser un llegum és difícil de digerir, és millor buscar-ne altres alternatives, però tot i així, si se’n desitja prendre d’aquesta forma és millor bullir-la durant vint minuts amb una punta de sal i una branca de canyella, es deixa refredar i ja es pot prendre com sempre, així és molt més digestiva. I si es vol prendre en gra millor molt ben cuinada, tot i que es més recomanable fer-ho en la seva forma fermentada o processada: tofu, tempeh, miso, nato o salsa de soja (tamari o shoyu).

Font: Ets el que menges

La recepta d’avui no és més que una prova, volia saber el resultat final de fer el clàssic flam d’ou però amb llet de soja. Boníssims, i de textura excel·lent, doncs els vaig posar a taula sense dir-ne res, ja sabeu com són els nens, i cap dels meus fills se’n va adonar. Jo els vaig trobar més lleugers, finíssims. Repetirem!

INGREDIENTS:

75 grs. de sucre
½ litre de llet de soja
3 ous
1 barreta de vainilla
1 branca de canyella

PREPARACIÓ:
En un recipient fondo bateu els ous amb 75 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent i perfumada amb la vainilla i la branca de canyella; deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.

Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.

Bunyols de l’Empordà

El seu passat era com una matrioixca, una pregunta dins d'una pregunta dins d'una pregunta.

El jardí oblidat

Kate Morton

Per les contrades on vivim és típic fer els bunyols per Setmana Santa, però cada cop descobreixo més llocs on els bunyols també es mengen per Tots Sants.

La festa de Tots Sants prové d’un període anterior al procés de cristianització de la península, durant els primers segles dels nostres temps, concretament d’una festa cèltica anomenada Samhain, l’any nou celta. Pels pobles celtes l’any estava dividit en dos períodes, el temps clar i el temps fosc. El temps clar comprenia la primavera i l’estiu on el sol es pon cada vegada més lent, hi ha més llum i fa més calor, i el temps fosc comprenia la tardor i l’hivern on els dies s’escucen cada cop més, fa més fred i la foscor s’apropia d’una part del dia. Els dies de la festa del Samhain estaven fora d’aquests dos períodes, donava la benvinguda al període d’obscuritat i això possibilitava que les portes de l’altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. La festa del Samhain també coincidia quan els camps i les terres estaven igual d’esmorteïdes que el món del difunts, ha passat el temps de collita, de la verema i els camps es submergeixen en un estat de letargia fins a la primavera següent que tornin de nou la vida.

Nosaltres ja hem fet els nostres bunyols, sembla que un any més hem traslladat aquesta tradició tan de Setmana Santa a Girona a aquestes dates. El matí de diumenge volia fer alguna cosa per les postres del dinar i els meus fills ho van tenir clar, volien els seus bunyols de Tots Sants!

INGREDIENTS

250 grs de farina

15 grs de llevat de forner

10 grs de sal

25 grs de mantega

1 ou

30 grs de sucre

1 llimona

3 cullerades de llet

½ copeta d’anís (en el meu cas ratafia)

ELABORACIÓ

En un recipient desfeu el llevat amb la llet i la sal, i afegiu-hi farina fins que pugueu formar una bola tova. Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu-ho prop de l’escalfor, fins que augmenti el doble del seu volum primitiu.

Poseu la resta de la farina sobre el taulell, en cercle, i al mig la mantega, la ratafia, les raspadures de llimona, el sucre i l’ou sencer. Barregeu-ho amb una forquilla i, a mig fer, afegiu-hi el llevat fermentat; treballeu-ho amb les mans fins que la pasta quedi ben unida i fina, i ja podeu formar els bunyols en forma de rosquilles. Feu primer una bola petita i introduïu-hi el dit, fent-hi un foradet, que eixamplareu ajudant-vos amb els altres dits. Col·loqueu els bunyols sobre una plata empolsimada amb farina; quan ja els tingueu tots fets, tapeu-los amb un drap i deixeu-los reposar en un lloc calent, fins que hagin augmentat de volum (en el meu cas dues hores). Després, amb l’ajuda d’una espàtula de metall passada per farina, aneu-los agafant amb molt de compte (són molt tous) i aneu-los tirant a una fregidora o paella amb força oli calent. A mesura que els aneu traient, deixeu-los escórrer un moment sobre una reixeta i tot seguit passeu-los per sucre.

Aquests bunyols han de quedar d’un color bastant fosc, perquè si no fos així, voldria dir que són crus. Es couen molt de pressa.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.

Pels vols de Tots Sants són les Fires de Sant Narcís de Girona. Heu visitat mai Girona? Doncs feu-ne un tast a Rera la càmera!

