Magdalenes de nabius i magdalenes de canyella amb cor de xocolata

Últimament estic molt dolça, ja ho ser, amb aquesta ja porto quatre receptes seguides de dolç, però el dissabte vaig fer aquestes magdalenes i en vaig penjar les fotos al Flickr, i de seguida me’n van demanar la recepta. Així que com que no vull fer l’espera més llarga, aquí la teniu. Boníssimes!!!

Per cert, una companya de Flickr també em va demanar si li podia fer la traducció de la recepta del pastís de recuit i la de la confitura d’avellanes i prunes al castellà, i com que la feina està feta i crec que pot interessar a molta més gent, he editat aquestes dues receptes i us hi he annexat la traducció. Amb tot això, una altra companya em va fer la reflexió que a partir d’ara seria bo posar la recepta en els dos idiomes, ja fa temps que també li dono voltes però per por a no poder amb tot encara no ho havia fet. Doncs m’hi aventuro, potser no ho escriuré tan bé com el català, però penso que puc donar un cop de mà a més d’un que estigui interessat en fer-les, s’ha de reconèixer que els traductors tenen molt que desitjar. Doncs apa, a gaudir-ho!

INGREDIENTS

4 ous mitjans

200 grs de sucre

200 ml de llet

200 ml d’oli d’oliva suau

400 grs de farina de rebosteria

Un sobre de llevat químic (tipus Royal)

Una culleradeta de canyella molta

75 grs de nabius

Xocolata de cobertura 70% de cacau

Un pessic de sal

ELABORACIÓ

Es baten els ous juntament amb el sucre i un pessic de sal enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamisada amb la llevadura i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia. Tot seguit separarem la massa en dues parts, a una de les parts hi afegirem una culleradeta de canyella i a altra els nabius. En aquest moment es tapem els bols amb un drap de cuina i es deixa reposar la massa a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.

Per acabar s’emplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat i es cou al forn, molt calent, durant uns 15 minuts. Per fer les magdalenes de canyella amb cor de xocolata, cal que quan posem la massa dins les capsules, a mig emplenar hi afegirem mitja presa de xocolata de cobertura amb un 70% de cacau. Llavors les acabarem d’emplenar fins dues terceres parts de la seva capacitat.

{traducción al castellano}

INGREDIENTES

4 huevos medianos

200 grs de azúcar

200 ml de leche

200 ml de aceite de oliva suave

400 grs de harina de repostería

Un sobre de levadura química (tipo Royal)

Una cucharadita de canela molida

75 grs de arándanos

Chocolate de cobertura 70% de cacao

Un pellizco de sal

ELABORACIÓN

Se baten los huevos juntamente con el azúcar y un pellizco de sal enérgicamente, hasta que la mezcla doble su volumen. A continuación se baja el ritmo y se le añade la leche y, sin dejar de batir, el aceite muy poquito a poco. Se mezcla la harina tamizada con la levadura y se va incorporando poquito a poco a la mezcla anterior, hasta conseguir una masa homogénea. Acto seguido separamos la masa en dos partes, a una de las partes se le añade una cucharadita de canela y a la otra los arándanos. En este momento se tapan los dos recipientes con un trapo de cocina y se deja reposar en la nevera almenos durante una hora. Pasado el tiempo de reposo se vuelve a batir enérgicamente la masa con un batidor manual.

Para finalizar se rellenan las cápsulas de papel rizado o silicona dos terceras partes de su capacidad y se cuece en el horno, muy caliente, durante unos 15 minutos. Para hacer las madalenas de canela con corazón de chocolate, hace falta que cuando pongamos la masa dentro de las cápsulas, a medio rellenar añadiremos un trocito de chocolate de cobertura con un 70% de cacao. Luego las terminamos de rellenar hasta dos terceras partes de su capacidad.

Pastís de recuit amb confitura d’avellanes i prunes

Doncs a la confitura de l’última entrada al blog ja li he trobat la recepta que li va com anell al dit, aquest pastís de recuit és molt fi al paladar, gens dolç i la confitura hi contrasta a la perfecció. Desitjo que us agradi!
Bon cap de setmana!

