Tardor, envaeixes el meu món, llàgrimes vessades d’amants
d’estiu que es diuen adéu cicatritzen a poc a poc. Els meus dies es tenyeixen
de nou, ocres i daurats transformen la natura i nous fruits emplenaran la
nostra taula de sabors i color. Sopes i cremes fumejants abrigaran els dies més freds, festes
de tardor vestirem amb mil pastissos, i a pas lent, amb el compàs del trepig de
les fulles, gaudirem d’aquest camí cap a uns altres temps.
A finals d’agost i durant el mes de
setembre és la millor època per recollir mores, tot i que al meu poble (La
Selva) ja són passades. De fet no se’n troben gaires. Fa uns dies una mestressa
m’explicava que això és degut a que cada any passen la desbrossadora per
netejar camins i arrasen amb tot el que troben, llavors els esbarzers ha de
brotar de nou i no fan fruits, són les plantes velles les que en donen.
A l’hora d’escollir les mores ens hem de
fixar que el seu color sigui brillant i intens, fermes i seques, ja que les
toves i humides es fan malbé. A casa es conserven en perfectes condicions fins
a 3 dies dins la nevera. No hem d’escollir les que no estiguin madures pensant
que a casa maduraran, doncs no ho faran.
Són especialment riques en vitamina C,
però el que realment caracteritza aquests fruits és la seva abundància en
pigments naturals de acció antioxidant, tot i que no s’ha de menystenir d’alt
contingut en fibra, són un bon remei contra el restrenyiment.
Durant una de les meves passejades de
finals d’estiu vaig recollir just uns 150 grs de mores, les necessàries per fer
aquest pastís, molt semblant al de pomes que vaig publicar fa uns dies, és que
a casa ja es respira la tardor!
INGREDIENTS
175 grs de
farina
Un pessic de
sal
100 grs de
mantega
75 grs de
sucre
150 grs de
mores
350 grs de
pomes, sense cor i ratllades
3 ous
Sucre de
llustre
ELABORACIÓ
Engreixeu un motlle de 20 cm de diàmetre.
Tamiseu la farina juntament amb la sal sobre un bol i treballeu-la amb la
mantega fins que s’hagi unit. Afegir-hi el sucre i les fruites. Incorporeu-hi
els ous d’un en un mentre ho aneu removent amb una cullera. No els bateu. Bolqueu
la preparació en el motlle i coure-ho en el forn pre-escalfat durant 45-55 minuts, o fins que el pastís
estigui ben cuit, però lleugerament sucós en el centre. Si es desitja s’hi pot
espolsar sucre de llustre pel damunt.
Font: El campo en casa – Linda Burgess i
Rosamont Richardson - Editorial Optima
Veig que tornes a estar en "racha", Gemma, per què t'han sortit unes fotos precioses!!! I que bo ha de ser!!! Per cert, el joc de te, és una auténtica cucada. Sí que és veritat que malgrat el temps, ja es respira tardor... :) Una forta abraçada i bon cap de setmana.
ResponEliminaGemma qué pastel más delicioso, si ya me gusta con manzana, con moras ni me lo imagino pq me gustan mucho...si encuentro cuando voy a andar por el monte no puedo resistirme ajajaj....besitos y buen finde guapa
ResponEliminaTiene muy buena pinta!!! Hay que probar de hacerlo ;)
ResponEliminaMira el pastís del que em parlaves de mores i poma!!! Que bo Gemma!! Em sembla espectacular...quina barreja de gustos!! Te pinta de tenir una superficie ben cruixent!! Petonets guapa i bon cap de setmana. MAR, de EQNME
ResponEliminaTens raó, cada vegada costa més trobar móres! Ficades dins d'aquest pastís han de ser un luxe!
ResponEliminaNyam!! les mores m'agraden en qualsevol recepta, que bones són eh!!? i combinades amb la poma queden boníssimes!! un petó i bon cap de setmana!!
ResponEliminaNosaltres aquest any hem fet una bona collita de móres, ha estat molt bon any, oi?
ResponEliminaCombinades amb les pomes, no imagino un destí millor que aquesta coca. Ara mateix n'agafaria un bon tall per esmorzar :)
m'encanta el text i les fotos, tot plegat preciós!
ResponEliminauna abraçada,
Felicitats per les receptes que comparteixes amb nosaltres? una pregunta! fa falta llevat quimic per aquesta recepta???
ResponEliminaLa recepta orginal no en porta, però si n'hi vols posar no hi' farà cal mal,pujarà més. El meu es veu més baixet perquè el motlle és massa gros,però el de la foto del llibre es veu més alt. Gràcies per comentar!
EliminaMoltes gràcies! ;P
EliminaQué rico! A mí me cuesta pensar que ya estamos en Otoño. Me niego. Todavía necesito despedirme del verano.
ResponEliminaHace 10 días fuimos a coger moras, y tuve un incidente tremendo con una estúpida ocurrencia. Pero finalmente, pude hacer mi receta. Ya veras. Ojalá salga bien. Besos.
Ja t'ho vaig dir, però és fantàstic aquest pastis.
ResponEliminaBon diumenge!
Quina preciositat de fotos!! M'encanten, fins i tot m'agraden més les de les mores i la tetera que la del pastís. T'han quedat molt maques, amb una llum molt xula.
ResponEliminaEl pastís te molt bona pinta, m'agrada la combinació de mores i pomes tot i que jo li hagués posat un toc àcid per contrastar o una mica de xocolata :)
Petonets!!
Espectacular Gemma!!
ResponEliminaGemma, adoro esos paseos de otoño en los que vas recogiendo cositas por el bosque!!..son momentos mágicos, que hacen que me cueste un poco menos dejar el verano atrás :)
ResponEliminaCon esa recompensa de preparar tu linda tarta...aún más!!!..que bien saben las tartas en otoño!!!!
Miles de besitos preciosa recogedora de frutas del bosque!!! :)
Tiene una pinta estupenda y las fotos son muy bonitasç
ResponEliminaBesos
Miguel
lareposteriademiguel.com
Holaaaa Gemma!
ResponEliminaTenia moltes ganes de poder deixar-te comentaris. Anava passant els posts i amb ganes de poder-te dir quan boniques les fotografies. Un pastís d'allò més i la natura que hi afegeixes fan un adorable conjunt. Aviat tindràs noticies meves. Moltes gràcies pels teus comentaris que tant m'alegren.
Una abraçada,
Nani
Gemma té una pinta tremenda!!! I encara no he esmorzat!!!! M'enduc la recepta...
ResponEliminaNo em canso de dir-te que fas unes fotos precioses.
Petonets bonica
Que delicioso pastel Gemma.LAs moras le tienen que dar el toque absoluto de gracia.
ResponEliminaMe lo llevo,en cuanto vaya a la Boquería me traigo una safata de moras...me chiflan!!
CAriños
Això fa molt bona pinta. El vull fer, però a quina temperatura s'ha de coure? 180?
ResponElimina