Tarrines de crema

Amb aquesta ja són 61 les receptes publicades del llibre Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt.
Com podeu veure ja m’he tret una mica la son de les vacances i l’activitat a la cuina ha començat de nou. Amb l’inici d’aquest nou curs m’he proposat donar-li una mica més d’empenta al repte Cuinar és senzill i atrevir-me amb alguna recepta una mica més complicada, que vulguis o no una mica les he anat evitant.

La primera capa d’aquestes tarrines tenen la consistència d’un flam però el seu interior manté la cremositat d’una crema, realment sorprenents.

INGREDIENTS

½ litre de crema

125 grs de sucre

2 ous

1 rovell d’ou

Perfum: xocolata, cafè o vainilla

ELABORACIÓ

Fer bullir la llet. En un bol poseu-hi els dos ous sencers i el rovell i el sucre, treballeu-ho amb el batedor i tot seguit aboqueu-hi a poc a poc la llet acabada de bullir, remenant fort amb el batedor. Deixeu-ho reposar uns moments. Escumeu i passeu-ho per un colador. Podeu fer dues parts d’aquesta crema i perfumar cadascuna d’elles amb gustos diferents. Després ompliu-ne les tarrines o bé els motlles de soufflé.  Traieu l’escuma que pugui quedar-hi, deixant-ne la superfície ben llisa: escalfeu-les a bany maria, feu-los arrencar el bull sobre el foc, i després fiqueu-les al forn, un xic fort; deixeu-le-hi coure de 20 a 25 minuts. Han de quedar quallades com un flam. Deixeu-les refredar.

Nota. Quan ja tingueu preparada la crema de flam, si voleu podeu donar-li gust de xocolata: Desfeu-ne al bany maria amb poquíssima aigua i barregeu-la-hi. Si preferiu el gust de café, afegiu-ne a la crema una petita quantitat, ben concentrat, que pot ser instantani. Si us agradés més el gust de vainilla, tireu-ne un trosset a la llet en bullir-la, per perfumar-la.

Fundació Mona i magdalenes d'Aragó

Avui us voldria parlar de Mona, una Fundació creada l’any 2000 per Olga Feliu, Amparo Barba i Manel Maraña per a la protecció dels primats, i del seu centre de recuperació de primats a Riudellots de la Selva (Gironès), que serveix de llar a primats provinents del tràfic il·legal, utilitzats en circs ambulants, zoos, anuncis, shows televisius i altres atraccions.

La mare d’una amiga d’en Marc, que n’havia sentit a parlar, ens va proposar anar-hi a fer una visita aprofitant que no fa gaires bons dies per anar a la platja, i així fer alguna cosa quelcom diferent amb els nens. Em va semblar una bona ideia i així que vam trucar-hi  i el diumenge passat a la tarda ens van convidar a fer una visita guiada de prop de més d’una hora que ens va agradar molt i molts a tots. La veritat és que jo no n’havia sentit a parlar mai, tot i que està a encara no mitja hora de casa!, i no sabia massa bé quin tipus d’instal·lació hi trobaríem. No es tracta d’un zoo, és el primer que et diuen quan arribes, i realment crec que està molt lluny d’assemblar-s’hi, sinó que s’intenta millorar, dins el possible, la qualitat de vida tots aquests animals. Us recomano que hi feu una visita, us agradarà molt, i visiteu la seva pàgina web si voleu saber-ne més del que s’hi fa i com poder concertar una visita.

I com que no pot haver-hi excursió sense un bon berenar, vaig fer aquestes magdalenes de la Montserrat Seguí per menjar-les entre tots i acabar de passar una tarda molt agradable amb molt bona companyia.

INGREDIENTS

2 ous (no pas massa grossos).

125 cc d’oli.

150 cc de llet.

225 g de farina.

2 culleradetes rases de llevat en pols, o sobres de gasosa.

1 pell de llimona

180 g de sucre

motlles de paper

ELABORACIÓ

Poseu a foc suau un cassó l’oli (millor que sigui de llavor), amb la pell de llimona, fins que noteu la pell una mica cuita. Traieu-ho del foc i deixeu-ho refredar del tot. Després afegiu-hi el sucre, remeneu-ho bé, i a continuació poseu-hi els rovells d’ou; aboqueu-hi la llet i després tireu-hi la farina, barrejada amb el llevat en pols o bé els sobres de gasosa, i, finalment, les clares a punt de marenga.

Ompliu els motlles de paper, tireu-hi sucre pel damunt i col·loqueu-ho en una plata d’alumini (segons com fos la plata, es cremarien de sota); coeu-ho al forn, a temperatura regular, durant uns 15 minuts.

