Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cereals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cereals. Mostrar tots els missatges

15.3.17

granola


Esta receta de granola la descubrí hace mucho tiempo, y ya la hago con los ojos cerrados, quitando y añadiendo ingredientes según está provista mi despensa o se dispara mí imaginación cuando voy a comprar. Os aconsejo quitarle el azúcar de la receta original que enlazo al final, no le hace falta para ser sana y deliciosa.

INGREDIENTES
160 g de copos de avena gruesos sin gluten; 30 grs de semillas de lino; 60 grs de almendras crudas, y/o nueces, y/o avellanas, al gusto; 60 grs de pipas de calabaza; 25 grs de miel o sirope de ágave; 1 pizca de sal; 1/2 cucharadita de canela molida; 3-4 cucharadas de agua; 100 g de arándano azul

ELABORACIÓN
Precalentar el horno a 160ºC y forrar una bandeja grande con papel sulfurizado. Trocear ligeramente los frutos secos (almendras, nueces, avellanas) con un cuchillo o con una picadora. Si los arándanos estuvieran muy secos, los podemos dejar a remojo en agua o en una infusión de té.
Mezclar en un recipiente grande los copos de avena con  las semillas de lino, los frutos secos troceados y las pipas de calabaza. Añadir la sal, las especias, la miel o sirope de ágave e ir mezclando a medida que añadimos el agua poco a poco. Tiene que quedar todo humedecido, pero sin pasarnos.
Extender en una capa en la bandeja de horno. Podemos añadir los arándanos escurridos si son de gran tamaño y nos gusta que adquieran un toque crujiente, aunque hay que tener cuidado de que no se quemen. También los podemos reservar para el final. Hornear durante unos 15-20 minutos, removiendo con cuidado cada 5 minutos y vigilando que no se tueste demasiado. Dejar enfriar completamente antes de guardar.

Receta adaptada de esta: muesli crujiente de avena y almendras.

31.8.13

Arròs amb llet d’ametlles + {Lío de fotos}

Hola bonics! Com ha anat l’estiu? Ja l’estem esgotant. Jo ja fa quinze dies que estic al peu del canó pel que fa a la feina, s’han acabat les meves vacances, però a la blogosfera m’hi vaig incorporant a poc a poc, costa agafar el ritme de tot plegat. També he de dir que he obert un nou front a Flickr. Tot i que fa anys que m’hi podeu trobar aquest mes d’agost he participat molt activament en el repte del grup Lío de fotos, on durant la resta de l’any no vaig poder seguir-ne el fil i m’he posat ben al dia amb l’activitat del grup i el seu ‘En agosto... seguimos liándola’. Si us agrada la fotografia us el recomano, està ple de gent maca, amb moltes ganes de compartir tots els seus coneixements i gaudir fent fotos. Aquest és el meu mural del repte del mes d’agost.


Bé, de mica en mica us aniré desgranant el nostre estiu, que està ple d’imatges ben boniques, com les que ja podeu trobar al blog de fotografia Rere la càmera.


Doncs pel que fa a les receptes també m’he de posar les piles, encara que ja he posat fil a l’agulla, ja tinc un parell de receptes que vull compartir amb vosaltres. Però quan descarregava les fotografies de la càmera vaig tenir una gran sorpresa, em vaig trobar a la carpeta fotos de cuina pendents les d’aquest arròs amb llet d’ametlles. Ni me’n recordava, perquè si no ja l’hagués publicat fa dies, precisament sinó ho feia era perquè no tenia res, o almenys això em pensava. L’hauré de repetir, perquè era deliciós, ens va agradar molt. Primer el vaig fer amb llet de soja, però el següent dia que vaig anar a comprar, en veure la llet d’ametlles a l’estanteria de la botiga, vaig pensar que també podia sortir prou bo, a més, amb la seva dolçor tan especial vaig poder reduir la quantitat de sucre. Doncs anem per la recepta!


