granola

Esta receta de granola la descubrí hace mucho tiempo, y ya la hago con los ojos cerrados, quitando y añadiendo ingredientes según está provista mi despensa o se dispara mí imaginación cuando voy a comprar. Os aconsejo quitarle el azúcar de la receta original que enlazo al final, no le hace falta para ser sana y deliciosa.

INGREDIENTES

160 g de copos de avena gruesos sin gluten; 30 grs de semillas de lino; 60 grs de almendras crudas, y/o nueces, y/o avellanas, al gusto; 60 grs de pipas de calabaza; 25 grs de miel o sirope de ágave; 1 pizca de sal; 1/2 cucharadita de canela molida; 3-4 cucharadas de agua; 100 g de arándano azul

ELABORACIÓN

Precalentar el horno a 160ºC y forrar una bandeja grande con papel sulfurizado. Trocear ligeramente los frutos secos (almendras, nueces, avellanas) con un cuchillo o con una picadora. Si los arándanos estuvieran muy secos, los podemos dejar a remojo en agua o en una infusión de té.

Mezclar en un recipiente grande los copos de avena con  las semillas de lino, los frutos secos troceados y las pipas de calabaza. Añadir la sal, las especias, la miel o sirope de ágave e ir mezclando a medida que añadimos el agua poco a poco. Tiene que quedar todo humedecido, pero sin pasarnos.

Extender en una capa en la bandeja de horno. Podemos añadir los arándanos escurridos si son de gran tamaño y nos gusta que adquieran un toque crujiente, aunque hay que tener cuidado de que no se quemen. También los podemos reservar para el final. Hornear durante unos 15-20 minutos, removiendo con cuidado cada 5 minutos y vigilando que no se tueste demasiado. Dejar enfriar completamente antes de guardar.

Receta adaptada de esta: muesli crujiente de avena y almendras.

las tortitas americanas de la felicidad

Ayer pensaba en ir hoy a la ciudad a reencontrarme con ella desde detrás del objetivo de mi cámara. Puede parecer una tontería, pero la última vez que estuve haciendo fotos en Barcelona fue hace casi un año, y hasta hoy no me he visto capaz de cargar con el plus que representa llevar la cámara dentro de la mochila. Al final una infección de oído, sorprendentemente casi sin dolor, pero sorda como una tapia, me ha dicho que necesitaba la calma que me da el pueblo, dejarme envolver por la cotidianidad de un sábado. Despertar sin prisas al ritmo del desayuno de un día de fiesta, sentir en la cara la calidez de la primavera al salir de casa, perderme un rato entre libros en la biblioteca, comprar algunos alimentos que me hacen la vida más bella, y volver a mi ruta larga por el campo.

Y mientras todo esto sucedía, sentía la felicidad colarse por los poros de mi piel, sentir la ligereza, y las ganas al llegar a casa de cocinar para la merienda estas deliciosas tortitas americanas.

INGREDIENTES

200 grs de copos de avena sin gluten

1 cucharadita (de las de moka) de sal

3 cucharaditas (de las de moka) de levadura

1 cucharada sopera de miel

1 cucharada sopera de aceite

2 huevos

1 vaso (de los de agua) de leche de avena sin gluten

ELABORACIÓN

Empezamos triturando los copos de avena con un molinillo de café, sin llegar a transformarlos en una harina fina. También podríamos utilizar harina de avena sin gluten, u otro tipo de harina, pero al morder las tortitas me gusta encontrar algún que otro tropezón de copo que no ha terminado de triturarse, les da una textura deliciosa. Una vez procesados los copos los mezclamos en un bol con la sal y la levadura.

En otro bol batimos ligeramente los huevos y les añadimos el aceite, la leche y la miel. A la mezcla de líquidos se le añade la mezcla de harina, sal y levadura y lo batimos deprisa y poco tiempo, sin preocuparse si han quedado grumos, se disolverán al cocer las tortitas. Es mejor pasar el líquido espeso en una jarra para hacerlas.

Para cocer las tortitas se pone el volumen de una cucharada sopera de líquido, o un poco más, sobre una plancha o sartén antiadherente caliente. Cuando empiecen a salir burbujitas se le da la vuelta con una espátula para que se cueza por el otro lado. Han de quedar doradas.

