Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastissos de formatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastissos de formatge. Mostrar tots els missatges

14.5.22

Pastís lleuger de formatge fresc i maduixes



Aquest pastís el vaig fer el divendres, el dia del meu Sant. És del llibre Cuinar per ser feliç de la Carme Ruscalleda i quan vaig veure que portava tanta nata no n’estava del tot segura que ens agradés, però us ven asseguro que està molt bo, això si, feu-lo d’un dia per l’altre, o millor amb dos dies d’antelació, a mesura que passen els dies millora el seu gust. L’únic problema que vaig tenir va ser que el vaig fer en el motlle de vidre que veieu i va ser del tot impossible desemmotllar-lo per decorar-lo, el vaig haver de decorar un cop tallat. Crec que la pròxima vegada l’hauria de fer en un motlle desemmotllable perquè decorat tot sencer ha que quedar molt vistós. Bé, primer m’hauré de comprar el motlle!

INGREDIENTS PER A 8 PERSONES 
125 grs de sucre
3 rovells d’ou 50 ml d’aigua 
50 ml de suc de llimona 
7 fulls de gelatina 
250 grs de formatge fresc tipus Quark 
400 grs de nata muntada amb 60 grs de sucre
Maduixes 

PREPARACIÓ 
1. Mescleu el sucre, els rovells, l’aigua i el suc de llimona, i feu-ho coure com una crema, només fins que arrenqui el bull. 
2. Poseu els fulls de gelatina en un pot amb aigua freda i, tan bon punt s’estovin, llenceu l’aigua i, molt a poc foc, desfeu-los totalment. Compte!, que un excés de foc podria cremar-los. Ha de quedar desfet, com si fos aigua espessa. També es pot desfer la gelatina amb un xic d’aigua de la barreja anterior, així no hi ha perill que es cremi. 
3. Mescleu la crema que heu fet abans amb la gelatina fosa, barregeu-ho bé i afegiu-hi el formatge fresc; tot ha de quedar molt ben mesclat. 
4. Munteu la nata amb el sucre i afegiu-la a la mescla anterior remenant-ho amb molta delicadesa. 
5. Aboqueu-ho en un motlle, d’uns 20 cm de diàmetre, i poseu-ho a la nevera perquè prengui (unes 4 hores). 
6. Quan és ben pres és el moment de decorar-ho amb les maduixes.

La Carme Ruscalleda aquí proposa decorar-ho amb cireres confitades però jo he preferit fer-ho amb maduixes, ara que n’és temporada. Trieu les maduixes més petites i partiu-les per la meitat. Poseu-les en un recipient barrejades amb una mica de sucre i les deixeu una horeta a la nevera. Quan sigui el moment de decorar el pastís les traieu i les col·locareu amb gràcia per tota la superfície del pastís. Desfeu un full de gelatina com s’explica en el punt 2 de la recepta amb el suc que han després les maduixes o amb una mica d’aigua i aboqueu-ho a sobre les cireres que decoren el pastís. En només 5 minuts haurà pres i es podrà presentar i degustar.






11.10.13

Pastís de recuit amb confitura d’avellanes i prunes

Doncs a la confitura de l’última entrada al blog ja li he trobat la recepta que li va com anell al dit, aquest pastís de recuit és molt fi al paladar, gens dolç i la confitura hi contrasta a la perfecció. Desitjo que us agradi!
Bon cap de setmana!


INGREDIENTS
Per la pasta trencada:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Pel farcit (per una tarta de 18 cms de diàmetre):
250 grs de recuit
50 grs de sucre
2 ous
Pell de llimona ratllada
Confitura d'avellanes i prunes

ELABORACIÓ
Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió, com vaig fer jo.
Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el recuit amb el sucre. Tot seguit hi afegim la  la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.

Finalment emplenar la base amb una capa fina de confitura al fons, al gust, i amb la mescla de recuit. Enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.

