Doncs a la confitura de l’última
entrada al blog ja li he trobat la recepta que li va com anell al dit, aquest
pastís de recuit és molt fi al paladar, gens dolç i la confitura hi contrasta a
la perfecció. Desitjo que us agradi!
Bon cap de setmana!
Bon cap de setmana!
INGREDIENTS
Per la pasta trencada:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
50 grs. de sucre
1 pols de sal
Pel farcit (per una tarta de 18 cms de diàmetre):
250 grs de recuit
50 grs de sucre
2 ous
ELABORACIÓ
Primer de tot
farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta
trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O
sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o
una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió, com vaig
fer jo.
Posem la farina
fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant
entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i
esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola
amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem
una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb
el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta,
untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho
s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens
disposem a fer.
Si feu servir
margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va
prou bé.
La mantega o la
margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si
s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb
l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc
fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això
és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença
a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix
la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una
parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti
bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són
humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la
pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.
A continuació, per fer el farcit,
mesclar el recuit amb el sucre. Tot seguit hi afegim la la llimona ratllada i els ous, d’un amb un.
No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho
excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet
de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense
remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.
Finalment emplenar la base amb una capa fina de confitura al fons, al gust, i amb la mescla de recuit. Enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.
Nota. A mi em va quedar una mica massa torrat perquè vaig coure prèviament la base 8 minuts, però us recomano no fer-ho, no cal.
{versión en castellano}
Nota. A mi em va quedar una mica massa torrat perquè vaig coure prèviament la base 8 minuts, però us recomano no fer-ho, no cal.
{versión en castellano}
INGREDIENTES
Para la masa
quebrada:
150 grs de harina
75 grs de
mantequilla
1 cucharada de
agua
50 grs de azúcar
1 pellizco de sal
Para el relleno
(para una tarta de 18 cms de diámetro):
250 grs de
requesón
50 grs de azúcar
2 huevos
ELABORACIÓN
Primero de todo haremos la masa quebrada. Con esta
cantidad de ingredientes sale masa quebrada para hacer dos tartas como la que
he hecho yo (18 cms de diámetro). O sea que podemos doblar la cantidad del
relleno y hacer dos de esta medida o una de más grande, o bien congelar la masa
restante para otra ocasión, como hice yo.
Ponemos la harina en forma de corona en el mármol
con todos los ingredientes en el centro. Vamos trabajando entre-cruzando los
dedos, intentando que no se una, rompiendo y desmenuzando la masa, hasta el
punto que la harina queda húmeda y se une por si sola con facilidad, sin forzarla.
Una vez unida la apretamos 3 o 4 veces y hacemos una bola. La dejamos reposar
5-10 minutos y ya la tenemos lista para estirarla con el rodillo, con el mármol
ligeramente enharinado, y forrar el molde de tarta, untado solo por la base.
Pinchamos la masa del fondo, para evitar que al cocerse se hinche, y ya la
tendremos lista para hornear según nos indique la receta que nos dispongamos a
hacer.
Si hacéis servir margarina procurad que no sea
puramente vegetal, porqué es demasiado blanda y no va suficientemente bien.
La mantequilla o margarina tienen que ser
fresquitas de la nevera en el momento de hacer la masa, y si se indica que
tiene que ser blanda quiere decir una vez dentro de la corona de harina, con la
ayuda de un tenedor. Por esto es mucho mejor hacer esta masa en un lugar
fresco, siempre os irá mejor. En verano es muy difícil de hacerla, por esto es
mucho mejor ponerle el agua bien fría.
Cuando se empieza a trabajar la masa y se va
rompiendo, en el momento que desaparezca la harina blanca y todo son pedacitos
pequeñísimos de masa, es el momento de hacer una parada y asegurarnos que no le
falte agua, porqué de esto depende de que salga bien la masa. Si vemos que hay
trozos parecidos a serrín y no están húmedos, podemos añadir ½ cucharada de
agua o más, si hace falta, e ir rompiendo la masa hasta que ella sola y sin
esfuerzo se una fácilmente.
Acto seguido, para hacer el relleno, mezclar el requesón con el azúcar.
Luego añadimos el limón rallado y los huevos, de uno en uno. No añadir el
siguiente hasta que no esté bien integrado el primero, pero sin mezclar
excesivamente. Es muy importante que este relleno no coja aire, de aquí el
hecho de mezclar el requesón con el azúcar y añadir los huevos de uno en uno,
sin mezclar demasiado, así se evita que la tarta se agriete de encima al
cocerse.
Rellenar la base primero con una capa de confitura y encima de esta la
mezcla de requesón. Hornear a 180º durante unos 30 minutos. Dejar enfriar.
Ha de ser deliciós, aquest pastís!!
ResponEliminaM'encanten tots els pastissos de formatge, i la combinació amb la melmelada sempre queda molt bé. I bona idea posar-la entre la base i el farcit, enlloc de la típica cobertura a sobre ;)
ResponEliminaQuines fotos tan maques i quina bona pinta!!! Això sí tinc un parell de dubtes: per a la masa lliga bé amb només 15 g de mantega? i el recuit que és formatge? perque veig que als ingredients poses recuit i després a la preparació formatge.
ResponEliminaPetonets!!
molt bona idea posar la confitura sota el recuit... segur que es un contrast bonísim i el pastís hi guanya i te un contapunt agridolç i cruixent dels fruits secs.... molt bé, gemma, una creació estupenda!
ResponEliminaui, això té mooolt bona pinta, eh?? i massa torrat, no, al contrari, crec que t'ha quedat al punt just! :)
ResponEliminauna abraçada!
Amo el requesón, creo que podría comerlo en salado con tartas y nueces o en dulce como tu fabulosa tarta, con miel, solito, que buena esa confitura!!
ResponEliminaUn beso preciosa.
Molt ben pensat combinar el recuit amb la melmelada de l'altre dia. Aquest pastís ha de ser boníssim i molt fi com dius tu. Petonets i bon cap de setmana.
ResponEliminaQuina delicia de pastís !! I la confitura ha de ser bonissima .
ResponEliminaPetons
Me encanta cómo lo has hecho. Le haría un monumento al requesón. Un besito.
ResponEliminaEl teu desig final de que esperes que ens agradi sobra. Només veient les fotos ja ens agrada, en acabar de llegir la recepta encara més. El consell de que no cal coure la massa abans fas bé de donar-lo, a mi m'ha passat alguna vegada.
ResponEliminaUna abraçada,
Nani
Un pastís exquisit, que guapo que es veu!
ResponEliminaMare meva quin pastís! Ha de ser d'aquells que recordes temps després! Petons
ResponEliminaMadre mia que pintaza!!! tiene una pinta espectacular y las fotos son muy bonitas.
ResponEliminaBesos
Miguel
lareposteriademiguel.com