INGREDIENTS

Per la pasta trencada:

150 grs. de farina

75 grs. de mantega o margarina

1 cullerada d’aigua

50 grs. de sucre

1 pols de sal

Pel farcit (per una tarta de 18 cms de diàmetre):

250 grs de recuit

50 grs de sucre

2 ous

Pell de llimona ratllada
Confitura d'avellanes i prunes

ELABORACIÓ

Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió, com vaig fer jo.

Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el recuit amb el sucre. Tot seguit hi afegim la  la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.

Finalment emplenar la base amb una capa fina de confitura al fons, al gust, i amb la mescla de recuit. Enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.

Nota. A mi em va quedar una mica massa torrat perquè vaig coure prèviament la base 8 minuts, però us recomano no fer-ho, no cal.

{versión en castellano}

INGREDIENTES

Para la masa quebrada:

150 grs de harina

75 grs de mantequilla

1 cucharada de agua

50 grs de azúcar

1 pellizco de sal

Para el relleno (para una tarta de 18 cms de diámetro):

250 grs de requesón

50 grs de azúcar

2 huevos

Piel de limón rallada
Confitura de avellanas y ciruelas

ELABORACIÓN

Primero de todo haremos la masa quebrada. Con esta cantidad de ingredientes sale masa quebrada para hacer dos tartas como la que he hecho yo (18 cms de diámetro). O sea que podemos doblar la cantidad del relleno y hacer dos de esta medida o una de más grande, o bien congelar la masa restante para otra ocasión, como hice yo.

Ponemos la harina en forma de corona en el mármol con todos los ingredientes en el centro. Vamos trabajando entre-cruzando los dedos, intentando que no se una, rompiendo y desmenuzando la masa, hasta el punto que la harina queda húmeda y se une por si sola con facilidad, sin forzarla. Una vez unida la apretamos 3 o 4 veces y hacemos una bola. La dejamos reposar 5-10 minutos y ya la tenemos lista para estirarla con el rodillo, con el mármol ligeramente enharinado, y forrar el molde de tarta, untado solo por la base. Pinchamos la masa del fondo, para evitar que al cocerse se hinche, y ya la tendremos lista para hornear según nos indique la receta que nos dispongamos a hacer.

Si hacéis servir margarina procurad que no sea puramente vegetal, porqué es demasiado blanda y no va suficientemente bien.

La mantequilla o margarina tienen que ser fresquitas de la nevera en el momento de hacer la masa, y si se indica que tiene que ser blanda quiere decir una vez dentro de la corona de harina, con la ayuda de un tenedor. Por esto es mucho mejor hacer esta masa en un lugar fresco, siempre os irá mejor. En verano es muy difícil de hacerla, por esto es mucho mejor ponerle el agua bien fría.

Cuando se empieza a trabajar la masa y se va rompiendo, en el momento que desaparezca la harina blanca y todo son pedacitos pequeñísimos de masa, es el momento de hacer una parada y asegurarnos que no le falte agua, porqué de esto depende de que salga bien la masa. Si vemos que hay trozos parecidos a serrín y no están húmedos, podemos añadir ½ cucharada de agua o más, si hace falta, e ir rompiendo la masa hasta que ella sola y sin esfuerzo se una fácilmente.

Acto seguido, para hacer el relleno, mezclar el requesón con el azúcar. Luego añadimos el limón rallado y los huevos, de uno en uno. No añadir el siguiente hasta que no esté bien integrado el primero, pero sin mezclar excesivamente. Es muy importante que este relleno no coja aire, de aquí el hecho de mezclar el requesón con el azúcar y añadir los huevos de uno en uno, sin mezclar demasiado, así se evita que la tarta se agriete de encima al cocerse.

Rellenar la base primero con una capa de confitura y encima de esta la mezcla de requesón. Hornear a 180º durante unos 30 minutos. Dejar enfriar.