Nota. A mi em va quedar una mica massa torrat perquè vaig coure prèviament la base 8 minuts, però us recomano no fer-ho, no cal.

{versión en castellano}

INGREDIENTES
Para la masa quebrada:
150 grs de harina
75 grs de mantequilla
1 cucharada de agua
50 grs de azúcar
1 pellizco de sal

Para el relleno (para una tarta de 18 cms de diámetro):
250 grs de requesón
50 grs de azúcar
2 huevos
Piel de limón rallada
Confitura de avellanas y ciruelas

ELABORACIÓN
Primero de todo haremos la masa quebrada. Con esta cantidad de ingredientes sale masa quebrada para hacer dos tartas como la que he hecho yo (18 cms de diámetro). O sea que podemos doblar la cantidad del relleno y hacer dos de esta medida o una de más grande, o bien congelar la masa restante para otra ocasión, como hice yo.

Ponemos la harina en forma de corona en el mármol con todos los ingredientes en el centro. Vamos trabajando entre-cruzando los dedos, intentando que no se una, rompiendo y desmenuzando la masa, hasta el punto que la harina queda húmeda y se une por si sola con facilidad, sin forzarla. Una vez unida la apretamos 3 o 4 veces y hacemos una bola. La dejamos reposar 5-10 minutos y ya la tenemos lista para estirarla con el rodillo, con el mármol ligeramente enharinado, y forrar el molde de tarta, untado solo por la base. Pinchamos la masa del fondo, para evitar que al cocerse se hinche, y ya la tendremos lista para hornear según nos indique la receta que nos dispongamos a hacer.
Si hacéis servir margarina procurad que no sea puramente vegetal, porqué es demasiado blanda y no va suficientemente bien.
La mantequilla o margarina tienen que ser fresquitas de la nevera en el momento de hacer la masa, y si se indica que tiene que ser blanda quiere decir una vez dentro de la corona de harina, con la ayuda de un tenedor. Por esto es mucho mejor hacer esta masa en un lugar fresco, siempre os irá mejor. En verano es muy difícil de hacerla, por esto es mucho mejor ponerle el agua bien fría.
Cuando se empieza a trabajar la masa y se va rompiendo, en el momento que desaparezca la harina blanca y todo son pedacitos pequeñísimos de masa, es el momento de hacer una parada y asegurarnos que no le falte agua, porqué de esto depende de que salga bien la masa. Si vemos que hay trozos parecidos a serrín y no están húmedos, podemos añadir ½ cucharada de agua o más, si hace falta, e ir rompiendo la masa hasta que ella sola y sin esfuerzo se una fácilmente.

Acto seguido, para hacer el relleno, mezclar el requesón con el azúcar. Luego añadimos el limón rallado y los huevos, de uno en uno. No añadir el siguiente hasta que no esté bien integrado el primero, pero sin mezclar excesivamente. Es muy importante que este relleno no coja aire, de aquí el hecho de mezclar el requesón con el azúcar y añadir los huevos de uno en uno, sin mezclar demasiado, así se evita que la tarta se agriete de encima al cocerse.

Rellenar la base primero con una capa de confitura y encima de esta la mezcla de requesón. Hornear a 180º durante unos 30 minutos. Dejar enfriar.

12.11.12

Tarta de queso con leche condensada La Lechera

Directo al paladar i La Lechera premien les millors receptes de postres amb llet condensada. No sóc massa de concursos, sempre penso que les meses receptes són massa normals perquè surtin premiades en un concurs, però aquesta vegada el repte m’agradava: llet condensada!!! De petita me’n vaig fer un fart de menjar entrepans amb llet condensada, era dels que més m’agradava, en canvi jo als meus fills els n’hi he preparat en vegades comptades i no ser dir-vos perquè. Modes de l’època?

