Espaguetis amb salsa de tomàquet

El millor de recordar és que pots tornar-hi quan ho desitges;

això ningú no t’ho pot robar ni impedir.

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine

Albert Espinosa

Ja tornem a tenir aquí un nou repte de l’Alba i l’Íngrid del blog Film&Food. Aquesta vegades ens demanen un plat que ens porti un record especial de la nostra infància, que ens agradés especialment. La veritat és que la meva proposta no és gens original, a quasi tots els nens els hi agraden els espaguetis amb salsa de tomàquet, però en el meu cas la primera vegada que els vaig provar va ser una gran decepció, o sigui que és una mica el contrari del que ens proposen, però contina siguent un plat que m’agrada molt.

Hi han records que costa molt situar-los cronològicament en el temps, perquè són imatges d’instants molt curts, normalment records d’infància, i una és la meva història amb els espaguetis.

A casa sempre hem sigut molt bona gent però a taula no hem passat de l’olla de verdura, l’arròs, els fideus i les patates a la cassola, el pollastre rostit i l’escudella i carn d’olla per Nadal i els canelons per Sant Esteve. Mai havia menjat espaguetis no recordo massa bé quins eren els motius, potser el ser d’una cuina forània, però jo no parava de demanar-ne, ja m’imaginava xuclant-los un a un, tots ells vermells de salsa de tomàquet, Solis, es clar, molt més autèntics. Al final, un dia, van sucumbir als meus desitjos i em van dir que me’n farien per dinar. Doncs bé, no us podeu imaginar el disgust que em vaig tenir quan vaig veure la meva mare o la meva avia, ara no ho recordo, a casa sempre cuinava la iaia Francisqueta, quan es va dedicar a trossejar tots els espaguetis abans de ficar-los dins l’olla amb l’aigua bullent. Ja us podeu imaginar la meva reacció!, i la resposta –però com vols menjar-te això tant llarg? Res, que no en vaig tornar a demanar mai més i no en vaig tornar a menjar fins que vaig ser gran.

Avui us porto una recepta molt senzilla, la de la salsa de tomàquet que faig sempre a casa, que fa honor a aquells espaguetis que no van poder ser i que ara s’han convertit en el plat preferit dels meus fills.

INGREDIENTS PER LA SALSA DE TOMÀQUET

½ quilo de tomàquets madurs

30 grs de mantega

ELABORACIÓ

En un cassó de fons gruixut o cassola poseu la meitat de la mantega al foc i, a continuació, els tomàquets nets i tallats a trossets. Deixeu-ho coure a foc mitjà fins que es noti el tomàquet com un puré espès; poseu-hi sal i un pols de sucre. La cocció pot ser més o menys llarga, depèn de la classe del  tomàquet, perquè, a vegades treuen molt de suc i aleshores triguen més a espessir-se. Normalment es couen en uns 15 minuts. Un cop obtingut el punt d’espès desitjat, es passa pel  colador xinès (jo ho vaig triturar) i s’hi afegeix la mantega que falta. Fent-ho així queda una salsa de tomàquet molt fina i concentrada i no cal afegir-hi aigua.

Nota. Es pot fer també amb ceba; llavors començarem sofregint la ceba amb una mica d’oli, després hi afegirem els tomàquets i seguirem tal com s’ha dit, però no hi posarem la mantega del final.

Contigo pan y cebolla*

Ja tornem a ser final de mes i novament arriba el nou repte del blog Film&Food, aquesta vegada sota l’argument de la pel·lícula Bon appétit. La pel·lícula no l’he vist però no puc deixar de veure-la, el que n’he llegit a l’entrada del repte m’ha agradat molt i crec que promet.

"puedes tener la receta de tu vida perfectamente diseñada con todos los ingredientes; un proyecto en común con tu pareja, un trabajo estable y que te gusta, unos sueños por cumplir, la admiración y el orgullo de tu familia y amigos. Pero un día, alguien se cruza en tu vida y todo lo que estaba perfectamente ordenado se tambalea."

Aquesta vegada hem de preparar un plat, dolç o salat, amb els ingredients que elles ens proposen, perquè en la vida un s’ha d’organitzar amb els ingredients que li toquen, i per més que ens sembli que amb pocs recursos no puguis tirar endavant al final un se’n surt, perquè com diuen, Diós aprieta pero no ahoga!

Tot just aquesta setmana he fet el plat, hi he estat rumiant molts de dies què podia fer, però al final he trobar la recepta perfecta, amb molt pocs ingredients. Aquí us poso la recepta amb les quantitats que hi han en el llibre Cuinar és senzill (per a 4 persones), però en el meu cas l'he fet amb els ingredients que ens proposava al repte.

INGREDIENTS

150 grs de farina

125 grs de margarina o mantega

4 cebes mitjanes

¼ de litre de llet

2 ous

ELABORACIÓ

Feu una pasta trencada amb la farina, 75 grs de margarina, 3 cullerades d’aigua i un pessic de sal de la següent manera:

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer, en aquest cas uns 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.

Consells:

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Un cop passats els 8 minuts ho treurem del forn i la farcirem amb la següent preparació: talleu la ceba a rodanxes fines i ofegueu-la amb un xic d’oli i margarina, sense que es dauri. Un cop freda s’escampa per sobre la tarta i es cobreix amb la següent crema:

Bateu els ous amb sal, pebre i nou moscada –batre’ls tan sols una mica-, aboqueu-hi la llet calenta i barregeu-ho bé amb un batedor, tireu-ho sobre la tarta i coeu-ho a forn regular uns 20-25 minuts. Deixeu que es refredi una mica abans de treure-la del motlle. Es serveix, també, un xic calenta.