INGREDIENTS
100 grs. d’arròs
1 litre de llet d’ametlles
50 ml de xarop d’atzarava
1 branca de canyella
1 pell de llimona
Canyella en pols (opcional)

ELABORACIÓ

En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet d’ametlles, la branca de canyella i la pell d’una llimona. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el xarop d’atzavara i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada, uns 20 minuts.

30.7.13

Galetes {sense mantega} + {xarop d’atzavara} + {Cocina Global}

Últimament els títols de les entrades d’aquest blog són eterns, però és que tinc moltes coses per explicar-vos! Avui el primer de tot és que estic molt contenta que les noies de Cocina Global m’hagin convidat a participar amb una de les receptes de Fogons al seu blog. Tot just fa una setmana la Cris, un dels meus contactes de Flickr, em va escriure un missatge demanant-me si aquest mes volia col·laborar amb elles amb la recepta de tomàquets a la provençal, doncs n’havia vist la foto a la meva galeria de Flickr i li havia agradat. Em va faltar temps per dir que si, estic molt contenta amb la seva invitació, i molt feliç perquè els meus blogs omplin tan la meva vida d’alegria, amb noves coneixences i paraules boniques. Moltes gràcies, noies, de veritat, puc dir que ha estat un plaer, i amb moltes ganes de repetir aviat.

I avui us porto unes galetes per aquells que vulguin o necessitin prescindir de la mantega, però a l’hora també he prescindit del sucre refinat, substituint-lo per xarop d’atzavara.


L’atzavara és una planta d’origen mexicà que viu en un mitjà semidesert. Arriba a la seva maduresa entre els vuit i dotze anys, floreix només una vegada i mort al cap de poc temps. El xarop s’obté de la varietat Ágave salamina o maguey, i a les seves penques s’hi emmagatzemen totes les substàncies nutritives que li permeten viure en un mitjà tan hostil, d’on s’extreu en fred la sàlvia líquida per a la seva elaboració. És molt més edulcorant que el sucre refinat, per això se n’empra menys quantitat, i molt més tolerat pels diabètics perquè el seu índex glicèmic és més baix, tot i que cal recordar que fa augmentar igualment els nivells de sucre a la sang, així que prendre igualment amb moderació.

En ser un producte líquid a les receptes s’ha de barrejar amb la resta d’ingredients líquids.



INGREDIENTS
225 grs de farina integral d’espelta
65 grs d’oli d’oliva
65 grs de suc de taronja
1 ou petit
1 culleradeta de llevat químic
50 grs de xarop d’atzavara
Un pessic de sal, gingebre, xiliandre i matafaluga (al gust)

PREPARACIÓ
Comencem mesclant primer tots els líquids en un bol i a continuació hi afegim la farina a poc a poc, que haurem barrejat prèviament amb el llevat i les espècies. Quan ho tinguem tot unit, com a resultat una massa elàstica i que no se’ns enganxi a les mans (potser us serà necessari afegir-hi un xic més de farina), l’emboliquem amb paper film i la deixem reposar una estona a la nevera. Al cap d’una estona estirem la massa amb el corró entremig de dos fulls de paper de forn o de paper film i anem tallant les galetes amb els talla-pastes. Untarem una safata de forn amb un xic d’oli i hi anirem disposant les galetes, per enfornar tot seguit uns 10 minuts a 180º.


Fonts de la recepta: Tarjeta d embarque -  Dime que comes

5.7.13

Magdalenes sense gluten + {la celiaquia}

La veïna un dia em deia, no és el mateix al·lèrgia al gluten que intolerància al gluten. I  és ben cert. El gluten és un complex proteic que es troba en alguns cereals format per dues proteïnes, glutenina i gliadina, aquesta última la responsable de la intolerància al gluten. També conté dues proteïnes més, l’albúmina i les globulines, essent aquestes últimes les més implicades en el procés al·lèrgic. Aquesta al·lèrgia es pot superar un cop s’arriba a l’edat adulta mentre que la intolerància és crònica. Un altre aspecte és el tractament, en què en el cas de l’al·lèrgia n’hi haurà prou eliminant el blat de l’alimentació mentre que en el cas de la intolerància s’ha d’eliminar de l’alimentació tot aliment que contingui gluten, present en el blat, la civada, l’ordi, el sègol i el triticale (híbrid de blat i sègol), així com totes les varietats de cadascun d’aquests cereals, com l’espelta o el kamut. O dit d’altra manera, eliminar totes les farines de cereals que siguin panificables, que donen a les masses les propietats d’elasticitat i esponjositat que permeten que la massa fermenti. Cal tenir present, a part d’eliminar tots aquests cereals de la dieta, que molts aliments poden contenir possibles fonts de gluten ocult, com alguns additius alimentaris.