Per si us animeu a concursar-hi hi ha dues rondes de participació, una el mes de novembre i una altra el mes de desembre, i cadascuna de les rondes amb dos premis molt suculents, 1000€ a la millor recepta segons el jurat de Nestlé i 1000€ a la recepta que aconsegueixi major número de vots del jurat popular, o sigui, tots nosaltres.

Jo ja he enviat la meva recepta i si us agrada podeu votar-me aquí! Moltes gràcies a tots!


INGREDIENTES
Masa brisée:
150 g. de harina
75 g. de mantequilla
1 cucharada de agua
1 yema de huevo
Un poco de sal

Relleno:
1 yoghourt de limón
2 tarrinas de mascarpone
1 bote de leche condensada La Lechera (740 g.)
3 huevos
3 limones
50 g. de mantequilla

ELABORACIÓN
Poned la harina formando un volcán sobre el mármol y todos los ingredientes en medio. Idla trabajando  entrecruzando los dedos, procurando que no se junte, al contrario, idla rompiendo y desmenuzando, hasta al punto que la harina quede húmeda y se vaya juntando por si sola con facilidad, sin forzarla. Un vez unida y casi sin trabajarla, se aprieta 3 o 4 veces formando una bola. Dejadla reposar 5 o 10 minutos. A continuación se pone un poco de harina sobre el mármol y se extiende la masa con el rodillo, para luego forrar un molde de tarta de 22 cm de diámetro untado solo por la base. Con un tenedor pinchad la base de la masa. Reservad.

Para preparar el relleno de la tarta exprimir los limones y reservad el zumo. En un bol mezclad los huevos y el yoghourt de limón, añadid el mascarpone, el bote de leche condensada La Lechera, el zumo de limón y batid hasta que se convierta en una crema espesa y esponjosa. A continuación, rellenad con la mezcla el molde de tarta forrado con la masa brisée y hornear a 180º durante 45 minutos.

28.4.12

Cheesecake + {Chicago 1994}


Pels voltants del mes de novembre de l’any passat trobo un bloc que parla de la cuina nord-americana d’una manera especial, i entre recepta i recepta hi descobreixo Chicago, la ciutat que fa 18 anys em va obrir ls seves portes per regalar-me un munt de bons moments, records d’aquells que no s’obliden mai malgrat el temps i circumstàncies.



Chicago no és una destinació turística de primer ordre, hi vam caure del cel  perquè hi vivien uns amics {jo pensava, -i què carai hi veurem a Chicago?}. Doncs Chicago és llac Michigan, un dels cinc grans llacs d’Amèrica del Nord, Chicago és Sears Tower, l’edifici més alt d’Estats Units i cinquè de tot el món (442 m), Chicago és Parc del Mil·lenni, amb l’el·líptica d’acer inoxidable Clound Gate d’Anish Kapoor, que reflexa vistes d’ull de peix del perfil de la ciutat {l’any 1994 encara no hi era}. I també Art Institute of Chicago, tot un símbol de la ciutat, Grant Park, Planetario Adler, Field Museum, amb l’exemplar de Tiranosaurus Rex més complet trobat mai de 65 milions d’anys d’antiguitat... Chicago és tot això i molt més. Per mi, un viatge de nuvis ple de molts bons records!




La meva recepta viatgera per a l’edició d’enguany, que s’organitza des del bloc El Taller de Cuina, és aquest cheesecake del bloc April’s Kitch, que m’ha permès fer aquest viatge de retorn gràcies a ls llargues converses que mantenim quasi a diari des de llavors {la ciutat i la cuina ens ha unit}. Gràcies Abril!


Es creu que l’origen del pastís de formatge és grec, ja que formava part del menjar dels atletes que participaren en els primers jocs olímpics de la història, l’any 776 a.C. Després de la conquesta romana de Grècia aquest es va difondre per tot Europa, malgrat que la fabricació de formatge es remunta a 2000 a.C., ja que s’han trobat motlles de formatge que daten d’aquest període.
La popularitat del pastís de formatge americà ve de l’any 1872, quan un formatger nord -americà, intentant copiar el formatge d’origen francès neufchâtel, va acabar creant un formatge cremós que amb el temps acabaria sent el famós formatge philadelphia, tan utilitzat per fer el cheesecake.