Están deliciosas aun calientes. Si se tiene que esperar un poco se dejan en un lugar caliente unas sobre las otras.

Servirlas acompañadas de chocolate o mermelada o miel o crema de almendras, al gusto.

galletas de avena

Miro atrás y casi no me puedo creer como ha cambiado mi cocina, los alimentos que hoy habitan en sus armarios y la nevera, adoptados unos y desterrados otros por opciones propias, o por el bien de todos, aunque algunos resisten a la reforma gracias a mis hijos.

Ya no compro galletas, por lo obvio de sus etiquetas, salvo alguna que otra sublevación adolescente a la que no opongo resistencia, y hoy nos apetecían. Así que he encendido el horno y he probado la receta de galletas de avena del blog Pipas de calabaza. ¡Ricas y saludables! ¿Os atreveis?

INGREDIENTES

1 taza de harina integral de avena sin gluten; 1 taza de copos de avena sin gluten; 1 taza de uvas pasas; 4 cucharadas soperas de compota de manzana; ½ taza de aceite de oliva; 4 cucharadas soperas de la mezcla triturada de semillas de lino, chía, sésamo y pipas de calabaza (o nueces o cualquier otro fruto seco); 4 cucharaditas de postre de sirope de arce (u otro edulcorante).

ELABORACIÓN

En un bol mezclamos la harina integral de avena, los copos de avena, la compota de manzana, las uvas pasas trituradas, las semillas trituradas y el sirope de arce. A continuación añadimos el aceite y lo trabajamos hasta conseguir una mezcla densa.

Acto seguido formamos bolas de la masa y las colocamos sobre una bandeja con papel de hornear y las aplastamos para darles la forma de galleta.

Horneamos 20-25 minutos hasta que estén doradas.

Mi versión de la receta del blog Pipas de cabalaza. 

galletas de sésamo, canela y naranja

INGREDIENTES

180 grs de trigo sarraceno; 140 grs de concentrado de agave – 60 grs de concentrado de agave caramelizado; 60 grs de zumo de naranja; 90 grs de aceite de coco; 1 cucharadita de levadura química; ½ cucharadita de canela en polvo; una pizca de sal; 50 grs de semillas de sésamo.

ELABORACIÓN

Hervid los 140 grs de concentrado de agave hasta que se vuelva de color caramelo y volcar encima una goma Silpat (si no disponéis, encima del mármol de la cocina). Dejadlo enfriar y, un vez frio, trituradlo. Poned en un bol 60 grs de agave caramelizado en polvo y lo mezcláis con la harina, la levadura, la sal y la canela en polvo. Mojadlo con el aceite de coco y el zumo de naranja. Amasadlo el punto justo. Estirad la masa sobre un papel de horno de un grosor de 3 mm. Cortad las galletas redondas con un cortapastas. Retirad los retales, volverlos a amasar y repetid la misma operación. Esparcid sésamo sobre las galletas y pasad el rodillo suavemente por encima para fijar las semillas sin deformar las galletas. Hornead 25 minutos a 180º.

Fuente: ets el que menges (tuneada)

Flam amb llet de coco

Fa molts mesos, potser un any, que no participo a Memòries d’una cuinera :( , però aquest mes quan vaig veure que era qüestió de publicar una recepta de flam vaig recordar de seguida que tenia pendent de publicar aquest flam amb llet de coco. Boníssim! Un flam amb gust de coco pero sense trovar-hi el coco ratllat amb què normalment sempre l’he fet. Desitjo que us agradi!

INGREDIENTS:

50 grs. de sucre
400 ml de llet de coco
3 ous

PREPARACIÓ:

En un recipient fondo bateu els ous amb 50 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent. Deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.

Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.

Arròs amb llet d’ametlles + {Lío de fotos}

Hola bonics! Com ha anat l’estiu? Ja l’estem esgotant. Jo ja fa quinze dies que estic al peu del canó pel que fa a la feina, s’han acabat les meves vacances, però a la blogosfera m’hi vaig incorporant a poc a poc, costa agafar el ritme de tot plegat. També he de dir que he obert un nou front a Flickr. Tot i que fa anys que m’hi podeu trobar aquest mes d’agost he participat molt activament en el repte del grup Lío de fotos, on durant la resta de l’any no vaig poder seguir-ne el fil i m’he posat ben al dia amb l’activitat del grup i el seu ‘En agosto... seguimos liándola’. Si us agrada la fotografia us el recomano, està ple de gent maca, amb moltes ganes de compartir tots els seus coneixements i gaudir fent fotos. Aquest és el meu mural del repte del mes d’agost.