Confitura d’avellanes i prunes

Quan era petita a l’estiu havia d’anar a collir patates i quan arribava la tardor era temps d’anar a collir raïm i avellanes, i ja us dic que no ho feia pas de bon grat. Sigui com sigui m’he criat enmig d’aquests fruits i quan arriba aquesta època de l’any me’n recordo, sobretot dels mals d’esquena. Potser això ens ha ensenyat a ser valents, a valorar les coses d’altra manera, però no m’imagino els meus fills fent el que jo feia, ni tampoc m’agradaria. Hi ha d’haver un temps per a cada cosa.

L’avellana és un fruit sec que cal tenir en compte en la nostra dieta. El seu valor energètic és generós, 645 kcal per cada 100 grams, per tan és una bona font d’energia quan fem exercici físic. Aporta una alta quantitat de greixos insaturats i també fitosterols, que afavoreixen el manteniment dels nivells òptims de colesterol i triglicèrids. Pel que fa als micronutrients aporta quantitats significatives de vitamina E, B1 i B3, i hi són presentes minerals com el calci, fòsfor i potassi. Cal destacar els nivells baixos de sodi, fent-lo indicat per a la salut cardiovascular.

A començaments de tardor les darreres prunes i la collita de l’avellana es troben,  i en podem fer una confitura tan bona com aquesta que us porto avui. A mi m’agrada menjar-la acompanyada d’un bocí de formatge sec, però segurament aviat en farà les delícies d’algunes postres.

INGREDIENTS

1,4 quilos de prunes sense l’os

1 taronja finament picada

1 llimona finament picada

¼ quilos de sucre (si en feu menys quantitat i no és per guardar massa temps amb la meitat del sucre en fareu prou)

450 grs de panses

150 ml d’aigua

225 grs d’avellanes picades

ELABORACIÓ

Talleu la polpa de les prunes a daus petits. Mescleu les prunes i els cítrics en una olla, afegiu el sucre, les panses i l’aigua. Deixeu coure lentament durant una hora i mitja. Afegiu les avellanes i coure 15 minuts més. Tot seguit aboqueu la confitura en pots nets i calents i cobriu-los. Tapar un cop fred.

En el meu cas en vaig fer poca quantitat, per aprofitar unes prunes massa madures, doncs llavors hi vaig posar la meitat de sucre i durant la cocció hi vaig anar afegint una mica d’aigua a poc a poc, perquè no s’assequés i s’enganxes a l’olla. En aquest cas la cocció tampoc ha de ser tant llarga, una hora com a molt.

Font: El campo en casa - Linda Burgess i Rosamont Richardson  - Editorial Optima

{versión en castelano}

INGREDIENTES

1,4 quilos de ciruelas sin el hueso

1 naranja finamente picada

1 limón finamente picado

¼ quilos de azúcar (si hacéis menos cantidad y no es para guardar demasiado tiempo con la mitad de azúcar será suficiente)

450 grs de uvas pasas

150 ml de agua

225 grs de avellanas picadas

ELABORACIÓN
Cortar la pulpa de las ciruelas a dados pequeños. Mezclar las ciruelas y los cítricos en una olla, añadir el azúcar, las uvas pasas y el agua. Dejar cocer lentamente una hora y media. Añadir las avellanas y cocer 15 minutos más. Acto seguido poner la confitura en botes limpios y calientes y cubrirlos. Tapar una vez fríos.

Pastís de mores silvestres i pomes + {benvinguda a la tardor}

Tardor, envaeixes el meu món, llàgrimes vessades d’amants d’estiu que es diuen adéu cicatritzen a poc a poc. Els meus dies es tenyeixen de nou, ocres i daurats transformen la natura i nous fruits emplenaran la nostra taula de sabors i color. Sopes i cremes fumejants abrigaran els dies més freds, festes de tardor vestirem amb mil pastissos, i a pas lent, amb el compàs del trepig de les fulles, gaudirem d’aquest camí cap a uns altres temps.

A finals d’agost i durant el mes de setembre és la millor època per recollir mores, tot i que al meu poble (La Selva) ja són passades. De fet no se’n troben gaires. Fa uns dies una mestressa m’explicava que això és degut a que cada any passen la desbrossadora per netejar camins i arrasen amb tot el que troben, llavors els esbarzers ha de brotar de nou i no fan fruits, són les plantes velles les que en donen.

