Samfaina {de finals d'estiu}

Ostres, que vull escriure i no hi ha maneres.  Que si no tinc temps, que quan en tinc faig altres coses, que si no tinc ganes, i si en tinc estic trista i no vull transmetre aquesta sensació aquí. Res, que d’avui no passa, a mode de teràpia, sempre m’ha funcionat molt bé connectar els meus sentiments amb aquest lloc, amb el més enllà que representa la xarxa. Ser que no hi trobo la resposta definitiva a tots els dubtes que planteja la vida, però et sents alleugerida, d’haver buidat el pap, i sempre alguna cosa et retorna, perquè com aquell qui diu t’hi sents acompanyada.

Després d’un estiu, o més aviat unes vacances fantàstiques, el nostre dia a dia es torna a trasbalsar, hi ha qui s’entesta a fer-lo més complicat, quan t’hi adaptes, t’hi acostumes i fas que les coses rutllin, amb tot l’esforç físic i emocional que això suposa, llavors qui ho havia desmuntat apareix per tornar-ho a desballestar tot, s’entesta en entrar i sortir de les nostres vides als seus lliures designis, sense permís, sense cap dret, perquè hi han actes que et fan perdre la raó per sempre. A les persones no les pots fer desaparèixer com aquell que agafa una goma i esborra  un dibuix sobre el paper, t’agradi o no formen part de la teva vida, has d’aprendre a conviure-hi, tot i que sigui impossible arribar a comprendre.

Però per sort sempre hi ha qui acostuma a tenir bastant la raó i em diu, -noia, fica’t a la cuina, i així ho faig quan sembla que tot s’enfonsa al meu voltant, jo em sento feliç i de rebot la resta també. I llavors cuino plats tan sans i bons com aquest, amb tomàquets de l’hort que tan ha emplenat el meu estiu.

En la propera entrada desitjo començar de nou a explicar-vos més sobre aliments i receptes saludables, avui ho deixo aquí, amb aquesta recepta típica dels mesos més calorosos, on els horts de casa nostra ens ofereixen fruits, verdures i hortalisses ben variades.

INGREDIENTS

Podeu escollir tot tipus d’hortalisses, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, albergínia, carbassó, i en aquesta ocasió vaig aprofitar quasi els últims tomàquets cirerols de l’hort a la terrassa de casa. Vaig plantar la varietat de pera però hem trobat que tenen la pell massa dura, així que aquests últims vaig decidir degustar-los cuits.

ELABORACIÓ

Posem totes les hortalisses tallades a talls regulars en una paella amb una mica d’oli. Ho salem i ho anem saltejant fins aconseguir una textura cruixent, cuit però no en excés. A mitja cocció o quasi al final hi afegim els tomàquets, i quan veiem que queden tous, sense que se’ns aixafin, ja podem retirar-ho del foc, estarà llest per sucar-hi pa.