Pel concurs
#cocinaunasonrisa de Cocinando con CatMan
La nostra ment és
selectiva, sempre tendim a eliminar-ne les males estones i a retenir les
millors vivències de la nostra vida, els moments més feliços. Fa sis anys quan
vaig decidir enfrontar-me sola al món, no m’imaginava ni de bon tros com
n’arribaria a ser de gran, aquest gran colós contra el que he lluitat a capa i
espasa, i que a hores d’ara no sabria dir-vos si n’hi he guanyat cap batalla,
si més no crec que hem arribat a un pacte de respecte. Amb el temps, malgrat
les batalles lliurades, és tan i tan fort el vincle establert amb els que
estimes que de les mancances en fas somriures, rialles que són les que ens
quedaran en la nostra ment passats els anys, eliminat qualsevol vestigi de
llàgrimes vessades. Amb el temps aprens a cuinar somriures, com un mag treu del
seu barret un conill tu crees estius meravellosos, dies de sol i platja, excursions
i pícnics amb les teves millors menges.
Quan en Manu va convocar
el concurs #cocinaunasonrisa, per celebrar el tercer aniversari de Cocinando con CatMan, em vaig proposar participar-hi, havia d’escriure sobre tot això, el
que cada dia ens arrenca un somriure, el motor de les nostres vides, malgrat
les pujades, tot allò que ens fa una família feliç, i compartir aquesta recepta
de pizza que, juntament amb les quiches, aquest estiu he repetit mil i una
vegades per emplenar els innombrables cistells i motxilles de pícnic que hem
preparat, per a dies de platja, excursions per camins de ronda, que han fet
dels dies de les darreres vacances records inoblidables.
Per la massa:
250 grs. de farina de
semiforça
50 grs. de mantega
5 grs. de sal
3 grs. de sucre
10 grs de llevat sec
de forner (30 grs de llevat fresc de forner)
120 ml d'aigua mineral
Pel farcit:
Salsa de tomàquet
Tonyina en llauna
Gall d’indi cuit
Pebrot vermell
Tomàquets cirerols
Orenga
Oli d’oliva extra
verge
PREPARACIÓ
En un bol ample,
poseu-hi la farina passada pel sedàs i barrejada amb el llevat sec. Si opteu
per utilitzar llevat fresc al centre de la farina feu-hi un clot i tireu-hi el
llevat fresc desfet amb l'aigua un xic tèbia, i tot seguit, en les dues
opcions, la sal, el sucre i la mantega fosa. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa
amb un drap i deixeu-la en un lloc a temperatura ambient (22º) en repòs durant
30 minuts.
Si teniu panificadora
i opteu fer-hi la massa el resultat és molt bo, amb l’únic inconvenient que a
mà se’n fa més avia i amb la panificadora el procés d’amassar i llevar dura una
hora i mitja, almenys en el meu cas. Així que heu de ser previsors per poder
tenir llesta la massa a l’hora desitjada. En aquest cas poseu tots els
ingredients dins la panificadora, primer els líquids, l’aigua tèbia i la
mantega fosa, i llavors els sòlids, la farina barrejada amb el llevat, la sal i
el sucre. Seleccioneu el programa de massa de pa i inicieu el procés.
Un cop la massa sigui fermentada espolseu la taula de treball
amb farina, bolageu la massa i amb l'ajut d'un corró estireu la pasta fina.
Doneu-hi la forma que vulgueu, rodona com una pizza o allargada com una coca de
recapte.
A continuació hi escampem una capa fina de salsa de tomàquet
i a sobre hi anem col·locant els ingredients que més ens agradin o dels que
disposem en aquell moment, com tonyina esmicolada, gall d’indi cuit tallat
petit, unes rodanxes de pebrot vermell i tomàquets cirerols tallats per la
meitat. Hi espolsem una mica d’orenga per sobre i ho reguem amb un bon raig
d’oli d’oliva extra verge, preferiblement.
Fantàstic post, Gemma. Amb orenga en flor, que enguany n'hi ha hagut tanta, oi? I una bona pizza amb una bona orenga guanya un 200 %1 La platja... de Castell, oi? una servidora, que és de Palamós... he he he. Petons
ResponEliminaQue duro es hacerse mayor verdad? es tremendo!!! yo tampoco lo he llevado demasiado bien, creo que ya lo voy asumiendo y algo está cambiando en mi.