^*Expresión con que ponderan su desinterés los enamorados y que se utiliza a modo de promesa de mantenerse juntos más allá de las dificultades por venir. Proviene del antiguo Egipto, donde el alimento de los pobres consistía, precisamente, en pan y cebolla.

Obtenido de «http://es.wiktionary.org/wiki/contigo,_pan_y_cebolla»

Sopa de ceba de Julia Child

I bé, ja tenim aquí el primer repte que ens proposen l’Alba i l’Ingrid del blog Film & Food, fer una de les receptes de la cuinera que va revolucionar la cuina americana, Julia Child, igual que va fer Julie Powell, una noia de Nova York que necessita posar un repte a la seva vida i decideix cuinar en tant sols un any totes les receptes del llibre editat per Julia Child, Mastering the Art of French Cooking, i que va explicant tota la seva experiència culinària en el seu blog The Julie/Julia project.

De fet el meu blog va nèixer després de veure la pel·lícula Julie & Julia, inspirada en aquestes dues històries paral·leles, en llocs diferents i en èpoques diferents, i que jo, també desencantada amb la meva nova feina, decideixo iniciar aquest nou repte, que m’ha portat fins aquí, a aprendre a cuinar molts plats nous, a passar bones estones en moments difícils i a conèixer, encara que sigui de manera virtual, a gent fantàstica que t’encomana a través dels seus blogs totes les seves ganes de fer coses noves.

I el perquè d’aquesta recepta? Doncs he triat aquesta recepta perquè l’escena de la pel·lícula que em va fer riure més va ser aquella en què la Julia Child està a Le Cordon Blue aprenent a tallar ceba, apilonant munts i munts de ceba tallada al seu voltant sota la mirada dels seus companys de classe i pensant: – I d’on ha sortit aquesta? Ho recordeu? Jejejeje!

Ingredients (per a 6-8 persones)

1 quilo i ¼ de ceba tallada a rodelles fines

3 cullerades de mantega

1 cullerada d’oli

Una olla de fons gruixut amb capacitat per a 3’8 litres i que es pugui tapar

Daureu la ceba molt lentament amb la mantega i l’oli en una olla tapada durant uns 15 minuts.

¼ de culleradeta de sucre (ajuda a daurar la ceba)

Una culleradeta de sal

Amb l’olla despada, pugeu una mica el foc i afegiu-hi la sal i el sucre, remenant-ho bé. Deixeu-ho a foc lent durant uns 30 o 40 minuts, remenant tot sovint, fins que les cebes agafin un color marró-daurat uniforme.

3 cullerades de farina

Afegir-hi la farina i remenar durant 3 minuts.

2 litres de brou fosc de carn o 1 litre d’aigua i 1 litre de brou fosc de carn

½ tassa de vi blanc sec o de vermut blanc

Sal i pebre

Fora del foc, incorporar el líquid bullint, i afegir-hi el vi i asaonar. Coure a foc lent, amb l’olla parcialment tapada, durant 30 o 40 minuts com a mínim. Corregir de sal i pebre i ja estarà llesta. Si no s’ha de menjar immediatament, reservar amb l’olla destapada i reescalfar en el moment que es vagi a servir.

3 cullerades de conyac

12/16 torrades de pa francès torrades

1 o 2 cullerades de formatge ratllat parmesà o suís

Just abans de servir, incorporar el conyac i remenar, col·locar les torrades en el fons dels plats i tirar-hi per sobre la sopa. Servir el formatge per separat o amb formatge per sobre gratinat.

Bon appétit!

Film & food i un cake de plàtan

Ja heu vist que he estat unes setmanes una mica allunyada del blog, perquè quan no tens res per escriure, sense noves receptes ni idees per publicar, el millor és fer un petit descans, prendre’t un temps per a altres històries i quan decideixis reemprendre la marxa sobretot que sigui amb ganes i il·lusió.

Ahir em vaig asseure una estona davant l’ordinador, encara sense masses ganes, per editar algunes fotografies de receptes que he fet aquests darrers dies, però sense una idea clara de quan i com les publicaria, no m’agrada massa publicar les receptes sense explicar-vos alguna cosa més. Doncs precissament ahir em vaig trobar una sorpresa a la xarxa i avui al matí n’he rebut la resposta, una ideia de l’Ingrid de My lovely food i l’Alba de Le fabuleux destin du chocolat..., un nou projecte, un blog on uneixen el cinema amb la gastronomia, Film & Food, i jo ja en tinc el meu carnet de sòcia. Una bona pensada, noies!

Una de les receptes que he fet darrerament és aquest cake de plàtan, fet amb els mateixos ingredients que el plum cake de la Gemma de La cuina de casa però substituïnt la fruita confitada per un parell de plàtans tallats a daus.

INGREDIENTS
100g de mantega pomada
100g de sucre en pols
2 ous
110g de farina
25g de farina d’ametlla
½ sobre de llevat Royal
2 plàtans
Una copa de brandy (opcional)

PREPARACIÓ

Batre amb les varilles elèctriques del túrmix la mantega amb el sucre. Ha de quedar ben esponjós i de color blanc.
Encara amb les varilles elèctriques, afegir els ous un a un, integrant bé cada ou abans d’afegir el següent.
A mà, afegir la farina tamisada, el llevat i la farina d’ametlla, amb moviments suaus per no perdre l’emulsió. Afegir els plàtans tallats a trossets.
Abocar dins un motlle untat amb mantega i farina. Coure-ho a 170º durant una hora aproximadament (punxar amb un escuradents per comprovar la cocció).
Opcionalment, just sortir del forn, abocar una copa de brandy per sobre de tot el cake.
Deixar refredar i guardar ben tapat a la nevera, millor si pot reposar 3 o 4 dies a la nevera.

Bon profit!