Lioneses

I aquesta és la recepta de les lioneses que vaig fer pel Sant d’en Marc, del llibre Cuinar és senzill de la Monterrat Seguí. Van sortir boníssimes, una recepta que repetiré aviat.

INGREDIENTS

4 ous petits

100 grs de mantega o margarina

125 grs de farina

¼ de litre d’aigua

Un pessic de sal

PREPARACIÓ

Prepareu la pasta choux amb tots els ingredients. Un cop feta, poseu-la en una mànega amb broquet llis d’1 cm i aneu formant, damunta una planta d’anar al forn molt poc untada, petits munts de pasta; pinteu-los amb ou i poseu-ho a coure al forn, més aviat fort, uns 25 minuts.

Un cop cuites i refredades les lioneses, obriu-les amb unes tisores i ompliu-les de crema, nata o trufa.

Nota important per a la cocció de la pasta choux. Quan se n’acaba la cocció, no traieu pas la pasta del forn de seguida. Heu de deixar el forn obert de 5 a 8 minuts, perquè es comenci a refredar suaument, ja que si traieu la pasta en el mateix moment d’acabar-se la cocció podria desinflar-se una mica.

Visitandins

Aquesta és una altra recepta ideal per aprofitar clares d'ou i feia molt i molt de temps que la tenia pendent de penjar. La veritat és que des d'abans de Nadal tinc un munt de receptes per publicar, però em falta temps perquè com veieu últimament estic editant molt les fotografies perquè encara estic treballant l'estilisme del blog, que mentrestant el tema em manté entretinguda ;-)

INGREDIENTS

60 grs de farina

60 grs de mantega

50 grs d’ametlles crues ratllades

3 clares d’ou

1 llimona

125 grs de sucre

ELABORACIÓ

Treballarem la mantega fins que tingui textura de pomada i hi barrejarem el sucre, les ametlles ratllades i la farina. Tot seguit batre les clares a punt de neu i les incorporarem a la pasta preparada fins que quedi ben unit. Repartir la massa en motlles de magdalenes, untats, i coure al forn, suau, uns 30 minuts.

Font de la recepta: Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt.

Teules de Damasc

Aquests dies m’he animat a fer gelats, ja que no n’havia fet mai i m’han quedat les ganes d’un estiu sense cuinar massa. La veritat és que la temperatura del carrer no convida gaire a menjar-ne però a els meus fills sembla que sempre hi estan apunts, i cada setmana en faig d’un gust o d’un altre. Quan faig gelat amb una base de crema anglesa llavors em queden les clares i aquesta última vegada vaig dir que es no quedarien a la nevera de record, per acabar llençades, i vaig buscar una recepta per aprofitar-les el mateix dia, i què millor que aquestes teules per acompanyar un bon cafetó. La veritat és que mentre les feia no les tenia totes de que aquella massa acabés en forma de teula, ja que queda bastant espessa, però de cop i volta en el forn s’aplana i queda fina fina. O sigui que quan aneu fent els pilonets sobre la safata de forn procureu no posar-los massa junts perquè sinó us passarà com a mi a la primera fornada, que es van unir les unes amb les altres. A la tarda varen venir uns amics a fer un cafè i vam menjar-les, i quan la última va desaparèixer de la safata vam dir –Mira quines clares més ben aprofitades!

P.D. Aquesta post-data (us estimo!) és pels vermells. Des del meu tro de l'Olimp no puc entrar al vostre blog, però quan vagi a un lloc més terrenal, com una biblioteca o un centre cívic, no us preocupeu, ja em posaré al dia de les vostres receptes, fins hi tot de l'estrellat a TV3. Una abraçada guapus!!!

INGREDIENTS
120 grs de mantega
120 grs de sucre
120 grs de farina
60 grs de panses de Corint
2 ous o 4 clares d’ou

ELABORACIÓ
En un cassó treballeu la mantega a punt de pomada; poseu-hi el sucre i barregeu enèrgicament uns 3 o 4 minuts; afegiu-hi els ous o bé les clares, sense deixar de treballar-ho. Després, ja sense treballar-ho massa, sinó el just perquè es barregi, afegiu-hi la farina i les panses. Amb una mànega pastissera o amb una culleradeta aneu fent petits munts, una mica separats, en una plata poc untada i enfarinada. Enforneu-ho, a temperatura regular, fins que siguin rosses. Quan veieu que s’hagin enrossit de sota podeu encendre el gratinador perquè s’enrosseixin de sobre.