INGREDIENTS

Per la pasta trencada:
150 grs. de farina
15 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Pel farcit:
220 grs de formatge mascarpone
80 grs de sucre
1 culleradeta de vainilla ensucrada
3 ous
Pell de llimona ratllada

ELABORACIÓ
Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió.
Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el formatge amb el sucre. Tot seguit hi afegim la vainilla, la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.

Emplenar la base amb el farcit i enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.




Desitjo que us hagi agradat!

15.4.10

Pastís de formatge (amb gust de formatge)


La primera recepta de que us he parlat a l’entrada anterior és el pastís de formatge fresc de la Carme Ruscalleda, i que en trobareu la recepta aquí, i del qual he de dir que el millor de tot és la textura, compacte i molt suau, i el pitxor la cocció, molt llarga.

La segona recepta és la que us presento avui, el pastís de formatge fresc (amb gust de formatge) de la Mireia Carbó, del llibre La cuina que no amoïna. A casa aquest patís va agredar més que l’altre i també cundeix més, perquè porta llevat i puja més. La diferència, ni millor ni pitjor, la textura, que s’engruna més. De gust, tot dos per llepar-se els dits!


INGREDIENTS
8 formatgets
1 terrina de formatge tipus Quark
1 iogut natural
1 mesura de iogurt de farina de blat de moro (Maizena)
1 mesura de iogurt de sucre
3 ous
½ sobre de llevat
1 grapat de panses
Mantega o margarina
Farina

ELABORACIÓ
1. Preescalfeu el forn a 180º (amb l’escalfor de baix).
2. Remulleu les panses amb una mica d’aigua.
3 En un recipient, amb l’ajut de la batedora elèctrica, mescleu els formatges, el iogurt, la farina de blat de moro, el sucre, el llevat i els rovells d’ou, fins que aconseguim una barreja homogènia.
4. Munteu les clares a punt de neu, amb el batedor de varetes, i afegiu-les amb cura a la barreja anterior.
5. Pinteu un motlle per a pastissos, si pot ser de 24 cm, amb mantega, i després amb una mica de farina.
6. Coeu el pastís al forn, que ja serà calent, durant uns 20 o 30 minuts, aproximadament.
7. Quan faci 5 minuts que el pastís és al forn, afegiu-hi les panses escorregudes i enfarinades.

24.2.10

Pastís de formatge fresc



Hola novament a tots. Avui us presento una d’aquelles receptes super senzilles, encara que amb una cocció una mica llarga, i que quan vaig per les fires me’ls miro, perquè m’agraden molt, i sempre passo de llarg!

INGREDIENTS
100 grs de mantega
125 grs de sucre
1 baina de vainilla
ratlladura de mitja llimona
3 ous
50 grs de farina
500 grs de formatge fresc tipus Quark

PREPARACIÓ
Es barreja la mantega, tova en textura de pomada, amb el sucre i la polpa de la baina de vainilla. Quan estigui tot ben unit s’hi afegeixen els tres ous a temperatura ambient i les ratlladures de mitja llimona i es mescla bé. Tot seguit s’hi afegeix la farina, passada pel sedàs, i el formatge fresc. Es barreja bé fins aconseguir una pasta fina i homogènia i s’aboca en un motlle d’uns 20-26 centímetres de diàmetre amb paper vegetal al fons. Es cou al forn suau, 100º, durant unes dues hores. Es resultat és un pastís de textura molt tendre i suau de gust. Jo el vaig voler provar amb una gelea de gerds i pètals de rosa que ens van regalar pel vols de Nadal i la veritat, feien molt bona parella.

Font de la recepta: Cuinar per ser feliç de Carme Ruscalleda.