Bé, de mica en mica us aniré desgranant el nostre estiu, que està ple d’imatges ben boniques, com les que ja podeu trobar al blog de fotografia Rere la càmera.

Doncs pel que fa a les receptes també m’he de posar les piles, encara que ja he posat fil a l’agulla, ja tinc un parell de receptes que vull compartir amb vosaltres. Però quan descarregava les fotografies de la càmera vaig tenir una gran sorpresa, em vaig trobar a la carpeta fotos de cuina pendents les d’aquest arròs amb llet d’ametlles. Ni me’n recordava, perquè si no ja l’hagués publicat fa dies, precisament sinó ho feia era perquè no tenia res, o almenys això em pensava. L’hauré de repetir, perquè era deliciós, ens va agradar molt. Primer el vaig fer amb llet de soja, però el següent dia que vaig anar a comprar, en veure la llet d’ametlles a l’estanteria de la botiga, vaig pensar que també podia sortir prou bo, a més, amb la seva dolçor tan especial vaig poder reduir la quantitat de sucre. Doncs anem per la recepta!

INGREDIENTS

100 grs. d’arròs

1 litre de llet d’ametlles

50 ml de xarop d’atzarava

1 branca de canyella

1 pell de llimona

Canyella en pols (opcional)

ELABORACIÓ

En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet d’ametlles, la branca de canyella i la pell d’una llimona. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el xarop d’atzavara i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada, uns 20 minuts.

Magdalenes sense gluten + {la celiaquia}

La veïna un dia em deia, no és el mateix al·lèrgia al gluten que intolerància al gluten. I  és ben cert. El gluten és un complex proteic que es troba en alguns cereals format per dues proteïnes, glutenina i gliadina, aquesta última la responsable de la intolerància al gluten. També conté dues proteïnes més, l’albúmina i les globulines, essent aquestes últimes les més implicades en el procés al·lèrgic. Aquesta al·lèrgia es pot superar un cop s’arriba a l’edat adulta mentre que la intolerància és crònica. Un altre aspecte és el tractament, en què en el cas de l’al·lèrgia n’hi haurà prou eliminant el blat de l’alimentació mentre que en el cas de la intolerància s’ha d’eliminar de l’alimentació tot aliment que contingui gluten, present en el blat, la civada, l’ordi, el sègol i el triticale (híbrid de blat i sègol), així com totes les varietats de cadascun d’aquests cereals, com l’espelta o el kamut. O dit d’altra manera, eliminar totes les farines de cereals que siguin panificables, que donen a les masses les propietats d’elasticitat i esponjositat que permeten que la massa fermenti. Cal tenir present, a part d’eliminar tots aquests cereals de la dieta, que molts aliments poden contenir possibles fonts de gluten ocult, com alguns additius alimentaris.

Doncs la intolerància al gluten no és sinó una resposta autoimmune a la gliadina, causant la inflamació de les vellositats intestinals, responsables de la correcta absorció dels nutrients en els intestins. La seva inflamació constant fa que es degradin i no siguin capaces d’absorbir correctament els nutrients, eliminant-los i provocant carències nutricionals importants.

Fonts: El blog de menja sa

Quan vaig fer aquestes magdalenes no en tenia dubte de que sortirien bones, són les que faig darrerament i només en substituïa la farina per una sense gluten. Però no m’imaginava pas aconseguir els barrets ofenosos que sempre m’hi surten, doncs era la primera vegada que feia res de rebosteria amb aquest tipus de farina, una d’aquestes que ja venen preparades que em va proporcionar la mateixa veïna, amb farina de blat de moro, midó de blat de moro i espessidor (farina de llavors de garrofa).

Boníssimes, encara que llàstima de la sensació farinosa (poc) que queda en el paladar. Com que a casa no hi ha ningú celíac mai havíem menjat productes d’aquest tipus i podem comparar poc, però continuaré investigant i provant altres tipus de farina. Anem per la recepta.