Doncs la intolerància al gluten no és sinó una resposta autoimmune a la gliadina, causant la inflamació de les vellositats intestinals, responsables de la correcta absorció dels nutrients en els intestins. La seva inflamació constant fa que es degradin i no siguin capaces d’absorbir correctament els nutrients, eliminant-los i provocant carències nutricionals importants.



Quan vaig fer aquestes magdalenes no en tenia dubte de que sortirien bones, són les que faig darrerament i només en substituïa la farina per una sense gluten. Però no m’imaginava pas aconseguir els barrets ofenosos que sempre m’hi surten, doncs era la primera vegada que feia res de rebosteria amb aquest tipus de farina, una d’aquestes que ja venen preparades que em va proporcionar la mateixa veïna, amb farina de blat de moro, midó de blat de moro i espessidor (farina de llavors de garrofa).
Boníssimes, encara que llàstima de la sensació farinosa (poc) que queda en el paladar. Com que a casa no hi ha ningú celíac mai havíem menjat productes d’aquest tipus i podem comparar poc, però continuaré investigant i provant altres tipus de farina. Anem per la recepta.


INGREDIENTS
100 grs de sucre
2 ous
100 ml de llet de soja (o qualsevol altre tipus de llet vegetal o animal)
100 ml d’oli
1 sobre de llevat
1 ratlladura de llimona
1 culleradeta de canyella en pols

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella en pols i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.


22.6.13

Amanida de cuscús {amb el que trobo al rebost i a la nevera}

Diumenge el matí. Mentre trec la pols rumio què faré per dinar. El bip del mòbil m’avisa que tinc un nou missatge. Són els de Què soparem? amb una nova entrada al blog, Quan la inspiració ve dels ingredients: patates al fornamb ànet i llimona i tabuleh de búlgur amb herbes. Llegeixo el post entre prestatge i prestatge i el missatge m’és clar, què cuino amb el que tinc?, perquè m’he d’espavilar amb el que hi ha al rebost, i no perquè siguem diumenge sinó perquè som a finals de mes i a aquestes alçades tot ho allarguem com un xiclet.

Llegeixo la recepta de tabuleh però no ser què és el búlgur, per la foto sembla un cereal similar al cuscús i d’això si que en tinc. Així que ja ho se, prepararé una amanida de cuscús amb el que hi hagi al rebost i a la nevera.


La paraula cuscús prové de l’àrab i significa ‘menjar’, doncs se’l pot considerar com el plat principal de molts pobles del nord d’Àfrica, un aliment considerat bàsic que en algunes famílies es cuina a diari. És un cereal que s’elabora a partir de la sèmola del blat dur que s’aconsegueix molent els grans sencers fins aconseguir una mena de farina gruixuda.

Pel que fa a les propietats nutricionals és ric en hidrats de carboni complexos (75% del seu pes), proteïnes (12% del seu pes) i pocs greixos (1% del seu pes), majoritàriament poliinsaturats. Si escollim la opció integral és ric en fibra, a més d’assegurar-nos la ingesta de vitamines del grup B ja que aquestes es troben en el germen. Pel que fa als minerals és ric en potassi, magnesi, fòsfor i seleni. A més a més el cuscús és una font de proteïna completa i de qualitat si es combina amb llegums i/o amb fruita seca, ja que és deficient en la lisiana (aminoàcid essencial).