A l’hora d’escollir les mores ens hem de fixar que el seu color sigui brillant i intens, fermes i seques, ja que les toves i humides es fan malbé. A casa es conserven en perfectes condicions fins a 3 dies dins la nevera. No hem d’escollir les que no estiguin madures pensant que a casa maduraran, doncs no ho faran.

Són especialment riques en vitamina C, però el que realment caracteritza aquests fruits és la seva abundància en pigments naturals de acció antioxidant, tot i que no s’ha de menystenir d’alt contingut en fibra, són un bon remei contra el restrenyiment.

Durant una de les meves passejades de finals d’estiu vaig recollir just uns 150 grs de mores, les necessàries per fer aquest pastís, molt semblant al de pomes que vaig publicar fa uns dies, és que a casa ja es respira la tardor!

INGREDIENTS

175 grs de farina

Un pessic de sal

100 grs de mantega

75 grs de sucre

150 grs de mores

350 grs de pomes, sense cor i ratllades

3 ous

Sucre de llustre

ELABORACIÓ

Engreixeu un motlle de 20 cm de diàmetre. Tamiseu la farina juntament amb la sal sobre un bol i treballeu-la amb la mantega fins que s’hagi unit. Afegir-hi el sucre i les fruites. Incorporeu-hi els ous d’un en un mentre ho aneu removent amb una cullera. No els bateu. Bolqueu la preparació en el motlle i coure-ho en el forn pre-escalfat  durant 45-55 minuts, o fins que el pastís estigui ben cuit, però lleugerament sucós en el centre. Si es desitja s’hi pot espolsar sucre de llustre pel damunt.

Font: El campo en casa – Linda Burgess i Rosamont Richardson  - Editorial Optima

Pizza + {concurs #cocinaunasonrisa}

Pel concurs #cocinaunasonrisa de Cocinando con CatMan

La nostra ment és selectiva, sempre tendim a eliminar-ne les males estones i a retenir les millors vivències de la nostra vida, els moments més feliços. Fa sis anys quan vaig decidir enfrontar-me sola al món, no m’imaginava ni de bon tros com n’arribaria a ser de gran, aquest gran colós contra el que he lluitat a capa i espasa, i que a hores d’ara no sabria dir-vos si n’hi he guanyat cap batalla, si més no crec que hem arribat a un pacte de respecte. Amb el temps, malgrat les batalles lliurades, és tan i tan fort el vincle establert amb els que estimes que de les mancances en fas somriures, rialles que són les que ens quedaran en la nostra ment passats els anys, eliminat qualsevol vestigi de llàgrimes vessades. Amb el temps aprens a cuinar somriures, com un mag treu del seu barret un conill tu crees estius meravellosos, dies de sol i platja, excursions i pícnics amb les teves millors menges.

Quan en Manu va convocar el concurs #cocinaunasonrisa, per celebrar el tercer aniversari de Cocinando con CatMan, em vaig proposar participar-hi, havia d’escriure sobre tot això, el que cada dia ens arrenca un somriure, el motor de les nostres vides, malgrat les pujades, tot allò que ens fa una família feliç, i compartir aquesta recepta de pizza que, juntament amb les quiches, aquest estiu he repetit mil i una vegades per emplenar els innombrables cistells i motxilles de pícnic que hem preparat, per a dies de platja, excursions per camins de ronda, que han fet dels dies de les darreres vacances records inoblidables.

INGREDIENTS

Per la massa:

250 grs. de farina de semiforça

50 grs. de mantega

5 grs. de sal

3 grs. de sucre

10 grs de llevat sec de forner (30 grs de llevat fresc de forner)

120 ml d'aigua mineral

Pel farcit:

Salsa de tomàquet

Tonyina en llauna

Gall d’indi cuit

Pebrot vermell

Tomàquets cirerols

Orenga

Oli d’oliva extra verge

PREPARACIÓ

En un bol ample, poseu-hi la farina passada pel sedàs i barrejada amb el llevat sec. Si opteu per utilitzar llevat fresc al centre de la farina feu-hi un clot i tireu-hi el llevat fresc desfet amb l'aigua un xic tèbia, i tot seguit, en les dues opcions, la sal, el sucre i la mantega fosa. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-la en un lloc a temperatura ambient (22º) en repòs durant 30 minuts.