ResponEliminaEl texto lo dice todo, que mejor sonrisa que las de la familia y demás pero las imágenes de tus hijos? dicen aún más... eso sí que son sonrisas de verdad
Gràcies per compatir la teva rialla amb nosaltres.
Petons
Que duro es hacerse mayor verdad? es tremendo!!! yo tampoco lo he llevado demasiado bien, creo que ya lo voy asumiendo y algo está cambiando en mi.
ResponEliminaEl texto lo dice todo, que mejor sonrisa que las de la familia y demás pero las imágenes de tus hijos? dicen aún más... eso sí que son sonrisas de verdad
Gràcies per compatir la teva rialla amb nosaltres.
Petons
Qué imágenes más bonitas y positivas....me encantan y la pizza qué puedo decirte pues que tiene una pinta espectacular....enhorabuena y suerte en el concurso..besitos guapa
ResponEliminaNyam! M'encanten les teues fotos i el detall de la orenga, fantàstic :)
ResponEliminaCom sempre, unes fotos meravelloses... I la recepta també.
ResponEliminaMarta
Siempre es una ricura leerte y compartir esas sensaciones de tiempos difíciles, que ten por seguro pasan(si lo sabré yo) , te nutren y te hacen sentirte mejor contigo y con lo que te rodea, valoras inmensamente, cuando las cosas son más rudas y te da la oportunidad de respirar y ver desde otros prismas y sensaciones, tú tocas el alma con tus sabores, con tus palabras y dulzura.
ResponEliminaUn beso enorme!
Doncs si, molt be. Els somoriures enlatats perque ja están magatzemats a la memoria ens donaràn forçes cada cop que veiem aquestes fotos i recordem aquestes riatlles, aquestes passejades, jocs d'estiu, i felicitat compartida, son molt bon somriures. Bona trobada, i bona pensada.
ResponEliminaI la pizza apetitosa 100%, vital, amb els colors de l'estiu (tomaquets), i l'arribada de la tardor (amb les flors seques)es una bona forma de "atesorar-lo".
El Manu haurà sonrigut, i tots nosaltres ho fem vienet aquets fills teus feliços, sans i vitals i les tevés qualitats pere fer-los sentir així.
Petons i felicitats!!!!!
Un post magnífic, ple de tendresa. La pizza me la menjaria ara mateix, que a l'hora de berenar m'agafa sempre una gana jajaja
ResponEliminaPetonets
Sandra
Quina bona pinta i una meravella de fotos!!
ResponEliminam'encanta... una abraçada forta :)
ResponEliminaVacances i pizza casolana, una combinació que farà somriure a tothom!
ResponEliminaLa pizza te una pinta estupenda i les fotos son precioses!
ResponEliminaTens tota la raó amb el que escrius al començament :)
petons
Els bons moments s'han d'aprofitar i més amb els fills que creixen què ni te n'adones... i que millor que una pizza feta de casa? Oisss, a casa en menjaríem cada dia. Fa goig de veure, Gemma i les fotos precioses!!! Ptnts, i bon cap de setmana.
ResponEliminaUnes paraules molt boniques al principi del post, jo et dono molts ànims per enfrontar-te al que faci falta, segur que te'n surts! i aquesta pizza... almenys a mi si que m'ha fet somriure! és que és el meu plat preferit!! i amb els ingredients que has escollit, boníssima! un petó!
ResponEliminaParaules precioses i segur que tots aquests sentiments han aportat un ingredient secret a la pizza que té una magnífica pinta :)
ResponEliminaMolts ànims i gràcies pel text i la recepta!
Una abraçada!
Un silenci,
ResponEliminaUna abraçada, des del cor.
Bon diumenge, Gemma,
Que fotos tan simpáticas y que bonitas tus palabras.
ResponEliminaSuerte!!
La pizza se ve deliciosa, tengo que probar, gracias por compartirla.
Un saludo.
Gemma, no se cuál habrá sido tu sufrimiento, pero es cierto que ciertas cosas hacen que abras los ojos y disfrutes del día a día... De las pequeñas cosas. A veces estamos tan obsesionados por tener o conseguir que se nos olvida que la vida pasa... Sabes? En mi casa la pizza casera es un momento de felicidad ;). Besos.
ResponEliminaTiene una pinta estupenda, que disfrutes de todo..
ResponEliminaBesos
Miguel
lareposteriademiguel.com
quins nois més guapos que tens Gemma! aquest és el millor premi del món. Moltíssima sort al concurs. petonets
ResponElimina