INGREDIENTS
cuscús
la mateixa quantitat d’aigua que de cuscús (una mica més si és integral)
bròquil verd
pebrot verd
pebrot vermell
poma
fruits secs trossejats
oli
suc de llimona

ELABORACIÓ
Començarem per tallar els brots de bròquil verd i els courem al vapor amb un polsim de sal fins que siguin tendres.
Mentrestant posarem l’aigua al foc i tan bon punt arrenqui el bull l’abocarem sobre el cuscús que haurem posat dins un bol amb una mica de sal. El deixarem reposar tapat amb un drap durant uns 7-8 minuts, fins que s’hagi hidratat. Passat aquest temps pentinarem el cuscús amb una forquilla perquè els grans quedin solts.
Finalment tallarem el pebrot verd, el pebrot vermell i la poma a daus petits i quan el bròquil sigui cuit ho mesclarem tot plegat amb el cuscús hidratat.
Fred de la nevera ho amanirem al gust amb una mica d’oli i suc de llimona i ja estarà llest per servir a taula.




Amb aquesta recepta col·laboro amb la campanya que engega per segon any consecutiu la Rosilet Mejía des del seu blog Sugg-r and some Salt.


16.6.13

Magdalenes de coco {amb farina d’espelta}

Avui us vull parlar de l’espelta, un cereal que a casa està guanyant lloc al blat. Ja fa uns anys, quan a Girona van obrir la primera fleca on l’aparador de pans a escollir diferia molt de les fleques on s’hi podien trobar tan sols els típics pans de quilo i de mig, les barres de quart, de mig i franceses, els panets, els llonguets i poca cosa més, va ser quan vaig veure per primera vegada pa fet amb farina d’espelta. Era un nou cereal desconegut per la majoria de la població que de mica en mica se’ns ha anat venen com una alternativa molt més saludable al blat. Però, és així?

L’espelta, o blat salvatge, és un avantpassat del blat, considerat el cereal originari de tota la família del blat tou (7000 anys abans de Crist). Juntament amb el blat kamut, tot i contenir gluten és molt més digerible que el blat, fet que es podria atribuir a que aquestes dues varietats de blat no són híbrides, no són fruit de cap tipus d’encreuament o manipulació. El blat que consumim actualment ha estat molt modificat per aconseguir varietats molt més productives i resistents a malalties, modificades genèticament i allunyades dels seus orígens. En el cas del kamut un altre fet podria ser que presenta una capa més fina que la del blat i conté menys fibra, cosa que el fa de més fàcil digestió. L’espelta, a més a més, durant el seu creixement desenvolupa una pellofa petita que la protegeix de qualsevol tipus de pol·lució atmosfèrica i respon malament als estímuls provocats pels tractaments químics, així que és ideal per a la producció ecològica. El cas és que moltes persones que presenten al·lèrgia a la proteïna del blat –diferent de la intolerància crònica la gluten- quan deixen de menjar blat i consumeixen alguna d’aquestes dues varietats de cereals les molèsties disminueixen o fins hi tot desapareixen. En tot cas l’espelta és molt més rica en proteïnes que el blat, un 15% enfront del 11,5% del blat, i és un excel·lent anti-estrès pel seu alt contingut en magnesi.

Fonts: La consulta de Menja sa - Ets el que menges - Biosfera


Aquestes magdalenes la primera vegada que les vaig fer va ser sense coco ratllat, però en aquell cas enlloc de 150 ml de llet n’hi vaig posar 100 ml. Al fer-les de coco hi vaig afegir una mica més de llet perquè no quedés la massa tan espessa al incorporar-hi el coco. Sigui com sigui, d’una manera o d’una altra, queden boníssimes i admeten infinitat de combinacions.


INGREDIENTS
200 grs de farina d’espelta
75 grs de sucre
2 ous
150 ml de llet de soja
100 ml d’oli
1 sobre de llevat
1 ratlladura de llimona
50 grs de coco ratllat

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia. Finalment hi afegirem el coco ratllat.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.




I per acabar, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia, hi trobareu un reportatge fotogràfic recordant París!