Si teniu panificadora i opteu fer-hi la massa el resultat és molt bo, amb l’únic inconvenient que a mà se’n fa més avia i amb la panificadora el procés d’amassar i llevar dura una hora i mitja, almenys en el meu cas. Així que heu de ser previsors per poder tenir llesta la massa a l’hora desitjada. En aquest cas poseu tots els ingredients dins la panificadora, primer els líquids, l’aigua tèbia i la mantega fosa, i llavors els sòlids, la farina barrejada amb el llevat, la sal i el sucre. Seleccioneu el programa de massa de pa i inicieu el procés.

Un cop la massa sigui fermentada espolseu la taula de treball amb farina, bolageu la massa i amb l'ajut d'un corró estireu la pasta fina. Doneu-hi la forma que vulgueu, rodona com una pizza o allargada com una coca de recapte.

A continuació hi escampem una capa fina de salsa de tomàquet i a sobre hi anem col·locant els ingredients que més ens agradin o dels que disposem en aquell moment, com tonyina esmicolada, gall d’indi cuit tallat petit, unes rodanxes de pebrot vermell i tomàquets cirerols tallats per la meitat. Hi espolsem una mica d’orenga per sobre i ho reguem amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge, preferiblement.

Pastís de pomes

Si un dia arribeu a casa de mal humor, i no voleu fer pagar les conseqüències als altres, preneu un suc de poma. Bona aquesta, oi? Doncs què us sembla si per inaugurar la nova temporada comencem cuinant amb pomes?

Segons la medicina xinesa l’excés de foc al fetge és el responsable de temperaments nerviosos, de quan s’està nerviós o colèric, i el suc de poma té trofisme pel fetge. Ara, en aquests casos no és bona menjar-la crua.

El pomer es va començar a conrear fa quinze mil o vint mil anys al centre d’Àsia, en la zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. Es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear, ara habitual en la nostra dieta i sinònim de salut.

La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, aquesta última una fibra saludable que forma part de la paret cel·lular de les plantes i que es  troba especialment a la pell de les fruites. Redueix el nivell de colesterol present a la sang, elimina metalls pesants com el plom o el mercuri i també residus de radiació. Ideal en casos de nivells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associada. També té propietats antioxidants i efectes anticancerígens, prevenint la formació de tumors, especialment els de bufeta.

En l’activitat intestinal té efecte laxant però alhora pot frenar la diarrea gràcies a les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l’àcid gàl·lic que conté.

Un aliment refrescant, que fa venir gana i bon remei contra la indigestió. En definitiva, un aliment on tot són avantatges!

Font: Ets el que menges

La recepta d’avui l’he tret del llibre El campo en casa, un llibre que fa molts anys que el tinc, d’una època on comprava molts llibres com aquest, aquells que jo en dic bonics a part d’útils. La majoria eren infantils però de tan en tan també en queia algun per mi. És un llibre fet amb molta delicadesa, el text, les receptes, les fotografies, no te’n canses de fullejar-lo, sempre m’ha transportat a l’època de les obres literaris de Jane Austen, a l’Anglaterra de la revolució industrial, encara que ser de la classe alta de l’època com els protagonistes de les seves novel·les deuria ser genial, però ser de classe baixa a finals del segle XVIII principis del XIX segurament la gràcia no l’hi l’hauríem vist per enlloc. Però sigui com sigui somiar és una activitat que sempre m’ha agradat fer, i quan el que es cou dins el forn és un pastís de poma encara m’hi transporta més.