Font de la recepta: Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt

Estrelles de vainilla (selecció de pastes seques)

Aquestes pastes, de la Montserrat Seguí, les vaig fer per donar un obsequi de la meva cuina a la Maria Àngels de Visc a la cuina el dia que ens vàrem trobar. Són molt senzilles de fer i ja veieu que agraïdes que són a la vista, sobretot per aquestes festes de Nadal, i al paladar. Si les proveu de fer ja veureu que no us defraudaran, ideals per la sobretaula d’aquestes festes.

INGREDIENTS
100 grs de sucre
100 grs de mantega
300 grs de farina
3 cullerades de llet
Vainilla en pols
1 ou
1 cullerada de llevat en pols
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Poseu la farina a sobre el taullel en forma de corona i al mig tots els altres ingredients. Ajunteu-ho, treballant-ho primer amb una forquilla i després seguiu amb les mans, fins que us quedi una pasta fina i tova. A continuació estireu-la amb el corró, no pas massa prima, i talleu-la en diferents formes (amb el tallapastes). Aneu-les col·locant en una plata de forn untada, i aleshores pinteu-les amb rovell d’ou, barrejat amb unes gotes d’aigua. Coeu-les al forn, a temperatura regular, uns 15 o 20 minuts. Si passats 12 minuts no s’han començat a daurar, apagueu el forn i enceneu el gratinador perquè us agafi color.

Bon profit!

Magdalenes (tipus genovès) o magdalenes amb barret (intent número 2)

Aquest és el meu segon intent per aconseguir unes autèntiques magdalenes amb barret, encara que aquesta no sigui la recepta més indicada, ja que la massa és tipus genovès, la del pa de pessic primera fórmula de la Montserrat Seguí.

Tot plegat va començar quan vaig pensar en fer un regal a una bona amiga, una persona que tan sols fa uns mesos que conec però que amb tot aquest temps m’ha demostrat ser una gran persona, amb un cor enorme, i què millor que una bona caixa plena de magdalenes amb barret.

Aquestes les vaig fer ahir a la tarda i, tot i que són boníssimes, doncs la fórmula no podia defraudar, van quedar completament planes, suposo que degut al que ja he dit, no deixa de ser pa de pessic que s’hi afegeix mantega fosa. Però aquest matí, quan he obert el blog i he vist la quantitat de missatges que m’heu deixat amb trucs, consells i adreces on trobar més trucs i consells, m’he dit: - Ho de continuar intentant! Això si, sense fer-m’hi mal, perquè pel que he llegit fins ara més aviat tot plegat és una mica un misteri.

En aquest cas vaig deixar reposar la massa dues hores dins la nevera i vaig posar els motlles de paper rissat dins dels de silicona, tal i com em va indicar la MaryLou del blog Pa amb tomàquet, i tot i que van pujar molt i llavors van baixar, amb això vaig aconseguir que no es cremessin ni un xic, un altre handicap que tinc amb el meu forn.

Doncs bé, amb tots els vostres comentaris avui he fet tota una recopilació dels millors consells i quan ens hagi passat una mica l’empatx de magdalenes d’aquests dies ho tornaré a intentar.

Per a la recepta d’avui he fet la massa de pa de pessic primera fórmula amb els següents ingredients:

4 ous
125 grs de sucre
125 grs de farina
1 culleradeta de llevat
1 ratlladura de llimona o bé aroma de vainilla o bé 50 grs d’ametlles torrades moltes ben fines.
100 grs de mantega

Si optem per afegir-hi l’ametlla molta hem de retirar-ne la mateixa quantitat de farina. Quan tinguem la massa del pa de pessic feta hi afegirem els 100 grs de mantega fosa, encara tèbia, i ho mesclarem amb molt de compte amb una cullera o espàtula de fusta. En aquest punt ja podem emplenar els motlles de paper rissat i enfornar durant uns 20 minuts.

Potser m’equivoco, no ho ser, però amb aquesta massa hagués sigut millor que no l’hagués deixat reposar les dues hores a la nevera ja que llavors va perdre tot el volum que havia aconseguit al batre els ous amb el sucre i quan ho vaig treure de la nevera la farina d’ametlla havia fet grumolls, com si fos patata, i llavors ho vaig haver de tornar a batre enèrgicament per reconstituir la massa.

Flam

És rara la vegada que a casa comprem flams al supermercat. El flam és tant senzill i tant bo que sempre trobo un moment per fer-ne. És del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí, encara que la recepta del flam és bastant bàsica per tot arreu.

INGREDIENTS:
100 grs. de sucre
½ litre de llet
4 ous
1 barreta de vainilla
1 branca de canyella

PREPARACIÓ:
En un recipient fondo bateu els ous amb 100 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent i perfumada amb la vainilla i la branca de canyella; deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.
Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.

Bon profit!