INGREDIENTS

200 grs de farina Schär Mix dolci – Mix C

100 grs de sucre

2 ous

100 ml de llet de soja (o qualsevol altre tipus de llet vegetal o animal)

100 ml d’oli

1 sobre de llevat

1 ratlladura de llimona

1 culleradeta de canyella en pols

ELABORACIÓ

Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella en pols i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.

En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.

Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.

Bon estiu!

Magdalenes de coco {amb farina d’espelta}

Avui us vull parlar de l’espelta, un cereal que a casa està guanyant lloc al blat. Ja fa uns anys, quan a Girona van obrir la primera fleca on l’aparador de pans a escollir diferia molt de les fleques on s’hi podien trobar tan sols els típics pans de quilo i de mig, les barres de quart, de mig i franceses, els panets, els llonguets i poca cosa més, va ser quan vaig veure per primera vegada pa fet amb farina d’espelta. Era un nou cereal desconegut per la majoria de la població que de mica en mica se’ns ha anat venen com una alternativa molt més saludable al blat. Però, és així?

L’espelta, o blat salvatge, és un avantpassat del blat, considerat el cereal originari de tota la família del blat tou (7000 anys abans de Crist). Juntament amb el blat kamut, tot i contenir gluten és molt més digerible que el blat, fet que es podria atribuir a que aquestes dues varietats de blat no són híbrides, no són fruit de cap tipus d’encreuament o manipulació. El blat que consumim actualment ha estat molt modificat per aconseguir varietats molt més productives i resistents a malalties, modificades genèticament i allunyades dels seus orígens. En el cas del kamut un altre fet podria ser que presenta una capa més fina que la del blat i conté menys fibra, cosa que el fa de més fàcil digestió. L’espelta, a més a més, durant el seu creixement desenvolupa una pellofa petita que la protegeix de qualsevol tipus de pol·lució atmosfèrica i respon malament als estímuls provocats pels tractaments químics, així que és ideal per a la producció ecològica. El cas és que moltes persones que presenten al·lèrgia a la proteïna del blat –diferent de la intolerància crònica la gluten- quan deixen de menjar blat i consumeixen alguna d’aquestes dues varietats de cereals les molèsties disminueixen o fins hi tot desapareixen. En tot cas l’espelta és molt més rica en proteïnes que el blat, un 15% enfront del 11,5% del blat, i és un excel·lent anti-estrès pel seu alt contingut en magnesi.

Fonts: La consulta de Menja sa - Ets el que menges - Biosfera

Aquestes magdalenes la primera vegada que les vaig fer va ser sense coco ratllat, però en aquell cas enlloc de 150 ml de llet n’hi vaig posar 100 ml. Al fer-les de coco hi vaig afegir una mica més de llet perquè no quedés la massa tan espessa al incorporar-hi el coco. Sigui com sigui, d’una manera o d’una altra, queden boníssimes i admeten infinitat de combinacions.

INGREDIENTS

200 grs de farina d’espelta

75 grs de sucre

2 ous

150 ml de llet de soja

100 ml d’oli

1 sobre de llevat

1 ratlladura de llimona

50 grs de coco ratllat

ELABORACIÓ

Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia. Finalment hi afegirem el coco ratllat.

En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.

Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.

I per acabar, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia, hi trobareu un reportatge fotogràfic recordant París!

Magdalenes de iogurt especiades {o sense ou}

Els canvis al blog són evidents, com també a la nostra cuina. L’altra dia la Núria, amb un missatge al facebook, em demanava que ja li explicaria això d’aquest canvi tan saludable del meu concepte de cuina, perquè s’ajusta més a la seva manera com cuina. Tot i que ja en vaig explicar una mica les raons aquí i aquí, hi he continuat pensant.

La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies en moltes ocasions provoca que aquestes  continuïn alimentant-se amb els mateixos tipus de productes però abaixant-ne considerablement la qualitat,  conseqüència de la cerca del preu més baix. És bastant cap on ens llença aquesta crisi econòmica, una crisi alimentària, on xoquen les nostres necessitats alimentàries amb les econòmiques, on cal aturar-nos i fer una profunda reflexió sobre tot allò que ingerim, en definitiva, de com ens alimentem. I així van començar els canvis a la nostra cuina, així li transmetia a la Núria, i el blog no deixa de ser sinó la meva llibreta d’apunts del que és un aprenentatge diari.