Pastel de manzanas caídas (títol original del llibre)

INGREDIENTS

250 grs de farina

1 sobre de llevat químic

Un pessic de sal

175 grs de mantega

75 grs de sucre refinat

100 grs de panses sultanes

350 grs de pomes caigudes, pesades un cop pelades, sense cor i tallades a daus

2 ous

Sucre de llustre

ELABORACIÓ

Engreixeu un motlle fondo per a pastissos de 20 cm de diàmetre.  Tamiseu la farina juntament amb el llevat i la sal sobre un bol i mesclar-la amb la mantega amb l’ajuda de la punta dels dits. Afegiu-hi el sucre, les panses i les pomes. Incorporeu els ous a la mescla anterior i remenar, sense batre. Aboqueu la preparació al motlle i coure en el forn ja calent a 180º durant 50 minuts, o fins que al punxar-lo amb una agulla pel centre en surti neta. És deliciós tan calent com fred, i si es desitja s’hi pot espolsar sucre de llustre per sobre.

Font: El campo en casa – Linda Burgess i Rosamont Richardson  - Editorial Optima

Per cert, comencem una època de més foscor, on els dies d'escursen i quan cuino i vull fer fotografies dels plats no hi ha aquella llum tan bonica de la que gaudim durant la primavera i l'estiu. Llavors, el que us volia venir a dir, és que pel meu gust a vegades les fotos no tenen la lluminositat desitjada, ja que no tinc trípode per immobilitzar la càmera i poder donar-la-hi, com el cas d'aquestes d'avui, en què era un dia de pluja. Ara, poder menjar un pastís de poma com aquest un dia plujós és un caprici dels Déus. Us el recomano!

Samfaina {de finals d'estiu}

Ostres, que vull escriure i no hi ha maneres.  Que si no tinc temps, que quan en tinc faig altres coses, que si no tinc ganes, i si en tinc estic trista i no vull transmetre aquesta sensació aquí. Res, que d’avui no passa, a mode de teràpia, sempre m’ha funcionat molt bé connectar els meus sentiments amb aquest lloc, amb el més enllà que representa la xarxa. Ser que no hi trobo la resposta definitiva a tots els dubtes que planteja la vida, però et sents alleugerida, d’haver buidat el pap, i sempre alguna cosa et retorna, perquè com aquell qui diu t’hi sents acompanyada.

Després d’un estiu, o més aviat unes vacances fantàstiques, el nostre dia a dia es torna a trasbalsar, hi ha qui s’entesta a fer-lo més complicat, quan t’hi adaptes, t’hi acostumes i fas que les coses rutllin, amb tot l’esforç físic i emocional que això suposa, llavors qui ho havia desmuntat apareix per tornar-ho a desballestar tot, s’entesta en entrar i sortir de les nostres vides als seus lliures designis, sense permís, sense cap dret, perquè hi han actes que et fan perdre la raó per sempre. A les persones no les pots fer desaparèixer com aquell que agafa una goma i esborra  un dibuix sobre el paper, t’agradi o no formen part de la teva vida, has d’aprendre a conviure-hi, tot i que sigui impossible arribar a comprendre.

Però per sort sempre hi ha qui acostuma a tenir bastant la raó i em diu, -noia, fica’t a la cuina, i així ho faig quan sembla que tot s’enfonsa al meu voltant, jo em sento feliç i de rebot la resta també. I llavors cuino plats tan sans i bons com aquest, amb tomàquets de l’hort que tan ha emplenat el meu estiu.

En la propera entrada desitjo començar de nou a explicar-vos més sobre aliments i receptes saludables, avui ho deixo aquí, amb aquesta recepta típica dels mesos més calorosos, on els horts de casa nostra ens ofereixen fruits, verdures i hortalisses ben variades.

INGREDIENTS

Podeu escollir tot tipus d’hortalisses, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, albergínia, carbassó, i en aquesta ocasió vaig aprofitar quasi els últims tomàquets cirerols de l’hort a la terrassa de casa. Vaig plantar la varietat de pera però hem trobat que tenen la pell massa dura, així que aquests últims vaig decidir degustar-los cuits.

