19.9.13

Pizza + {concurs #cocinaunasonrisa}



La nostra ment és selectiva, sempre tendim a eliminar-ne les males estones i a retenir les millors vivències de la nostra vida, els moments més feliços. Fa sis anys quan vaig decidir enfrontar-me sola al món, no m’imaginava ni de bon tros com n’arribaria a ser de gran, aquest gran colós contra el que he lluitat a capa i espasa, i que a hores d’ara no sabria dir-vos si n’hi he guanyat cap batalla, si més no crec que hem arribat a un pacte de respecte. Amb el temps, malgrat les batalles lliurades, és tan i tan fort el vincle establert amb els que estimes que de les mancances en fas somriures, rialles que són les que ens quedaran en la nostra ment passats els anys, eliminat qualsevol vestigi de llàgrimes vessades. Amb el temps aprens a cuinar somriures, com un mag treu del seu barret un conill tu crees estius meravellosos, dies de sol i platja, excursions i pícnics amb les teves millors menges.


Quan en Manu va convocar el concurs #cocinaunasonrisa, per celebrar el tercer aniversari de Cocinando con CatMan, em vaig proposar participar-hi, havia d’escriure sobre tot això, el que cada dia ens arrenca un somriure, el motor de les nostres vides, malgrat les pujades, tot allò que ens fa una família feliç, i compartir aquesta recepta de pizza que, juntament amb les quiches, aquest estiu he repetit mil i una vegades per emplenar els innombrables cistells i motxilles de pícnic que hem preparat, per a dies de platja, excursions per camins de ronda, que han fet dels dies de les darreres vacances records inoblidables.


INGREDIENTS
Per la massa:
250 grs. de farina de semiforça
50 grs. de mantega
5 grs. de sal
3 grs. de sucre
10 grs de llevat sec de forner (30 grs de llevat fresc de forner)
120 ml d'aigua mineral

Pel farcit:
Salsa de tomàquet
Tonyina en llauna
Gall d’indi cuit
Pebrot vermell
Tomàquets cirerols
Orenga
Oli d’oliva extra verge

PREPARACIÓ
En un bol ample, poseu-hi la farina passada pel sedàs i barrejada amb el llevat sec. Si opteu per utilitzar llevat fresc al centre de la farina feu-hi un clot i tireu-hi el llevat fresc desfet amb l'aigua un xic tèbia, i tot seguit, en les dues opcions, la sal, el sucre i la mantega fosa. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-la en un lloc a temperatura ambient (22º) en repòs durant 30 minuts.

Si teniu panificadora i opteu fer-hi la massa el resultat és molt bo, amb l’únic inconvenient que a mà se’n fa més avia i amb la panificadora el procés d’amassar i llevar dura una hora i mitja, almenys en el meu cas. Així que heu de ser previsors per poder tenir llesta la massa a l’hora desitjada. En aquest cas poseu tots els ingredients dins la panificadora, primer els líquids, l’aigua tèbia i la mantega fosa, i llavors els sòlids, la farina barrejada amb el llevat, la sal i el sucre. Seleccioneu el programa de massa de pa i inicieu el procés.

Un cop la massa sigui fermentada espolseu la taula de treball amb farina, bolageu la massa i amb l'ajut d'un corró estireu la pasta fina. Doneu-hi la forma que vulgueu, rodona com una pizza o allargada com una coca de recapte.

A continuació hi escampem una capa fina de salsa de tomàquet i a sobre hi anem col·locant els ingredients que més ens agradin o dels que disposem en aquell moment, com tonyina esmicolada, gall d’indi cuit tallat petit, unes rodanxes de pebrot vermell i tomàquets cirerols tallats per la meitat. Hi espolsem una mica d’orenga per sobre i ho reguem amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge, preferiblement.


21 comentaris:

  1. Fantàstic post, Gemma. Amb orenga en flor, que enguany n'hi ha hagut tanta, oi? I una bona pizza amb una bona orenga guanya un 200 %1 La platja... de Castell, oi? una servidora, que és de Palamós... he he he. Petons

    ResponElimina
  2. Que duro es hacerse mayor verdad? es tremendo!!! yo tampoco lo he llevado demasiado bien, creo que ya lo voy asumiendo y algo está cambiando en mi.