Tot plegat també m’ha portat a conèixer noves webs i blogs, dels quals aquest també se’n nodreix, com el de l’Aradhya, Maison Courgette, la culpable de la recepta d’avui. Quan vaig trobar Maison Courgette acabava de convocar un concurs de cuina vegetariana, concretament lactovegetariana, res de carn, ous, peix i els seus derivats. Calia fer una recepta o bé dolça, que portés canyella, gingebre i/o nespres, o bé salada, amb remolatxa, blat sarraí i/o coriandre fresc. No soc gaire assídua als concursos però aquest se’m plantejava com un bon repte, com aconseguir fer unes postres, qualsevol de les que sovintegen més a casa, però agafant la llista d’ingredients i fent una ratlla allí on posés ous. Com substituir-los? Vaig visitar alguns llocs i veia que feien el canvi o bé per aigua o bé per llet. Però jo continuava tenint els meus dubtes, necessitava algun ingredient amb més consistència, no tan líquid, perquè en definitiva la recepta de llet ja en portava. Al final l’Aradhya em va donar l’ingredient clau, aquell que m’aniria perfecte pel que volia fer, el iogurt. Òbviament no vaig aconseguir doblar el volum de la mescla de iogurt i sucre com succeeix amb els ous, però el resultat final va ser el mateix, unes magdalenes delicioses amb barret inclòs. Els de casa van dir que eren les millors fetes fins llavors, però clar, això sempre ho diuen, quan ho estàs assaborint sempre és el millor. L´única diferència que hi he trobat és que queden una mica més humides, amb el pas dels dies no s’assequen com les que porten ou.

INGREDIENTS

200 grs de farina d’espelta o blat (jo vaig utilitzar espelta, de la qual us en vull parlar en una propera entrada)

75 grs de sucre

1 iogurt natural (de soja o qualsevol altre tipus de llet, vegetal o animal)

100 ml de llet (de soja o qualsevol altre tipus de llet, vegetal o animal)

100 ml d’oli d’oliva

1 sobre de llevat

1 ratlladura de llimona

½ culleradeta de canyella

½ culleradeta de xiliandre i matafaluga

½ culleradeta de gingebre

ELABORACIÓ

Es bat el iogurt natural juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la mescla estigui ben integrada. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. A continuació s’hi incorpora la ratlladura de llimona, es barreja la farina tamisada amb la llevadura i les espècies i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.

Per tal d’aconseguir el típic barret que tenen les magdalenes que veiem a les fleques i pastisseries, i que a casa no acaba de sortir mai, és molt important tenir en compte tres aspectes. Primer, deixar reposar la massa a la nevera tapada amb un drap de cuina almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual. Segon, posar els motlles de paper arrissat, que untarem prèviament amb una gota d’oli, dins uns altres motlles, o bé de silicona o bé dins la típica safata per a muffins i magdalenes, això permetrà que en coure’s les magdalenes els motlles de paper no s’eixamplin i així la massa creixi en alçada i no en amplada. Cal omplir-los dos terceres parts. I tercer i últim, tenir el forn molt i molt calent en el moment que hi posem la massa dins. Coure durant uns 12-15 minuts. Si us hi agrada abans d'enfornar hi podeu posar una punta de sucre a sobre de cadascuna de les magdalenes.

Ja veieu que per qualsevol intolerància o al·lèrgia alimentària, prescripció mèdica, siguem vegetarians o senzillament ens manqui algun ingredient al rebost, no és impediment com per aconseguir uns resultats excel·lents en qualsevol tipus de plat.

Amb aquesta recepta participo al concurs de receptes vegetarianes de Maison Courgette.