ELABORACIÓ

Posem totes les hortalisses tallades a talls regulars en una paella amb una mica d’oli. Ho salem i ho anem saltejant fins aconseguir una textura cruixent, cuit però no en excés. A mitja cocció o quasi al final hi afegim els tomàquets, i quan veiem que queden tous, sense que se’ns aixafin, ja podem retirar-ho del foc, estarà llest per sucar-hi pa.

Arròs amb llet d’ametlles + {Lío de fotos}

Hola bonics! Com ha anat l’estiu? Ja l’estem esgotant. Jo ja fa quinze dies que estic al peu del canó pel que fa a la feina, s’han acabat les meves vacances, però a la blogosfera m’hi vaig incorporant a poc a poc, costa agafar el ritme de tot plegat. També he de dir que he obert un nou front a Flickr. Tot i que fa anys que m’hi podeu trobar aquest mes d’agost he participat molt activament en el repte del grup Lío de fotos, on durant la resta de l’any no vaig poder seguir-ne el fil i m’he posat ben al dia amb l’activitat del grup i el seu ‘En agosto... seguimos liándola’. Si us agrada la fotografia us el recomano, està ple de gent maca, amb moltes ganes de compartir tots els seus coneixements i gaudir fent fotos. Aquest és el meu mural del repte del mes d’agost.

Bé, de mica en mica us aniré desgranant el nostre estiu, que està ple d’imatges ben boniques, com les que ja podeu trobar al blog de fotografia Rere la càmera.

Doncs pel que fa a les receptes també m’he de posar les piles, encara que ja he posat fil a l’agulla, ja tinc un parell de receptes que vull compartir amb vosaltres. Però quan descarregava les fotografies de la càmera vaig tenir una gran sorpresa, em vaig trobar a la carpeta fotos de cuina pendents les d’aquest arròs amb llet d’ametlles. Ni me’n recordava, perquè si no ja l’hagués publicat fa dies, precisament sinó ho feia era perquè no tenia res, o almenys això em pensava. L’hauré de repetir, perquè era deliciós, ens va agradar molt. Primer el vaig fer amb llet de soja, però el següent dia que vaig anar a comprar, en veure la llet d’ametlles a l’estanteria de la botiga, vaig pensar que també podia sortir prou bo, a més, amb la seva dolçor tan especial vaig poder reduir la quantitat de sucre. Doncs anem per la recepta!

INGREDIENTS

100 grs. d’arròs

1 litre de llet d’ametlles

50 ml de xarop d’atzarava

1 branca de canyella

1 pell de llimona

Canyella en pols (opcional)

ELABORACIÓ

En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet d’ametlles, la branca de canyella i la pell d’una llimona. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el xarop d’atzavara i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada, uns 20 minuts.

Liquat de remolatxa, pastanaga i poma + {temps per renovar-se}

El mes d’agost circula a un altre ritme, ja he dit sempre que per mi és el mes que parteix l’any en dos, on un espera que més enllà les coses siguin millors, si més no renovades. Aquest any ha coincidit amb les meves vacances d’estiu i aquesta sensació de letàrgia encara m’és més evident. Són dies de sol i platja, de descans, on la cuina i les tasques domèstiques també prenen un caire diferent, almenys això intento, per carregar piles i embetumar-se  de totes aquestes sensacions d’estiu, que m’uneixen encara més als meus fills, que no paro de captar-ne cada moment amb la meva càmera.

Aquests dies em trobareu poc per aquí, també en necessito descansar, a vegades escriure sobre les pròpies emocions produeix desgast, la càrrega emocional d’alguns d’ells fa necessari aturar-se, parar de buscar dins un mateix aquelles respostes que el temps em donarà.

Si ho desitgeu el nostre estiu el podeu trobar al meu compte de Flickr, el lloc de la xarxa per on més em moc aquests dies. Us hi espero!

I també és temps de començar a cuidar-se, per això avui la meva proposta tot i que senzilla és bona i sana. Heu tastat mai els liquats? Entre els que m’agraden més s’hi troba el de remolatxa, pastanaga i poma. Sobretot trieu sempre fruita i verdura molt fresca, si no és té en compte el gust tindrà molt que desitjar, i us ho dic per experiència! Bon agost!