    El texto lo dice todo, que mejor sonrisa que las de la familia y demás pero las imágenes de tus hijos? dicen aún más... eso sí que son sonrisas de verdad

    Gràcies per compatir la teva rialla amb nosaltres.
    Petons

    ResponElimina
  3. Que duro es hacerse mayor verdad? es tremendo!!! yo tampoco lo he llevado demasiado bien, creo que ya lo voy asumiendo y algo está cambiando en mi.

    El texto lo dice todo, que mejor sonrisa que las de la familia y demás pero las imágenes de tus hijos? dicen aún más... eso sí que son sonrisas de verdad

    Gràcies per compatir la teva rialla amb nosaltres.
    Petons

    ResponElimina
  4. Qué imágenes más bonitas y positivas....me encantan y la pizza qué puedo decirte pues que tiene una pinta espectacular....enhorabuena y suerte en el concurso..besitos guapa

    ResponElimina
  5. Nyam! M'encanten les teues fotos i el detall de la orenga, fantàstic :)

    ResponElimina
  6. Com sempre, unes fotos meravelloses... I la recepta també.
    Marta

    ResponElimina
  7. Siempre es una ricura leerte y compartir esas sensaciones de tiempos difíciles, que ten por seguro pasan(si lo sabré yo) , te nutren y te hacen sentirte mejor contigo y con lo que te rodea, valoras inmensamente, cuando las cosas son más rudas y te da la oportunidad de respirar y ver desde otros prismas y sensaciones, tú tocas el alma con tus sabores, con tus palabras y dulzura.

    Un beso enorme!

    ResponElimina
  8. Doncs si, molt be. Els somoriures enlatats perque ja están magatzemats a la memoria ens donaràn forçes cada cop que veiem aquestes fotos i recordem aquestes riatlles, aquestes passejades, jocs d'estiu, i felicitat compartida, son molt bon somriures. Bona trobada, i bona pensada.
    I la pizza apetitosa 100%, vital, amb els colors de l'estiu (tomaquets), i l'arribada de la tardor (amb les flors seques)es una bona forma de "atesorar-lo".
    El Manu haurà sonrigut, i tots nosaltres ho fem vienet aquets fills teus feliços, sans i vitals i les tevés qualitats pere fer-los sentir així.
    Petons i felicitats!!!!!


    ResponElimina
  9. Un post magnífic, ple de tendresa. La pizza me la menjaria ara mateix, que a l'hora de berenar m'agafa sempre una gana jajaja
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  10. Quina bona pinta i una meravella de fotos!!

    ResponElimina
  11. m'encanta... una abraçada forta :)

    ResponElimina
  12. Vacances i pizza casolana, una combinació que farà somriure a tothom!

    ResponElimina
  13. La pizza te una pinta estupenda i les fotos son precioses!
    Tens tota la raó amb el que escrius al començament :)
    petons

    ResponElimina
  14. Els bons moments s'han d'aprofitar i més amb els fills que creixen què ni te n'adones... i que millor que una pizza feta de casa? Oisss, a casa en menjaríem cada dia. Fa goig de veure, Gemma i les fotos precioses!!! Ptnts, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. Unes paraules molt boniques al principi del post, jo et dono molts ànims per enfrontar-te al que faci falta, segur que te'n surts! i aquesta pizza... almenys a mi si que m'ha fet somriure! és que és el meu plat preferit!! i amb els ingredients que has escollit, boníssima! un petó!

    ResponElimina
  16. Anònim21.9.13

    Paraules precioses i segur que tots aquests sentiments han aportat un ingredient secret a la pizza que té una magnífica pinta :)
    Molts ànims i gràcies pel text i la recepta!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Un silenci,
    Una abraçada, des del cor.
    Bon diumenge, Gemma,

    ResponElimina
  18. Que fotos tan simpáticas y que bonitas tus palabras.
    Suerte!!
    La pizza se ve deliciosa, tengo que probar, gracias por compartirla.
    Un saludo.

    ResponElimina
  19. Gemma, no se cuál habrá sido tu sufrimiento, pero es cierto que ciertas cosas hacen que abras los ojos y disfrutes del día a día... De las pequeñas cosas. A veces estamos tan obsesionados por tener o conseguir que se nos olvida que la vida pasa... Sabes? En mi casa la pizza casera es un momento de felicidad ;). Besos.

    ResponElimina
  20. Tiene una pinta estupenda, que disfrutes de todo..

    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  21. quins nois més guapos que tens Gemma! aquest és el millor premi del món. Moltíssima sort al concurs. petonets

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!