Flam d’ou amb llet de soja + {quan ser pobre és ser valent}

Fa un parell de setmanes, mentre ens cordàvem les bambes just abans de sortir cap al camp de futbol, en Marc (13 anys) em diu: -Mama, ets molt valenta, perquè ens cuides tu tota sola i ets pobre, tal i com us ho escric. En aquell moment, amb les presses per no arribar tard, li vaig contestar: -I em llevo cada dia amb un somriure d’orella a orella. Marc, les circumstàncies de la vida mai t’han d’impedir ser feliç. I així vam sortir tots tres per la porta, amb els pensaments en un altre lloc però amb les engrunes d’aquelles paraules a les butxaques.

Hi ha vegades que paraules espontànies així amb el pas dels dies prenen força, sense saber com es tornen quelcom important, més per qui les diu que pel seu significat, i cada dia poses les mans dins les butxaques per buscar aquelles engrunes que et recorden que cada cosa que fas, cada gest, per petit que sigui, té un gran valor, cal no oblidar-ho mai.

Per a la recepta d’avui he buscat informació sobre la soja, un aliment que ràpidament relacionem amb les dietes vegetarianes i com a sinònim de salut. Però, n’hi ha per tant?

Primer de tot, tot i que encara hi ha un gran debat obert sobre els efectes dels transgènics sobre la nostra salut, si voleu consumir soja que sigui d’origen ecològic, al contrari segurament serà transgènica.

Un 38% de la soja en sec és proteïna i conté els 8 aminoàcids essencial en l’edat adulta, d’aquí la seva fama, però també és ideal contra els efectes de la menopausa i les menstruacions difícils o doloroses, doncs és rica en fitoestrògens, que ajuden a regular el metabolisme i rejoveneixen els teixits.

El consum de soja redueix el colesterol en un 20%, i és ideal contra problemes cardiovasculars, neteja vasos sanguinis, n’augmenta la flexibilitat i en millora la circulació.

El seu elevat contingut en calci és ideal per combatre l’osteoporosi, i la seva proporció respecte del magnesi és perfecte per la seva fixació als ossos. Conté, a més, sodi, potassi, fòsfor, zinc, ferro i coure.

Però, com cal consumir-la? El que m’ha sorprès més és que si es vol com a alternativa a la llet de vaca no és ben bé la ideal, n’hi ha de molt millors, com la llet d’arròs, de civada o de kamut. La soja al ser un llegum és difícil de digerir, és millor buscar-ne altres alternatives, però tot i així, si se’n desitja prendre d’aquesta forma és millor bullir-la durant vint minuts amb una punta de sal i una branca de canyella, es deixa refredar i ja es pot prendre com sempre, així és molt més digestiva. I si es vol prendre en gra millor molt ben cuinada, tot i que es més recomanable fer-ho en la seva forma fermentada o processada: tofu, tempeh, miso, nato o salsa de soja (tamari o shoyu).

Font: Ets el que menges

La recepta d’avui no és més que una prova, volia saber el resultat final de fer el clàssic flam d’ou però amb llet de soja. Boníssims, i de textura excel·lent, doncs els vaig posar a taula sense dir-ne res, ja sabeu com són els nens, i cap dels meus fills se’n va adonar. Jo els vaig trobar més lleugers, finíssims. Repetirem!

INGREDIENTS:

75 grs. de sucre
½ litre de llet de soja
3 ous
1 barreta de vainilla
1 branca de canyella

PREPARACIÓ:
En un recipient fondo bateu els ous amb 75 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent i perfumada amb la vainilla i la branca de canyella; deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.

Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.

Croquetes de patates i cigrons {sense gluten i sense lactosa}

Quan parlo amb un acèrrim defensor de que major font de riquesa proteica es troba en els aliments com la carn, el peix i el marisc sempre els dic –i perquè els llegums es troben en el 4t pis de la piràmide de l’alimentació juntament amb aquests? Doncs les proteïnes no són exclusives dels aliments d’origen animal, molts aliments vegetals també en tenen.

Els llegums contenen una riquesa proteica que va entre un 7% i un 22% (grams de proteïna per 100 grs de producte) –la carn entre el 15% i el 25%, el peix entre el 17% i el 20% i els ous un 10%-, a més d’un gran valor biològic (qualitat proteica). El valor biològic d’un aliment es mesura per la quantitat d’aminoàcids que conté i que s’hi trobin en les proporcions adequades (existeixen 20 aminoàcids, 8 en són essencials, i la seva combinació acabaran formant les proteïnes). Per exemple, els ous, com a producte amb un alt valor biològic, s’hi estableix el número de referència 100, igual que la llet materna. Doncs els llegums tenen un valor biològic que va de 40 fins a 70. Aquesta combinació de riquesa i qualitat proteica és el que fan especial els llegums.

Tot això fa que hem de tractar els llegums en els menús com un segon plat, acompanyant-los de verdures i cereals, i ens ajudarà a disminuir el consum de productes d’origen animal, en excés en les dietes occidentals, i a augmentar el consum de fibra. Tenim en les nostres mans un producte d’una gran riquesa alimentària i alhora econòmic.

Avui cuinem amb cigrons. Primer de tot cal destacar que el fet que tingui molta riquesa proteica sigui un aliment d’un alt valor biològic, amb tots els aminoàcids essencial, doncs és deficient en metionina i cistina i tenen poc triptòfan. Els haurem de completar amb cereals integrals, doncs la combinació de llegums i cereals li dóna el mateix valor proteic que la carn. Contenen més ferro que altres llegums i són rics en calci, potassi, folats, zinc, seleni i vitamines del grup B.

Un inconvenient dels cigrons és que poden ser una mica indigests si es mengen sencers. Per això la forma més digestiva (i apetitosa) de menjar-los és com ho fan tradicionalment a l'Orient Mitjà, en puré o paté fred (el hummus) o en croquetes (falafel).

Fonts: Ets el que menges - La consulta de menja sa

Les croquetes a casa va que volen, tan bon punt surten de la cuina cap a la taula desapareixen. La veritat és que el dia que t’hi poses vol una bona estona de dedicació, però llavors en tens una bona provisió al congelador per a diversos àpats.

Aquesta darrera vegada he fet alguns canvis en els ingredients, però sense canviar-ne el mètode que utilitzo sempre per fer-les. Tenim una veïna amb intolerància al gluten (malaltia celíaca) i mai pot provar tot allò que cuino i porta farina de blat, ordi, sègol, civada, espelta, blat kamut i triticale (híbrit de blat i sègol). La veritat és que no és tan difícil, tot és pensar-hi i posar fil a l’agulla per buscar aquells ingredients que els substitueixin amb el mateix èxit en el resultat final del plat.

INGREDIENTS
100 grs  de cigrons + 250 grs de patates (proporció sense coure)
350 grs de patates i cigrons cuits fet puré
1 ceba
500 ml de llet de soja
3 rovells d’ous
100 grs de farina d’arròs
50 gr de farina de blat de moro (Maizena)
Sal
Pebre blanc
1 culleradeta de salsa de soja (opcional)
Oli d’oliva
3 clares
Pa ratllat sense gluten
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

Amb les proporcions que us indico de patates i cigrons sense coure n’obtindreu uns 500 grs un cop cuit. Si no desitgeu que us en sobri per fer-ne un plat llavors reduir les quantitats.

La vigília posar els cigrons en remull (8 hores). Si es viu en un lloc on l’aigua de l’aixeta és molt dura millor fer el remull i la cocció del llegum amb aigua envasada. També ajuda a estovar l’aigua posar-hi un polsim de bicarbonat.  L’endemà escórrer i esbandir una mica sota l’aixeta. A continuació es posen els cigrons dins una olla a pressió coberts d’aigua dos o tres dits per sobre, i a partir del moment que puja la vàlvula indicadora de la pressió abaixar el fogó i deixar coure 20 minuts. Un cop es pugui obrir l’olla, amb els cigrons ja cuits, s’hi afegeix les patates talles a daus, es sala i es deixa coure tot plegat fins que les patates siguin toves. Per a la confecció de les croquetes triturar 350 grs de patates i cigrons cuit.

En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
En un bol a part mesclar la resta d’ingredients, el puré de patates i cigrons, la llet de soja, la farina d’arròs, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.

Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10minuts.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb el pa ratllat sense gluten, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Mentre acabava d’escriure aquest text me’n vaig adonat que aquesta recepta havia d’anar davant de la que ja tenia programada per avui, que també porta llegums, perquè aquí explico conceptes que ens ajuden a entendre el valor d’aquest aliment dins la nostra alimentació.